--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 28 desembre de 2010

Disseny revolucionari!

Segons sembla aquest estiu farà furor navegar pels freus del Cap de Creus amb aquests nous models de caiac.
Encara no m’han dit a quin preu els vendran, l'empresa de nova creació que els comercialitzarà, però sortosament també n’hi haurà de lloguer.
T’imagines fer la mar d’Amunt o el cap Norfeu amb un caiac com aquest?
Per més informació: http://www.caiacmardamunt.cat/

dilluns, 27 desembre de 2010

Anem de vacances!!!

Avui marxem cap a "Cabo de Gata"!
Pot ser que siguem poc originals, ja que l'any passat vàrem anar-hi, però ens el volem beure a xarrups perquè és una maravella!
No us deixarem pas, anirem publicant posts.
;-)

diumenge, 26 desembre de 2010

Noticies del mascarell pota vermella (Sula sula).

La setmana passada us parlàvem del mascarell de pota vermella que estava a l’Estartit i que venia gent de tota Europa a veure’l. Era la segona cita a Europa!

Bé, doncs aquest pobre animal ha tingut un accident que l’ha dut a les portes de la mort.
El dijous va ser ingressat al centre de recuperació de salvatgines dels Aiguamolls. En un primer examen fet per la veterinària i tècnic del centre, la Maria i en Berto, varen veure que s’havia empassat uns hams (de pesca esportiva) i que els tenia a l’estomac. L’endemà divendres va ser traslladat al centre de recuperació de fauna de Torreferussa i, la mateixa tarda era operat per extreure-li els hams. El pronòstic no és gaire bo. Resulta que els ocells marins no acceptem el captiveri. No es d’estranyar, si són ocells que volen lliurement per la immensitat del mar. Per poder-lo operar, se li han hagut d’eliminar plomes. Regenerar-les és un procés molt llarg i per ell la ploma és l’abric del fred...., total que ho té molt magre per poder sobreviure.

dijous, 23 desembre de 2010

Crònica d'un desastre anunciat.

El vint-i-sis d'agost denunciàvem en un POST la possibilitat de que a les nostres costes hi hagués un accident en alguna de les plantes petrolieres que hi ha. Algunes d'elles davant mateix del Delta de l'Ebre. Avui tota la premsa parla del que anunciàvem fa uns mesos.
Si nosaltres ho denunciàvem i som us ignorants visionàris. Perquè no s'ha fet res?
Estem davant d'un altre accident fruit de la cobdícia d'aquestes empreses que cada dia arrisquen més i posen en perill milers de llocs de treball i dels recursos naturals (pesca, marisc, aigua, zones humides, etc.) de casa nostra.
Ho fan per enriquint-se a costa dels altres i dels recursos de tots.
Amb quin dret?
Qui ens protegeix d'aquests despietats?
Qui els protegeix a ells?
Avui ens en recordem, d'aqui uns dies ho haurem oblidat...

Llistat participants al cens.

Aqui teniu el llistat actualitzat dels voluntàris per fer el cens d'aus marines de la Badia de Roses.:
Àlex Ollè
Albert Roca
Teresa Montràs
Dani Valverde
Marc Bertran
Miguel Ángel Fuentes
Gerard Dalmau
Pere Serrano
Berto Minobis
José Calderón
Rosa
Martí + Carla
Manel Ortega
Artur
Albert Perealba
Consol Marco
Joan Pujol
Francis Planas + 2 (Equip de la Catalunya Nord)
Anna Moreno
Roger Rovira
Marcel Gutinell
Albert Valls
Pau Calero
Eduard Marquès
Cèsar Renau
Escola d'en Mar de Cadaquès (n=?)

dimecres, 22 desembre de 2010

El Cachucho.

Falta poc perquè es declari l’Àrea Marina protegida (AMP) del Cap de Creus i sembla que està en la fase final d’aprovació. Entenem, que hi ha algú, que amb les tisores a la mà, va fent el retalls dels serrells i, ho fa perquè els que hi tenen interessos no en quedin molt afectats (s’ha de ser políticament correcte). De vegades els retalls són tan aparatosos que la protecció queda en paper mullat i, si no, mirem com està part del PNCC, amb el cul a l’aire, rebent encara les agressions de l’activitat humana, ja sigui per les conductes desaprensives d’alguns visitants-turistes-usuaris com: pescadors industrials, submarinistes d’aquí i d’allà, furtius de tota mena, navegants insensibles o insensats, i fins i tot, per la mateixa administració que el regenta. Sort en tenim de la governanta, altrament anomenada “tramuntana”, que imposa la seva particular llei de protecció i ens priva el pas bona part de l’any.
Però, avui us volem parlar de la primera AMP que es va crear, la va declarar el MARM (Ministeri Medi Ambient Rural i Marí) el 2009 i, és un mandat (?) de l’Unió Europea pel qual s’han de declarar unes zones de protecció marina.
Es tracta del CACHUCHO una muntanya submarina que emergeix de les profunditats abissals a més de 4500 metres de fondària, és tan gran com els “Picos de Europa”. S’ubica en el mar Cantàbric a 65 km de la costa. Allí un grup de geòlegs, físics i biòlegs l’han estudiat i han donat a conèixer la seva diversitat, estructura i distribució de les comunitats. Les metodologies que s’han desenvolupat pel grup de recerca ECOMARG són les que després s’han aplicat o s’aplicaran en 10 llocs més, per fer aquesta xarxa coherent d’AMP’s.

