--------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 30 novembre de 2011

Exquisideses del Cap de Creus

Aquest és un blog de caiac i del Cap de Creus i al CdC també es troben bolets. Desprès de quatres anys de sequera aquest any n'hi ha. Tots han eclosionat al mateix temps, des dels exquisits ceps, bolets de finals d’estiu, fins als estimats pinetells i rovellons de tardor, passant pels excelsos ous de reig. Tots ells els podem trobar aquests dies en diferents racons del CdC.
Com podeu entendre no us podré delatar els llocs exactes on són, això és un secret que tan sols es pot passar a les persones de màxima confiança, però si que puc dir-vos que aquest any síííííí!
Finalment s’han conjuminat tots els factors ambientals perquè aquests dies puguem gaudir d’una explosió de bolets excepcional. Fins i tot es pot poden anar a caçar-los amb caiac!!! Tan sols cal posar-hi una mica de coneixement i sentit comú. Us deixo una mostra de la recollida feta aquest diumenge.

dimarts, 29 novembre de 2011

Cultura gratuïta

Per tots els que esteu interessats en aprofundir una mica més en el coneixement del Cap de Creus, el dissabte dia 10 de desembre, la Xarxa Llibreria organitza cinc xerrades en ràfega sobre aquest espai tan proper. Les xerrades aniran sobre temes tan diversos com són els miradors del CdC, les recuperacions patrimonials, els nudibranquis, la geologia i flora de s’Encalladora o el fons marí de Sa Coua d’es Bou marí. Es farà a la Casa de la Cultura de Llançà a partir de les 18 h.
Espero tenir la tarda lliure per anar-hi, em sabria molt de greu perdrem aquesta oportunitat d’ampliar els coneixements sobre el CdC. Són tan comptades les oportunitats que tenim!
Per més informació clica AQUI

dilluns, 28 novembre de 2011

Onze més dos...

...Érem a Portlligat el dissabte al mati per negociar amb un vent pur de tramuntana les nostres forces. El k2 es va quedar dins de la badia i els onze restants vàrem sortir a costejar en un matí lluminós que per unes hores ens va buidar d’energies, però que ens va carregar les bateries per a molts dies.
Just sortint de la bocana, un grup de gavines van delatar la presència de tonyines i van esgarrar el pla de pescar del matí. Ja fa massa dies que les tenim a ran de costa i el peix està esporuguit. Fins quan durarà? És normal que en plena tardor l’aigua bulli de tonyines? Què no fan la migració?..., són moltes preguntes que no conec la resposta i que haurem d’esbrinar el perquè això passa.
Avui no us faré el relat de la sortida perquè en Mútur ja l’ha fet en el blog de l’Escola d’en Mar, i ho ha fet d’una forma magistral i brillant..., com sempre. Us recomano la seva lectura per una raó molt senzilla, la passió en que s’ha escrit ressalta una concepció de la pràctica del caiac molt diferent a la que tenim molts. Si després d’anys d’anar sortint dos cops per setmana per aquesta costa encara pots notar totes aquestes sensacions alguna cosa vol dir. Aquesta setmana m’agradaria fer un post en el qual hi participéssim tots els que vulguin en dir quina és la seva concepció d’aquesta pràctica lúdica-esportiva.

