--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 28 de febrer del 2010

Un naufragi de pel·licula. 2ª part

Però aquests calers eren de la corona espanyola, eren destinats a pagar tropes reials, els terços de Flandes, i es clar, a la corona perdre aquesta morterada no li va fer gaire gràcia. El fill del rei Felip IV, Juan d’Austria, encarrega a un enviat especial, el senyor Antonio Pastor de Costa, advocat i conseller del rei, que viatgi a Cadaquès i que esbrini el que ha succeït i recuperi el que pugui. El viatge de l’envia’t tampoc va ser fàcil, a l’alçada de Montgat una llevantada l’obliga a continuar el camí per terra. Travessa el país, encara trasbalsat per la guerra recent, i en arribar a Cadaquès la rebuda no es cordial, ja que perilla el negoci del naufragi.

divendres, 26 de febrer del 2010

Projecte Ninam


Si voleu anar a fer un vol pel mar per veure balenes i dofins, al port de Roses hi ha fondejat el catamarà del Projecte Ninam.
Els responsables són uns bons coneixedors de la fauna marina i uns experts amb cetacis.
MOLT RECOMANABLE!!!
Aquí teniu la seva targeta de presentació:

dimecres, 24 de febrer del 2010

Voluntaris per la primera travessa a mar obert de 2010

Els companys d’esports Empordà ens han demanat ajuda per al 13 de març. Resulta que s’han animat a fer una travessa nedant a mar obert i es fa necessària la nostra assistència per guiar-los i per si cal donar una primera ajuda a algun nedador (rampes, etc.).
Fa uns mesos que varem tenir l’ocasió de conèixer al grup de nedadors en la “I travessa al cap Norfeu”, va ser una bona experiència i varem gaudir de l’espectacle a primera línea.
Per més informació: http://www.esportemporda.net/2010/02/natacio-travessia-cap-de-vol.html
Qui pugui donar un cop de ma aquell dia que deixi el seu missatge aquí mateix.
Salut

El peix més llarg !!!

Mentre feia una passejada per la mar d’amunt se m’ha acudit tirar el curri amb l’esperança de pescar un llobarro de dos quilos, ell no ha picat, però sí que ho ha fet una agulla (Belone belone) de 66 cm.Tot i ser una espècie comuna no l’havia vist mai “en viu i en directe”. És un peix preciós, té un cos prim i lleugerament comprimit lateralment, al agafar-lo amb les mans per treure’l de l’aigua, se m’han quedat plenes de petites escates rodones, que ha perdut amb molta facilitat. El que m’ha sorprès més, ha estat el seu cap, li destaca moltíssim un llargarut i fi musell, que està compost per una maxil•la més curta que la mandíbula. Aquest fet és més accentuat en els exemplars vells i té unes dents afilades que ens indiquen que és un peix depredador. Resulta que viu en els primers 200 metres de fondària (epipelàgic) i que en l’època de la reproducció, a la primavera, s’apropa a la costa per després quedar-s’hi durant tot l’estiu, doncs deu ser un dels signes de que l’hivern s’acaba. La setmana passada vaig observar els primers milans negres (Milvus migrans) i reials (Milvus milvus) en pas per Castelló d’Empúries, un altre signe primaveral. Ah! per cert, queden llobarros a mar obert? o és millor anar directament a la granja-pisci-factoria de Roses? ;-).

diumenge, 21 de febrer del 2010

El bot (Mola mola)

Aquesta setmana tenim la referència de que s’ha vist el primer bot de la temporada. L’albirament l’ha fet en Martí Paola de l’equip de rem d’Empuriabrava, ha estat a la platja petita d’aquesta urbanització.
Si fa temps que navegues de segur que l’hauràs vist algun cop. Nosaltres l’any passat, a la primera sortida de primavera, varem tenir la gran sort de trobar-nos amb uns quants bots, entre Port de la Selva i la Prona, fins i tot, ens varen deixar passar per sobre d’ells amb el caiac per fregar-los-hi la pell.
Tot i que son peixos pelàgics, que viuen a fondàries considerables (> 400 metres), tenen la costum de pujar a la superfície per escalfar-se, i de fet els podem veure prenent el sol, mentre la corrent els gronxa i la seva aleta dorsal va d’un costat a l’altre. També aprofiten l’avinentesa per fer-se la neteja dels ectoparàsits (generalment copèpodes), per fer-ho tenen dos mètodes, un que és una mica bestia i es basa en realitzar uns salts espectaculars sobre l’aigua, al caure esclafen els paràsits i s’alliberen d’ells. L ’altre mètode és força més refinat, es situen en un fons poc profund i les julioles i altres peixets fan la feina.



El Bot és cosmopolita, habita en aigües de tots els mars. Al Japó i Corea se’l mengen, a casa nostra no és apreciat culinàriament, tot i que hem trobat alguna recepta de les costes tarragonines on sí que el consumien (no la donem per evitar mals majors!).
Si que ens resulta molt simpàtic, per la seva actitud pacífica i el gran que arriba a fer-se (3,5 metre d’alt i un pes de 1500 quilograms).
Hem de destacar que un component important de la seva dieta són les meduses, en consumeix grans quantitats i això el fa una espècie beneficiosa pels nostres interessos. Aquesta costum li està costant molt car, malauradament confon les bosses de plàstic amb meduses i al ingerir-les li arriben a causar la mort.
Per l’home pot ser perillós quan salta, se sap que un pescador va morir esclafat per un bot. Segurament que nosaltres som molt més perillosos vers el bot, que ell per nosaltres. Per exemple molts moren atrapats en les xarxes de pesca, a la Mediterrània quan l’home posa els parany per la pesca del peix espasa, el 70% de les captures son bots.
Quan el vegis disfruta de l’observació i, si t’apropes a ells, fes-ho suaument, ell fins i tot es deixarà acaronar la seva aspra pell. Sort!!!

dijous, 18 de febrer del 2010

Un naugragi de "pel·licula".