S’han inventariat més d’un miler d’espècies en el Cachucho, s’han descobert 3 noves espècies per la ciència, com un crustaci (Amphipeda, Caprillidae) anomenat Liropus cachuchoensis i es creu que se’n descriuran fins unes 40 espècies noves .
Òbviament, el que té més importància són els hàbitats, d’aquests destaquen alguns de vulnerables com, els boscos de gorgònies, les agregacions d’esponges, corals d’aigua freda i diverses espècies de taurons de profunditat.
A veure quan tenim la nostra AMP del Cap de Creus. Per ara l’únic que tenim per passar l’estona és l’APM de TV3..., quin acudit més tonto..., ho sento!

dimarts, 21 desembre de 2010

Deures per nadal

Us deixem aquest ENLLAÇ per accedir a la presentació que els companys Teresa Monràs i Àlex Ollé havient preparat i , d'aquesta manera fer la formació pel cens de les aus marines de la Badia de Roses.
No us preocupeu! el que realment importa és que els caiaquistes siguem capaços de guiar correctament als ornitòlegs el dia del cens per la ruta preestablerta. Ells són els especialistes en identificació d'aus.
Tanmateix i com a deures de Nadal us deixem aquest document que era la base per saber quines espècies d'aus podrem veure aquell dia, així com, algunes coses de la seva vida i hivernada a casa nostra.
Recordeu que el cens el farem un cap de setmana del proper mes de gener.
Actualment som 25 preinscrits i hauriem d'arribar a la trentena.
Encara hi ha places vacants!

dilluns, 20 desembre de 2010

Paràsits, mala gent.

La pesca d’avui duia sorpresa. Una oblada portava adherit un paràsit d’uns 3 cm, clarament un crustaci, però certament menys apetitós que una gamba. Es tracta del Poll de mar (Anilocra mediterrània), no es una troballa insòlita, ja que es una espècie relativament freqüent. Te 7 parells de potes transformades en garfis amb els que s’agafa al seu hoste, al que li xucla la sang i pot arribar a devorar parcialment. La primera impressió en veure’l enganxat al costat de l’oblada ha sigut força desagradable. Desprès, fent memòria d’altres paràsits familiars, com la puça, el poll, la paparra, els paràsits intestinals, els vampirs, …, resulta que tots son essers que provoquen aversió espontània, i es curiós perquè per exemple, un escamarlà o una galera no son gaire diferents morfològicament d’un poll de mar. Cal suposar doncs, que el que ens provoca l’aversió es aquest difícil art de xuclar la sang a una víctima però amb mesura, sense provocar-li la mort, perquè llavors s’acabaria la moma. Per altra banda i seguint aquest guió, el Poll de mar es bon nedador, i canvia sovint de peix quan la seva víctima es prou dèbil. No sembla que el peix parasitat perdi qualitats pel consum humà encara que visualment no es tant apetitós .

La cerca de característiques de l’al.lien ha portat a 2 curiositats. La primera es que el nom de 5 famílies de paràsits marins , el propi Anilocra, i els Cironala, Lanocira, Rocinela i Nelocira, son variacions del nom de la esposa del naturalista que els va estudiar, W.E. Leach, i que es deia Carolina. No es coneix, però, la reacció de la senyora al saber-ne inspiradora de l’estudi d’uns bitxos tan desagradables.
La segona curiositat es el modus vivendi d’un altre parent de l’Anilocra, el Cymothoa exigua. Aquest paràsit s’adhereix a la llengua del peix que parasita, i se la menja, però això no provoca la mort del peix, ja que el paràsit arriba a substituir la funció de la llengua, formant un conjunt simbiòtic un tant estrambòtic, però que no sembla afectar la salut del peix hoste. Tampoc, com en el cas de la senyora Carolina, no coneixem que en pensa el peix de la seva forçada relació amb el Cymothoa.

diumenge, 19 desembre de 2010

Aprofitant els darrers dies de l’any.