divendres, 25 novembre de 2011

Melanita nigra

Aquest és el nom d’un ànec marí, sí sí ho has llegit bé, hi ha ànecs marins. El dia 10 de novembre va ser vist per primer cop aquest any, un grup de vuit exemplars d’ànecs negres (Melanita nigra). Aquesta espècie d’ànec no és gaire comuna, penseu que hi ha anys que no se’n veu cap. S’alimenta de petits molusc que viuen per les roques o enterrats a la sorra (tallarines, cargols, etc)
Doncs deu dies més tard, el diumenge passat, un exemplar que s’havia quedat per la badia de Roses ha aparegut mort a la platja. Possiblement la seva mort ha estat motivada per la ingesta d’hams. Ara s’està intentant esbrinar.
Amb això m’agradaria fer una petita reflexió i és sobre el fet de la gran quantitat de material de pesca que s’arriba a deixar-llençar al mar, i no em refereixo als professionals de la pesca, sinó als practicants de la pesca esportiva.
Cal ser extremadament curosos quan es pesca i mirar de no prendre riscos que poden significar la pèrdua d’hams, esquers artificials, línies, boies, etc., etc. També cal deixar el lloc on ens posem a pescar net, més net de com l’hem trobat. Quantes vegades ens trobem els penya-segats plens de caixes de cucs, draps bruts de treure els hams, excrements, etc., etc. Jo no ho faig mai i sé que tu tampoc. El meu caiac torna a casa ple de deixalles meves i de les que em trobo surant a l’aigua. Fins i tot, l’altre dia hi havia un parell de pescadors que van llençar un cubell de portar l’esquer per grumir el sard, vaig anar amb el caiac a recollir-lo i tornar-los-hi amb tota la simpatia del món dient: “us ha caigut la galleda de l’esquer”..., em van donar les gràcies molt educadament! Espero que més tard no el tornessin a llençar al mar.

dijous, 24 novembre de 2011

El pela-roques

Diumenge quan feia la passejada matinal per la mar d’Amunt, just a la zona desprès de cala Cativa, als esculls anomenats Carbó i Meda se m’ha posat als costat un ocell que feia temps que us en volia parlar. Es tracta del pela-roques, una de les espècies més escasses i vistoses que podem veure pels penya-segats de la mar d’Amunt. Ens visita a l’hivern i la seva forma de vida el manté lligat a les parets de la nostra costa, si el voleu veure no és impossible, però caldrà estar molt atents a tot el que es mou pels penya-segats, la coloració de les seves ales el delataran. Quan l’he vist tenia posat a la càmera un gran angular i he preferit disfrutar d’aquest moment que intentar de fer una mala fotografia. Us deixo aquest dibuix baixat de la xarxa com a il•lustració.
“El pela-roques (Tichodroma muraria), el cos és de color gris plata i les ales curtes i arrodonides, negres amb taques blanques per damunt i de color vermell a la vora i per sota. El bec és llarg i fi, lleugerament arcat, adaptat a l'alimentació insectívora. Les ungles també són excepcionalment llargues. El pela-roques literalment camina per les parets, com si la gravetat no anés amb ell, recolzant-se amb les ungles fortes. De tant en tant, probablement per ajudar-se a pujar, desplega sobtadament les ales descobrint un sorprenent plomatge vermell. Busca insectes, aranyes o altres invertebrats refugiats a les petites esquerdes i relleixos de la roca. El pela-roques nia als Pirineus i altres serralades d'Europa i Àsia, sempre a les parets de roca on fa vida, sense assolir mai densitats de població altes”.

diumenge, 20 novembre de 2011

Mare de fons

Diuen que quan et fas gran dorms menys i jo em faig gran…Dissabte a primera hora surto de casa amb una idea preconcebuda, de fet no és una idea, és una imatge i, la vaig a buscar a la punta del Cap de Creus. Encara de fosca nit hi arribo acompanyat del meu gos, baixo fins la punta i espero que arribi la llum que busco. És una llum molt especial que ha de sorgir sota l’espessa capa de núvols que hi ha, malauradament el meu desig no es compleix i em trobo amb un altre escenari, però avui me n’adono que no estic inspirat i no trobo el que busco. Dues hores més tard, decideixo anar a esmorzar i posteriorment anar a trobar els amics de l’escola d’en Mar. Ells em donaran l’ànim perdut per la decepció del meu imaginari en la persecució de les llums extremes.
El títol del post és totalment volgut i és que aquest dissabte ens hem deixat gronxar per la maternal mar de fons. El grup era petit, cinc components, el Mútur, la Natalie, en Diego, l’Albert i jo. En Mútur, que és un mestre, ha suggerit d’anar a Jòncols, per fer-ho volia començar amb emoció i, hi ha posat un polsim de risc, per sortir de Portlligat ho hem fet per l’estret de Boquelles. Com que l’equip de palistes estava motivat ho hem fet sense anar a l’aigua, tan sols alguna onada ha escombrat la coberta i ens ha refrescat.
L’anada i tornada fins a Jòncols ha estat un passeig escalfat pel sol de tardor i les converses entre nosaltres han donat la calidesa d’un club en constant generació . El paisatge és grandiós, tot el tram de costa entre el far de cala Nans i la punta de sa Figuera, avui estava especialment bell......, som uns privilegiats. De fet, durant tot el matí ens hem creuat amb una única embarcació que feia el curri de forma infructuosa, el dia que algú se li acudeixi que en comptes de vendre sol, podríem vendre paisatge, se’ns ha acabat la tranquil•litat! Crec que ara manen d’anar a esquiar... Què be! tota la mare mar és per a nosaltres i ningú més.

