--------------------------------------------------------------------------------

divendres, 22 juliol de 2011

Corb marí ofegat.

El passat diumenge quan tornàvem de la nostra sortida del cap de setmana, al passar per davant de cala Cativa, ens vàrem trobar un corb marí emplomallat mort(Quebec a Cadaqués i Phalocrocorax aristotelis en llatí), tal i com podeu veure a la imatge.
Desprès de fer-ne un examen ocular d’emergència, vaig observar que no tenia cap senyal externa que fes pensar en una causa de mort per traumatisme. Feia entre unes 24 i 48 hores que s’havia mort, tal i com es veia pel seu estat de conservació (ulls). Estava ben alimentat. Tampoc s’havia empassat cap ham de palangre o de pesca esportiva, causa habitual de mort d’aquesta espècie ictiòfaga (que s’alimenta de peixos).
Com que aquesta zona és un tram de costa que és força utilitzat per la pesca amb nanses i xarxes, podria tractar-se d’una mort per ofegament. És relativament fàcil que el pobre animal quedés atrapat en algun d’aquest paranys.
Algun dia seria bo parlar amb algun pescador artesanal i saber si és comú que aquests altres pescadors emplomallats quedin atrapats en els seus paranys. Sempre i quan ell es vulgui sincerar amb nosaltres, es clar!
P.d.: Posteriorment a la programació d'aquesta entrada he pogut parlar amb un pescador artesanal i, aquest m'ha confirmat el fet de que aquests corbs marins i, bàsicament els joves, queden engantxats a les nanses. La sorpresa ha estat de que els troben en nanses ubicades a 40 i 50 metres de fondària!!!

dijous, 21 juliol de 2011

Jornada sobre el medi marí del Cap de Creus. 1a part

El dissabte 2 de juliol vàrem assistir a la Jornada de divulgació científica que el Parc Natural del Cap de Creus va organitzar al mas de Caials de Cadaqués. Com que la jornada començava a les 10 h. vaig optar per matinar una mica i sortir a palejar i intentar pescar una mica. A les sis estava a l’aigua a Portlligat. Vaig fer el curri fins Sa rata, allí hi havia una mica de mar de fons de nord i moltes corrents, malgrat tot, vaig fer un intent de jigging, però veient com estava el panorama i anant sol, va ser millor recollir i després de donar una volta a la recerca del llobarro abandonat per en Marc a Sa Freu, tornar cap a Portlligat. Fet i fotut, vaig arribar 15 minuts més tard a Caials, i la sorpresa meva va ser veure veure que les conferències havien començat a l’hora en punt i, ja anaven per la segona xerrada quan vaig arribar. Eren unes conferències “expres”, tot i tenir 30 minuts de temps, la seva durada era de 15 a 20 minuts i varen enllestir molt aviat.
Respecte a la pruimera xerrada, us puc dir que les gorgònies del Cap de Creus (costat de Llevant de S’Encalladora) estan més ben conservades que les de Medes, on les activitats subaquàtiques els hi causen un impacte negatiu amb el fregament de les aletes dels milers de turistes que hi baixen. També tenen altres impactes segons ens explicava el Sr. Georgios Tsounis de l’ICM-CSIC. Els impactes negatius més típics que pateixen, són el fregament de les cadenes de les àncores dels vaixells, que les trenca i per les ferides produïdes els hi entren els paràsits que debiliten la gorgònia fins poder causar-los-hi la mort. Això es pot solucionar amb la instal•lació de boies en les zones de fondeig. Esperem que el PNCC hagi estat atent a la recomanació i no s’amagui darrera de la crisi. Com continuem així, no hi haurà raó per tenir Parcs Naturals, ja no tindrem res que protegir.
També va explicar que les bombolles dels submarinistes creen bosses d’aire al sostre de les coves on viuen els corals i els assequen. Aleshores, produeixen menys larves i perden eficiència reproductiva (taxa de reproducció més baixa) que a llarg termini pot ser molt negatiu epr aquestes colònies.
També hi ha furtius, els quals, escapen amb massa facilitat de les dèbils mesures de vigilància que existeixen i, que segons es va dir, tenen una mena de conflicte de competències força gran entre els diferents cossos existents (guarderia de la Generalitat, Seprona de la Guardia Civil, Mossos d’esquadra).
Entre altres mesures es recomana que de 0 a 50 metres hi hagi una protecció total. També que la talla mínima sigui canviada a 10-20 mm de diàmetre i 200 mm d’alçada. Què hi hagi una reducció de les llicències i una major vigilància i sancions reals als infractors.
La població de coral del costat de llevant de s’Encalladora, és l’únic punt amb protecció de Reserva Integral marina de tot el Parc i, a sobre, no està senyalitzat amb boies, perquè -segons afirmava la directora del Parc-, el seu manteniment i gestió és massa car i ladministració mai ha assumit aquesta despesa. Tot i el bon estat , en aquest lloc també hi ha evidències de l’acció dels furtius i de l’ impacte de la pesca artesanal (nanses).
Com podeu veure, la pressió humana sobre el medi marí, és brutal. L’administració té un magnífic desplegament de lleis de protecció dels entorns més emblemàtics del país, però, desprès els seus gestors estan desproveïts de recursos per poder gestionar les mesures de protecció i, tot pot quedar en paper moll. De vegades, les poques mesures que s’apliquen, estan mancades de sensibilitat i coneixement vers el medi a qui van destinades, amb lo qual, el resultat final pot ser una mica decebedor, produint una desesperació als observadors externs com nosaltres i una forta desafecció amb les politiques proteccionistes.
L’altra conferència que vaig poder escoltar era sobre la recuperació del coral vermell, però això us ho explicaré en un altre post.