Aquest dissabte prometia ser fred i a fe de Déu que ho ha estat. El fil de tramuntaneta residual que hi havia tallava com a fulles d’afaitar. A punta de dia estava a la platja petita d’Empuriabrava, on hi ha l’escola de vela municipal. El pla era fer un intent de pesca del llobarro a ran de costa i al bell mig de la badia. A aquella hora tan sols un gat enfredolit corria per aquest paratge desolat. El pobrissó, primer ha intentat entrar dins del cotxe i tot seguit m’ha acompanyat fins la vora de la platja i ha entrat dins del caiac. Estava pelat de fred, estava clar que ell era allà en contra de la seva voluntat i buscant un refugi calent per acabar de passar la matinada i, l’únic boig que hi havia era jo, que voluntàriament havia abandonat l’escalfor del llit de casa per estar en un lloc tan desemparat com aquest.

He sortit palejant direcció sud seguint la línea de la costa. A l’avinguda d’Empuriabrava es sentien rebotir pel terra els ferros de les parades del mercat, els marxants no els podien aguantar a les mans, els hi cremaven!
He intentat palejar a trenc d’onada, encara que la mar de fons feia que aquest camí fos molt arriscat. En aquestes llargues platges de la badia la fondària varia de forma sobtada i l’onada que inicialment és imperceptible, es converteix en una paret vertical i amb barret blanc a punt de trencar. Cal estar molt i molt atent.

He arribat fins el Fluvià i desprès el fred m’ha fet replantejar la matinal. No podia seguir, les mans glaçades eren inoperants per treballar amb el fil i els esquers. Canvi de plans, torno cap al cotxe i encara estic a temps de trobar als companys de l’Escola d’en Mar a Portlligat i, així ha estat.

Allí he trobat l’escalfor que necessitava, la companyia d’un grup infalible, infatigable, bojament caòtic i que tenen una gran capacitat d’integració. Són com els habitants dels llocs inhòspits, difícils i de duresa extrema, on la naturalesa mana i imposa la llei. Llocs on l’adaptació al medi passa per reconèixer la petitesa pròpia. La gent que habita en aquests llocs purs i verges, tenen com a bandera la qualitat humana, la facilitat a fer-te sentir part del grup. Això ho basen amb la seva senzillesa externa, que amaga la riquesa interna, la de l’esperit i del intel•lecte. No són res més que el reflex de l’entorn on es fan, d’allí on s’estan modelant.
A cop de pala, cada sortida, cada setmana, cada estació, tots els anys, palejant en aquesta catedral del vent, la roca i l’aigua, sense que se’n adonin estan generant un grup únic i molt especial. Bells, rics i peculiars com el cap de Creus

Quan he arribat, ja de tornada a Portlligat, he pensat que era una bona manera de tancar la temporada 2010 al Cap de Creus. Havent-ho fet amb ells, havent passat per tots aquests llocs tan mítics, La Punta del Cap, Sa Coua de S’Infern, Es Camallerís, S’Encalladora, Pas Petit de Sa Devesa, cal Bona....

dijous, 16 desembre de 2010

Recorda!

Us adjuntem dues invitacions per aquells que esteu interessats en les noves publicacions sobre el Cap de Creus.
Penseu que poden ser un bon regal pel Nadal!
Aquests dies he tingut el privilegi de poder llegir l’excel•lent treball publicat pels companys del projecte Ninam. Us aconsello que el compreu, no espereu a fer-ho per Sant Jordi que s’haurà exhaurit.
Tot i ser un treball fet amb rigor científic, no deixa de ser un llibre de divulgació i molt amè. Ens apropa al mon de les balenes i els dofins. Coneixereu el seu origen, anatomia, costums i sabrem el com, el quan i a on podem anar per observar-los, per desprès identificar-los correctament amb l’ajut d’aquest llibre.
Amb la seva lectura serem una mica més “savis” i amb aquest coneixement ens estimarem una mica més el Cap de Creus i segur que li trobarem més vàlua.
El llibre tan sols es pot comprar en aquestes presentacions que s’aniran fent.
Diumenge a les dotze a la Ciutadella de Roses i el dia 20 a Bcn a la Pedrera.
A Roses també es farà la presentació de l’anuari dels ocells albirats al Cap de Creus. Base de dades necessària per qualsevol ornitòleg que visiti aquest punt geogràfic de primera categoria ornitològica.

dimecres, 15 desembre de 2010

Una altra excepcionalitat.