dijous, 17 novembre de 2011

Els plans B també són bons.

Aquest cap de setmana ha estat molt positiu pels plans B que s’han hagut d’activar. Dissabte hi havia un excés d’oferta, per un costat teníem dos trobades de tot el dia. El club Pagaia organitzava la sortida de cada any per la costa de l’Empordanet i per l’altre, els companys de la Fosca anaven a veure que se’n podia treure d’un dia amb “onadetes” i bon feeling. Nosaltres teníem una disponibilitat de migdia i vàrem optar per anar a pecar a la nostra costa, la mar d’Amunt. Que poc sociables que som !
De totes maneres hem de reconèixer que també som uns il•lusos, tot i saber que aquests dies la costa és farcida de tonyines, nosaltres som molt tossuts i preteníem pescar. Òbviament, no vàrem tocar res de res. Vàrem plegar veles a cap hora i, cap a esmorzar al bar del port.
Sortosament abans de dinar encara vaig tenir l’oportunitat per prendrem la revenja d’aquella jornada tan poc productiva i, amb poc més d’una hora vaig omplir un parell de cistells de cama secs. Hores d’ara a casa tenim garantits els bolets pels guisats dels propers mesos.
Diumenge comença el dia amb la trobada amb la Rosa, L’Albert, en Lluís i en Manel, tots cinc ens hem compromès per anar a donar recolzament als nedadors en la seva travessa a les illes Medes. Malauradament la nit ha estat molt plujosa i el vent de llevant ha continuat bufant. A quarts de vuit ens truca l’amic Joaquim Vardalet i ens comunica que se suspèn la travessa. Doncs ja veieu, amb els caiacs carregats a punta de dia torna cap a casa i que....En el meu cas vaig decidir anar a la punta del Cap de Creus, des de Vilajuïga veig que allí hi ha l’única clariana del paisatge d’aquest matí plujós.
L’elecció no podia estar més encertada, ara no us faré llegir cap text carregós sobre les sensacions que vaig tenir però, us deixo unes imatges de l’espectacle que allí s’hi estava produint amb els empaits de les tonyines vora de la costa i el pas de les aus marines. Tot això, en un escenari de mar amb onades ben formades. Espectacular!
Si que va ser un plaer de poder-ho compartir amb dos “canyeros” que també practiquen el caiac de mar, en David i l’Oscar. Ens coneixíem de l’hiperespai però, no personalment. Ells anaven darrera del llobarro i també van acabar embadalits amb la funció d’aquest mati que per sort era gratuïta ! (per ara....)

dimecres, 16 novembre de 2011

Hem quedat segons!!!


Finalment resulta que la nostra (la vàrem elegir entre tots) foto ha quedat segona en el concurs de Fotokayak, el tercer lloc ha estat per en Roger Rovira.
En Roger també s'ha emportat el primer premi d'aigües braves, foto feta amb un caiac de mar dins d'un riu  ;-). Totes dues fotos són fetes a la Patagonia on va participar en una expedició amb el Cristian Donoso.
En Roger el tenim ara per Namibia i esperem que sàpiga lo dels dos premis i hagi pogut enviar algú a recollir el d'aigües braves. Felicitats Roger!!!
Nosaltres com a mínim ens emportem l'honor d'un segon premi  que no és poc!
Sort que no és material d'altra manera no sé com ho haguéssim fet per repartir-lo... ;-)

dimarts, 15 novembre de 2011

Un altre dofí mort

Per segon cop consecutiu en poques setmanes ha aparegut a Port de la Selva les restes d'un dofí mort. Aquest exemplar tenia una coloració molt clara degut al seu estat avançat de descomposició i no he sabut reconèixer l'espècie, feia una longitud aproximada d'un metre i mig i s'ha vist a la platja de l'Eixugador al costat nord del far de s'Aranella.

