--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 31 octubre de 2010

Sortida amb el DZUL HAÀ del projecte NINAM

Fa uns dies, l’Eduard ens va fer saber que hi havia una sortida prevista amb els companys del projecte Ninam.
Ens hi varem poder apuntar amb la Carla, la meva filla de 5 anys i renoi quin encert !!
A ¾ de vuit del mati del dissabte 16, ja érem ben puntuals al darrer amarrador del dic exterior del moll de Roses, on té la seva base el DZUL HAÀ, el catamarà on fan vida la Gemma i l’Albert que ens esperaven amb coca i te o cafè per l’hora del Brífing, però sobretot amb ganes de transmetre i de mostrar el que saben, - que és molt -d’aquest medi que tant estimen i procuren fer estimar.
Com que no ens coneixíem hi hagué una breu presentació: La Marta, que l’any passat havia fet el seu treball de fi de batxiller sobre els rorquals, un pare amb els seus fills en Víctor i la Irene, una parella de jubilats que es dediquen a voltar el mont per veure flora i fauna de diferents llocs i que portaven uns aparells de filmar i fotografiar que feien respecte, el propietari d’una agencia de viatges de natura que porta gent a l’altre cap del planeta i que vol augmentar l’oferta amb una sortida per l’Empordà i així fins a 14 persones, de ben variada procedència, però amb unes ganes que varen fer que sense adonar-nos-en ja fóssim Als Brancs, encara no a una milla del port, tots a coberta amb els prismàtics, repassant l’horitzó mentre la Gemma ens feia les explicacions.
La veritat es que la previsió no era gens bona, però a primera hora la mar era un mirall que facilitava l’observació de la superfície i vet a qui que al passar per Cala Murtra i entrar a la badia de Montjoi, crits emocionats a bord: dofins a Cap Norfeu!! jo també els he vist !!. La Gemma diu que son Tursiops i que no ens atabalem, que tindrem temps de sobra d’acostar-nos-hi i que hi fem totes les fotos de les aletes dorsals que puguem des d’ una posició ben perpendicular i properes, per desprès fer-ne ells el seguiment comparant-les amb d’altres, per les marques que molt cops s’han fet ells mateixos mossegant-se. Us asseguro que no es gens fàcil, de fet un cop revisades no en vaig fer cap de prou bona.





Al acostar-nos, resulta que hi havia varis grups repartits des de La Pelosa fins al Gat. L’emoció a bord era màxima perquè tant aviat en teníem a proa, a popa, com n’estàvem voltats per totes bandes. Al vídeos podeu escoltar la Gemma com diu que n’hi ha mes de cinquanta. Mentrestant varem veure baldrigues, mascarells, corbs marins, gavines, un falcó empaitant un estornell, tonyines saltant una mica lluny de nosaltres i encara no érem a Jòncols !!
Al apropar-nos a Cadaqués es complí la previsió i entrà la Tramuntana o sigui que mitja volta i proa direcció a Roses, però de fet, ja era migdia i hora de tornar. De camí encara es va venir a acomiadar aquest Peix Lluna de la foto que semblava que ens picava l’ullet.

Hi ha una nota negativa, que no puc deixar d’explicar: A la tornada els dofins encara eren a Montjoi i l’Albert va veure un grup mig endormiscat. Ens varem quedar a una distància per observar-los mentre ens explicava com descansen, però de sobte una barca els va veure i es va tirar literalment sobre del grup de dofins espantant-los sense poder ni observar-los.
Era la nostra amiga(?) – hem refereixo dels caiaquistes – la que arriba a la tranquil•litat de Jòncols amb els altaveus a tope cantant pasdobles, per buidar-hi els turistes. La que no respecte cap prioritat de navegació i que te nom de taverna mexicana, Don Pancho.
Ens varen explicar que hi ha un percentatge elevat de dofins sense aleta dorsal per causes semblants i que per sort no els hi és molt necessària per nedar. Quins cafres que volten pel mon !!!
En resum una experiència formidable, amb molt bona companyia, un vaixell fantàstic i recomanable de totes totes.
Gràcies Gemma i Albert per les emocions compartides.
Signat: Marti Portell


dissabte, 30 octubre de 2010

Altres temps

Clica AQUI i veuràs com es pescava seixanta anys enrera la tonyina.

divendres, 29 octubre de 2010

Subidón, subidón!!!

Aquesta és l'evolució de l'onada máxima a la badia de Roses, la seva direcció és de sud. Demà al mati serà més baixa l'onada, però encara es mantindrà un mar alterat a primera hora. Qui navegui pel costat sud de Norfeu l'aigua la trobarà a 14,9ºC... Avis per a navegants d'Olot i altres punts de la nostrada geografia!

dijous, 28 octubre de 2010

Trobada de pesca a Montjoi.

Aquest dissabte es fa una trobada de pesca amb caiac. Es tracta d’anar fins a cala Montjoi i passar bona part del dia fent aquesta activitat. Qui tingui coneixement d’aquest art o en vulgui aprendre pot arribar-se fins a aquest espai i participar-hi.
Per més informació truqueu al telèfon d’en Viti : 626662004 .
Per més informació clica AQUI

Peixos: on i quan. És una qüestió més científica, que aleatòria

Aquest escrit s'ha publicat al forum de pesca amb caiac avui mateix.:
"Sovint els fets tenen lloc com a conseqüència d'un seguit de circumstàncies, a vegades poc evidents als nostres ulls. La falta de perspicàcia per part nostra fan que aquests fets els cataloguem sovint com a "aleatoris" i "capritxosos" com a resignada acceptació de la pròpia dificultat de controlar-ne o entendre'n les causes. Si alguns prefereixen atribuir-ho a fets màgics, nigromàntics, esotèrics, revelacions divines o presències del més enllà, això ja són figues d'un altre paner. Però en tot cas, com a mínim ho titllem d'aleatori i ala, ja podem dormir tranquils i la baveta regalimant-nos galta avall.
Divendres passat vaig sortir a pescar amb una nova balladora. No vam fer res de res. Molta medusa, algun peix lluna, algun dofí i una tonyina que va acabar d'esvalotar el poc aviram que hi havia. Alguns llobarrassos molt ran de roques ens anunciaven que el fred comença a ser viu, però al final, els llobarrots van tornar a ser més astuts que nosaltres i no em vam enxampar cap.
Ja us en vaig fer un report més extens durant el cap de setmana.
Però el més interessant de tot plegat, no és el que vam poder ensacar o que se'ns va escapar. El que més interessant trobo és el que aquesta nova balladora ens explica.
Començo:
No trobeu força curiós que trobant-nos ja a finals d'Octubre, de cop i volta apareixin altra vegada grans bancs de meduses, peixos lluna, llepó (una mica, només) com si tornessim a estar a principis de primavera??? Curiós, si. Però no crec que sigui casualitat.
L'Eduard aporta unes dades que ho fan explicable. Unes dades sobre l'evolució de la temperatura de l'aigua dels últims dies, que de ben segur, si tinguessim la paciència i els mitjans de combinar-ho amb salinitat, de ben segur podríem predir molt millor quins peixos podem trobar-nos.
L'Eduard ha tingut l'habilitat i la paciència de buscar la temperatura de l'aigua a diferents nivells abans i després de la llevantada. I mireu què ha trobat: resulta que abans de la llevantada, l'aigua estava a uns 20graus en superfície i a uns 18graus als 60m de fondària. Aquesta és la situació habitual per aquesta època. L'aigua calenta a dalt, i l'aigua freda a baix. Dinàmica de convecció, com l'olla de l'arròs quan bull.
Total, que llavors va venir la llevantada, el qual va tenir per una banda, un efecte turmix homogeneïtzador de temperatures i per l'altra, ens va portar a la costa, els bestiari de les profunditats (és aquí on crec que entra en acció l'aparició no anunciada de tanta medusa i els peixos lluna que els van darrere). Després de la llevantada, l'aigua estava a 16,79graus en superfície, però també a 16graus a 80m de fondària (toma ya túrmix!!).
I és clar, les conclusions surten soles.
Ara imagineu-vos que sou un peix de finals d'estiu. T'hi trobes de meravella en una aigua que té més de sauna, que de frigorífic. L'aigua a 20graus, ara m'empasso un sorellet, ara em degluteixo una sardina, que d'aquí a poc vindrà el fred i haig d'engreixar-me en la mesura del possible. De cop i volta un túrmix omnipotent i totpoderós t'engega l'aire condicionat i t'enxampa en mànigues de camisa. Hora de tocar el dos a buscar refugi als raconets on l'aigua no s'hagi barrejat gaire (encara que ningú ho digui gaire i la gent calli com a morts, hi ha qui des de la llevantada s'està fotent les botes amb bestiotes grosses d'estiu a zones de poca fondària on encara deuen trobar l'aigua prou calenta). A la resta del Cap de Creus, el desierto. Només meduses, meduses i oblades. Els peixos lluna que els empaiten i la tonyina aquella que deuria haver fugit dels professionals que a primeríssima hora del matí els estava fotent canya mar endins, no gaire lluny.
Igual que els canvis de temperatura amb els que avui m'esplaio, igualment d'importants són com a mínim, la salinitat i la turbidesa. Si plou molt, les zones properes a les rieres i les capes superficials són poc salades. Si no sóc espècie d'estuari, foto el camp. Si l'aigua està molt tèrbola, no puc veure res de res ni detectar les meves preses. Foto el camp fins que m'hi vegi una mica. Per molt menjar que hi hagi, no em serveix de res si no puc veure'l.
Acostumem a resignar-nos amb un "avui no picaven perquè no volien" i ja està, que al capdevall tornarem la setmana vinent. I acostumem a saber què podem pescar, en base al que hem sentit que està sortint. Però no conec ningú clarament capaç (que no vol dir que no hi sigui, simplement que no el conec) de predir quines bèsties hi pot haver, en base a les condicions físiques (tot i que hi ha qui ho intueix força a base d'experiència).
Crec que la dada que ens aporta l'Eduard sobre variacions tèrmiques és molt interessant. M'agradaria poder saber no només la temperatura a diferents zones, sinó també la força de les corrents dins l'aigua (a alguns peixos els molesta massa corrent, a d'altres els va la marxa), el grau de salinitat, la turbidesa en cada zona. Molt segur que pescaríem més.
Encetava aquest correu parlant de l'aletorietat d'alguns fets. El cos del text però, parlo de pesca i de la presència de peixos com un fet inevitable, conseqüència de les condicions marines provocades pels dies anteriors. És cert que no tenim accés ni manera de controlar els majors índexs marins a cadascuna de les nostres zones de pesca preferides. Així doncs, molt possiblement ens haurem de resignar a continuar considerant la presència de les espècies objectiu com a caprici de la naturalesa i de la bondat de Déu senyor nostre creador. Així doncs que ja ho sabem, avui no hem pescat perquè a Neptú no li ha tingut a bé agraciar-nos amb una bona captura i ens penjarem un amulet del nostre coll per confiar-hi cegament tot el que amb el nostre coneixement no podem arribar a abastar. Fet i fet, la imprevisió del què sortirà avui és un més dels múltiples alicients que té aquesta nostra gran afició."
Molta sort a tothom i majors captures!
Martí.