Imatge de l'Àlex Ollé
Si ahir comentàvem l’albirament d’un peix lessepsià, avui ho farem d’un ocell marí que és una rara avis, el mascarell de pota vermella (Sula sula). Aquesta espècie, típica del carib (a les amèriques l'anomenen "picudo"), ha arribat i s’ha vist per primer cop a Europa aquest any. Al mes d’agost es va veure a Màlaga (primera cita) i del 3 al 9 de desembre s’ha vist a l’Estartit (segona cita). No se sap com ha arribat, si portat per una tempesta atlàntica o ha viatjat en un vaixell transatlàntic com a polissó, però el que sí sabem, es que ha estat una notícia que ha revolucionat als ornitòlegs.
Aquestes cites cada cop són més freqüents i perquè passa això? Possiblement que les causes són diverses. Cada cop hi ha més gent ben formada que observa la fauna amb mètode i rigor científic. Les observacions són públiques i fins i tot la premsa en fa difusió immediata. Possiblement hi hagi alguns albiraments que senzillament ara són controlats i abans podien passar per alt. Però també hem de tenir en compte que l’home amb la seva frenètica activitat, entre les que podem destacar l’anomenada “globalització”, facilita i accelera processos de dispersió de moltes espècies vegetals i animals amb unes conseqüències moltes vegades negatives. Pensem en el musclo zebra, el cargol poma o el mosquit tigre que tenen un impacte econòmic i sanitari molt important . L’home també es responsable del canvi climàtic, conseqüència del qual moltes espècies poden variar les seves àrees de distribució geogràfica i, així podríem anar desgranant tot un seguit de causes i raons del perquè passen aquestes coses.
Pel que fa al mascarell de pota vermella, cal dir que se n’ha muntat una de grossa mai vista. Els responsables n’han estat els nostres companys de FRONTERA que han confirmat l’albirament i ho han difós. Ornitòlegs de tota Europa, Espanya i Catalunya han viatjat per terra i aire fins l’Estartit, en un peregrinatge foll per veure aquest pobre rodamón plomat.
Es tractava d’un exemplar juvenil que estava mudant la ploma, signe de que gaudia d’una bona salut. La vida que feia era molt tranquil•la, anava a menjar a les Medes i després descansava a la barana d’un iot del club nàutic de l’Estartit, on passava hores arreglant-se el vital plomatge.
Ara ja no es veu, ha marxat, no sabem si ha estat pel fet de sentir-se massa observat o perquè ha sentit arribar el tramuntanal. Diumenge l’espigó dels port de l’Estartit, estava ple d’ornitòlegs anglesos que a l’alba encara tenien esperances de veure’l, però ja no ha tornat. En aquests moments centenars d’ornitòlegs estan a l’aguait, pendents de que aparegui en algun altre port i, així tenir el privilegi de poder observar en viu i en directe aquest rar turista d’hivern. Déu n’hi do!

dimarts, 14 desembre de 2010

El peix "trompeter".

El passat divendres el diari de Girona publicava la noticia de la pesca d’un estrany peix a Lloret de Mar. Es tracta del peix trompeter, una espècie lessepsiana que està envaint tota la Mediterrània. Es denominen lessepsianes a les espècies que traspassen les encluses del canal de Sues i en honor al enginyer francès que el va dissenyar.
A casa nostra havia estat descobert per primer cop l’any 2007 pels companys submarinistes del grup MARENOSTRUM i, la seva presència s’ha anat comprovant d’aleshores ençà en diferents punts de la costa occidental mediterrànea.
El primer cop que va ser vista va ser l’any 2000 a la costa oriental, exactament a Israel, posteriorment va ser albirada a la mediterrània central l’any 2004 a l’estret de Sicília.
Amb 7 anys s’ha escampat d’un extrem a l’altre del nostre mar.
Senzillament  espectacular!

diumenge, 12 desembre de 2010

Marató TV3.

Amb una espectacular sortida de sol començava el dia d’avui a l’Estartit. Els nedadors a mar obert estaven descansant, però més d’un havia de tenir el cuquet remenant per la panxa, ja que avui es feia una prova en calendari extrem. Estem en ple mes de desembre i la temperatura de l’aigua de 15º C poc que convida al bany. Però avui hi ha una cursa no competitiva i aquesta penya es llençarà a l’aigua per anar a les Medes i tornar. Per poder fer-ho han pagat una inscripció que serveix per la recaptació de fons per la Marató de TV3 i això sí que té mèrit. N’hi ha que fins a l’estiu ens dutxem amb aigua calenta i aquests no tenen cap problema en fer-ho en ple mes de desembre i pagant. Quan en Lluís Saura ens va trucar per demanar la col•laboració, no vàrem dubtar ni un instant que allí hi seriem i, així ho hem fet més d’una vintena de pagaies.
La tramuntana hi ha col•laborat i ho ha fet excusant la seva presència. El dia ha estat radiant i al migdia la temperatura ambiental a la platja petita de l’Estartit tenia uns graus per sobre de la mitjana gràcies a l’escalfor humana de tots els participants. No podem dir res més que felicitar-nos tots per l’èxit assolit en aquesta prova.
Demà tindrem l’àlbum de les fotos!!!

dissabte, 11 desembre de 2010

La natura posa les coses al seu lloc.