dilluns, 14 novembre de 2011

Resultat concurs FOTOKAYAK


El jurat ha resolt aquest dissabte el primer concurs de fotografia de caiac de mar, la foto ha sortit entre les dotze finalistes on hi havia la nostra i, el guanyador ha estat l'amic Artur Antúnez de Girona. Artur enhorabona pel premi aconseguit!!!
La foto es va fer aquest estiu a la Bretanya durant la sortida del club Pagaia.

diumenge, 13 novembre de 2011

Menorca 6

Sisè i darrer dia de navegació per aigües menorquines, quedem quatre i el cabo, i el cabo conserva tota l’energia com el primer dia. Com que fa un vent de sud molt fort, ens proposa fer una sortida molt curta però per un racó impressionant de l’illa, es tracta d’anar de Cala Morell fins la Punta Nati. Aquí és un es troben uns dels penya-segats més alts de l’illa i d’una morfologia preciosa. La il•lusió d’en Toni és ensenyar-nos una de les coves més boniques de l’illa i realment així ha estat, es tracta d’una cova que té una entrada molt baixa, cosa que la fa impenetrable amb mar de fons. Per sort avui ja no n’hi ha. Un cop a dins, hi ha unes cambres molt amples i en un dels seus costats es poden veure un conjunt extraordinari d’estalactites i estalagmites. Un cop passat aquests passadissos arribem a un “pati del darrera” o celobert preciós i ample, per sota de l’aigua turquesa hi ha un passadís que dóna a l’altre costat de la muntanya.
En aquests penyals també hi crien els aufranys, sortosament s'han deixat veure i han fet uns majestuosos vols per sobre dels nostres caiacs.
Hem navegat fins sota el far de la punta Nati, extrem NE de l’illa, però un fort temporal de sud no ens permet seguir camí de Ciutadella.
Com que era el darrer dia i l’organització ha estat perfecta i exquisida, no s’ha estat de fer-nos un darrer regal, Quin detall! , al peu d’un imponent penya-segat ens esperava un magnífic exemplar de mero que, després de mitja hora de lluita hem pogut treure de l’aigua i ens ha servit per fer el sopar de comiat de l’illa. Un gustos colofó a una volta a Menorca per senyors.

divendres, 11 novembre de 2011

El medi marí empordanès: paisatge submergit

Us enviem la programació de la conferència i taula rodona que es celebrarà el proper dia 12 de novembre a l'Estartit, i la visita al museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.
Us hi esperem.
II Jornades "L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic”
- El medi marí empordanès: paisatge submergit
Dissabte 12 de novembre, a les 10 del matí, a Info Empordà Natura de l’Estartit
Ponent: Josep Mª Dacosta, biòleg i naturalista.
Taula rodona, amb la participació de:
• Antoni Abat, Patró major de la Confraria de Pescadors de Roses
• Josep Lloret, investigador i professor de la UdG
• Miquel Martí, Director del Museu de la Pesca de Palamós
• Moderador: Francesc Cruanye, periodista
Visita opcional al Museu de la Meditarrània
Torroella de Montgrí. Dissabte 12 de novembre, de 17 a 20 h.
Visita a l’exposició permanent que permet la descoberta de la Mediterrània amb els cinc sentits, amb el fil conductor dels sons i les músiques i, l’exposició temporal, Les Illes Medes, Mediterrània Viva, un viatge de sensacions mostrant els valors naturals de les illes.

