--------------------------------------------------------------------------------

divendres, 30 de juliol del 2010

Consells per poder navegar a l’agost i no morir en el intent

A. Abans de sortir carrega’t de paciència..., la necessitaràs.
B. Revisa el teu caiac que tot estigui a punt i en bon estat.
C. És imprescindible portar aquests dies.:
1. Taps per les orelles per no sentir la cridòria de la gent i de les seves màquines.
2. Sacs per recollir tota mena de plàstics, gots, plats, llaunes, ampolles, peles de xíndria, meló i tot un llarg etcètera que t’anirà apareixen al llarg de la navegació.
3. Roba de recanvi per poder posar-te desprès de que el teu caiac bolqui al pas d’una embarcació que no t’hagi vist.
4. Sistema de petició d’auxili (emissora VHF, telèfon) per demanar ajut en cas que l’accident hagi produït danys importants a la teva nau i el “capu...” de torn hagi fugit (cosa ben normal en aquesta tipologia de “llops de mar”).
5. Ves vestit amb roba de colors llampants. Fer-se visible és molt important.
6. Fins i tot pots afegir un pal, com més alt millor, i una banderola de color groc, que també et farà visible des de lluny.
 7. Perquè et sentin (i et vegin) les naus tripulades per patrons que van “encegats”, cal utilitzar algun so potent. Aquest any es porta la “babusela” dels mundials.
D. Surt molt d’hora al matí, a punta de dia..., d’aquesta manera podràs evitar trobar-te amb majoria de capitans de banyera. Solen ser amants de la nit i no gaire matiners. Es posen a l’aigua a partir del migdia.
F. Intenta estar en el teu destí abans que ells surtin de port, t’estalviaràs molts esglais i possiblement allargaràs la teva vida.
G. Molt millor estar de tornada a les onze del migdia. Amb cinc hores de navegació es poden fer moltes rutes guapes i moltes milles A un ritme d’anar-hi anant pots fer 10-12 milles tranquil•lament.
H. Si per algun contratemps no pots evitar-ho i et creues amb ells.: PREPARAT i fes-te visible ràpidament.:
1. Observar la trajectòria de la nau del “capu...”, si creus que pot impactar amb tu, primerament fes ús de la banderola groga de tres metres que portes a la popa del caiac.
2. Si la banderola falla, aixeca el rem paral•lel a l’aigua i fes-lo rodar com si fossis una majorette.
3. Si el rem falla, agafa la “babusela” del mundial i comença a bufar com un posés.
4. Si la “babussela” falla, encomanat a Deu i comença a buscar una sortida ràpida, rema amb força i que Neptú t’ajudi.

Per no emprenyar-te amb la massificació que estem sotmesos durant aquests dies:
• PENSA QUE ETS UN PRIVILEGIAT QUE NAVEGUES AMB UNA DE LES NAUS MES MARINERES QUE HAN EXISTIT (tot i ser considerat legalment com un objecte que sura, esperem que duri molts anys i no ens emprenyin). AMB ELLA POTS ACCEDIR A LLOCS ÚNICS I EXCLUSIUS.
• PENSA QUE POTS NAVEGAR DURANT TOT L’ANY, o per ser més exactes el 95% de les setmanes si exceptuem les tres setmanes fortes d’agost.
• PENSA QUE HI HA GENT QUE PAGA UNA BURRADA DE DINERS PER ESTAR AQUESTS DIES A LA NOSTRA TERRA I TÚ HI VIUS DOTZE MESOS.
• PENSA QUE AQUESTES SETMANES SÓN LES PITJORS DES DEL PUNT DE VISTA NATURALÍSTIC. Les plantes estan estressades per l’estiatge, les aus marines han migrat cap al nord per niar. Ara ens queda l’observació dels fons marins.
• PENSA QUE PASSAR AQUEST SUPLICI QUE REPRESENTA L’ESTIU ÉS UN SACRIFICI QUE POTS FER. TENIM TOT EL MAR PER NOSALTRES LA RESTA DE L’ANY!!!
Què l’agost se'ns faci curt!!!!!

dijous, 29 de juliol del 2010

Entrenament de natació a mar obert

Acompanyar als nedadors ofereix postals com aquesta.

 Aquest dissabte es realitza un entrenament de natació a mar obert. Es pretén fer una travessa des del Cau del Llop a Llançà fins la platja de la Vall, el recorregut té una longitud d’uns 3.350 metres, i pels més agosarats hi ha l’opció de fer-ho de tornada.

El recorregut per distància no té gaires problemes, al menys per aquests devoradors de quilòmetres dins de l’aigua, el que si pot ser una complicació és l’estat de la mar. Les previsions són d'entrada de tramuntana forta el divendres al matí i posteriorment anirà baixant fins el dissabte al matí, moment en que pot quedar amb F3. Això ens podrà deixar una mar de fons de nord. Aquest onatge entrarà per estribord i tindrà tendència d’enviar-nos cap a les esculleres. Hi ha dos punts crítics que són el pas pel cap de Bol i la Punta del Far de s’Aranella. Posteriorment la mar de fons (de popa) pot ajudar-nos a arribar fins la platja de la Vall. Malgrat tot fora bo que l’organització tingui preparat un pla B.
Davant d’aquesta perspectiva amb la meteo es fa més que imprescindible la nostra col•laboració per la seguretat dels nedadors. Qui pugui i vulgui venir pot inscriure’s enviant un correu a nedaelmon@gmail.com . Més informació al blog de neda el mon.