dimecres, 27 octubre de 2010

L’efecte batedora.

Alçada de les onades els dies de la llevantada
Dies enrere, abans de l’arribada del temporal de llevant i dels darrers dos temporals de tramuntana, gaudíem d’una temperatura de l’aigua del mar relativament alta, que era propera als 20ºC.
Amb l’entrada del gran temporal de llevant del dia 11 d’octubre, que va arribar a aixecar onades de fins 8 metres d’alçada, es va produir un efecte batedora que va barrejar les capes d’aigua més freda i profundes amb les superficials que són més calentes. Posteriorment aquest temporal de llevant ha estat seguit per un de tramuntana, la setmana passada i, una segona que manté l’efecte d’aiguabarreig i homogeneïtzació desfent l’estratificació tèrmica, però a més, fa baixar les temperatures de l’aire i òbviament de l’aigua.
El divendres 22 d’octubre l’aigua del mar a l’Estartit es trobava a 16,79ºC en superfície i 16 ºC a 80 metres de fondària, quan el normal per l’època és que en la superfície hi hagi una temperatura de 18ºC i aquesta temperatura dels setze graus no s’assoleixi fins als 60 metres de fondària. A dia d'avui la temperatura de la superfície està a poc més de 15ºC, una temperatura més pròpia de l'hivern que de principis de tardor.
Aquesta també pot ser l'explicació del perquè l'activitat dels peixos hagi baixat els darrers dies en picat...
Registre d'alçada màxima d'onada del mes d'octubre
Descens de la temperatura de l'aigua de mar aquest mes d'octubre.

Campanya per aturar l'extermini massiu d'espècies

Si vols participar en una campanya internacional per aturar l'extermini massiu d'espècies a nivell mundial pots signar aquest document AQUI.
Un tercio de todos los animales y plantas del planeta están en peligro de extinción: las ballenas azules, los arrecifes de coral, y una amplia gama de otras especies. La ola de extinción provocada por la humanidad ha alcanzado un ritmo no visto desde la desaparición de los dinosaurios hace 65 millones de años.

Pero hay un plan para salvarlos: un acuerdo global para crear, financiar y poner en marcha áreas protegidas que cubran el 20% de nuestros mares y tierras para el año 2020. En este momento, 193 gobiernos se reúnen en Japón para hacer frente a esta crisis. Pero, sin la presión ciudadana, es probable que no lleguen a consensuar las acciones audaces necesarias para evitar el colapso de los ecosistemas en todo el mundo.
Esta cumbre termina el viernes, 29 de octubre: no tenemos tiempo que perder. Rápidamente, construyamos una protesta pública mundial y pidamos a los gobiernos que protejan la vida en la Tierra. Firma la petición abajo y será entregada directamente durante la reunión:
Para todos los miembros del Convenio sobre la Diversidad Biológica:

Un tercio de las especies de la Tierra están en peligro de extinción. Les pedimos que con urgencia lleguen a un acuerdo para crear, ejecutar y financiar la protección del 20% de nuestros océanos y superficies terrestres para el año 2020. Sólo una acción audaz e inmediata será capaz de proteger la rica diversidad de la vida de nuestro planeta.

dimarts, 26 octubre de 2010

Sorpreses et dóna la vida..., sorpreses

De vegades tenir un blog té una recompensa inesperada. La setmana passada, sense anar més lluny, vaig rebre un correu d’una persona que volia conèixer’m per mostrar el seu agraïment i admiració per les fotos que anem publicant. Es tracta d’en Marti Q.Q., un conegut i reconegut pescador de la zona del Cap de Creus. És un apassionat de la pesca amb canya i que des de fa uns anys també la practica des del caiac. De tan en tan entra en l’espai dels forums de pesca i entre moltes altres aportacions de tipus tècnic, hi fa aportacions literàries d’un molt bon nivell, el podríem considerar un “lletraferit”. Com que entre altres virtuts que té, hi ha la de generositat ens ha permés publicar els seus escrits sobre el mar i la pesca en el nostre blog, la qual cosa li estarem molt agraïts i ho anirem fent d’aquí uns dies.

Finalment vàrem quedar per sortir a pescar junts i així ho hem fet. Per mi ha estat una oportunitat per imbuir-me del coneixement d’aquest món tan apassionant i desconegut, i així, poder fer un primer salt qualitatiu en l’aprenentatge de l’art de la pesca de la mà d’un mestre.
Em va dir que també vindrien un parell de pescadors de Roses l’Ibag i l’Osnola. L’Ibag és un dels seus mestres, és un personatge que vol mantenir-se en l’anonimat. La seva vida ha girat al voltant del mar. Primer el va conèixer des de dins amb la pràctica del submarinisme. Actualment el que l’apasiona és la practica de la pesca amb caiac i els seus resultats han estat espectaculars. El seu nivell ha arribat a ser tan alt, que l’obliga a haver-se d’amagar dels altres practicants. Tothom vol saber els llocs i els moments on va a pescar, les tècniques que utilitza, els esquers que empra i així poder-lo emular.
Mira per on, que un passerell com jo, neòfit en aquest art de la pesca, tindré l’oportunitat de passar un dia amb uns dels millors pescadors amb caiac de Girona, com a mínim dels més envejats.
De fosca nit vaig trobar-me que em dirigia cap a un lloc “indeterminat” del Cap de Creus. Faltaven hores per sortir el sol i ja havia rebut un “sms” de que en Martí estava arribant al punt de trobada. I això que ell havia sortit de Bcn!
En arribar al lloc una guilla es va creuar pel camí, això em va fer pensar amb un pescador de Roses. Era un personatge una mica estrafolari. Va acabar els seus dies davant del Sirena (famós bar punt de trobada) amb la seva llarga barba blanca trenada, sent fotografiat pels turistes. Tenia una barca petita que la coronava un pal amb una cua de guilla. Quan sortia a pescar sempre cridava el nom de la guilla en els pescadors que es creuava. Resulta que hi ha la creença, entre la gent del mar, de que no es pot dir el nom de la guilla. Per denominar-la diuen “aquell animal de cua peluda” etc. el motiu és que dóna mala astrugància. Doncs el fet de trobar-me amb la guilla en el punt de trobada va ser un fet premonitori del que hauria de passar després.
A l’arribar en Martí estava esmorzant, ens saludem i preparem els estris. Immediatament ell comença a buidar el pap i, instruir-me. No para d’enraonar per explicar-me tot el que puc fer. Tipus d’artificials que he d’utilitzar, l’x-rap l’has d’utilitzar per això, el rapala model no sé què del color S, utilitza’l a primera hora si vols anar al darrera d’aquesta espècie.... Munta una metralleta a partir d’aquesta hora amb aquests vinils i pesca fent passades paral•leles a una fondària de 14 metres si vols pescar tal altra espècie... De tal hora a tal altra estigues a tal punt i fes “espining” amb el model no sé què del Yozuri. Més tard anirem junts i amb el “mucho lucir” i practicarem el “jigging” en uns rocs molt productors que estan alineats amb la punta que surt d’aquí el costat....No havia sortit ni un resplendor de llum, que ja havia rebut més informació vàlida que en tots els dies que m’havia dedicat a navegar per l’hiperespai de la xarxa. Quin crak!
Els de Roses arriben més tard, però sempre a punta de dia, l’hora bona per pescar... Sortim a mar i em dirigeixo una mica lluny per no interferir en aquest moment tan íntim i d’alta concentració. Mentre palejo vaig pensant l’afortunat que sóc d’haver pogut connectar amb aquesta bona gent.
La jornada discorre d’una forma plàcida, diria que massa plàcida. M’havia fet la il•lusió de que seria un dia ple d’emocions, de lluita amb els bonítols que començarien a estirar del fil fins fer-me desequilibrar el caiac. De fotografiar-me amb un déntol monstruós al costat d’aquests artistes..., i res d’això va passar. Sortir amb uns primeres espases de la pesca, no és sinònim de pescar molt..., en Murphy sempre treballa, dia i nit, set dies a la setmana i dotze mesos l’any. El que no va poder evitar aquests senyor de nom anglès, és que tingués l’oportunitat de coneix-se’ls i que d’aquí neixi una amistat molt profitosa, per mi segur que ho serà ;-).