Travessa de les Illes Medes Marató de TV3

Aquest proper diumenge 13 de novembre se celebrarà la darrera travessa de natació a mar obert d’aquest any, és la “ILLES MEDES”.
Aquesta travessa és per recaptar fons per la “MARATÓ 2011 de TV3”.
Des d’aquest blog fem una crida per demanar-vos la vostra col•laboració.
Esperem el teu correu-e o comentari diguen que t’apuntes.
Necessitem de la teva col•laboració solidària i desinteressada.
No ens fallis!
Trobada 9 h. a la platgeta del port esportiu de l’Estartit.
Sortida a les 10 h.
Fi de la cursa 12 h.
Per més informació AQUI

dijous, 10 novembre de 2011

Menorca 5

El dia 1 de novembre el destinem a fer una de les etapes més salvatges que hom pot fer en aquesta illa, es tracta de recórrer bona part de la costa nord, nosaltres sortirem de cala Morell per anar fins a cap Cavalleria.
Avui caldrà fer un bon esmorzar per no patir cap defalliment, menjar-me un entrepà sortint del llit no és el meu costum però de no fer-ho pot passar-me factura a mig mati.
Amb en Manel coincidim que intentarem pescar alguna cosa. Hem portat un suro amb 40 metros de línea i un parell d’artificials i, avui sembla que ha de ser un bon dia. A l’arribar a la sortida, saltem a l’aigua els primers i comencem a fer el curri per les parets de la costa nord. Inicialment la cosa sembla força tranquil•la però quan finalment ens reagrupem tots, nosaltres ens quedem darrera i és aleshores quan comença el festival. Primer tinc una picada d’un barat que acaba al sarró, posteriorment el suro del curri em surt volant i l’he d’empaitar fins que un cop recuperat i recollit a l’altre extrem apareix un rellamp d’espet de més de dos quilos, a l’estoneta un altra picada, aquesta vegada un rellamp de sard imperial de més d’un quilo i així anar fent. Aquí sí que hi ha peix! Fa moltes setmanes que tenia ganes de pescar i no hi havia maneres, avui amb la pesquera hem sopat tota la colla de catorze palistes, el menú ha estat un magnífic suquet i una fornada de primera. Que bo!
La costa és espectacular, desenes de quilòmetres absolutament salvatges, feréstecs, penya-segats imponents que no els voldria veure ni en pintura en dies de temporal. Un mar ple de peix i dels seus depredadors. Vaig comptar fins a cinc àguiles pescadores (Pandion haliaetus), mai abans n’havia vist cinc en un mateix dia.
La jornada de paleig va acabar de nit, cansats, però molt feliços. A port ens esperaven els companys que ens han fet la recollida, entre ells hi havia en Patrick, encara no ha fet els tres anys i amb la seva vitalitat ens alegrava en aquests moments en que podíem defallir pel cansament físic.