El llevant del 10 d’octubre va malmetre una obra de “l’enginyeria portuària” d’aquest estimat país. A Llançà, anys enrere, un emprenedor va tenir la gran pensada de fer una mena de microport esportiu anomenat “Marina Sant Carles”, ubicant la seva bocana orientada a llevant.
Finalment i després d’un temps que l’aigua l’hagi anat buidant per dins, la llevantada d’aquest mes d’octubre ens ha ensenyat les vergonyes d’aquesta obra.
La marina de Sant Carles és mereixedora d’un premi a la incapacitat mental de l'enginyer que va signar el projecte i el seu promotor. Ara, la seva obra resta a mercès de que mica en mica el mar se la vagi engolint i, mentre això passa, esperem que ningú prengui mal caient dins de la cavorca que ha quedat a cel obert.

divendres, 10 desembre de 2010

Ja en som 100!

Ja hem arribat a la xifra màgica dels 100 inscrits. Un gran moviment de nedadors units per una causa, la lluita per la millora en la recerca i les condicions de vida dels malats medul·lars i cerebrals. Però, encara volem ser-ne més, us esprem diumenge 12 de desembre a L'Estarttit a la I Travessia Nedant de La Marató de TV3.

dijous, 9 desembre de 2010

No es pot badar.

Dimarts vaig sortir a fer un vol, anava sol, la temperatura era suau i hi havia una mar de fons que et gronxava d’una forma soporífera , als cinc minuts de tirar la canya havia tocat un magnífic exemplar de sard, el més gran que mai havia pescat. La jornada no podia començar millor, peroooò, passada una estona llarga decideixo canviar l’artificial de la canya. Com estic mig adormit, al fer venir el fil amb el rapala, ho faig amb tanta mala fortuna que s’enganxa a la xarxa portaobjectes del caiac, com que m’ha quedat lluny, no el puc desenganxar i hauré de desembarcar en alguna cala propera.
Quina pèrdua de temps més preciós! La primera hora és el moment més idoni per la pesca...
Quan m’he aproximat a la platja, la mar de fons de més d’un metre que hi ha, em fa pensar per un moment que puc tenir un desembarcament complicat, però estic totalment relaxat i faig l’aproximació sense capficar-me gaire. Quin greu error que he comés! L’excés de confiança i no haver triat bé el lloc, m’ha fet anar a l’aigua. Quan ja era a la sorra i al treure les cames del caiac, una onada m’ha desestabilitzat, el peu se m’ha enredat amb el fil de pescar i quan m’he adonat, una segona onada m’ha trabucat el caiac. Ha entrat aigua, he perdut el magnífic exemplar de sard..., millor per ell i, les següents onades per poc que fan acabar el desembarcament en un desastre total. La platja de cala Murtra era deserta i el meu ego ha quedat indemne de tan ridícul desembarcament.
La jornada ha continuat sense més coses que destacar. Avui espero que hagi aprés el que he sentit fins la sacietat dels més experimentats companys, a mar mai pots abaixar la guàrdia. Soc l’únic responsable de l’estat catatònic en que quedo submergit degut a la relaxació que produeix la navegació amb mar de fons. Si t’entregues plenament per fruir-ne pots acabar moll i constipat. Ja ho sabeu!
Al vespre he rebut una trucada de l’amic Pi, té mono de sortir però, jo estic ple de dubtes de fer-ho. Tenim una previsió de forts vents de Garbí ( SO) i no m’agrada anar a patir, la zona de la badia pot tenir un mar massa mogut i, del costat nord del CdC es produiran uns perillosos venturis que et poden fer anar a l’aigua. Tot i la previsió dolenta, ens trobem a la platja de Llançà per fer la sortida. Un potent vent bufa direcció mar endins, al sortir de casa hi havia 20-25 nusos al C.N. de Llançà. Decidim anar direcció Port de la Selva, al girar l’espigó i estar a l’alçada del Castellar vèiem com al fons, a la badia de Port de la Selva, el vent aixeca uns remolins d’aigua impressionants, el vent acanalat per les valls arriba a una velocitat molt alta en topar l’aigua. Nosaltres haurem de prestar atenció per no ser sorpresos. Passada la platja de les carboneres, m’obro per evitar els esculls i al quedar desprotegit, la força del vent em fa palejar amb molta fermesa i segueixo direcció la Farella. La ratxa de vent és llarga i forta. No sé si anirem molt lluny. Just a l’ entrar al Cau del Llop una potent ratxa ens agafa de costat i desestabilitza els caiac d’una forma patent. S’ha acabat! girem cua i tornem. El dia no està per al nostre nivell de paleig.
Sortosament i de forma sobtada el vent comença a mancar i ens permet allargar la matinal. Ara el que fem és anar direcció nord, cap a Garbet. Allí esmorzarem i a migdia amb un vent de cara més constant i d’una força 4-5 hem tornat tranquil•lament i amb molta seguretat. El Garbí és un vent ratxejat amb unes pujades de força difícils de preveure. Aquest matí no hi havia ningú navegant, ni caiacs ni barques, els mariners tenen seny. Bé, els companys de l’Escola d’en Mar sí que han sortit i, segons expliquen al seu blog han tingut un naufragi degut al vent, tot i ser uns experimentats mariners!.