dilluns, 25 octubre de 2010

Dofí embarrancat.

Ahir (diumenge) a la nit amb l’entrada de la tramuntana un dofí va quedar embarrancat a la platja de la Ribera del Port de la Selva. Un seguidor del blog ens ha enviat aquestes fotografies.:
                                     
És tracta d’un dofí llistat (Stenella coeruleoalba), possiblement es trobava debilitat per alguna malaltia i les primeres embranzides del temporal de tramuntana d’ahir vespre l’han portat fins la platja.
Una ràpida reacció dels serveis de vigilància municipal van avisar a la Fundació Cram i tècnics de la Fundació han anat fins la platja per fer el rescat i poder auxiliar al pobre animal.
Malauradament al migdia d'aquest dilluns el dofí ha mort...

divendres, 22 octubre de 2010

Regulació del trànsit per la punta del Cap de Creus

Al mes de maig el nostre blog es va fer ressò de la notícia de que es vol fer una “regulació” de l’entorn terrestre de la punta del Cap de Creus. Aquesta notícia s’ha tornat a revifar aquesta darrera setmana i han començat les primeres tímides mobilitzacions...
Aquesta regulació sembla que pot passar per tancar l’accés a la Punta del Cap de Creus als vehicles privats, per l’impacte que això significa (!?). La idea sembla que va per habilitar un aparcament a s’Alqueria i fer una mena de “shutel” amb un bus o un trenet turístic!!!
Si és que al final ens faran avorrir els parcs naturals,. aquests s’estan convertint amb les finques dels “senyoritos”, dels quatre privilegiats que gràcies al seu ofici poden anar-hi, ja siguin tècnics del Parc, científics o serveis de guarderia, això sí, la població que es foti.
Actualment hi ha una afluència enorme de vehicles a la punta del CdC i aquest fet ens hauria d’alegrar. Molta gent ens visita i accedeix a aquest paratge màgic i en surt amb un foto que testimonia haver arribat a l’extrem més oriental dels Pirineus. Són milers les persones que cada any fan això i la gran majoria s’estan en aquest paratge el temps just per fer la foto i mirar l’horitzó, després se’n van i cap problema.
Fóra bo de saber l’impacte negatiu que això significa, estudi que estic segur que no existeix i, si l’han fet, que ho diguin, si us plau! ...que el discutirem.
Estic absolutament convençut que en l’hipotètic cas de que un estudi de l’impacte ambiental fet sobre aquest indret, com a mínim, hauria de concloure quina és la capacitat de càrrega d’aquest indret i, a partir d’aquí podríem parlar de posar unes mesures per ordenar el trànsit privat a la zona.
Hores d’ara, també estic completament segur que si posem en una balança els aspectes negatius del trànsit privat a la Punta del Cap de Creus i a l’altre costat i posem TOTS els aspectes positius que hi ha en que aquest accés sigui lliure com ara, guanyarien de carrer els aspectes positius.
Si els nostres tècnics i polítics s’avorreixen en els seus despatxos i han d’excusar el seu sou, millor que mirin cap d’altres llocs, i els impactes reals que aquest Parc estan patint. Posem l’exemple del fondeig de vaixells a les cales, això sí que provoca un greu impacte, per exemple sobre les praderies de posidònia, què passa ?, que no tenen valor de posar-se amb els senyors que passegen els seus iots per aquestes cales?, o es que resulta que aquests senyors són gent molt ben posicionada i pertanyents a la casta dels intocables?.
Tenim una línea de costa on la única reserva integral es redueix a la part exterior de s’Encalladora, si no fos per la estimada Tramuntana, la mar d’Amunt estaria saquejada dels seus recursos naturals. Fóra bo que traguessin els cartells que ells mateixos (PNCC) han posat en els espais més verges i emblemàtics com és el que hi ha a la cala Portaló, això sí que provoca un impacte visual intolerable. Podríem continuar desgranant totes les barbaritats que es fan i, que realment són molt més greus que el tema dels vehicles al far del CdC.
Sembla que l'únic que saben fer és posar entrebancs per l'ús públic i no fan res per gestionar i conservar els recursos naturals, és clar que per poder fer-ho se n'ha de saber i com a mínim tenir una mica d'imaginació i sentit comú.
Mentre tinguem un país portat per polítics mesquins i tècnics mediocres estem condemnats a la foscor. Per sort tenim uns paratges naturals d’altíssim nivell, capaços d’assimilar l’impacte dels mals gestors, però això deu tenir un límit, esperem que estiguem encara lluny d’arribar-hi.

dimecres, 20 octubre de 2010

Jornada sobre la qualitat de l'aigua a Catalunya.


Si estas sense feina, ets jubilat o pots escapar-te, aquest dijous al mati es fa la presentació dels resultats del programa de seguiment i control dels ecosistemes aquàtics de Catalunya.:


L'elevada pressió a que estan sotmesos els ecosistemes aquàtics en general ha fet necessari
l'elaboració de sistemes de control i seguiment adequats per a la seva correcta gestió i conservació.
La Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE), aprovada i publicada per la Unió Europea a finals del
2000, va introduir un nou concepte de diagnosi i seguiment de l'estat de les masses d'aigua, basat
en l'avaluació de l'estructura i el funcionament dels ecosistemes que els habiten. D'aquesta
manera, es pretén obtenir informació sobre la integritat dels ecosistemes a partir dels organismes
que els habiten, juntament amb els elements fisicoquímics i hidromorfològics que els condicionen.
La determinació de l'estat del medi, i la seva vinculació amb la pressió que ocasiona l'activitat
humana és un element essencial per a dimensionar adequadament les mesures de gestió i
conservació dels sistemes aquàtics i, alhora, permetre el desenvolupament de l'activitat humana
ambientalment sostenible. El bon estat del medi és garantia de qualitat i de recurs disponible.
L'Agència Catalana de l'Aigua ha elaborat l'informe sobre l'estat de les masses d'aigua a Catalunya
fruit de l'execució del nou Programa de Seguiment i Control que el Govern de la Generalitat de
Catalunya va aprovar per Acord de Govern (GOV 128/2008) el 3 de juny de 2008. L'Agència
Catalana de l'Aigua ha incorporat els procediments de diagnosi ambiental mitjançant l'anàlisi de
l'estructura i el funcionament dels ecosistemes, tal i com la Directiva Marc de l'Aigua exigeix,
juntament amb l'anàlisi de l'estat químic (substàncies prioritàries), i l'anàlisi de l'estat quantitatiu i
qualitatiu per a les masses d'aigua subterrànies, la qual cosa permet tenir un seguiment acurat de la
salut dels sistemes aquàtics de Catalunya, i dimensionar adequadament les mesures necessàries
per a la rehabilitació ambiental i la seva conservació.

Benvinguda i presentació de la jornada
Diego Moxó. Director de l'Àrea de Gestió del Medi de l'Agència
Catalana de l'Aigua.
Antoni Munné. Cap del Departament de Control i Millora dels
Ecosistemes Aquàtics
Valoració de l'estat de les masses d'aigua a Catalunya:
  • Objectius de qualitat a les masses d'aigua subterrànies: Josep Fraile. Cap de la Unitat de Caracterització i Control d'Aigües Subterrànies.
  • Caracterització i Objectius de qualitat a les masses d'aigua costaneres. Mariona Torres. Cap de la Unitat de Caracterització i Control d'Aigües Costaneres
  • Objectius de qualitat biològica al rius. zones humides i embassaments.: Carolina Solà. Tècnica del Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aquàtics.
  • Objectius de qualitat fisicoquímica i estat químic als rius.: Lluís Tirapu. Cap de la Unitat de Caracterització i Control d'Aigües Superficials.
  • Taula rodona: Incerteses i reptes en la diagnosi de l'estat de les masses d'aigua: Narcís Prat. Catedràtic d'Ecologia. Universitat de Barcelona. Jorge Molinero. Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica (UPC). Jordi Camp. Científic Titular de l'Institut de Ciències del Mar (ICM,CSIC)
Sala Casa del Mar Carrer d’Albareda, 1-13, Barcelona

dimarts, 19 octubre de 2010

Caiac d'orientació a l'embassament de Sau

Escrit  enviat per la Clàudia Turró.:
Potser si que és veritat que els homes no escolten i les dones no saben llegir els mapes (com titula un dels llibres més llegits), però el cert és que a la cursa d’orientació per l’embassament de Sau, encara que fossis una dona (com en el meu cas) podies trobar amb no massa dificultat les 15 balises repartides arreu d’aquest impactant indret. Això sí, amb l’ajuda d’un mapa i una brúixola que et permetia anar arribant als diferents racons de l’embassament.