dimecres, 9 novembre de 2011

Menorca 4














Desprès d’esmorzar en Toni ens anuncia que avui serà l’etapa reina de la volta a Menorca i de fet és així, cada dia és una etapa reina. Avui tindrà una particularitat, vol ensenyar-nos la cova més fonda de l’illa. És una cova que no té nom, que tan sols és coneguda per molt poca gent i la majoria d’ells, per no dir tots, són els practicants del caiac. Per entrar-hi o ho fas nedant o ho fas enfundat en un caiac.
Sortim de Sant Tomàs amb una mar de fons residual que anima la sortida, les onades que hi ha en alguns casos ens cobreixen el caiac i s’emporten les ampolles d’aigua que tenim mal estivades a coberta.
El recorregut és molt plàcid, el sol ens escalfa i fa oblidar que estem a les portes de novembre. Les aigües, tot i haver passat el temporal, es mostren molt transparents i tenyides d’aquest blau turquesa tan característic.
Quan arribem a l’escletxa que dóna pas a l’entrada de la cova més llarga de Menorca, en Toni ens reuneix i demana que s’estalviin d’entrar-hi els que tinguin una mica de claustrofòbia. Tot i que l’entrada comença amb una escletxa molt alta, aviat aquesta es transforma en un catau estret que obliga deixar la pala i ajudar-se de les mans per anar avançant, la mar de fons dóna emoció a la travessa d’aquest llarg passadís. Cada cop que el nivell de l’aigua s’eleva, l’aire comprimit del fons és expulsat cap a l’exterior i espetega en tota la cara amb un olor característic de resclosit. El primer passadís acaba amb una petita sala ampla però de sostre baix, posteriorment un altre passadís ens durà fins la sala més amagada i més gran. Allí ens hi reunim tot el grup amb una foscor absoluta. El primer que es nota és un olor molt forta com sulfurosa, possiblement sigui de la fermentació del matalàs d’algues que allí s’hi acumulen. En dos racons de la sala que pot tenir una quinzena de metre de diàmetre per quatre d’alt, s’hi acumula un gruix important de posidònia que les corrents han anat acumulant i que l’aigua i la temperatura van descomponent. Hem dit que la cova no se li coneix nom i, els nostre guia li denomina “cova algues”.
Per dinar fem una parada a cala Macarelleta, una altra de les joies d’aquesta costa. Havent dinat ens dóna permís d’anar tirant al nostre ritme fins arribar al cap d’Artutx. Bé el punt de recollida el farem a d’urbanització del costat. El millor de tot ha estat el coincidir la nostra arribada amb la posta de sol i la visió de la costa nord de Mallorca.

dimarts, 8 novembre de 2011

Quins dies!

Dissabte a primera hora vaig anar a la punta del Cap de Creus. La meva intenció era aprofitar el temporal per anar practicant la fotografia de baixa velocitat. El matí era preciós, núvols amenaçadors cobrien el cel i la mar estava completament excitada amb unes onades d’una alçada considerable. També em vaig emportar el meu equip de navegar amb caiac, per si les condicions eren oportunes i anar a les 10 h. a Portlligat a trobar els companys de l’Escola d’en Mar.
Quan començo a fer fotografies em quedo absolutament absort i em perdo totalment amb les meves cabòries, les hores em passen volant. Quan em trobava al costat d’un pescador de canya observant i comentant l’espectacle que hi havia al mar, vaig adonar-me que els companys de l’Escola d’en Mar passaven per davant nostre, se m’havia passat l’hora i quina enveja que em van donar!
Resulta que aquest dissabte l’aigua bullia, i bullia degut als empaits de les tonyines a les moles de peix que el mar havia empès fins la costa. Era un espectacle digne d’un entorn salvatge i primigeni com és el Cap de Creus. Sobre una superfície ondulada per les onades, centenars..., milers de gavines s’agrupaven en diferents punts, elles senyalaven el lloc exacte on es produïen aquests empaits. A sota d’aquell punt, moles d’anxoves i sardines intentaven fugir dels atacs de les tonyines i al festival se li van sumar els dofins. Aquestes moles espaordides quan arriben a la superfície són atacades per les gavines i gavians que aprofiten els desconcert per anar capturant aquestes proteïnes fresques. L’ escena es repetia a la vegada en diversos punts entre s’Encalladora, Sa Rata, Messina i Portlligat. Els espectadors d’aquest grandiós espectacle érem, quatre pescadors del sard, els companys de l’Escola d’en Mar que infalibles a la cita de cada dissabte formaven part d’aquell paisatge i els ornitòlegs que des de la punta del CdC feien el cens mensual d’aus marines. Per cert destacarem l’albirament de 1.800 exemplars de gavina capnegra (Larus melanocephalus), 220 exemplars de xatrac bec llarg (Sterna sanvincensis), un de gavina menuda (Hydrocoleus minutus), una gavina tres dits (Risa tridactyla) i tres gavots (Alca torda) entre moltes altres espècies d’ocells.
Quan tornava a casa em sentia absolutament satisfet i agraït de viure en un espai com aquest. És del tot urgent protegir la franja marítima de la costa empordanesa.
Al sortir a primera hora la meva companya em preguntava si estava boig de marxar amb aquell mal oratge que feia, però us ben juro que aquesta terra sempre et recompensa l’esforç de visitar-la en els dies de meteorologia dura.