dimecres, 28 de juliol del 2010

Blènids, uns petits terratinents

Si vas amb caiac per la nostra costa has de cabussar-te entre remada i remada. Seria pecat no fer-ho. No cal tenir un físic superdotat, ni baixar a grans fondàries, per poder gaudir d’un univers que allí s’amaga. La inversió és baixa, amb unes ulleres, un tub i unes aletes en fem prou. Si t’agrada remenar (amb molta cura) i passar-hi una llarga estona, també és aconsellable portar uns guants i un vestit de neoprè i així evitarem les reaccions de la nostra pell amb les substàncies irritants que alguns organismes tenen.
A mi m’agrada anar a veure quantes més espècies millor, per poder fer-ho s’ha de menester una bona guia. Per començar en farem prou amb una fitxa plastificada que venen a les llibreries locals, botigues de pesca, i fins i tot, les som vistes a les benzineres. Tot i que si ets un assidu del CdC, has de tenir la guia d’en Toni Llobet Flora i fauna del CdC de Brau edicions. Al quiosc de Vilajuïga la pots trobar, junt amb molts altres llibres de la cultura local difícils de trobar en llibreries més grans.
M’agradaria presentar-vos a una de les famílies de peixos que és més freqüent en aquesta primera franja que hi ha a trenc d’ona. Es tracta dels blènnids, també anomenats bavoses, dormilegues o banyuts. Es tracta d’uns peixets de mida petita (3-30 cm), sense escates, tenen el cos cobert d’una secreció mucosa. Tenen una forma molt característica que tot seguit descriurem: L’alçada màxima és al cap i disminueix cap a la cua. Té les aletes dorsals unides en una de sola. Les aletes ventrals estan en posició jugular i proveïdes d’uns radis durs que li permeten recolzar-se sobre el fons . L’aleta pectoral és ampla i l’anal té uns radis simples. Al cap té uns apèndix cutanis molt vistosos que és un caràcter únic d’aquesta família. Tenen dimorfisme sexual que és més marcat durant l’època de la reproducció.
La gran majoria de les espècies viuen en els primers tres metres. Es mouen ondulant el cos i fent recorreguts més aviat curs, utilitzen qualsevol petit forat per amagar-se dels seus enemics. Tot i això són molt curiosos i sempre estan atents a qualsevol cosa que succeeixi dins del seu territori, que és de 50 cm a 2 metres. Els mascles s’encarreguen de la seva defensa. S’alimenten pel fons ja sigui sobre les roques o a la sorra entre els prats de posidònia, poden ser carnívors, herbívors o omnívors. A les costes dels Països Catalans en tenim unes 18 espècies.

dimarts, 27 de juliol del 2010

Pulpi



Estarem d’acord en que com a nom per a un pop es francament millorable, però quan hi ha mainada a casa s'han de fer certes concessions. En Pulpi va arribar a les nostres mans, bé, als nostres peus, a la platja del Borró, se’ns va quedar enganxat, vàrem jugar amb ell i, com que teníem un aquari d’aigua de mar a casa, ens el vàrem endur per observar-lo millor. Era jove, feia uns 30 cm de punta a punta de les potes, i ràpidament es va fer l’amo del seu nou habitat. Dit sigui de passada, un aquari d’aigua marina no es tan difícil de mantenir com podria semblar, i proporciona grans alegries. Als primer metres de la costa i a poca fondària viu una gran varietat d’espècies que estan acostumades a grans fluctuacions de la temperatura de l’aigua, i fins i tot alguns peixos com Gòbids i Blènnids acostumen a sortir momentàniament de l’aigua, son territorials i s’adapten bé a la vida en captivitat. A l’aquari, abans de l’arribada d’en Pulpi, hi vivien gran varietat d’organismes que, llevat d’anemones, cogombres de mar i eriçons, varen servir un darrera l’altre d’aliment al pop. Alimentar-lo era molt fàcil, musclos i cloïsses li encantaven, un escamarlà, d’aquells que encara son vius a la peixateria, era una festa, i en general no li feia fàstics a res, fins i tot el xoriç i el pernil eren benvinguts. Ben aviat ens vàrem adonar de que el pop es un animal fascinant. Te uns moviments delicats, elàstics, i ràpids quan cal, la seva mirada es intel•ligent, te els ulls mes complexes de entre els invertebrats, i una força descomunal per la seva mida, però el mes sorprenent es la seva capacitat de canviar de color i de textura de la pell de forma instantània. Amb el temps varem poder identificar els colors i les protuberàncies de la pell amb els estats d’ànim del mol•lusc. Es feia curosament el seu cau, treien sorra de sota de una pedra gran, i adornava l’entrada amb pedretes i cloves, amorosament disposades. Animal dotat de gran curiositat, de seguida treia el cap quan detectava moviment a fora de l’aquari, sempre volia saber el que passava. La mainada, com que s’hi estaven força estona contemplant-lo, van acabar establint una comunicació amb ell. Per la part exterior del vidre elles passejaven lentament un dit, i el pop, des de dins, anava resseguint-lo delicadament. La cosa va evolucionar, i mes endavant, pel petit forat per a on li donàvem el menjar, en Pulpi treia una pota per tocar el dit de la mainada. Alguna vegada havia requerit la nostra atenció llençant un xorro d’aigua pel petit forat, amb gran precisió, a la taula a on sopàvem, a 3 metres lluny. Encara que sembli absurd, puc afirmar que es un magnífic animal de companyia.
Clar, la manca d’estrès i els bons aliments fan miracles, i al cap d’uns mesos ja feia poc menys d’un metre de punta a punta de les potes. Com que l’aquari feia un metre de llarg, havíem de prendre una decisió sobre el seu futur. Entre fer-lo a la gallega i tornar-lo a mar, la decisió va ser unànime, i un dia el vaig posar dins d’una galleda amb aigua de l’aquari, la vaig tapar, vaig posar la galleda als peus del seient de l’acompanyant del cotxe i me’n vaig anar cap a la platja del Borró, de on havia sortit.
Vaig deixar el cotxe al pàrking de la carretera i vaig fer el camí dificultós que porta a la platja, i , en arribar i treure la tapa de la galleda se’m va quedar la cara de tonto al veure que la galleda era buida.
Una mica espantat pel destí del pobre bitxo, vaig refer el camí costerut mirant pel terra no fos cas que hagués caigut en algun sotrac però no el vaig trobar. Potser era al cotxe ? Ni al davant ni al darrera. Ja desesperat vaig obrir el maleter, i allà era, tant pinxo i ben viu. Això em recorda que havia oblidat de constatar alguna de les seves característiques mes famoses ( a part d’encertar resultats de partits de futbol ), com la seva prodigiosa resistència fora de l’aigua i la capacitat d’esmunyir-se per forats petits. El vaig tornar a la galleda, i ara si, desprès d’un entranyable comiat vaig tornar-lo al mar.
Hom podria pensar que desprès d’aquesta estreta relació amb un pop m’hauria convertit en un aferrissat defensor d’aquests animals, però la realitat es ben diferent ja que soc conegut per la meva afició a pescar-los i fer-los a la gallega, i es que els essers humans som així de contradictoris. Nomes espero que una de les meves víctimes no sigui en Pulpi, i que aquest pugui envellir explicant als seus congèneres les coses tan estranyes que ha viscut, com que ha vist la tele i ha menjat xoriç.
Com el veus ara?