Aquesta va ser la primera edició del que els seus organitzadors van anomenar “Racons del bandoler”, en què, tot s’ha de dir, havies d’estar suficientment habituat al paleig si volies fer més de les 15 balises obligades per tota l’extensió del pantà (algunes estaven situades a uns 4 km entre elles).
Vam tenir el privilegi de veure el pantà amb un nivell d’aigua altíssim, molt palès a l’arribar a la balisa del que s’endevinava que era la punta del Campanar de Sant Romà. Vam gaudir tot palejant de les parets escarpades de tonalitats ocres i fins i tot vam endinsar-nos a les coves prehistòriques de les Grioteres buscant desesperats una de les balises que estava allí amagada, mentre un parell de ratpenats fugien mig esporuguits de nosaltres. Els salts d’aigua tampoc tenien pèrdua, malgrat vam poder-hi gaudir poc temps. La nit començava a caure i el berenar ens esperava.
Vam marxar esgotats però encantats.
Tot un regal si ets un amant de la natura, l’aigua i la pau.

"Kayak d'orientació a l'embassament de Sau".

Us adjuntem la crònica de la trobada de Sau feta per l'Alfred de Riumar.:
"Equipats amb una brúixola i un planell, on estan pre-senyalades les balises del recorregut, i el mitja de desplaçament per completar-lo, és el kayak, i el marc de l'activitat el propi embassament, ple i a rebassà al 110%, és a dir, amb les voreres verdes i plenes de vegetació i les copes dels arbres a flor d'aigua.

Els 17 participants vam gaudir de tot l'esplendor del lloc, d'aquesta prova pilot, que va resultar força entretinguda i diferent, aportant noves experiències i a la vegada molt engrescadora, on cal combinar l'orientació amb l'agilitat, l'estratègia i l'habilitat per conduir i aconseguir arribar i enllaçar un recorregut diferent per cadascú dels participants.
La realitat ha superat les perspectives inicials, preconcebudes segurament en cada un dels participants i que mai ens podríem haver imaginat. Cal viure-ho in-situ, per sentir-se satisfet d'haver participat.
Des del començament, les anades i vingudes, creuaments amb els demés participants, que a l'hora s'afanyaven per localitzar la següent balisa, una darrera l'altre i segons l'ordre pre-establert sobre el planell, que es corresponia al seus dorsals, i que al localitzar la balisa corresponent havies de marcar a mena de control. Vam anant trenant, amb les siluetes i esteles dels kayaks, diferents el·lipses davant els mateix punt de sortida, que com papallones de flor amb flor, fórem els kayaks de balisa en balisa, endinsant-se pel ben mig de branques i fulles dels arbres submergits, dibuixant quasi tots els racons del mirall d'aigua.
La majoria de les balises, si l'orientació era la correcte, eren prou visibles, d'altres però es tenia que aguditzar l'instin per localitzar-les, la majoria sense necessitat de sortir-se del kayak. Sols amb dues balises va ser indispensable deixar els kayaks i caminar per localitzar-les. La més sorprenent, quan muntanya amunt i pràcticament grimpant, amb cordatges, arnés, casc, tot amb el suport de l'organització, de cop et trobes corrent per un sender, entrar per un forat a quatre grapes i arrossegant-te per dins d'una cova plena de galeries com si es tractés d'un laberint, per finalment aconseguir localitzar la balisa núm. 47. Uf! Els quàdriceps actuen i van treballar de debò, passant factura després; però molt bé.
Amb un altre enclau, la balisa núm. 34, t'esperava la prova de tir amb arc sense sortir del kayak, per després anar navegant fins a la punta del campanar de l'església submergida al mig de l'embassament, on penjava de la seva veleta la balisa núm. 35.
A partir de la balisa núm. 37, un altre torre de pedra al mig de Sau, enfilaves una llengua d'aigua amb direcció al nord, on havies de fer servir l'estratègia per com fer-ne més via i completar les darreres balises, sense cap ordre pre-establert.
La vegetació, les aus, els peixos, i l'espai, t'omplien durant tot el recorregut d'olors, sons i aire pur. T'imposes un ritme de paleig que sols interrompies per marcar en cada pas de balisa.
La recompensa t'arriba, quan no t'imagines del que encara esta per gaudir-ne, quan al apropar-te a les zones de balises núm. 44 i 45 i et sembla estar sentint un rumor cada cop més fort d'aigua. És l'espectacle d'uns salts d'aigua que cauen desde uns 15 mts. d'alçada, creant un entorn màgic, mentres t'adones que estàs tot sol, ja que els demés completen el seu recorregut cadascú amb l'ordre que finalment havia decidit.
Ja de tornada, vas completant el teu recorregut, fins la balisa núm. 36, l'arribada, trepant una petita lloma i traspassant un pont de fusta, reconstruït per l'organització, per fer l'últim marcatge que a posteriori revisa la jutge d'arribada amb una plantilla de control de tots els marcatges realitzats durant tota la prova. Després mentres tots els participants vam passant aquest últim control, un bon avituallament: coca, xocolata, pa amb sucre i vi, llet, aigua,....
Desde les 15:30 h que s'havia donat el tret de sortida, el temps va anar passant gaudint de tot i més, fins que ja de tornada, fosc i negre, amb els llums dels frontals, arribarem a lloc, per carregar els kayaks, dutxa i un excel·lent sopar.
Vint kilòmetres de navegació, del tot més entretinguda, per un paratge que ens va obsequiar, amb tot el seu esplendor.
Gracies David, Anna i a la resta de l'organització. La vostra tasca i dedicació a fet que "Els racons del bandoler" es quedin gravats com un excel·lent record, i que a la vegada us podeu sentir molt satisfets i orgullosos per haver-lo pogut fer possible".
Alfred
RIUMAR, S.L.

dilluns, 18 octubre de 2010

L'Escola d'en Mar , l'Escola del Vent

La previsió meteorològica pels darrers dies d’aquesta setmana ha estat de forts vents de nord, però la realitat s’ha presentat una mica diferent. La tramuntana estava mandrosa i no volia entrar..., ni el dijous, ni el divendres, i fins i tot el dissabte, ja s’havia aixecat el sol, quan tímidament ha començat a bufar. Som molts els que planifiquem les nostres activitats de lleure segons els partes meteorològics i de vegades ens fan realment la guitza.
Aquest dissabte havia pensat d’anar a palejar amb els amics de l’Escola d’en Mar , la meva intenció és aprendre a navegar amb vent i ells sempre surten, faci el temps que faci. Estic segur que és el grup de palistes més bregat amb el vent. Tenen la costum de sortir dos dies per setmana (Dimecres i dissabtes), la seva zona de paleig, quan no tenen organitzat cap sortida especial, sol ser de Port Lligat fins la Punta del Cap de Creus. Aquesta constància els enriqueix d’una forma continuada i imperceptible, de mica en mica, dissabte a dissabte, s’han convertit ens uns experimentats palistes del vent.
El grup d’aquest dissabte ha estat molt diversificat i equilibrat. Pel que fa a la edat, quasi totes les edats hi eren representades. Hi havia des d’una nena de poc més d’uns dotze anys, fins als que estem dins de la cinquantena.
Pel que fa al sexe dels palistes hi havia paritat total. Pot semblar una mica masclista dir-ho, però en una zona de paleig com aquesta, que podríem qualificar com a “de dificultat alta”, on la potencia pot significar molt bàsica a l’hora d’enfrontar-se amb les condicions ambientals, trobar-te amb aquest equilibri diu molt del equivocat que estic i el canvi de xip que he de fer.

Els companys comencen a navegar a les 10 h. del mati, però els meus bioritmes em fan estar més aviat. A punta de dia, just quan comença a clarejar arribo a Port Lligat. Sortosament el dia s’aguanta i la tramuntana encara no ha fet acte de presència. Aprofitaré per pescar una mica. Alguns pescadors arriben a la mateixa hora, sento el cant inconfusible d’un blauet (Alcedo atthis) i al sortir, dins la badia, trobo el primer grup de corbs marins emplomallats.
Mai he pescat en aquesta zona i això m’ha costat una enrocada només començar, per sort no he perdut res. Disfruto de la sortida de sol mentre vaig fent les primeres passades, poc després la tramuntana fa acte de presència i em complica una mica l’extracció de les peces, això m’obliga a ser molt caut a l’hora de resseguir l’accidentada línea de costa. Consumeixo les dues hores en un instant.
Poc abans de les deu estic altre cop a la platja, puntualment van arribant tots els components de l’Escola d’en Mar. El ritual de posar els caiacs a la platja està molt après, en el temps que trigo en endreçar el meus estris de pesca, ells ja estan a punt per sortir.