dilluns, 7 novembre de 2011

Menorca 3

Diumenge al mati tenim l’etapa reina, iniciem la travessa de la costa sud. Per fer-ho ens dirigim fins l’alçada de l’illa de l’Aire i d’allí anirem fins la cala d’En Porter, quasi bé la meitat de la costa sud.
L’illa de l’Aire ens rep amb una imatge de postal, cortines blavoses de pluja guarneixen el fons, l’illa plana està presidida pel seu far ratllat de blanc i blau. Avui la mar que l’envolta està de llevant i a la platja les gavines corses esperen que les onades els hi porti el menja fàcil.
Nosaltres sortim des d’un punt arrecerat, d’altra manera entrar a l’aigua hagués estat dramàtic amb la mar de fons que teníem però l’excel•lent coneixement d’en Toni dels punts d’avarament permet fer-ho amb tota seguretat.
La costa és molt atropitzada en la primera part, els penya-segats d’uns 12 metres d’alçada a l’ inici de l’etapa, al final, acaben amb uns de molt més alts. Tota aquesta costa està formada per roques carbonatades les quals són susceptibles de ser fàcilment erosionades per l’aigua. És un cosit de coves de tota mena, n’hi ha amb obertures com pòrtics catedralicis coronats per estalactites amenaçants de més de quatre metres de longitud, d’altres són veritables gateres de casa de pagès que tan sols un caiac poden travessar, n’hi ha que estan intercomunicades i d’altres en el seu interior tenen naus de sostres altíssims. La mar de fons ens impedeix entrar en algunes d’elles, en altres, i un cop a dins sembla que estiguem en una batedora.
La travessa d’avui ha estat senzillament sorprenen, desconeixia aquesta costa, fins i tot me’n havien parlat malament, però ara que l’he recorregut me n’ adono del concepte equivocat que en tenia. Un excel•lent!

diumenge, 6 novembre de 2011

Menorca 2

Dissabte tenim el grup al complert, després d’algunes anades i tornades a l’aeroport ens hem ajuntat els 19 components. Avui és el dia que el vent es posa de llevant i fort, i amb un criteri excel•lent, en Toni ens porta al bell mig de ciutadella, a la zona nocturna on ja no hi queda cap noctàmbul. Aquest punt és famós per les seves rissagues desastroses, però avui es mostra calm, assoleiat amb una temperatura agradablement primaveral. Ens posem tots a l’aigua, els nous d’avui són Anika, Pilar, Eva, Jordi, Josep, Mauricio, Manel, Xavier i Miquel.
Sortint del profund port de Ciutadella virem cap a nord i recorrem aquesta costa antropitzada de penya-segats verticals però no molt alts. Passem per davant d’un dels primers hotels que es van fer i que hores d’ara estaria fora de tota normativa urbanística. El primer que em sorprèn és la gran quantitat de coves existents, així com, d’accessos al mar amb forma d’escalinates esculpides a la pedra.
Sortosament el mar està “encalmat”, tan sols hi ha una mica de mar de fons que ens impedeix l’entrada a les coves més exposades; però les més grans i protegides, així com els arcs els podem travessar fàcilment.
Un altra cosa que em sorprèn és la gran quantitat de coloms que es refugien en aquests roquissars, ells són la base alimentària d’una bona part dels rapinyaires que també hi viuen i majoritàriament són coloms roquers (Columba liva). Hem vist una gran quantitat de falcons, crec que és de les més grans densitats que mai he vist. Destacarem alguns rapinyaires com: Falcó peregrí, esmerla, xoriguer, falcó mostatxut, falcó de la reina, aufrany, aligot, milè reial i milà negre, arpella, àguila calçada, esparver, òliba i m’ha sorprès veure un xot en plena nit al mig d’un carrer de Maó. Ostres! em deixava la magnífica àguila pescadora, que cria en aquestes costes i que s’alimenta de....
El grup ha navegat fins arribar a la punta Falconera, a la vora del cap Bajolí, allí quedàvem més exposats a llevant degut a la inflexió que fa la línea de costa amb direcció est. En aquest punt el patró ha donat l’ordre de virar i tornar a port, és en aquest moment quan s’ha produït la reacció pròpia identificativa, que ha estat d'anar cadascú pel seu costat, a l'hora d'enfilar la línea recta cap a port i no s’ha tingut en compte l’efecte de l’abatiment. Gràcies a aquest fet ens hem guanyat la primera classe de navegació del mestre Toni i la primera i única “reprimenda merescuda”. A partir d’aquell moment hem anat fins com la seda i les altres lliçons de navegació han estat a petició de les nostres ments assedegades de coneixement marí.