dimecres, 8 desembre de 2010

25.000 visites!

Estimats seguidors, benvolguts tafaners i visitants esporàdics del blog HEM ARRIBAT A LES 25.000 VISITES... i això, què vol dir? Doncs no ho sabem ben bé. D’entrada intuïm que hi ha un bon grup de gent que assíduament entra al blog a mirar que hi ha. Si ho fa amb assiduïtat, està clar que hi troba coses interessants. Darrerament estem tenint més d’un centenar d’obertures diàries..., la meitat són meves ;-).
Ara seria un bon moment per saber la vostra opinió sobre aquest espai, a part de les coses bones, també d’alló que us agradaria que millorés. Hi ha hagut alguns companys que ens heu comentat que us agrada del blog. Hi ha unanimitat en dues coses, els excel•lents articles dels col•laboradors més habituals, com és el cas d’en Manel i en Martí, i també n’hi ha que us agraden les imatges que il•lustren els posts. Per cert, hem hagut de començar a esborrar imatges del articles publicats perquè creiem que ha arribat a la màxima capacitat que ens deixen penjar.
Aquests darrers dies hem introduït una secció nova anomenada “els blogs amics”, són els blogs d’altres companys que van publicant coses molt interessants i que ara ens hem vinculat. Podreu anar veient el que diuen d’una forma actualitzada per ordre cronològic de publicació i a la part alta sempre hi ha les publicacions de darrera hora.
Companys! no sabeu pas l’esforç que costa mantenir un espai com aquest, és dur i vol una gran dedicació, això tan sols val la pena fer-ho si sabem que vosaltres esteu a l’altre costat i ens satisfà molt que ens deixeu els vostres comentaris, d’altra manera perdia molt de sentit.
No ens queixem pas, ja que el dia que ens cansem senzillament deixarem de publicar i cap problema. Una cosa com aquesta és fa per gust no pas per obligació, però si que ens agradaria que fos una tribuna on tots els del nostre cercle hi puguem aportar coses com: les nostres experiències en les sortides que fem, els nostres coneixement tècnics, les descobertes geogràfiques o tecnològiques, les anècdotes del que ens passen, els nostres petits triomfs, les nostres frustracions, etc. Ja veieu que en cada sortida hi ha alguna cosa interessant que explicar, o no?, però tampoc passa res que no sigui així,
La vida val la pena viure-la si pots compartir-la. Aquest temps i espai que tenim en comú en la pràctica del caiac, seria molt poca cosa si no la compartíssim entre tots.
Sincerament, gràcies per estar aquí !
Perquè tot i que no us veiem la cara, ara amb les estadístiques que ens dóna el blogger, sabem en quina hora entreu, quins són els posts més llegits, quina cara feu al veure els peixets que pesquem ;-)), i moltes altres coses.
Si voleu donar-nos la vostra opinió no us talleu ni un pèl. Feu-ho en l’apartat de comentaris!