dimecres, 20 juliol de 2011

El cartell de Portaló.

L’any passat quan vàrem entrar a Portaló ens va sorprendre negativament trobar-nos amb un cartell de grans dimensions al mig de la cala. Embrutava un entorn únic com és aquest espai tan preuat. El cartell estava posat pel propi PNCC, amb lo qual demostraven una manca de sensibilitat cap allò que entenem que ha de protegir l'administració. Us imagineu posar al mig del retaule de l’altar de l’església de Cadaqués un cartell metàl•lic de 2m x 2m on hi digui prohibit fer fotos? Estic segur que més d’un estaria disposat a defenestra al responsable d’una bogeria i manca de respecte com aquest. Doncs això és el que passa a Portaló.
La nostra sorpresa va ser que aquest cartell, passat un temps, va desapareixer. Motiu de gran joia entre molts dels que passem per aquest paratge, ja sigui a peu o per mar, que a partir d’aquell moment vam tornar a poder disfrutar de tota la bellesa geològica i vegetal d’aquest indret tan preuat. La nostra sorpresa ha estat tornar a veure el cartell instal•lat al mateix lloc.
Diuen que la intel•ligència es mesura per la capacitat que tenim d’aprendre dels nostres errors. Des d’aquí aplaudim als responsables del Parc Natural per haver entès que aquell lloc no pot ser menystingut amb la instal•lació d’un cartell tan horrorós com el que hi ha, però entenem que la “llei” els obliga i s’ha d’advertir a la gent de tot allò que està prohibit fer. Tot i que nosaltres aquesta informació la posariem a les zones d'entrada al parc.
Creiem que és més acceptable que durant la curta època estiuenca s’instal•li el cartell i, que més tard es torni a treure, tal i com sembla que fan ara. Acció que aplaudim i que ens fa mantenir la confiança amb la "recuperada" sensibilitat dels gestors del Parc.
(Per cert, al terra que es va remoure per clavar el cartell hi brota el Carpobrotus! Es va fer l'estudi de l'impacte ambiental abans de l'obra? ;-)

dimarts, 19 juliol de 2011

Cap de setmana en sec.

Aquest proper cap de setmana m'haig de quedar en sec, són les festes majors del meu poble i hauré d'anar-hi a retrobar-me amb els vells amics d'infantesa i joventut. A sobre m'han posat la responsabilitat de fer de pregoner de la festa major i això m'omple d'orgull i m'acolloneix amb la mateixa proporció.
Tanmateix us vull proposar una activitat de secà per la nit del dissabte. Es tracta de pujar fins a Sant Pere de Roda per anar a escoltar la veu dels ratpenats que allí hi viuen. Això és possible mitjançant un aparell que transforma els ultrasons inaudibles de les seves veus en freqüències audibles pels humans. És una experiència molt gratificant i absolutament aconsellable, i més si teniu mainada i els hi voleu fer una activitat estiuenca diferent. Aqui teniu el cartell amb les dades.
També us he de recordar que aquest diumenge es farà la tercera travessa a mar obert anomenda TRASFRONTERERA. Es tracta d'anar nedant des de Cerbera fins a Portbou. Els companys de Neda el món necessiten del nostre suport amb els caiacs, si pots anar-hi els hi pots fer un gran favor.
Als nedadors participants se'ls hi regalarà una samarreta, esperem que als caiaquistes també, però aquest extrem no el tenim confrimat.

divendres, 15 juliol de 2011

Per llegir amb cinc minuts...