Avui tenen tres convidats, un pare amb la seva filla joveníssima, que han vingut a fer el tastet d’aquesta esport i un servidor que també estic per que m’ensenyin a palejar amb el vent.
Ràpidament ens trobem tots a l’aigua. He de confessar que inicialment creia que era una temeritat embotir dins d’un caiac doble al pare i la seva filla amb aquelles condicions de vent. Tanmateix vaig adonar-me quan equivocat estava un cop havíem sortit de la bocana de la badia de Port Lligat i havíem recorregut el primer tram de costa. Aquest tram està molt exposat al vent.
Els membres de l’Escola d’en Mar tenen un coneixement mil•limètric de la seva costa amb qualsevol condició de mar que pugui haver-hi. Això els permet navegar d’una forma quasi quirúrgica. Estan capacitats d’anar tallant cada pam de mar pel lloc més convenient i més segur. Tot això ho fan d’una manera imperceptible pel nouvingut, fins i tot són capaços d’anul•lar la jerarquia que es forma en qualsevol grup, encara que sigui espontàniament i que moltes vegades significa una barrera pels que ens iniciem en la pràctica d’aquesta activitat. Assolir això té molt de mèrit.
Un altre valor que té aquesta gent és el coneixement de cada un dels racons d’aquest costa. Totes les pedres tenen una història i ells la coneixen, anar amb ells serà com una lectura d’un llibre que la farem per capítols i ens l’anirem bevent a xarrups, perquè les coses bones s’han de fer durar.

diumenge, 17 octubre de 2010

Vaixell pels acompanyants de la II travessa a Cap Norfeu


Aquesta oferta també serveix pels acompanyants dels caiaquistes.:
Els acompanyants dels nostres nedadors podran seguir la prova en directe des d'un vaixell turístic. Només cal confirmar-nos per correu electrònic quants acompanyants no nedadors sereu. Us embarcarem des del Port de Roses fins a Cala Jóncols, on podreu baixar i fer algunes fotos. Després seguirem la prova i baixarem a Cala Montjoi per animar l'arribada dels aventurers. Després tothom al vaixell, i cap al Port de Roses!!
Per acabar anirem a dinar a l'Hotel Marítim de Roses. Ens haureu també que confirmar per correu electrònic. Els preus son de 12 euros per persona adulta i de 6 euros per a infants, fins a 14 anys.

dissabte, 16 octubre de 2010

Un cadaquesenc autodidacta i amant del Cap de Creus

Còpia de l'entrevista publicada al Diari de Girona la setmana passada a la contraportada denominada: "a contracorrent".:
ENTREVISTA DE ALBERT SOLER CADAQUÉS:
 Joan Manuel Tajadura (Cadaqués, 1949) és un dels més reconeguts modelistes navals, a més d'un gran investigador sobre tot allò que té a veure amb el mar, les seves embarcacions i les seves eines

És cert que les claus són al fons del mar?
Jo no les hi he vistes. Al mar només hi he trobat tranquil•litat. Recordo anar al Cap de Creus i veure les ombres dels dofins que passaven. Potser d'aquí em vénen aquestes ganes de saber coses del mar, de les seves embarcacions, de tot el seu patrimoni.
Els modelistes són una mica nens?
No pas en el meu cas. Jo faig modelisme com a forma d'estudiar la vida dels mestres d'aixa. Tinc catalogats des de 1739 fins ara tots els que han fet barques a Cadaqués. Reprodueixo les barques, però també les eines que feien servir.
Quin és el seu mètode de treball?
Agafo els plànols d'una barca, en redueixo l'escala i la construeixo idèntica però de mida més reduïda. Inclús amb les mateixes pintures i vernissos que feien servir els mestres d'aixa, el mateix procediment... Tot això, és clar, requereix investigació prèvia.
Deu ser feina de moltes hores.
No ho sé, no les compto. Si vostè fa una cosa no li valoraran l'estona que ha trigat, sinó si està ben feta o mal feta.
Sí que deu saber, almenys, quants models ha construït.
Uns 200 models diferents d'embarcacions. Alguns els he regalat i altres els he venut per poder continuar fent-ne.
Ser de Cadaqués obliga a estimar el mar?
Sí, i a més Cadaqués té una cosa entranyable: costa molt d'entrar-hi, però després costa de sortir-ne. El meu avi era de La Rioja, va arribar a Cadaqués tornant de la guerra de Cuba i ja no se'n va anar mai més.
Al mar els grans es mengen els petits?
Això també passa a terra. Sempre els grans s'han menjat els petits. De tota manera a mi m'és igual, ja que sóc una persona que faig el que faig perquè m'agrada. I punt.
Imagini que el deixen viatjar en un d'aquests vaixells: Titanic, Santa MariaIctineu. Quin tria?
Potser cap dels tres. Però si n'hagués de triar un, m'entusiasma l'Ictineu, de Monturiol. Amb restes de vaixells "normals" va ser capaç de construir un submarí.
Quina imatge del mar vol conservar per sempre?
La tranquil•litat que li deia. Al mar fuges de tot: d'enveges, de guerres, de tot. Allà no hi ha res que et provoqui maldecaps. Voldria viure a dalt d'un vaixell.
Què és el més estrany que ha trobat al mar?
He aconseguit el llum de babor d'un vaixell que va naufragar l'any 1920, juntament amb un tros de fusta. Això, juntament amb una foto que també he aconseguit, potser em permetrà reproduir-lo.
Massa gent es pren al peu de la lletra allò de "me cago en la mar"?
Quan anava a escola el mestre deia molt "me cago en la mar salada". Aquestes expressions s'han perdut bastant, però sembla que la gent ho fa més que mai, perquè el mar cada dia està més brut, més mal cuidat i més contaminat. Tristament, les administracions es preocupen ben poc del partrimoni marí.

dijous, 14 octubre de 2010

III Nedanews

Ja teniu aquí una nova edició del NedaNews, amb les darreres notícies sobre la II Travessia Nedant al Cap Norfeu, travessia no competitiva de 5.800 metres, el 24 d'octubre a les 10h del matí, a Roses.