dilluns, 26 de juliol del 2010

Roques amb formes suggerents

L'Àliga del pla de Tudela és una de les més famoses del CdC
D'altres no tenen ni nom, ni s'han ressenyat mai. Aquesta em suggereix una bruixa. Els núvols i els gavians ajuden a fer-la més tenebrosa. La trobem a prop de Punts Falconera.

Aquest troç de pegamatita em sembla un cap de tortuga amb la boca oberta.
La forma de camell es repeteix, aquest està a prop dels Furallons.

Quantes vegades hem passat per sota del còdol de Puig Gros amb mala mar i sense esma de mirar la silueta de "l'home pensant".
L'Illa de Portaló amb forma de drac vigila l'entrada d'aquest mítica cala de la mar d'Amunt.
La Punta de Furallons és una clara silueta d'indi. Es fa estrany que no sigui coneguda per aquest fet.
Pegamatites amb forma de gàrgola fantasmagòrica a prop de s'Arenassa.

El Gat de Norfeu una de les roques més simpàtiques i conegudes per tothom.

El Lleó que presideix l'entrada del Golfet.

Sa Rata just al vèrtex de la divisòria entre la mar d'Amunt i la d'Avall. 


El Cap del Voltor a tocar la punta dels Furallons.

diumenge, 25 de juliol del 2010

La tramuntana de les tomateres

Amb aquest nom denominem a casa la tramuntanada de juliol i és que té uns efectes contundents amb les tomateres, les pot deixar ben pelades si no estan a reparo.
De forma implacable la Tramuntana escombra el Cap de Creus durant aquests dies. La seva entrada ha estat progressiva i el dissabte al migdia el temporal s’ha reflectit en el mar amb una forta maror que encara dura. L’alçada de les onades i la força del vent ens ha fet abandonar la idea de poder fer alguna travessa per les aigües del CdC., i mira que n’hi havia d’activitats organitzades! (Club Pagaia, Escola d’en Mar...,) . Si a l’hivern el pla “b” és anar al riu, a l’estiu no paga la pena. El riu està en hores baixes i no es pot gaudir amb el mateix “nivell naturalístic” que ho fem en els mesos freds.
A la Tramuntana se li ha de donar la cara, de no fer-ho ens pot ser molesta. La seva força, la càrrega electrostàtica que ens aporta, la llum neta que ens envolta quan bufa, ens han d’omplir d’energia per poder desenvolupar les nostres activitats, ja siguin intel•lectuals ò siguin físiques. Busquem-li la part bona!

Per part nostra aquest cap de setmana ens hem dedicat a la contemplació de la vida que hi ha sota l’aigua i, així conèixer tots els seus habitants, l’estat de conservació dels indrets i poder contemplar els tresors que allí s’hi amaguen. Us aconsello les imatges publicades en un blog amic. S’ha de tenir en compte que la temperatura actual de l’aigua s’apropa als 23ºC i això ens permet fer unes cabussades llargues.
També hem fet proves amb una càmera fotogràfica submarina amb uns resultats decebedors. Durant la setmana ho comentarem. També hem practicat l’esquimotatge amb l’amic Josep Cors.