S’hi ha un naufragi mereixedor del dubtós honor de ser el “naufragi estrella” de la mar d’amunt, aquí el tenim. Es va produir el 22 de Març de 1654 i varen ser 2 els vaixells involucrats, l’Annunziata i el Pelikan. L’Annunziata, de matricula genovesa, que transportava sucre, especies, pedres precioses, passatgers il•lustres i clergues, es dirigia presumptament a Itàlia. Feia el viatge juntament amb el Pelikan, matriculat a Hamburg, que a mes de mercaderies variades portava una càrrega valuosa, 300.000 monedes de plata, lingots i també pedres precioses. Les monedes eren les famoses “peces de 8 rals”, l’autèntic dòlar de l’època.

dilluns, 15 de febrer del 2010

L’àliga pescadora un signe de salut ambiental.

El diumenge al mati l’he aprofitat per anar a treure la sal del caiac a les aigües “dolces” del Fluvià. El mati era gèlid, el fred penetrant, en el moment de l’entrada a l’aigua se sentia un “pumba-pumba-pumba” procedent del carnaval de Roses..., allà hi havia més escalfor.
La sortida l' he fet sol. Tot i que no m’agrada anar sol, també té els seus avantatges, per exemple, en un lloc com el riu et permet submergir-te en el silenci i sentir tots els sorolls dels seus habitants.
Un cop adaptes la vista, l’oïda i et concentres, aleshores és quan comença l’espectacle. No se si era per les baixes temperatures, o perquè la cacera ja s’ha acabat o, perquè la “penya” estava dormint la mona del carnaval i no hi havia interferències atròpiques, però el riu bullia de vida.
A l’hivern, la manca de les fulles deixa molt espai obert, l’entorn queda despullat i és més fàcil de detectar el moviment per anar identificant a tots els actors d’aquest món dels ocells.

dissabte, 13 de febrer del 2010

Matinal tècnica: Recolzaments

Aquest dissabte s’ha fet la segona matinal tècnica del club Pagaia. Aquest club ha iniciat el 2010 amb un programa d’ensenyament pels que comencem en aquest mon del caiac i pels que vulguin perfeccionar. El programa es progressiu i inclou des de la millora del paleig, fins l’esquimotatge (en piscina climatitzada), passant per meteorologia i seguretat. Els instructors (avui eren en Jose, en Joan, en Francesc i en Xavi) són membres experimentats del club i avui tocava un instructor per alumne, tot un luxe!
La única condició que hi posen és ser membre del club i la veritat es que, si teniu ganes de progressar, ja podeu fer-vos socis ara mateix!!!

dijous, 11 de febrer del 2010

El gavot, el nostre pingüí.

Al llarg dels mesos freds i al navegar per dins de les badies i golfets de segur que haurem vist uns ocells molt semblants als pingüins, dons no vas gaire errat! Es tracta d’un parent molt proper als pingüins, que van habitar a l’àrtic i que es van extingir. A l’actualitat totes les espècies de pingüins les tenim presents a l’altra punta del planeta a l’hemisferi sud...

dimarts, 9 de febrer del 2010

La tramuntana i el torracollons del musclo.

Fa dies que bufa de component nord i sembla que la cosa pot durar. Tenim unes previsions dolentes i caldrà anar pensant en quines alternatives hi ha per poder palejar.
Una possibilitat és esperar que afluixi i buscar el recer de la mar de baix, per sota del cap Norfeu o la mateixa badia de Roses. Una segona possibilitat és anar més lluny, cap al sud del cap de Begur i si és molt forta, millor anar directament cap a la zona de Lloret!
Aquestes són unes possibilitats per no deixar de navegar pel mar, però, tenim una tercera via, que és la d’anar cap algun riu o embassament, però..., aquí ens apareix un problema de caràcter burocràtic! Es tracta d’una nova normativa que ens afecta de ple, suposo que molts de vosaltres ja deveu saber de que ens estem referint al torracollons del MUSCLO ZEBRAT! i ho diem així de contundent, perquè de vegades l’administració, amb la finalitat de “controlar” la problemàtica, ens sotmet a un procés de burocratització, sense cap garantia de que serveixi realment pel control del invasor....

dilluns, 8 de febrer del 2010

Cens d'aus marines a la punta del Cap de Creus


Resultat del cens d’aus marines comptabilitzades el dissabte 6 de febrer a la punta del Cap de Creus (dades facilitades per en Ponç Feliu).:

755 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
21 Baldrigues balears (P. mauretanicus)
105 Mascarells (Morus bassanus)
5 Corbs marins grossos (Phalocrocorax carbo)
1 corb marí emplomallat (Phalocrocorax aristotelis)
5 Parasits grossos (Stercorarius skua)
9 Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
19 Gavines vulgars (Larus ridibundus)
2 Gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla)
28 Xatracs bec-llargs (Sterna sandvicensis)
40 Gavots (Alca torda)

dimecres, 3 de febrer del 2010

Sau s'escriu amb essa de silenci.


Dimarts 2 de febrer: la Candelera, festa local de Castelló d’Empúries i com sempre ens en adonem al darrer moment! La previsió del mar és dolenta, està revoltat i hi ha molta ressaca, les previsions donen unes temperatures mínimes molt baixes i boires a l’interior. Doncs..., perquè no ens anem a fer el pantà de Sau? Potser que hi trobem boira gebradora que ens cristal•litzi el paisatge i sigui un regal pels sentits.... Això sí! podem patir fred però, el fred es pot combatre amb abric i al estar en moviment no ens ha de suposar un impediment.