dimarts, 7 desembre de 2010

Darreres noticies de la Travessa Estartir-Medes

Us mostrem a continuació les darreres informacions relacionades amb la celebració de la I Travessia Nedant de La Marató de TV3, L’Estartit – Illes Medes que celebrem el diumenge dia 12 de desembre, a les 11 del matí. Com alguns de vosaltres ja sabeu tenim 2 recorreguts possibles, un de 3.100 metres i un de 800 metres. Com sempre, la travessia és no competitiva i aquesta vegada és per recaptar fons per La Marató de TV3 o, en altres paraules, per recaptar fons pels malalts cerebrals i medul·lars.
1. Miquel Suñer, sense neoprè!!
Com sabeu en Miquel Suñer és l’impulsor d’aquesta travessia i coorganitzador. En Miquel, mostrant aquest impuls de superació que el caracteritza, es solidaritza amb els malalts cerebrals i medul·lars i nedarà sense neoprè la travessia llarga de 3.100 metres. Tot un exemple!! Moltes gràcies Miquel!!
2. Casquet Zero i casquet per a tots!!
Per deferència del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter i del nostre sponsor Disseny Sport cada nedador rebrà un casquet commemoratiu de La Marató de TV3. A més, totes aquelles persones o entitats que col·laborin amb el projecte a través del “Casquet Zero” també rebran l’esmentat casquet. Aprofitem per donar ja les gràcies a tots els que esteu fent aportacions desinteressades a través d’aquesta via solidària, el “Casquet Zero”.
3. Dinar de Cloenda
Com sempre, al finalitzar la prova podrem petar la xerrada i compartir sensacions al Dinar de Cloenda al Restaurant Robert, de l’Estartit, a tan sols 3 minuts caminant de la zona d’arribada. Heu de fer la reserva enviant un email a nedaelmon@gmail.com indicant el número d’adults i el número de nens que sereu. Els preus son de 7€ per nen i 15€ per adult. El menú serà un pica pica de amanides, entremesos i pà amb tomaquet de primer i paella, fideuà o graellada de carn a escollir de segon.
més inormació...
Qui pugui venir que ens ho deixi dit en l'apartat de comentaris.

dilluns, 6 desembre de 2010

Fenòmens paranormals amb gent fenomenal

Aquest dissabte ens hem trobat amb un grup d’entusiastes ornitòlegs per conèixer els conceptes bàsics per la conducció d’un caiac. El matí era gèlid però aquest no va ser motiu perquè l’ambient fos d’allò més càlid.
Al port nàutic de Sant Pere Pescador hi havia lo bo i millor del món de l’ornitologia de l’Empordà i segurament de Catalunya. Ells han respost a la crida per realitzar un assaig que mai s’ha fet, ajuntar dos col•lectius tan diferents com són els dels practicants del caiac i els ornitòlegs, per poder millorar el cens d’aus marines d’un espai tan extens com és la Badia de Roses.
Ara ja tenim clar que el projecte el farem realitat, tan sols el mal temps ens podrà fer la guitza. No sabem si serem prous per cobrir tota la superfície de la badia, molts de nosaltres hem donat un “sí” condicionat, tampoc sabem si el mestissatge entre els dos col•lectius serà ple, però, de segur que estem iniciant un procés d’enriquiment mutu en que trobarem multitud d’afinitats comunes.
La capacitació es va fer sota el mestratge d’en Pau Calero. L’activitat va consistir en una introducció dels conceptes bàsics de paleig feta a terra i, posteriorment varem passar a la part pràctica fent una navegació direcció la gola del Fluvià, tot passant per l’Illa de Caramany que és reserva integral del PNAE i, un cop a la gola vam sortir a mar obert per costejar i veure algunes de les espècies d’ocells que aquests dies tenim a la badia (calàbries, baldrigues, ànecs blancs, etc.)
La sortida va comptar amb la presència d’en Jaume Sañé, realitzador de televisió que estava gravant un reportatge sobre les activitats humanes que hi ha al voltant dels parcs naturals de Catalunya. Ens vàrem veure “obligats” a fer de figurants, com si fóssim els visitants que fan la descoberta d’aquest entorn amb caiac. Això ho expliquem per una anècdota que ens va passar i, que em fa pensar amb alguns fenòmens paranormals que han succeït aquesta setmana amb els caiaquistes de la comarca. Per exemple, aquest dimecres passat els companys de l’Escola d’en Mar, es van trobar amb Jesucrist a la platja de Cadaquès, tal i com ho expliquen en el seu blog. Doncs bé, nosaltres varem ser testimonis d’una dot visionària que té el nostre company Pau C., sabíem que és un dels ornitòlegs amb més projecció de futur de la nostra comarca, però desconeixíem del que és capaç de preveure i, dic preveure, perquè ell hi veu sense mirar, de fet no hi veu amb els ulls, si no que ho fa amb la ment. Ens va indicar amb una precisió científica, el moment i el lloc on es trobava un àguila pescadora, un dels valors més alts (naturalísticament parlant) del curs baix del Fluvià i això, sense haver-la vist abans. Increïble! Quan fèiem una gravació per la TV simulant que el guia ens ensenyava aquesta espècie de rapinyaire tan rar, va assenyalar un punt de l’horitzó i quan tots hi vam mirar amb els prismàtics o el teleobjectius de les càmeres de fotografiar, l’animal en qüestió estava sospès en el aire amb una llissa a les seves urpes i, en el lloc exacte que ell ens indicà. És més, ell va ser l’únic que no va veure l’àliga. No em direu que això no és un fenomen paranormal!
Els pocs companys caiaquistes que vam venir a la reunió organitzativa, van tenir un premi especial, van ser obsequiats amb una classe magistral per part de la Gemma i l’Albert del Projecte Ninam, sobre els cetacis del Cap de Creus. Ells ens van fer la presentació del seu nou llibre amb una xerrada no programada i que ens va delectar i seduir encara més.
Properament donarem més informació sobre el cens.
Qui encara estigui interessat li podem passar la presentació que havia preparat la Teresa Montràs i l’Àlex Ollé sobre les diferents espècies que podrem veure el dia del cens. Doneu-nos el vostre correu i us l’enviarem.