dijous, 22 de juliol del 2010

Bateig de mar d'un ornitòleg


El fet de que les tardes siguin llargues i que habitem a prop del mar ens permet poder-nos fer a la mar desprès de la jornada laboral. Avui ha estat un dia d’aquest i l’hem aprofitat per sortir amb un company de la feina. Ells és un entusiasta de l’estudi i seguiment de l’ornitofauna de la comarca, pertany a una generació que puja amb molta força, treballen amb molt de rigor científic i s’han integrat molt bé a la nostra terra. Respecten per davant de tot a les persones i a partir d’aquí desenvolupen la seva activitat naturalística. Els podreu trobar en aquest ENLLAÇ.
Avui el nostre company Àlex ha fet el seu bateig de mar. Per part meva l’estava pressionant feia molts de dies perquè provés això del caiac, estic segur que ràpidament trobarà les aplicacions per poder fer el seguiment de moltes de les espècies que viuen a la nostra costa.
La passejada-bateig ha estat curta, desprès de les explicacions bàsiques s’ha embotit dins del seayak i a remar. La mar estava arrissada i bufava una tramuntaneta de F3, hem sortit de Garbet, donant-te- li la volta a la badia, passant per davant del Burró i després hem anat cap a la punta Grossa i la cova d’en Xocolata. A les puntes les onades que venien de gregal eren una mica grosses, l’Àlex estava absolutament tranquil. com si fes anys que navegues. Al travessar la badia de Garbet un parell de xatracs han cridat la nostra atenció i a l’aixecar la vista ens hem adonat que estaven acompanyats d’un tercer ocell. La nostra sorpresa ha estat, que tot i ser coneixedors de les aus que visiten aquestes contrades, hem estat incapaços d’identificar l’espècie que ha passat per sobre dels nostres caps. El fet és preocupant, perquè es tracta d’una espècie exòtica, un exemplar escapat d’alguna gàbia d’un particular que no ha prestat la suficient cura i el seu presoner se l’hi ha fugat. Si el convicte es capaç de trobar parella, podrà reproduir-se i formar un nucli de cria d’una nova espècie exòtica-invasora, i així de mica en mica la composició faunística de les nostres terres canvia.
L’home és el màxim responsable de l’estat actual de la nostra fauna, la velocitat dels canvis és vertiginosa, serà el nostre entorn capaç de digerir-los?. La prova també l’estem fent a nivell de composició de la població humana, el fet de ser sers racionals hauria de ser una avantatge i no un inconvenient....Per cert aquesta au que hem vist el més probable és que acabi depredada pel un falcó peregrí que està a l’aguait de les aus que travessen aquestes aigües, lloc de pas de migrants. Benvinguts al nostre mòn!!! Àlex i l’ocell desconegut.

L'ocell en qüestió possiblement sigui Nymphicus hollandicus. Espècie criada en cautivitat i originària d'Austràlia

dimecres, 21 de juliol del 2010

Cnidoblast

Aquest és l'aspecte del braç desprès d'entrar en contacte amb una anemona.

Aquest és l’estrany nom que porten les cèl•lules de les meduses i anemones especialitzades en atacar i defensar als seus “propietaris”. Tenen forma de canti i en el seu interior hi ha replegat un filament banyat per una substància urticant. A la part exterior hi ha un opercle amb un dispositiu que quan s’activa per la presencia d’una presa o enemic, obre el porticó i dispara la sageta o filament que es clavarà a la pell de la víctima.
Les conseqüències tots les sabem o les hem patit, a partir d’aquí podem dir que de verins n’hi ha de moltes menes, de suaus i que els seus efectes no passen d’una irritació cutània, fins els més forts, capaços de provocar seriosos problemes de salut, que en alguns casos extrems poden arribar a la mort.
El millor és que ens mantinguem a una certa distància de les meduses i les anemones. També hem de mirar de no molestar-les, encara que semblin inofensives i fràgils!

dimarts, 20 de juliol del 2010

Els falciots dels penya-segats

Falciot pàl·lit

Ballester

Falciot negre

Aquesta tarda hem sortit a bogar amb uns companys i la sortida ha estat des de Garbet. Tot i que l’autoritat (Mossos d’esquadra) hi era present no ens han dit res a l'hora de l’avarament. Teníem una mica més de dues hores de llum i hem decidit anar fins a Portbou, aquest recorregut és molt tranquil, fins i tot en aquestes dates de mitjans de juliol. Aquí la massificació no hi arriba.

Avui ens hem parat en una platja de les més impressionants que conec, i ho és pel imponent penya-segat que té. Està format per tota una munió d’estrats replegats que li confereixen un aspecte de desordre i sembla que hagi de caure en aquell mateix moment que l’observes. S’aixeca verticalment, és més, a la part superior queda extraplomat! Té una alçada de més de cent metres. Quan et trobes a la seva platja et sens insignificant i torbat per la possibilitat de que aquell paredó es desplomi sobre teu, com es diria ara: és un penya-segat “inquietant” .
A l’hora que hem arribat hi havia un grup de ballesters cridaners (Apus melba) fent vols per la part alta de la paret. Aquests dies d’estiu quan naveguem vora dels penya-segats més alts (Puiggros, Claper, Norfeu, Punta de CdC, etc) podem observar als falciots. Els falciots són aquesta mena “d’orenetes” de color negre que fan uns vols molt ràpids i solen emetre uns crits molt sorollosos que tots associem amb l’estiu. Doncs bé, de falciots en tenim de tres menes (espècies) diferents.:
El falciot negre (Apus apus), que cria als penya-segats i emet un xiscle molt estrident quan vola i qui més qui menys sabem reconèixer.
El falciot pàl•lid (Apus pallidus), ell també nia en aquests penya-segats i com el seu nom indica té una coloració més clara, també el podem diferenciar per la taca blanca que té a la gola. Molt abundant al Cap Norfeu, però el podem veure una mica per tots els penya-segats. No marxa fins ben entrada la tardor.
El ballester (Apus melba), que també és un falciot de mida més gran, té un crit molt característic i fàcilment identificable, però el distingirem perquè té la panxa i la gola blanca.
A partir d’ara podrem intentar diferenciar les tres espècies de falciot que poblen els nostres penya-segats. Sort!!!

dilluns, 19 de juliol del 2010

Activitats d’estiu de “Neda el Món”