1. En Toni Franco i en Javier Mérida, paratriatletes d'elit, nedaran amb nosaltres.
Amb l'objectiu de preparar el repte de creuar l'Estret de Gibraltar l'any vinent, en Toni Franco i en Javi Mérida, han pensat fer un entrenament de qualitat nedant entre nosaltres la II Travessia al Cap Norfeu.
Del currículum esportiu d'en Toni, destacarem el campionat europeu de Paraduatló de 2010, el sots-campionat mundial de Paraduatló i el sots-campionat a l’europeu de Paratriatló, també de 2010, que han afavorit la obtenció dels sempre difícils patrocinis, com Fisiovallés i Ariza Protección.
D'en Javi Mérida remarquem els Campionats d'Espanya de Paraduatló, d'Europa en Paratriatló, el Sots-campionat d'Espanya en Paratriatló i la Medalla de Bronze a la Copa del Món de Paratriatló. Ens congratulem especialment de la seva participació pel fet de venir des de Màlaga a nedar amb nosaltres.
2. L'Hotel Marítim de Roses, inici i final de la II Travessia Nedant al Cap Norfeu.
La II Travessia al Cap Norfeu començarà amb un briefing el dissabte 23 d'octubre a les 19 hores, i, acabarà amb un dinar de cloenda, tot a l'Hotel Marítim de Roses al Passeig Marítim, 18.
Trobareu més informació sobre l'hotel a la seva web www.hotelmaritim.es.
Si voleu passar la nit del dissabte al diumenge a Roses, teniu un llistat d'hotels amb els preus a la pàgina de serveis del nostre web.
Com a fi de festa, hi haurà un dinar de cloenda el diumenge 24 a l'Hotel Marítim de Roses. Una bona excusa per comentar la II Travessia Nedant al Cap Norfeu i fer petar la xerrada mentre gaudim d'un àpat recuperador.
El preu del dinar és de 12 euros per persona i de 6 euros el menú infantil. El dinar es pagarà el mateix dia, a l'hotel. Això sí, cal enviar un correu electrònic a nedaelmon@gmail.com indicant el nombre de persones, adultes i nens, per fer la reserva de les taules.
3. Mercè Oliveras i la passió per les aigües obertes.
La nedadora olotina Mercè Oliveras també vindrà a compartir unes braçades amb nosaltres. De ben jove es va donar compte que les parets de la piscina se li feien petites i s'hi avorria. Apassionada pel reptes en aigües obertes, destaquem el creuament del Canal de la Mànega per relleus menors de 16 anys, segona marca mundial, i l'Estret de Gibraltar amb 16 anys, les victòries en el Marnaton en les edicions de 2008 i 2010 i el segon lloc en el 2009, a més d'un reguitzell de victòries a les travessies de les Illes Medes, la Baixada del Renaixement i moltes d'altres travessies. És un plaer per a tots que vingui a nedar amb nosaltres, de nou, doncs, ella també va ser una dels Transfronterers de 2010, nedant la Costa de la Marenda entre Cerbère i Portbou.
4. Roger Rabassa. Del III Marnaton a la II Travessia Nedant al Cap Norfeu.
En Roger Rabassa, guanyador de les dues darreres edicions del Marnaton Cap de Creus – Cadaqués, i, de moltes altres competicions, és un altre dels noms propis que compartirà una estona amb tots els participants. El fet de ser una prova no competitiva, el respecte per l'entorn natural i la bellesa del Cap Norfeu, són alguns dels motius que han decidit a en Roger a venir a nedar amb nosaltres.
5. Santi Pellejero, l'esport com a manera de viure.
D'en Santi s'en podria fer un llarg article explicant el seu currículum com a esportista i com a tècnic, encara que darrerament el podem destacar pel seu projecte esportiu, el Club VO2. Tot i ser un dels grans competidors que ens podem trobar actualment en actiu, destacarem el seu vessant més participatiu. La seva companyia i els seus consells faran que la vostra aventura sigui més satisfactòria. Per en Santi és un plaer compartir aquesta aventura amb la gent que, com ell, són uns apassionats de l'esport i de la natura. L'entorn del Cap Norfeu és prou motiu per engrescar-lo a venir.
6. Un apassionat en la divulgació de la bona pràctica de l'esport, en Bernat Moragas.
En Bernat també ha confirmat la seva presència el proper 24 d'octubre a la II Travessia Nedant al Cap Norfeu. Apassionat a l'hora d'explicar les tècniques i les millores en un entrenament, s'ha incorporat al projecte de Neda el Món en tasques de docència i divulgació de la natació en aigües obertes. Gran esportista i gran competidor, quan és el moment, també és un gran company a l'hora de viure una experiència en un entorn tan especial com és Norfeu.
7. El dijous 14, darrer dia d'inscripcions a 25 euros.
El dijous 14 d'octubre és el darrer dia d'inscripció al preu de 25 euros, a partir del divendres 15 el preu passa a ser de 35 euros. El procediment per a formalitzar la inscripció el teniu tot seguit.
8. El procés d'inscripció, al detall.
El procés d'inscripció ja és obert. Aquest és el procediment:
1. Realitzar el pagament de la inscripció d'acord amb el calendari i preus al compte de “La Caixa” 2100-0064-81-0200565412 indicant "Norfeu. Nom i Cognoms" al remitent i "Norfeu. Neda el Món" al destinatari.
2. L'import de la inscripció és el següent:
- Fins el 14 d'octubre: 25 euros
- Des del 15 fins el 21 d'octubre: 35 euros
- La organització es reserva el dret d'acceptar inscripcions el mateix dia de la prova al preu de 40 euros.
3. Enviar un correu electrònic a nedaelmon@gmail.com amb les següents dades:
- Nom i Cognoms
- Data de naixement
- DNI / NIE
- Mòbil
- Adreça
- Temps aproximat en 1500 o 3000 metres
- Federat en Natació o Triatló
Disposeu d'aquestes i d'altres informacions a la nostra web, http://www.nedaelmon.blogspot.com/.

1. La Travessia, per TV!!

La organització Neda el Món ha tancat un acord amb la productora Mira Audiovisuals per portar a terme la producció televisiva de l’esdeveniment. La productora disposarà de tots els mitjans tècnics per fer el seguiment de la prova, des de la concentració al Port de Roses fins a l’arribada a Cala Montjoi, passant evidentment per tot el trajecte previ amb el vaixell turístic i la sortida a Cala Jóncols.
Mira Audiovisuals editará un documental de 15 minuts que serà difós a través de la nostra pàgina web i el portal d’Internet Youtube. A més, Neda el Món farà arribar aquestes imatges a Temps d’Aventura, del Canal 33, Canal + Deportes i Teledeporte per que siguin inclosos en les pròximes emisions dels diferents canals. Tan ben punt tinguem la confirmació i sapiguem el dia i l’hora de les diferents emissions us ho farem saber a través de la nostra pàgina web i el nostre Facebook!!!
2. La Travessia, per Radio!!
Aquest divendres dia 15, a les 17h, Neda el Món estarà present a Radio Mataró, al “Culturetes”, programa de referència presentat per Lluís Vidal. Tant el Director Tècnic, Lluís Saura, com el Director d’Operacions, Marc Caballé, explicaran els avenços en l’organització de la II Travessia Nedant al Cap Norfeu.
Radio Mataró es pot sintonitzar al 89.3 de la FM o també per Internet a www.mataro.cat/mataroradio.
3. La Travessia, presentada en roda de premsa
El proper dilluns dia 18, a les 12h i a les oficines del Port de Roses, hi haurà una roda de premsa de presentació de la II Travessia Nedant al Cap Norfeu. L'acte comptarà amb la presència del Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Roses, Carles Ferrer, del president de l'Estació Nàutica Roses - Cap de Creus, Miquel Gotanegra, i del Director Tècnic del Port de Roses, Joan Sáenz de Santamaria.
4. Ultraquim, esperit Neda el Món
En Joaquim Verdalet, o, Ultraquim, si ho preferiu, és d'aquelles persones que poden definir perfectament l'esperit i la filosofia del projecte Neda el Món. El gaudir pel fet de fer les coses per un mateix, sense presses, assaborint les sensacions, aconseguint el repte que un es proposa i harmonitzant-se amb l'entorn. Ell mateix ho defineix en el seu bloc www.ultra-quim.blogspot.com, "La vida et demostra que es millor ser l'últim dels que fan el que volen, que el número 1 dels que es deixen portar".
L'Ultraquim no té ni rècords ni medalles, però, sí records, experiències, aventures i moltes bones estones amb la gent. Això sí, sempre barrinant quin repte farà l'endemà...
6. Serenor i companyonia, en Pep Poch
En Pep sembla un home seriós, amb molt de seny. De fet ho és. Però una vegada has compartit experiències amb ell i has assolit reptes plegats, tens la sensació d'haver guanyat un germà, sobre tot per la innata manera de celebrar l'arribada. Moltes són les experiències que en Pep pot explicar, però la millor, sense cap mena de dubte, és la de compartir amb ell una aventura nedant.
També és un dels pioners del I Cap Norfeu. Pendent del temps fins al darrer minut, patint els darrers dies, visitant el Cap per que no ens trobéssim cap problema, però al final, nedant amb nosaltres, com en aquesta II Travessia Nedant al Cap Norfeu.
7. Dani Facuseh i Francesc Artigas, des d'Esport Empordà, promovent l'esport
El que a primera vista sembla només una web on es llisten tots els esdeveniments esportius que es realitzen a l'Empordà, hi ha a més el treball i les ganes de promoure l'esport d'en Dani Facuseh i d'en Francesc Artigas. A www.esportemporda.net pots trobar a banda d'aquestes activitats, petits articles sobre diferents aspectes relacionats amb l'esport, i, de tant en tant, activitats que ells promouen.
El seu suport per terra, per mar, a motor o en caiac, i la seva companyia nedant, és especial. Tant per a ells com per a nosaltres, el que importa és arribar amb tothom qui ha començat. Ells van ser part important del I Cap Norfeu i també ho seran en aquesta segona edició.
8. Avui dijous, darrer dia d'inscripcions a 25 euros!!
Avui, dijous 14 d'octubre, és el darrer dia d'inscripció al preu de 25 euros. A partir del divendres 15 el preu passa a ser de 35 euros. El procediment per formalitzar la inscripció el teniu detallat al final del NedaNews.
nedaelmon@gmail.com
http://www.nedaelmon.blogspot.com/

dimecres, 13 octubre de 2010

Proposta del projecte NINAM

Rorqual envoltat de baldrigues.
Amb la finalitat de poder observar com ha quedat el mar després de la llevantada i poder albirar l'arribada dels primers hivernants, els companys del projecte NINAM ofereixen la possibilitat de fer una sortida de migdia amb el catamarà DZUL HAÀ aquest dissabte dia 16 d'octubre.
Els que us hi apunteu tindreu la possibilitat d'albirar: baldrigues, mascarells, ocells de tempesta, tonyines, dofins o fins i tot algun rorqual. A la sortida del 2 d'octubre ells van poder veure el rorqual que veieu a la imatge de dalt.
Data: Dissabte 16 d'octubre.
Sortida a les 8h. des del port de Roses.
Tornada a les 14 h. al mateix punt.
Preu: 55€
Places limitades
Full de ruta: Cafè-Briefing de seguretat, entrega de material didàctic i descripció de la ruta (Roses-Cap de Creus-Rec-Roses), navegació a motor i vela i participació de roda de torns (observació-recollida dades-timó)

gemma@projecteninam.org
Mòb. 667597734

dimarts, 12 octubre de 2010

A propòsit del Llevant.