diumenge, 5 desembre de 2010

I travessa Illes Medes per la Marató de TV3.

El proper diumenge demanen la nostra col•laboració i aquesta vegada és per una causa doblement bona, es tracta d’acompanyar als nedadors en un acte per la Marató de TV3, la I Travessia Nedant de La Marató de TV3, L’Estartit - Illes Medes a les 11h del matí.

Has pensat mai com se sent un malalt medul•lar?.
Has pensat quines limitacions té un malalt cerebral?.
Aquestes dues preguntes i els dubtes sobre les respostes ens han fet moure com a persones, com a esportistes, com a gent que ens agraden els reptes i que tenim aquest esperit de superació.
Per això, nosaltres ens solidaritzem fent el que més ens agrada, nedar!. Però, aquesta vegada no serà per nosaltres, si no per ajudar a millorar la qualitat de vida d'aquestes persones i en la recerca de millores en la detecció, prevenció i superació d'aquestes malalties….Llegir més
Nosaltres hi anirem!

divendres, 3 desembre de 2010

XVIII Festival de les aus.

Aquest cap de setmana es celebra el festival de les aus. Entre moltes de les activitats que es realitzaran hi ha el cens d’aus marines a la punta del Cap de Creus.

Tots els que vulgueu aprendre sobre quines espècies d’aus marines tenim a casa nostra, demà hi haurà un bon grup d’ornitòlegs equipats amb el millor material per poder observar ocells i amb una experiència més que provada.
No t’ho perdis!

dijous, 2 desembre de 2010

Nouvingut al Cap de Creus.

Desprès de 6 anys i més de 23.000 milles de navegació pel Cap de Creus i el NW de la mediterrània, la Gemma i l’Albert del projecte NINAM han tingut una criatura de 176 pàgines i no sé quants grams de pes. La Gemma també hi ha posat les fotografies i en Toni Llobet els dibuixos (el millor il•lustrador de natura d’aquest país i part de l’estranger). El nom que li han posat a la criatura és: “Guia dels cetacis del Parc Natural del Cap de Creus: Manual d’albirament i bones pràctiques marineres per la protecció dels cetacis a Catalunya”, ( els pares no s'han quedat curts amb el nom ;-), de fet i com és costum a casa nostra, probablement el nom ha rebut la influència dels padrins que, en aquest cas han estat el Departament de Medi Ambient, el Parc Natural del Cap de Creus, la Diputació i també hi han col·laborat l'Ajuntament de Roses i el de Vilajuïga
Ells vindran dissabte a la reunió-capacitació per preparar el cens d’aus de la Badia de Roses que farem a Sant Pere Pescador (per cert, falta la confirmació de molts caiaquistes!!!) i ens el presentaran en “petit comitè” i també el podrem comprar.
Si no podeu venir el dissabte heu de saber que també es presentarà.:
El dia 12 de desembre a les 16 h. al Centre d’Acollida Turística de Vilajuïga.
El dia 19 de desembre a les 12 h. a la Ciutadella de Roses.

dimecres, 1 desembre de 2010

Una eina de consulta

Us deixem aquest ENLLAÇ que pot ser del vostre interès.
Podreu veure el tràfic naval i aeri en temps real. Sabreu de cada vaixell les seves característiques, per on passa, qui és, d’on ve, a on va i que transporta.
També sabreu en temps real, les condicions de la mar.
Aquí tens un eina nova de consulta.
Disfruta-la.