... aquest escrit d'en Josep Palau i Fabra , que fa referència a la festa de la lluna plena de juliol, la qual es celebrava a la mar d'Amunt i, que aquest cap de setmana de lluna plena és molt indicat per evocar altres temps.
Clica AQUI

dijous, 14 juliol de 2011

Trans-Ebre 2011

Amb motiu de la propera celebració de la Trans-ebre d’enguany, us faig arribar aquesta informació confiant en què pugui ser del vostre d’interès.

La Trans-ebre és una combinació d'activitat esportiva, lúdica i cultural, que es desenvolupa al llarg de 9 dies efectuant la baixada en caiac del tram final de l'Ebre que transcorre per terres catalanes, des de Seròs (tram final del riu Segre, per sobre de l'aiguabarreig del Segre-Cinca) fins a la desembocadura de l'Ebre al mar pel Canal de Migjorn.
El recorregut fluvial és d'uns 200 Km que es cobreix en 9 etapes d'aproximadament 25 Km cadascuna i enguany té lloc durant els dies del mes d'agost compresos entre el dissabte dia 13 i el diumenge dia 21, ambdós inclosos.
La baixada d'aquest tram de l'Ebre suposa la navegació per aigües relativament tranquil·les on no es requereix un alt nivell tècnic com a palista, però sí un bon estat físic, doncs a la navegació diària s’hi afegeixen un conjunt d’activitats complementàries que ocupen la totalitat de la jornada, i en bona mesura sota dures condicions ambientals.
La data límit d’inscripció és fins el dia 25 de juliol, amb un nombre de places limitades a un màxim de 25 participants.
El preu és de 1.100 € per persona (900 € si el caiaquista disposa del seu propi equipament nàutic). El preu inclou: l’equip d’assistència i guia, transports, allotjament, restauració, degustació de productes típics, begudes i refrescos, entrades i visites programades, assegurança i l’equipament nàutic en cas d’haver-lo de llogar.
Per a més informació visiteu el web: www.trans-ebre.org ó contacteu per telèfon: 636 30 60 11

dimecres, 13 juliol de 2011

Cala Gallareda.

Algun dia havíem explicat que a la cala Gallareda hi ha un refugi molt peculiar, bé, la seva peculiaritat és que pertany a la confraria de pescadors de Llançà tot i no estar dins del seu terme municipal. Resulta que a la cala Gallareda hi ha el límit entre els municipis de Port de la Selva i Cadaqués. Algun dia haurem d'esbrinar el perquè el refugi pertany als pescadors de Llançà. Una raó podria ser per no haver-se de barrejar els dies de mal temps amb els pescadors de les altres cofradies. No?

Doncs bé, aquest refugi estava fins fa un any en un estat de conservació deplorable, ple de porqueria acumulada durant molts anys d'ús i deixadesa. Tal i com havíem comentat en un “post” de l’estiu passat, quan en una de les sortides vaig coincidir amb un personatge molt peculiar. Ell és un pescador de Llançà, però que viu a Selva de Mar i, l’any passat, quan el vaig conèixer, estava iniciant la neteja d’aquest espai (us adjuntem imatge de la seva barca carregada de restes). Doncs bé, com si d’una formigueta es tractés, durant tots aquests mesos ha anat traient tota la porqueria del lloc, però la cosa no ha quedat amb aquest gest lloable, a més, ha iniciat una rehabilitació del refugi amb l’arremolinat de les parets.

Quan vàrem anar aquest cap de setmana de visita a cala Gallareda, ell no hi era, però ens agradaria trobar-lo per felicitar-lo i parlar una mica. Sabem que és un home més aviat solitari i poc parlador. Segurament que molts de vosaltres us l’heu trobat navegant, és inconfondible, amb la seva barca “l’Albada”, la senyera onejant i la seva gossa.
Sempre parlem de la quantitat de plàstics que trobem navegant i la necessitat de no llençar porqueria, més aviat de retirar-la. Aquí teniu un exemple extrem, no és que no embruti, si no que rehabilita espais comunitaris que estaven a la ruïna. A veure si podem trobar-nos algun dia amb ell i ens informem més i millor d’aquesta acció que està duent a terme.

dimarts, 12 juliol de 2011

Benvingut, Jan!