Sens dubte qui governa a l’Empordà és la tramuntana. Ella és qui dicta la llei de la vida, modela la vegetació i les pedres. Dóna la fisonomia peculiar al paisatge de la comarca. Carrega d’electricitat estàtica l’ambient i influencia en el caràcter de les persones. Purifica l’aire i el fa saludable. L’Empordanès l’ha de tenir en compte a l’hora d’escollir els conreus i els camps. Carrega d’energia el mar i limita el pas de navegants. Per la migració dels ocells és una autèntica barrera infranquejable. És un vent sec i potent. Els habitants d’aquesta terra l’estimem i l’odiem a la vegada, però no seríem el que som sense ella.
Sempre parlem de la tramuntana com el vent més influent de l’Empordà, però n’hi ha un altre que és el vent més desitjat per la gent de la terra, aquest vent és el llevant.

El llevant és el vent de la pluja per antonomàsia, ell neix al nord d’Àfrica (Tunísia) i fa un recorregut semicircular, primer és dirigeix cap al nord i posteriorment cap a l’est , per espetegar de dret sobre la nostra costa. En aquest viatge de centenars de quilòmetres arrossega la humitat de la mar mediterrània i, a l’arribar a terra ens la deixa anar en forma de pluja.
Aquest vent sol bufar sobretot al mes d’octubre i fa que sigui el mes més plujós de l’any. Consultant la taula de precipitacions de Castelló d’Empúries que va des del 1982 fins ara, podem veure que la mitjana de les precipitacions a casa nostra és de 608,5 litres/any i l’octubre amb 107,3 litres de mitjana, és el mes més plujós amb diferència, el segon mes més plujós és setembre am 59,4 litres. L’octubre que va ploure més en aquesta estació meteorològica, va ser el de l’any 1994 amb 483,8 litres. Aquell any la pluja total va ser de 907,2 litres!
El llevant és desitjat i pregat per tots perquè ens fa recuperar els aqüífers que explotem per poder viure i a més, omple el pantà de Boadella que en depèn bona part de la pagesia ,i des de fa uns anys alguns dels municipis turístics més importants, així com, la capital de la comarca.

Però una conseqüència que ens porta aquest vent és un mar que té les ones més altes i poderoses que s’hi generen. Quan el mar empeny, els rius no poden desguassar i per això es formar els aiguamolls, que tenen la funció de laminar els fluxos dels rius. Pel que fa a la força de les ones no cal dir res, tones d’aigua espeteguem sobre tota la línea de costa a una velocitat i amb una constància que pot durar dies, l’energia que es desferma és molt gran i els seu poder destructor és enorme.
L’home amb la prepotència que ens caracteritza no tenim en compte a l’hora d’ocupar el territori costaner aquestes condicions, tan pel que fa a la pluja com a la força del mar. Hem edificat en zones inundables i ens hem menjat la línea de la costa. Hem construït espigons que trenquen el transport de les sorres i les dinàmiques de generació de platges.

No tenim cap dret en queixar-nos per les destroces dels temporals. Resulta que els senyors enginyers i arquitectes, no han estudiat les condicions ambientals locals i han projectat des de la llunyania i ignorància de la realitat d’aquesta terra. Les conseqüències són de tots conegudes. Milions d’euros s’han d’esmerçar anualment per refer les platges, diners que són de tots i es malbaraten en cada regeneració que es fa. Ningú es pregunta quin és l’origen del problema, ni es planteja actuar sobre aquesta arrel per corregir els errors. Quan de sobrats anem!
Beneïda sigui la crisis econòmica que ens farà baixar els fums i veure-hi més clar..., al menys aquesta és l’esperança que tinc!
Ah! per cert, un altre dels efectes és el de "batedora", aquest temporal que estem tenint ha fet baixar la temperatura de l'aigua de 18,3ºC fins 16,7ºC, això és degut a que les capes superiors s'han barrejat i la temperatura s'ha homogeneizat.

dilluns, 11 octubre de 2010

Síntesi del cap de setmana

Amb una bona assistència de públic el divendres es va fer la xerrada sobre el viatge a la Baja Califòrnia. L’Anna, en Rai, en Pau i en Marc ens varen explicar la seva experiència de fer unes vacances sense deixar de palejar i fer-ho en un dels llocs més privilegiats des del punt de vista de la fauna marina. La xerrada es va fer molt amena i és un destí per tenir en compte a l’hora de planificar les vacances. La llàstima va ser que per problemes tècnics el color de les imatges va ser falsejat amb una sobresaturació, problema que va deslluir les imatges. Tot i això ens vam fer una idea molt clara de totes les riqueses d’aquesta contrada i de les dificultats que comporta el muntar una expedició com aquesta.

Dissabte es va fer la jornada de portes obertes del club Pagaia, el llevant i la pluja ens van intentar arruïnar la jornada, però els Pagaies són gent irreductible i les condicions meteorològiques han de ser molt extremes perquè s’hagin de tirar enrere. Fins i tot crec que molts d’ells es motiven més quan apareixen dificultats. L’any passat un tramuntanal no va impedir que es desenvolupés la trobada i aquest any un llevant amb onades que tenien una alçada mitjana superior als 2 metres i amb un pic de 3,3 metres (dadesde la boia de Roses) tampoc ho ha estat. Tot i que la jornada es va fer a la platja de Llançà, durant el desenvolupament de la mateixa cap dels grups de treball van resistir a la temptació de sortir mar en fora.       

Al vespre va haver-hi la conferència de Ramon Larramendi,.Va ser una mica sorprenent com el conferenciant va posar una pel·lícula i micròfon en mà, va anar desgranant tota la descripció de la gran aventura de la travessa que va posar a nivell internacional l’exploració geogràfica de les terres polars de l’Àrtic. Escoltar les explicacions d’en Ramón de tot el periple que va fer, ja no del viatge en sí, sinó dels preparatius des del moment en que apareix la idea embrionària dins del seu cap fins que inicia la primera jornada del viatge de tres anys de durada, va ser tot un plaer. Un exemple a seguir i aplicar a la vida de tots nosaltres, tant des del punt de vista filosòfic, com el metodològic a l’hora d’afrontar les problemàtiques que apareixen en el nostre dia a dia. La clau de l’èxit d’aquesta expedició es basa en tenir en compte  la cultura local que porta anys sobrevivint en aquelles condicions tan extremes i, intentar emular-la tant a l’hora de desplaçar-se, com a la d’alimentar-se o vestir-se, i també portar el ritme d’aquell lloc, sense les preses o la pressió que altres expedicions han tingut i que moltes vegades són el motiu de cometre errors fatals.
Disfruteu del temporal de llevant!

divendres, 8 octubre de 2010

Prova d’orientació al pantà de Sau.

Des de que el temps en té memòria, la Vall de Sau-Collsacabra ha estat terra de bandolers….. Diuen que encara hi ha el tresor d’en Joan de Serrallonga amagat en algun indret desconegut.
Però, de moment, l’únic tresor que tenim són els racons que ens regala aquest paratge i volem compartir-los fent una cursa d’orientació amb caiacs en la que els podrem cercar amb ajuda de brúixola i mapa.
El dia 16 d’octubre tindrà lloc l’edició ZERO de la cursa dels “Racons del bandoler”. Serà una edició de prova per veure quines impressions ens transmet.
Només és apte per a persones habituades al paleig.
El preu de la inscripció és 20 €: inclou els mapes plastificats,el lloguer del material de la cursa, barca de suport, embarcador i berenar.
La convocatòria és a les 14:30 del dissabte al Club Nàutic de Sau (N-41 58.522 /E2 23.917 / 426 m.) , tots amb el dinar posat i l’ingrés fet al compte següent abans de l’11 d’octubre:
2100-0283-53-0200195208 (indiqueu el vostre nom complert)
MATERIAL OBLIGATORI : caiac, pala, armilla, baga d’ancoratge, brúixola de mà , llum frontal o el que s vulgui (acabarem de fosc), calçat de sola rígida, i paravent.

+ INFO: 607 49 23 15 / 606 42 10 70 David

dijous, 7 octubre de 2010

Se’ns presenta un cap de setmana mogut.

El divendres 8 d’octubre a 2/4 de nou del vespre i a l’oficina de turisme de l’entrada de Llançà es fa la projecció fotogràfica i xerrada “Baja California, descobrint l'aquari del món”
Pau Calero i Raimon Puig ens acostaran als paisatges semi desèrtics i verges de la Baja California Sud explicant la seva expedició d’un mes. Avistament de balenes, navegar amb lleons marins i dofins i moltes altres aventures...