divendres, 4 novembre de 2011

Menorca 1

Divendres 28 d’octubre, una llevantada espetegava sobre la costa del principat quan nosaltres ens dirigíem cap a l’aeroport de Barcelona. Ho teníem tot a punt des de feia moltes setmanes, però havia aparegut l’incontrolable, el temps. La previsió no podia ser pitjor: llevantada i posteriorment un parèntesi seguit de vent de sud cada cop més fort. La gent del món del caiac diuen de Menorca que quan fa nord te’n vas al sud i quan bufa sud te’n vas al nord i ves per on nosaltres llepem un llevant..., tanmateix, cosa ben normal per aquestes alçades d’any. Confesso que me’n anava cap a Menorca una mica depre, pensant que ens passaríem els dies dins de casa jugant a les cartes o resseguint el viacrucis de les tasques de tota la costa. Per sort i el coneixement d’en Toni no ha estat així.
A l’aeroport de Menorca ens ve a rebre en Toni Albert de kayaking Costa Brava. Un dia haurem de parlar d’ell, es mereix un capítol a part. Nosaltres portem moltes ganes d’anar a l’aigua i ens diu que la costa nord encara està navegable. Proposa fer el sector de Cap Favaritx i sense dinar ni res ens enfundem els caiacs i a les tres de la tarda ja ens trobem navegant direcció la badia d’Addaia, magnífic refugi pels navegant en dies de tramuntana, la bocana es troba protegida per un illot i la badia té molt de calat i és molt llarga.
Sortint d’allí ens dirigim cap al Cap Favaritx, hi ha una mar de fons força formada, el celatge és tenebrós i al arribar al far l’espectacle és inoblidable. No sé si són les ganes però, el lloc m’evoca un paisatge britànic i tan sols els he vist a les pel•lícules. Just al tornar de la punta a una companya no se li acut res més que voler practicar un rescat assistit en condicions de mar de fons..., com és el primer dia se li dona el gust de fer-ho.
La fatiga de la jornada ha fet que unes companyes hagin demanat de plegar en una platgeta que hi ha molt a prop del far i així ho fem. Ja hem fet l’aperitiu de Menorca. Bellíssima passejada.
El grup el formem: les cadaquesenques Patri,Natalie Corcoll i Natalie, la castellonina Clàudia Turró i els cadaquesencs Rostia, Múturs, i Siscu, com a patró tenim al Toni Albert. Tots acabem a l’estació base, una casa llogada a Fornells que ens surt a 100€/persona tota la setmana. Aquesta vegada serem els “senyors” de Fornells, al menys això deien els del grup anterior i que ja se’ns escau molt be.

dijous, 3 novembre de 2011

Finalistes al concurs Fotokayak


Estimats lectors hem estat seleccionats per la final del concurs de fotografia Fotokayak del Saló Nàutic de Bcn. Avui hem rebut aquest correu-e.:
La imatge “evasió” ha estat seleccionada per la gran final
Recorda que la exposició Fotokayak tindrà lloc del 5 al 12 de novembre durant la celebració del Saló Nàutic
El fallo del jurat tindrà lloc el 12 de Novembre a les 18.00 hores
Salutacions del equip Fotokayak

Penseu que arribar a la final és un èxit de tots ja que aquesta imatge va estar escollida directament per tots vosaltres, podem estar contents de ser dels 12 finalistes.
P.D.: Aquests dies he estat desconnectat a Menorca, m'haureu de donar una mica de temps per explicar-vos el que he fet...., ara mateix em poso a treballar...