Els companys de Neda el Món s’han posat en contacte amb nosaltres per fer-nos saber el calendari d’activitats que tenen previstes, d’aquesta manera podem mirar de donar-los-hi un cop de ma amb la nostra presència.
Juliol.:
Dissabte 31 de juliol. Sortida d’entrenament des de la cala del Cau del Llop de Llançà fins la platja de desprès del càmping de la Vall.
Agost.:
Diumenge 22 d’agost de 2010. Reconeixement de les aigües del Marnaton, sortint de Port Lligat o de Guillola, es vorejarà la costa, si fa bo s’intentarà anar fins a l’illa Messina i tornar.
Setembre.:
Pendent de que se li adjudiqui una data hi ha la travessa: Roses - L'Escala.
Octubre.:
El 24 d'octubre repetirem la travessa de Norfeu. Sortida des de Jòncols i arribada a Montjoi.

diumenge, 18 de juliol del 2010

El valor afegit de cala Jòncols


Aquest cap de setmana hem tingut la visita de la Tramuntana i això, ens ha donat temps per conrear les nostres relacions socials. Tenim sort, perquè les seves visites esporàdiques (de la tramuntana i dels amics) ens permet que la nostra passió obsessiva per aquest esport quedi dissimulada per uns moments...
Tot i el fort vent, el dissabte hem fet una visita a la zona més arrecerada, ens hem anat a la cala Jòncols. Quan la força de la Tramuntana és de grau mig (F3-F4), aquesta cala és un bon lloc per navegar amb el caiac o fer immersió a pulmó. Per exemple és un excel•lent lloc per l’observació de nudibranquis o esmorzar al clot del boc, lloc exclusiu pels caiacs i ningú més.
Però avui us vull parlar d’un valor afegit que té la cala Jòncols, es tracta d'un valor humà que hi trobarem. La companyia SKKAYAK hi té una base de lloguer de caiacs i té com a responsable de la base al Josep Cors. En Pep és un muntanyenc que viu la vida amb passió, amant de la llibertat i dels grans espais que el fan sentir lliure, un persona que traspua humanitat i que escoltar-lo és perillós, et venen ganes d’imitar-lo i trencar amb aquelles cadenes invisibles que ens fan presoners de la nostra forma de vida. Us aconsello que feu l’esforç d’arribar-vos fins a cala Jòncols. Si aneu amb amics, és un lloc molt bo perquè puguin fer el seu bateig de mar. L’entorn és dels més bells del CdC , deixeu-vos aconsellar per en Pep, coneix cada metre de la línea de costa, cada pam dels fons marins plens de sorpreses i si en Pep té temps, feu-la petar per embriagar-vos de la seva dilatada experiència en expedicions pels racons més sorprenents del mon. Us deixo el link del seu BLOC on hi ha les imatges de la darrera expedició que ha fet a Grècia, senzillament IMPRESSIONANT.

divendres, 16 de juliol del 2010

Et regalem la toponimia de la costa del Cap de Creus

Estranyament aquesta roca no té nom. No em direu que no s'asembla a un INDI.
Saps en quin lloc de la mar d'Amunt es troba?
Benvolguts lectors,
Amb motiu d'haver superat les DEU MIL VISITES al blog us farem un bon REGAL a tots el fidels lectors. Es tracta d'un arxiu (.kmz) que s'obre amb el google-earth i que porta la TOPONIMIA del CAP DE CREUS.
Si el vols m'has d'enviar un correu electrònic a : eduardmarques@hotmail.com i donar-te d'alta com a seguidor del blog.
Ja mai més tindràs cap dubte sobre els noms dels accidents geogràfics de la linea de costa d'aquest espai.
Dilluns explicarem on s'ubica l'Indi.

dijous, 15 de juliol del 2010

Prohibeixen avarar i fondejar a la platja de Garbet.

L’ajuntament de Colera està disposat a posar ordre a la seva línea de costa. Si fa uns dies va aparèixer la notícia de que la Guardia Civil tindria funcions de vigilància de les activitats pesqueres, ara s’ha penjat un cartell a la platja de Garbet on es prohibeix l’entrada i sortida d’embarcacions.
La nostra pregunta és: Aquesta prohibició afecta als caiacs?
Segons tenim entès, els nostres caiacs estan considerats per la llei com a “objectes flotants”, aleshores si això és cert, aquesta prohibició no ens deu afectar, no?
En el cas en que un Guàrdia Civil ens doni “l’alto” hauríem de saber com podem defensar-nos i que és el que podem al•legar.
Si algú ens pot instruir sobre aquest fet, li agrairíem molt que ens ho digui en l’apartat de comentaris.

dimecres, 14 de juliol del 2010

Corb marí, delinqüent crucificat

Es un dels al•licients de les converses, que saps com comencen però no com acaben. Contemplant el vol d’un abellerol i el seu plomatge elèctric, comentem que deu ser difícil de atrapar una abella al vol, però mes encara veure-la de lluny. Suposem llavors que els bucs arrenglerats al mig del camp els hi deuen ser de gran utilitat, es veuen de molt lluny, i els abellerols, que no semblen tenir una ploma de tontos, segur que han associat caixes amb abelles. Es una associació interessant perquè suposa una modificació dels seus costums ancestrals, una adaptació a la realitat imposada pels humans, i produïda en relativament poc temps. D’abellerols passem a gavines, que han colonitzat el teulat de l’església de Vilajuïga, que fins fa dos dies era un monopoli dels coloms. La gavina te mes mala hòstia que el colom, símbol de la pau, i li ha cardat la talaia, i potser els nius i els colomins. Peix al mar cada vegada n’hi ha menys, i en canvi, al proper abocador de Marzà, la proteïna barata i de dubtós origen, com si fos un macdonald, esta servida. Desprès de l’àpat, l’església de Vilajuïga es un bon lloc per reposar, amb bona vista, i qui sap si ja prenen lloc a primera línia de mar en un hipotètic futur Vilajuïga sur Mer, fruit del previsible augment del nivell del mar a conseqüència del canvi climàtic.