Dissabte al mati “Jornada de portes obertes del club Pagaia” a la platja de Llançà hi ha matinal tècnica a partir de 2/4 d'onze i fins la una i, per la tarda de dues fins les cinc.
El llistat de tallers són.:
Taller de tècniques i maniobres nivells I i II amb pala europea.
Taller de tècniques i maniobres nivells I i II amb pala groenlandesa.
Taller d’esquimotatge nivells I i II amb pala europea.
Taller d’esquimotatge nivells I i II amb pala groenlandesa.
Taller de rescat nivell I i II.
El dissabte 9 d'octubre a les set de la tarda a la Sala d'Actes de la Casa de Cultura de Llançà 100.000 km de expedición en kayak" Presentació i projecció a càrrec d’en Ramón Larramendi, que ens acostarà a les seves experiències en caiac per les costes de la península Ibèrica, Noruega, Alaska i Groenlàndia.
Ramón Larramendi és director de l’empresa “Viajes Tierras Polares” i pioner espanyol en organitzar viatges i expedicions a les regions polars que porta explorant des de 1985. Ha participat en les primeres expedicions espanyoles a través de Grenlàndia amb esquís el 1986, al Pol Nord geogràfic y magnètic amb esquís el 1998 i el 1999, i va ser l’instigador de la Expedición Circumpolar, en què va recorre 14.000 kilòmetres amb trineu de gossos i caiac des de Grenlàndia fins Alaska durant tres anys (1990-93) i considerat el més important viatge d’exploració geogràfica espanyol del S.XX. Aquesta travessa va merèixer un article a la revista National Geographic en la seva versió anglesa, sent així Ramón l’únic espanyol fins avui en publicar en aquesta revista. Es col.laborador habitual de AL FILO DE LO IMPOSIBLE per expedicions Polars des de 1998. Es també l’inventor del Catamarán Polar, el primer vehicle polar mogut per energies renovables amb el que va dur a terme l’Expedició Transantàrtica 2005-06. Arribant per primera vegada en la historia al Pol Sur de la Inaccessibilitat, el punt de més difícil accés del continent antàrtic.
En aquesta presentació ens argumentarà l’ús del caiac a traves de diferents viatges que ha realitzat.

dimarts, 5 octubre de 2010

XXII Concentració Urdaibai-Laga 2010

Si vols veure bé les fotos clica sobre la imatge! 
Aquesta és la imatge de l’alberg de Elantxobe on ens hem hostatjat, a la barana del carrer, a uns vint metres d’alçada, hi ha un còdol de 300 kg deixat per un temporal de mar. Hi viuen 400 habitants, ens va sorprendre el port fortificat per afrontar les galernes del cantàbric.
L’esmorzar el fem a la platja de Laga on fan uns pinxos deliciosos i, comencem a fer-nos a l’idea de com són les ones del cantàbric que ens gronxaran durant aquests dos dies.
Ben esmorzats ens disposem a fer la sortida que durarà la resta de la jornada. Els components hem estat.: la Mireia, la Queralt, en Francesc, en Joan, en Josep, en Josep Cors, en Roger i un servidor. Per la tarda se’ns ajunten la Clàudia i en Pau.
Sortim des de la base d’Urkan Kayak a la platja de Laida, travessem la ria d’Urdaibai fins Mundaka, és aquí on en Roger i en Josep Cors aprofiten per surfejar la famosa ona.
Desprès ens dirigim cap al cap de Matxitxaco, passem per davant del port de Bermeo i fem tot el costat est del cap que està arrecerat de l’onatge. Aquesta part em fa pensar amb les costes del Canadà.

A la punta del cap Matxitxaco les ones són d’una altra magnitud, et glacen la sang quan és el primer cop que et trobes amb elles, divendres les grans podien superar els tres metres d’alçada.
Superat el cap ens dirigim cap a San Juan de Gaztegulatxe, aquest tram de costa és d’una bellesa suprema i tal com està el mar és senzillament espectacular.
Illa de Gaztelugatxe

L’arc de San Juan de Gaztelugatxe que alguns varen travessar en tots dos sentits
Aquest bufador alçava l’aigua a desenes de metres amb un so ensordidor
Reunió per decidir on anar a dinar, no hi havia gaires opcions per poder triar, de fet tan sols en vàrem trobar una que tinguéssim les garanties de tenir un desembarcament segur.
Caravel·la portuguesa una de les més verinoses del món.
Després de dinar refem part del camí i ens dirigim cap a Elantxobe tot passant per l’illa d’Ízaro i el cap d’Ogoño.

De tornada aprofitem per fer el curri i tenim sort: un barat i aquest llobarret de quasi quatre quilos. Ja tenim sopar!
Ogoño té una paret vertical de més de 250 metres d’alçada. Tant a nivell de mar, com a diferents alçades es veuen unes coves amb estalactites molt ben formades.

La jornada de mar acaba al port de Elantxobe. Posteriorment iniciem la jornada nocturna aquesta quedarà en la memòria de molts de nosaltres, bàsicament pel pas del llobarro per la planxa de l’Herriko taberna.
 El dissabte a primera hora ens subscrivim a la trobada i després anem a fer la travessa de la ria d’Urdaibai.

La travessa ens va perfecta després de la intensa jornada anterior. El paisatge es relaxant. Sorprenen de veure com els castanyers i alzines  arriben fins la mateixa vora del mar. Tenim la sort de veure alguns ocells típics de les zones humides, com la garsa de mar, el becut o el bec planer.
La tarda del dissabte i sense temps per dinar vàrem haver d’enfrontar-nos amb l’onada de Laga. Van sorgir molts dubtes de si seríem capaços de fer-ho, però hem arribat fins aquí i ho hem d’intentar. El dia anterior era insuperable, però aquesta tarda va tenir una intensitat que quedarà en la nostra memòria. Quasi tots vàrem sucar a l’entrada o la sortida de l'aigua, però un cop ho has fet, ens va envair un estat d’eufòria resultat de l’adrenalina segregada que no té preu.
Sortir de la nostra mar mediterrània i anar al Cantàbric dona "cangueli", però tant la mar, com la seva gent són forts, nobles i bons companys. Us ho recomano!
Demà hi haurà l'album fotogràfic.

dilluns, 4 octubre de 2010

El curiós cas d’en Quiler.

Quíler es el mot, familiarment afectuós, amb el que hem batejat el peixet que fa d’esquer per la pesca del curri. S’ha guanyat a pols el nom per la gran quantitat de captures que comptabilitza. Per això quan, divendres al capvespre, desprès d’haver pescat una oblada de bona mida i un esparrall, vaig notar que s’enganxava en uns esculls de la punta entre Colera i Garbet, i que al recollir el fil el peixet ja no hi era, vaig sentir la pèrdua. A mes el model és exhaurit al mercat i ja no es troben d’iguals. He provat d’altres però cap amb el rendiment d’en quíler, deu tenir quelcom que el fa summament atractiu als peixos. Ja de tornada cap a casa, meditant sobre la pèrdua, vaig prendre el determini d’anar a buscar-lo l’endemà. A primera hora ja era a Garbet, i amb el neoprè carregat al caiac vaig palejar fins el lloc dels fets. La mar era molt tranquil•la i semblava que en tota la nit no havia hagut gaire moviment, això jugava a favor meu. El que pensava que seria una feina de mig matí va ser cosa molt mes fàcil. Als 10 minuts d’haver-me posat a l’aigua ja l’havia trobat, era quasi bé allà a on s’havia perdut, tot i que surava lliurement i no estava enganxat a les roques, podia haver anat a parar a qualsevol lloc però encara era allà. Amb gran alegria i per celebrar-ho, vaig tornar a posar el peixet al curri i vaig provar si havia perdut facultats, i no, no n’havia perdut perquè, com si em volgués premiar pel rescat, al quart d’hora vaig pescar un magnífic déntol, un peix cobejat i exquisit. La operació rescat havia valgut la pena, però, curiositats del destí, 5 minuts desprès de la pesca del déntol, es va tornar a enrocar i a perdre. Aquesta vegada semblava ja un adéu definitiu, li vaig agrair el detall del déntol, però pensant que si l’havia trobat un cop, el podia tornar a trobar, vaig refer el camí, per finalment tornar-lo a trobar surant plàcidament.

Me’l miro bé, i m’adono de que el pas del temps li ha fet estralls, te parts despintades, els hams son rovellats i en te un de trencat, potser li arriba l’hora de la jubilació, però la pesca te quelcom d’adictiu, la sensació de quan sents la picada i la expectació de la recollida son dificils d’explicar però també d’oblidar, així que de moment, en quíler encara te feina per davant.
P.d.: Per demà esperem tenir la crònica i fotos d'Urdaibai-Laga

dissabte, 2 octubre de 2010

Recepta ràpida.

Moltes vegades quan sortim a pescar o palejar solem arribar a casa una mica tard i, ja se sap, hem d'esbandir el caiac i endreçar-ho tot.... El més normal és que els components de la nostra família facin una mica de morros i amb tota la raó del món. Ens passem el cap de setmana a l'aigua !
El plat que us presenta avui el nostre amic Carles Ginè, és un plat que es cuina molt i molt ràpid i pot fer feliç a la vostra família, sempre i quan siguin amants del peix. Si al sortir a palejar has fet el curri i, has tingut la sort o habilitat de pescar un exemplar de dèntol, pagell, oblada o dorada, AQUI tens la solució per quedar com un senyor.
Apali!