Aquest cap de setmana s’ha celebrat el bateig d’un nou palista. Es tracta d’en Jan, fill de la Rosa i en Martí, membres del club Pagaia i, que juntament amb la seva filla Carla, experta palista, van oficiar la cerimònia al grau de Santa Margarida, eixida natural de l’estany de Castelló.
La Carla va se’n va cuidar de donar les instruccions al novell palista que, molt aviat veurem acompanyant als nedadors que fan les travesses a mar obert, tal i com ja ens té acostumats la Carla que és una de les habituals d’aquests esdeveniments esportius, tot i la seva joventut.
Benvingut al Club!

divendres, 8 juliol de 2011

Fent cantera.

Una de les dificultats dels “clubs i associacions” és que la majoria de les vegades acaben sent un grup reduït i involuntàriament tancat d’amics, amb un parell de responsables que s’han de “currar” tota la part formal i/o administrativa i els altres que “naveguen” a remolc. Aquesta dinàmica molt simplificada i simplista del què és un club, la dic perquè a mi m’ha passat de que sempre que he estat en agrupacions, la majoria de vegades acaben sent uns espais tancats i la majoria de les vegades ho són  contra la voluntat dels seus membres.
Per evitar-ho, s’han de fer moltes activitats i tenir una actitud de tolerància vers la diversitat sociocultural força difícil de portar a terme.
Una de les activitats que es poden fer, és la d’apropar als més joves a la pràctica de l’esport del club. Aquest dimecres vaig poder comprovar que aquesta és una de les moltes accions que fa l’Escola d’en Mar de Cadaqués amb la finalitat de popularitzar el nostre esport amb els més joves del poble.
Em va fer molta gràcia poder palejar amb l’Adrià, L’Eva, la Camile, la Gina i l’incombustible Lluc, tots ells joveníssims palistes que han de formar el futur teixit social del club, o no, però de segur que, si no acaben practicant aquesta activitat, si que en tindran un magnífic i inesborrable record de la mateixa. Aquestes llargues passejades de tarda d’estiu amb els seus pares per les aigües de la punta del Cap de Creus han de penetrar en el profund teixit del seus sentits per més tard aflorar d’alguna forma positiva.

dijous, 7 juliol de 2011

900 espècies invasores al Mediterrani

Les anomenen espècies lessepsianes perquè des del 1869 que aprofiten la via d'aigua que els ofereix el canal de Suez, dissenyat per l'enginyer frances Ferdinand de Lesseps, per entrar al Mediterrani. Per aquest motiu el Mediterrani és el mar que conté el major nombre d'espècies invasores del món, unes 900, tal com han establert uns biòlegs del departament d'Ecologia Marina de l'universitat de Gothenburg en una tesi doctoral recent. Segons aquests científics el problema per avaluar l'efecte de tots aquests centenars d'espècies d'animals i vegetals és el desconeixement que la biologia marina encara té sobre aspectes bàsics d'aquestes comunitats.
L'estudi s'ha prolongat durant 4 anys, amb la colaboració del Centre Helènic de Recerca Marina, en que han estudiat l'estructura i la funció de les comunitats de peixos en pradèries de posidonia i fons de sorra, dos dels ecosistemes més importants al voltant de l'illa de Rodes, al sud-est de Grècia. Segons els científics l'aparició de les espècies invasores té un efecte molt important sobre la cadena alimentària, sobretot quan les espècies es tornen dominants, com passa amb el peix cofre o el peix trompeta. Però per arribar a conclusions més clares els biòlegs afirmen que els falten els estudis previs. Els científics que han dut a terme l'estudi també critiquen les autoritats europees, que no són gens conscients de la velocitat a la que es dispersen aquestes espècies i del peril ambiental que comporten.
Algunes de les espècies més preocupants, segons la tesi doctoral, són el peix trompeta Fistularia commersonii (que també s'ha vist a la costa catalana), la barracuda de l'oceà Índic Sphyraena chrysotaenia, o el peix cofre Lagocephalus sceleratus que a més és tòxic per a la resta d'animals.
(Publicat al Club d'immerssió de biologia per en Jordi Regàs)