El tema deriva cap a una noticia apareguda fa pocs dies al Diari de Girona, que sota el títol “ El corb marí fa perillar la truita salvatge”, ens explica que aquest bon amic nostre, que ens delecta amb les seves prodigioses capbussades i ens acompanya amb la mirada de mentre eixuga les seves plomes amb les ales esteses, resulta que es el responsable de la desaparició de la truita autòctona, i ja de passada, també del Tritó dels Pirineus. Ja fa temps que hi colònies de Corb marí gros als pantans de Sau i Susqueda, però ara, segons informen les societats de pescadors del Ripollès, han començat a remuntar el riu Ter fins arribar als 2000 metres d’alçada, alimentant-se de les truites que els pescadors voldrien menjar-se. Es la guerra, la mateixa guerra que hi ha a la costa, ara desplaçada a la capçalera dels rius. Les truites necessiten aigües molt netes i oxigenades, aquest tipus d’aigües que els humans hem fet desaparèixer, i ara li toca el rebre al pobre corb marí, que com ja no troba prou peix al mar, i el foragiten a trets de les piscifactories, es busca la vida com pot i a on pot. Al•lucinant el nostre comportament, i també al•lucinant, en un altre sentit, la capacitat d’adaptació dels animals. Els hi estem fent canviar d’hàbits i d’hàbitats a una velocitat mai vista, i aquí si que el que no corre, vola, i el que no, a pringar. El corb marí sembla espavilat i amb recursos, s’adapta al que calgui, truites i tritons en canvi, ho tenen mes magre perquè depenen d’un entorn cada vegada mes impossible. Quin morro tenen els pescadors de dir que la culpa de la desaparició de la truita autòctona es culpa del nostre amic...

dimarts, 13 de juliol del 2010

Llegenda apòcrifa del vell marí de la catedral de Girona

El company Josep Mª Dacosta veient el nom del meu caiac: “Vellmarí” (foca monjo), ens ha regalat aquest “post”. És una de les referècies més antigues que tenim a Girona sobre aquest mamífer desaparegut de la nostra costa

"A l’Edat Mitjana, el bisbe de la catedral gironina volia un tapís per poder ensenyar el Gènesi a les persones que visitaven el temple i poder explicar la creació del món. Aquest mitrat va recórrer molts tallers d’artesans fins arribar a un priorat, lluny de la capital, on treballaven els millors artesans de l’art tèxtil.
Fila que filaràs, els monjos anaven elaborant una peça magistral. A les orles, els mesos de l’any, al centre, el Senyor, a sota la creació de les aus... però quan tocà confeccionar el bestiari del mar, el jove novici va demanar:
- Prior, no sé com he de fer un vell marí, en sóc pas vist mai cap....
El cap d’aquell petit taller hagués pogut esperar qualsevol pregunta de caire tècnic, com bordar millor una sanefa, com tancar una vora perquè no s’esfilagarsi, però mai s’hagués imaginat aquesta petició.
Varen consultar molts pergamins i enviar missives a monestirs propers al mar... fins que reberen una resposta del cenobi de Sant Pere de Rodes, encarat a la mar d’Amunt, on en aquella època aquests mamífers marins solcaven les feréstegues aigües de cap de Creus. La resposta va ser:
- Un bou marí és bèstia que retira a un cos de peix, amb testa de gos i ales d’ànec...
El resultat fou aquest:"
Imatge: Josep Mª Dacosta

dilluns, 12 de juliol del 2010

La reconversió arriba a la “Guàrdia Civil”.

Sí, sí, tal i com ho llegiu, ja se sap que en temps de crisi una sortida és la reconversió i aquesta és la noticia que portava el diari de Girona i que tot seguit comentarem. Als anys 90 el sector del metall va patir una reconversió profunda, dons ara toca a la “benemèrita”.
Per començar es farà un assaig a petita escala, la idea surt de l’alcalde de Colera, i durant els darrers mesos deu membres de la benemèrita han estat formats en la seva nova tasca. Aquesta nova tasca serà la vigilància de les activitats pesqueres i recreatives de la costa de Portbou i Colera i sembla que la idea és d’ampliar els seu territori a tota la costa del Parc Natural del Cap de Creus. Què Deu ens agafi confessats!!!
Que la Generalitat no té ni un duro és sabut per tots, que la gestió econòmica es millorable, també n’estem segurs. La qüestió és: qui ha de vigilar la costa per protegir-la de l’agressió de la pesca artesanal i esportiva que tants danys ambientals ocasiona?
Aleshores els alcaldes de Colera i Portbou s’han posat a pensar i veient l’impacte negatiu del tancament de fronteres i el posterior despoblament que això comporta, han llençat aquesta proposta per evitar la marxa d’aquests vilatans.
No sé si sabeu que la costa pertany a l’estat i al ser ells els amos, doncs així de clar i de contundent, que siguin ells els que vigilin la seva propietat!!!
El que no sabem és de quins recursos disposaran per empaitar pescadors. Potser els hi donaran una planejadora amb quatre motors de 400 cavalls confiscada als narcos d’Algecires ?
La veritat és que si l'objectiu finals és preservar l’entorn meravellós d’aquesta costa, els hi podrien facilitar uns bons caiacs, amb ells la vigilància es faria molt més d’acord amb aquesta filosofia conservacionista que mostren els nostres estimats alcaldes.

Flashos del cap de setmana

Aquest cap de setmana hem repetit programa i la sortida s'ha fet per la mar d'Amunt. L'estrategia és de sortir el divendres a la tarda per evitar els col·lapses de navegació i les aglomeracions de les cales.
Fent la nit a mar pots guanyarte una posta i sortida de sol de postal i si t'agrada pescar, aquests moments solen ser els millors.
Nosaltres ens emportem sempre l'entrepà per si la pesca falla, però tenim una mar molt rica i pocs dies ens deixa penjats, darrerament solem "tocar" els pagells (Pagellus erytrinus), el de la foto superava el mig quilo.
Aquests dies ens trobem a molta gent i alguns d'ells coneguts, per exemple aquest grup és una representació dels millors en l'estudi sobre la vida marina i de la costa de casa nostra. Ells porten molts anys fent un seguiment metòdic i científic de tot el que succeix i el que ha passat per aquestes contrades. Els seus treballs els podreu trobar a les llibreries o en unes excel·lents webs anomenades: http://www.marenostrum.org/ i http://enricmadrenas.freehostia.com/ . Són (d'esquerra a dreta) en Miquel Pontes, l'Enric Madrenas, en Jospe Mª Dacosta i l'Arnald Plujà. Tot un honor tenir-los ara aquí "penjats".

El que es diu dormir es dorm poc. Encara que a la imatge sembli tot el contrari.
Pelagia noctiluca és la medusa més comuna per aquestes contrades. Té uns tentacles molt llargs i invisibles, els quals poden ocasionar doloroses picades i arruinar-te una cabussada.
Les salpes, tot i ser comunes i molt abundants, no deixen mai de fascinar-me.
Tot té el seu final i haurem d'esperar al proper cap de setmana per tornar-hi.  

dijous, 8 de juliol del 2010

La nostra costa i el nostre esport a la tele!

Després de visionar el documental l’hem trobat molt fluix i quasi buit de contingut. La nostra costa i el nostre esport és força més potent que la imatge descafeïnada que han donat els de temps d’aventura. La propera podem sortir molts voluntàries i voluntaris per explicar millor els valors que tenim!
Presentació del C33.:
"Avui, començarem a Portlligat, a l'Empordà, i acabarem a Cotlliure, a la Catalunya Nord. Principi i final d'una ruta en caiac de mar per emmarcar. Començarem a la Costa Brava, prop de la casa on va viure el genial Salvador Dalí. I acabarem a la Costa Vermella, a la preciosa vila de Cotlliure, on va morir el poeta Antonio Machado. Una ruta esportiva, històrica i cultural que ens permetrà descobrir el litoral nord-català des d'una perspectiva diferent: des de l'aigua".

dimecres, 7 de juliol del 2010

En Miquel Puignau apareix a Thalassa

Aquest hivern vàrem poder compartir un dia de pesquera amb ell i el seu equip, ens varen ensenyar les soltes bonitoleres i moltes coses més. Aquesta setmana el programa Thalassa dedicat als remeis de la gent de mar, el nostre amic Miquel de Port de la Selva n'ha estat protagonista.
 

dimarts, 6 de juliol del 2010

Un rescat...

Es tracta del rescat d'un comentari que no volem que passi desapercebut i quedi en el pou de l'oblit. Les paraules del nostre amic reflecteixen amb una exactitud i una exquisidesa literària digna de ser ressaltada un sentiment que tenim molts dels que practiquem el caiac de mar...:

"Abans de cap altra cosa, us vull agrair, Manel i Eduard, aquestes fantàstiques 24 hores que hem passat. També m'agradaria descarregar-me del pes que suposa el qualificatiu de “consumat” tant pel que fa al caiac com a la pesca. De “consumat” a consumit (per l'auto complaença) només hi ha una lletra de diferència. Deixem-ho en aplicat!

És difícil explicar amb un recurs tan lineal com el llenguatge les situacions viscudes durant aquesta sortida. Així com en un castell de focs artificials el so es solapa amb la imatge, quan els colors, les textures i les olors es barregen amb sensacions i emocions, només l'art té prou recursos per aconseguir-ne una representació fidel. No pot ser d'altra manera en un punt en el que coincideixen el mar, el cel i la terra; o, dit d'una altra manera, el vèrtex a on conflueixen els elements essencials: la terra, l'aigua, l'aire i el foc (el sol), creant uns paisatges en el que l'home, des d'una posició empetitida i vulnerable, només pot retre homenatge a la natura amb la fascinació, la sorpresa, el respecte i l'admiració.
I quin mitjà de transport permet la perspectiva des del mar i la possibilitat de transitar per aquest temple sense pertorbar el seu equilibri d'imatges i sons? Com el bes de l'amant, el caiac llisca entre les mil tonalitats blaus de l'aigua i les ombres en moviment de les roques més antigues del planeta amb la subtilitat, l'excitació i el respecte que cap altra forma de moure's pot oferir.
Bé companys, moltes gràcies! "

dilluns, 5 de juliol del 2010

Fracàs de la I travessa amb caiac del blog mardamunt.

No s’ha pogut complir l’objectiu d’anar i tornar a Port lligat des de Port de la Selva. La prudència s’ha imposat per davant de la testosterona. Les condicions meteorològiques amb la seva traducció en forma d’onades ens han fet avortar la travessa un cop estàvem a mig camí del Cap de Creus. Properament farem un segon intent.
A les set del matí (de la matinada per més d’un) d’aquest diumenge, nou caiacs i els seus respectius palistes entraven a l’aigua de la badia de Port de la Selva. L’onada que trencava a la platja era senyal de que a fora hi havia mar de fons de nord. A la platja no teníem tramuntana, tot i que les previsions eren de que fos de força 3. Això sí, una vegada vàrem estar a fora de la badia, de camí cap al CdC, va fer-se patent primer en forma d’una lleu brisa que més tard va anar pujant de força. El pas pel Puig Gros tenia una mar creuada molt desagradable, et fa estar vigilant de reüll les onades que et poden venir pels dos costats. Travessem el Golfet i a l‘alçada dels Farallons hi fem una reunió, és allí on s’ha de prendre la decisió de si continuem fent camí o girem cua. El raonament és senzill, si continuem endavant i les condicions empitjoren podem quedar aïllats en aquesta zona que no té sortida per terra. Sobre la serra de Vardera s’estan formant uns núvols negres i s’escolten els primers trons...Davant de la nostra poca experiència en condicions dolentes i els nostres recursos limitats, hem decidit tornar cap a Port de la Selva. En aquests primers set quilòmetres, dos companys havien girat cua, la resta de flota estava dispersa. Hi havia naus que havien soferts danys importants: 1 timó doblegat, 1 reposapeus trencat, faltava 1 coberta de banyera, etc. Els palistes també estàvem tocats: poques hores de descans nocturn, estómacs remoguts i altres efectes inconfessables conseqüència de la nit anterior.

Tot hi haver preparat la sortida amb il•lusió, cal saber tirar enrere. En tots els esports de contacte amb la natura, cal avaluar molt bé els riscos de les condicions meteorològiques, de les nostres capacitats i les del grup. En aquest punt sempre és millor pecar de prudència, que haver de maleïr no haver-ho fet en el moment just. Penseu que el fons d’aquestes costes estan plens de naufragis.

La tornada la vàrem fer d’una forma ordenada, forca més agrupats i més atents de la resta del grup. El pas per Puig Gros va ser delicat i el vàrem fer allunyats de la paret, així minimitzàvem els efectes del rebot de les onades. El cumulonimbus format sobre la serra de Verdera ens va enviar un vent fort de sud, vàrem prémer les dents i palejar amb energia per poder avançar. La tornada ha estat èpica i fins i tot còmica. Algú s’ha jugat la vida i ser engolit pel mar al respondre la trucada de la seva parella que s’interessava pel seu estat en ple vendaval. Quan de perillosos són els mòbils!!



He de confessar i reconèixer públicament que com la testosterona no l’havia cremat, vaig voler fer-me el xulo i, davant de l’espigó, aprofitant l’onatge de popa, vaig voler surfejar però, en el primer intent vaig acabar a l’aigua davant de les riotes dels meus “amics”. Amb l’orgull ferit, moll com un ànec i amb la cua entre les cames, vaig veure clar el llarg camí que em queda per recórrer en el domini de la tècnica del caiac.

Farem la sortida un altre dia. Ha de ser una sortida lúdica i esportiva amb l’objectiu d’anar a passar-ho bé. Ha de cabre-hi tothom, sigui quin sigui el seu nivell i el seu equipament ha de ser el mínim per poder navegar amb condicions òptimes. En aquest punt podem millorar tots una mica ;-)... Properament farem la convocatòria pel blog.

dissabte, 3 de juliol del 2010

dijous, 1 de juliol del 2010

I travessa amb caiac www.mardamunt.blogspot.com

Dades de la sortida d’aquest diumenge:
Motiu: I Travessa amb caiac www.mardamunt.blogspot.com
Lloc de la sortida: Platja de la Ribera de Port de la Selva
Hora: 7 hores del mati a l’aigua!
Recorregut A: Port de la Selva-Port Lligat-Port de la Selva.
Recorregut B : En cas de meteo adversa...a convenir
Cal portar. :
Menjar per poder esmorzar i dinar pel camí, també fora bo de portar força fruita i aigua, sembla que les temperatures seran altes, molt altes.
Protecció solar.
Porteu ulleres i tub per fer alguna cabussada!
Inicialment aprofitarem l’anada per anar fent via i de tornada ja anirem fent parades per remullar-nos.
Si tot va bé tindrem samarreta de record.
També hi haurà un regal sorpresa pels participants.

British Petroleum (BP) empastifa el Cap de Creus.

Imagines llegir un titular com aquest?
Des de fa massa setmanes al golf de Mèxic està brollant petroli del fons marí. La contaminació amenaça la vida marina de tota aquesta extensa zona i, qui sap si d’altres llocs que ara per ara són inimaginables.
La cobdícia humana ens ha portat a ser víctimes dels efectes perniciosos de la nostra pròpia activitat. El mal anomenat “desenvolupament” aviat haurà de passar una revisió profunda i per força. Hi serem a temps?
Això em fa pensar en una de les classes de microbiologia de l’època universitària, el professor ens exposava la capacitat de créixer i reproduir-se dels bacteris. Ho exemplificava dient que una espècie de bacteri que s’alimenta de sucre, si es donés el cas d’infestar una fabrica d’aquest dolç element, en una sola nit seria capaç de créixer fins esgotar els seu vital recurs tròfic...! Això sí, finalment moriria ofegat pels seus propis detritus i òbviament per la manca del vital recurs. En aquell moment vaig pensar que l’home anava abocat a un final tràgic com aquest. Era l’època en que militava en els incipients moviments ecologistes... Amb el temps les meves cabòries han anat desapareixen de la meva ment, possiblement que ha estat per raons de prevenció de la salut mental. Però, sistemàticament van apareixen aquestes notícies que corroboren aquells pensaments tan catastrofistes.
Tornant al desastre generat per la companyia British Petroleum (BP), la dimensió de la catàstrofe encara no es pot avaluar, però al pas que va, pot ser una catàstrofe a nivell oceànic i intercontinental.
Si ets un morbós i vols veure la dimensió física de l’extensió de la taca de petroli, pots entrar en aquesta web i a l’introduir el nom de qualsevol poble del món veuràs aparèixer una taca negra que ho empastifa tot. Jo ho he fet i m’ha sortit això si l’ubiquem al Cap de Creus: