--------------------------------------------------------------------------------

divendres, 30 desembre de 2011

Feliç any Nou


Què el proper any 2012 ens puguem amerar de la bellesa natural i així protegir-nos de la mesquinesa humana.
Clica la imatge i  hi trobaràs el resum de tot l'any 2011.
Ho sento, ja sé que no és gens original fer un resum, però que collons, déu ni do el que s'ha arribat a fer... Si hem estat junts segur que hi surts ;-)

dissabte, 24 desembre de 2011

dijous, 22 desembre de 2011

Algunes novetats al blog

Fa unes setmanes us vaig dir que tenia problemes per poder mantenir el blog. Bé doncs, sembla que per ara aquests problemes tècnics s’han arreglat. També estic treballant al límit de l’espai que google em deixa gratuïtament i per poder seguir publicant hauré d’esborrar els àlbums de les imatges dels anys passats, però deixaré un resum anual per tenir el poti-poti del que s’ha anat fent durant cada temporada, vist l’èxit que té entre els lectors aquest apartat.

Una cosa que fa molt lleig és parlar de diners, però sí que us he de dir que ja vaig per la tercera càmera digital i això és molta pasta. La primera una panasonic submergible es va podrir tot hi haver fet el manteniment correcte, malauradament la casa no se’n va fer el càrrec tot i estar dins del període de garantia. Us aconsello que no compreu cap càmera panasònic submergble. La segona càmera que he tingut ara descansa al fons del pantà de Sau, era una olympus submergible, de fet mai la vaig submergir dins de l’aigua i ja començava a fer el tonto fa poques setmanes. També us aconsello que no en compreu cap d’aquesta marca, la qualitat de les imatges és molt baixa i no suporta l’aire marí. Ara estic meditant quina ha de ser la tercera càmera i suposo que d’aquí poc m’hauré decidit (estic entre la Nikon i la Pentax). El que he fet davant l’elevada despesa que això representa i, veient que hi hagut gent que han mostrat un interès per les fotos, és oferir la possibilitat de tenir imatges impreses en un format que vosaltres desitgeu, i que amb aquest oferiment podreu de pas, ajudar a mantenir el blog i alleugerir-me de la càrrega financera que això representa. Us agraeixo la vostra comprensió solidària i, si no podeu no passa res, mentre em quedi corda i us deixeu, continuaré burinant -vos.
Apali!

dimecres, 21 desembre de 2011

Ja han arribat els cabussons!


Diumenge dia 11 mentre pescava per la badia de Port de la Selva vaig veure una de les aus que, tot i que és rara, podem veure’s a l’hivern per les badies del Cap de Creus. Es tracta del cabussó collnegre (Podiceps nigricolis). Segons el SIOC és un “Resident en molt baix nombre en algunes zones humides, on pot nidificar. Més comú en migració, amb hivernants regulars en nombre sempre no gaire alt, tret del delta de l'Ebre”. Durant l’època reproductiva llueix un plomatge molt bonic, ara a l’hivern en canvi no ho és gens. No s’ha de confondre amb un altre cabussó que també aquests dies està per la badia de Port de la Selva, es tracta del cabussó emplomallat, aquests és molt més gran i la coloració del cap força diferent. Quan estan volant és com millor els podem diferenciar.

dimarts, 20 desembre de 2011

Adobat del mar.




El passat mes de novembre va ser excepcional per les pluges i aquestes van afectar tota la costa del nostre país. L’altre dia mentre navegava per la mar d’Amunt vaig percebre que l’aigua no era el transparent que sol ser. Malauradament no mesuro la seva transparència amb un disc de Sechi per poder-ho comparar i, el que vaig fer a l’arribar a casa va ser de consultar una web francesa (de vegades tenen coses bones els nostres veïns) en la qual pots accedir a les mesures que prenen els satèl•lits. Un dels paràmetres que mesuren és la clorofil•la a, la que tenen les algues i, amb aquesta mesura pots arribar a visualitzar la magnitud dels abocaments dels rius post-riuaes. Avui us he seleccionat unes imatges que corresponen als dies en que el temporal de pluges es va abatre sobre la nostra costa i, els seus efectes queden ven palesos. Esperem que aquest adobat amb el temps es tradueixi amb un increment de recursos pesquers i no amb l’efecte negatiu de les substàncies tòxiques que aquestes riuades arrosseguen fins el mar.

diumenge, 18 desembre de 2011

Fills del vent

Dies de vent són els que ens esperen ara, portàvem moltes setmanes d’humitat i algun bufarut escadusser de tramuntana, però la ponentada del divendres sembla que vulgui posar les coses al seu lloc i, ara toca l’entrada del nord. Les temperatures es normalitzaran, que tampoc podia ser que aquestes alçades de l’any hi hagués aquesta suavitat tèrmica tan marcada.
Alguns dels que practiquem el caiac a CdC ens agrada d’anar a rebre la tramuntana a la punta del Cap de Creus. Aquest és un dels caps amb vents més intensos del món. Després de que el divendres la ponentada escombrés tot el país amb un registre de 140 km/h a Portbou, tot darrera va entrar el mestral i sembla que es vol quedar tota la setmana.
Tots els dissabtes que bufa tramuntana m’agrada anar amb els “fills del vent”, l’escola d’en Mar. Aquest dissabte i com que no tinc càmera submergible, em vaig apropar abans de la sortida, fins la punta del CdC per “ventar unes afotos” amb la reflex i il•lustrar el “post” d’avui. Quan em trobava a la punta i al veure l’espectacle del mar, vaig pensar que avui era un bon dia per quedar-se dins de la badia de Portlligat. El mar estava molt fort, les onades de la ponentada, ara, eren empeses pel mestral. La mar, des de terra es veu diferent que des de l’aigua, fa més impressió.
A l’arribar a Portlligat tots ja estaven preparant els caiacs per sortir. Érem: en Mútur amb el peu trencat, la Nathalie, la Rosa, el Miquel, en Toni Esbert, en Xavier M., l’Albert i jo. L’ànim per sortir de tots els companys era molt alt i, en un dia com aquest que convidava de quedar-se a casa a la vora de la pantalla de l’ordinador, perdó! Volia dir “a la vora del foc”, tots frisaven per donar la cara al vent. De fet, dins de Portlligat quasi no es notava.
Vàrem sortir amb precaució resseguint tot el rosari de cales i puntes fins arribar a la mateixa punta del Cap de Creus: Punta de Portlligat, Punta de S’Alqueria, Guillola, Cudera, cala Bona, ses Illes, Jugadora, Fredosa i fins arribar a s’Estrevioli just abans de girar el cap. Un cop allí sempre es pren la decisió de qui són els més atrevits que giren el cap i s’endinsen per es freu de sa Claveguera i ahir, tots, absolutament tots (en Mútur anava enguixat) es van llençar a travessar-lo. Em vaig quedar sòl amb la boca oberta intentant dir que de l’altre costat “passàvem baixes “(expressió de Castelló d’Empúries, que es diu quan la tramuntana es freda i forta fent un símil amb les bales del front de guerra). Vàrem enfrontar el vent i la mar fins la meitat del recorregut, després algun de més ....., va intentar continuar, però les onades eren molt altes, trencades i força desordenades. Vam buscar el recer del racó de la llosa d’en Garrel i allí es decidí d’anar a menjar les galetes “príncipe” a cala Bona.
En definitiva, un matí banyat d’una llum transparent; mar endins es veien unes onades molt altes i mentre els mercants buscaven la protecció dels Pirineus, nosaltres érem els únics navegants d’aquell mar estranyament excitat. Tot un espectacle de llum, color, tonalitats fortament contrastades i moviment lineal, “pensi que tot era per naltros i de franc”. Almenys així m’agrada creure-m’ho.

Ponentada a la mar d'Amunt




divendres, 16 desembre de 2011

Desballestament profitós.


Dissabte passat quan ens dirigíem al Far del cap de Creus i amb una tramuntana forta vàrem veure un vaixell que era remolcat. Un cop el vam poder observar una mica millor ens va semblar que era una barca de pesca però que estava absolutament desarborada. El primer que se’ns va acudir fou pensar que es tractava d’una barca que havia estat reparant-se a l’escar de Roses i que ara tornava al seu port (Llançà o Port de la Selva) per acabar de ser muntada. Feia una mica d’impressió veure les dues naus travessar la punta del Cap de Creus amb aquella tramuntana. Doncs bé, posteriorment ens hem assabentat que aquesta setmana un casc de vaixell ha estat voluntàriament enfonsat davant del far de s’Aranella. Suposem que s’ha fet per crear un refugi de peixos que permeti la seva reproducció o l’altra finalitat podria ser que s’hagi fet pel gaudi dels cabussadors...A Roses es costum que quan una barca de pesca és jubilada se l'enfonsi en un paratge molt proper a la població que actua com a cementiri de barques de pesca, aquests pescadors en el fons són una colla de romàntics. No?

dijous, 15 desembre de 2011

Temperatura de l'aigua del mar




Dissabte mentre navegavem contra Tramuntana i la ma nua s'enfosava a l'aigua era sorprenen notar la calidesa d'aquest contacte.
Us presentem dues gràfiques de l'evolució de la temperatura de l'aigua del mar durant el mes de novembre de l'any 2011 i del 2010. Jutgeu vosaltres mateixos.

dimecres, 14 desembre de 2011

Èxit de "Cap de Creus insòlit"

Dissabte 10 de desembre es va fer un petit cicle de conferències amb la capçalera de “El Cap de Creus insòlit”. L’organitzava la llibreria Xarxa de Llançà a la qual aplaudim des d’aquest blog la seva lloable iniciativa. L’assistència de públic va fer que la sala es quedés petita abans de començar, i això que no hi havia cap refrigeri d’esquer, fet que també lloa als assistents.
Les xerrades van ser de temàtica variada i tenien com a eix el Cap de Creus i els seus valors “insòlits”. En Josep Mª Dacosta bon coneixedor del CdC i que tot sovint el travessa ja sigui amb bicicleta, ja sigui a peu o en barca. Va obrir el cicle fent un repàs als miradors insòlits, punts de guaita de diferent origen i que li va donar un personal toc d’humor que va escalfar l’ambient de la sala. Posteriorment dos membres(Modest Soy i Vicenç Armangué) de l’associació “Via Pirena” van aportar els fruits de la seva recerca del patrimoni de la pedra seca del Cap de Creus. Treball fet de forma voluntària i moguts per un entusiasme enèrgic i encomanador.
La tercera xerrada “expres”, va tractar sobre les plantes que sobreviuen a l’illa de s’Encalladora, un dels punts més esventats del món i que el fet d’arrelar-hi és un acte de resistència a les condicions extremes,ho podríem qualificar com a heroïcitat biològica.
La quarta xerrada va ser d’un gran nivell, tant per la seva exquisida presentació, com pel seu contingut. Versava sobre els nudibranquis, aquestes bavoses de mar que es vesteixen d’Agata Ruiz de la Prada (segons en J.Mª Dacosta). La seva bellesa rau en una morfologia i acoloriment inimaginables. Són en el mar el que les orquídies a les plantes amb flor o les papallones als insectes, un grup senzillament espectacular.
Finalment l’Arnald Plujà va explicar com va descobrir el que possiblement pot ser el darrer lloc on el bou marí (Vellmarí-Foca monjo) va criar al cap de Creus. Una cova de difícil accés (subaquàtic) ubicat a la badia de Jòncols.
En definitiva, vàrem tenir l’oportunitat d’escoltar a uns infatigables treballadors de la recerca no acadèmica, que amb mètode, molt d’esforç i una voluntat de turmalina, dediquen bona part del seu temps lliure en aprofundir en l’estudi del Cap de Creus. Felicitats a tots ells.

dimarts, 13 desembre de 2011

Sergi Rodriguez Basolí, un home ric.




El 15 de juny va haver-hi lluna plena amb eclipsi total inclòs molt espectacular, aquell dia vàrem decidir anar a la punta del Cap de Creus a rebre-la. A l' arribar a la platja de Portlligat hi havia un noi arrecerat vora la caseta de lloguer de caiacs de Kayaking Costa Brava, el vam saludar i convidar a que ens acompanyés a veure l’espectacle i així va ser. Doncs bé, aquest noi ens va dir que iniciava un viatge i que volia travessar la costa catalana, quan el vàrem veure li vam dir que hauria de canviar de caiac, que el que portava no era un model adient per fer una travessa tan llarga, si no recordo malament anava amb un caiac descobert (?) i tot hi haver fet un recorregut curt es trobava molt cansat, aquell dia la passejada la va fer amb un dels de l’escola d’en Mar i va dir que contactaria amb en Pau Calero per aconseguir-ne un de millor.
Resulta que en Sergi de Granollers avui és portada de molts mitjans de comunicació, s’ha tirat la resta de l’any palejant i ha fet la volta a la península ibèrica!!! En aquells moments jo em vaig emportar la impressió de que no tenia gens clar el que volia fer, però sí que semblava que no tenia pressa, ara sé que una de les coses que perseguia era precisament ser amo del seu temps i, a fe de Déu que ho ha aconseguit, d’aquí el títol del post. Quina enveja Sergi, ho has aconseguit!
Des d’aquí el convidem a que quan hagi descansat ens vingui a explicar l’experiència del seu periple.
Aquí hi ha dues imatges d’aquell dia, una és nostra i l’altra li he robat del seu blog que posteriorment va iniciar perquè els amics seguissin el seu periple vital i on podreu veure la seva experiència marinera de sis mesos.
Sis mesos per anar a trobar a la seva germana a Donosti.
Ara diu que potser tornarà amb bicicleta, el que no ha explicat és per on passarà..., té molt clar que el millor és fer el camí. Molta sort company!

dilluns, 12 desembre de 2011

Caiaiquistes tradicionals


El caiac és una embarcació tradicional que ens permet traslladar-nos per un medi que no és el nostre. Els usuaris d’aquesta embarcació som amants de les tradicions, tan dels inuit com òbviament de les nostres. Durant la tardor i ja a les portes de l’hivern la tradició dels habitants del Cap de Creus i d’arreu de l’hemisferi nord, mana que acabem d’omplir el rebost per poder passar aquests mesos de penúria, temps en que la mar deixarà de donar els seus fruits i els temporals de tramuntana s’ensenyoriran de la costa de la mar d’Amunt, fent d’aquest lloc un dels més perillosos de la mediterrània occidental. Diuen que els pescadors duien les xarxes a les engolfes fins l’arribada del bon temps. Doncs bé, la tradició mana que ara és el moment d’acabar de recollir el que la natura ens ofereix, i això és els que ens agrada fer a nosaltres que som uns enamorats d’aquesta cultura i d’aquesta costa. Cultura que no volem perdre i que s’ha de portar a la pràctica perquè això no passi. Aquest cap de setmana l’hem dedicat a recollir els fruits del bosc que la tardor esplèndida ens està oferint. Tanmateix, també hem pogut tastar alguna de les poques delicadeses que els anticiclons hivernals ens permet collir i així socialitzar amb els amics al recer dels penya-segats.  

diumenge, 11 desembre de 2011

Sau 2011

Sau2011


Les autores de les imatges són les companyes Marta Duch i Rosa Sadornil.

divendres, 9 desembre de 2011

Pels que no volen veure el futbol

Recordeu.:
Per tots els que esteu interessats en aprofundir una mica més en el coneixement del Cap de Creus, el dissabte dia 10 de desembre, la Xarxa Llibreria organitza cinc xerrades en ràfega sobre aquest espai tan proper. Les xerrades aniran sobre temes tan diversos com són els miradors del CdC, les recuperacions patrimonials, els nudibranquis, la geologia i flora de s’Encalladora o el fons marí de Sa Coua d’es Bou marí. Es farà a la Casa de la Cultura de Llançà a partir de les 18 h.
Espero tenir la tarda lliure per anar-hi, em sabria molt de greu perdrem aquesta oportunitat d’ampliar els coneixements sobre el CdC. Són tan comptades les oportunitats que tenim!
Ara, que fer-ho el dia del Madrid-Barça....,segurament que no hi havia mala intenció, però ens ho poseu difícil renoi! sort que el partit és ales 10 h.

dijous, 8 desembre de 2011

Celebracions


S’ha de celebrar l’èxit aconseguit en la convocatòria per anar al pantà de Sau. Catorze persones entràvem a les 9h en punt a les fumejants aigües del pantà. Hem anat a passar-ho bé en un dia que ens fan celebrar els espanyols la seva festa. El grup era nombrós i complia la paritat de gènere.: L’Anna, la Laura, la Marta, la Montse, la Pilar , La Rosa B., La Rosa S., l’Albert, en Lluís, el Manel, el Marcel, en Niceto, en Pi, i jo. Tots amb caiacs individuals menys la Laura que portava al seu pare en un de doble..., l’edat no perdona i arriba un moment que si no fos pels fills no sortiríem de casa ;-) .
La sortida no ha decebut, a Roda de Ter les aigües del pantà ens van oferir l’espectacle visual que tan sols els que matinen poden veure. El nivell dels palistes era molt variat, des dels que porten anys palejant molt sovint per tota mena d’aigües, fins els que una mica enganyats ho feien per primer cop. Dic una mica enganyats perquè la sortideta és dura, una palissa de poc més de 30 quilòmetres, per sort fets en unes aigües que eren un mirall i sense cap vent, ni en contra, ni a favor.
Ja de bon començament es respirava un ambient de ganes de passar-ho bé, tots ens coneixíem directa o indirectament i els que no, el bon feeling va aparèixer de immediat.
Els boscos mixtes del pantà ara tenen un aspecte més hivernal que de tardor i el sol també vola baix. Tot i això, la bellesa del recorregut es fa palesa en cada un dels metres que fem, conforme ens anem endinsant per les seves aigües. Aquest recorregut té un inconvenient i és que pràcticament no hi ha escapatòries, un cop a l’aigua l’has de fer tot i així ha estat, tothom l’ha fet sense cap problema. La contemplació del paisatge ens ha fet oblidar els mals que van apareixent segons avança el temps. Penseu que per completar la primera meitat del recorregut ens hi hem estat més de tres hores i per qui no hi està acostumat, això és molt.
Un cop al bell mig del pantà ens hem fet la foto de rigor aferrats a la punta del campanar que ara si té, la senyera. Posteriorment, les cingleres de Tavertet han fet de parets del menjador improvisat, on un excels dinar a base d’ous ferrats de can Niceto, anxoves casolanes, pinetells del Cap de Creus, codonyat amb parmesà, brunyols, més moltes altres delicadeses, han aportat les calories perdudes durant el trajecte, i tot regat per uns bons vins de l’Empordà i el Priorat i cerveses fetes a casa nostra. Aquesta ha estat la nostra celebració d’aquest 6 de desembre imposat i que per molts anys puguem celebrar el que faci falta.
La tornada s’ha fet d’una tirada i amb menys paradetes, és aleshores que s’ha demostrat com estàvem tots físicament: en molt bona forma!. Tots hem arribat, més o menys fets caldo, però amb una rialla de satisfacció dibuixada a la cara i amb ganes de tornar-hi.
Bé tots, tots..., no, la rosa B. i jo portavem el disgust d’haver perdut la càmera al fons del pantà en l’últim tram i en un moment de clímax eufòric. Ja és la segona càmera que perdo, la primera una Panasonic submergible se’m va podrir per la sal (us aconsello que mai la compreu), ara una Olympus que també començava a fer el burro i s’hagués hagut de canviar tard o d’hora. Il•lustrar el blog em surt a una càmera l’any! La veritat que em sento una mica orfe :-(
Per sort sempre hi ha companys que ens poden passar les seves fotos i d’aquesta sortida tenim les magnífiques imatges de la Marta Duch i la Rosa S. que publicarem el diumenge.

dimarts, 6 desembre de 2011

Bufo calamita.


Aquest és el nom que la ciència ha posat a un esgalaput (localisme de gripau) que també se’l denomina oficialment com a “gripau corredor”. Doncs l’altra nit mentre “ventava afotos” nocturnes me’n vaig creuar un, és una espècie de costums nocturnes i crepusculars com jo i, la veritat que és una mica tard perquè els amfibis estiguin actius, però estem tenint una tardor, de fet és tot l’any que el tenim, amb unes temperatures per sobre de la mitjana i la natura va una mica descontrolada.
Aquest gripau colonitza les zones àrides d’Europa occidental i el Cap de Creus; creieu-me que d’àrid n’és força. Durant aquests dies d’aigua n’hi ha a dojo. Doncs aquesta espècie que està protegida per la UICN en la llista vermella “en perill de desaparició per pèrdua d’hàbitat”. Està criant en les basses que s’han format per les extraordinàries pluges d’aquesta tardor i els seus capgrossos neden i es desenvolupen just abans de que arribi l’hivern! Esperem que quan neixin els subadults puguin arribar a bona fi.
Per distingir-lo penseu que és un gripau més aviat petit, per sota dels 10 cm de longitud, té una ratlla longitudinal a l’esquena de color groc verdòs i també unes “berrugues” algunes de color vermell. Un detall que també el diferencia de l’esgalaput comú és que les glàndules parotídies que són aquelles protuberàncies que tenen darrera els ulls, estan situades en paral•lel. Les potes són llargues i es que aquest bitxet corre en comptes de saltar com els altres, d’aquí el seu nom comú oficial.

diumenge, 4 desembre de 2011

Tramuntaneta que no en falti.

Aquest dissabte altre cop hem tingut una tramuntaneta suau. Al sortir de casa l’anemòmetre del nàutic de Llançà marcava 20-30 nusos i al llarg del matí ha anat baixant. Mar endins hi havia blancalls, però al ser NW la muntanya ens protegia una bona part de la costa. Qui vulgui emoció ha d’anar mar endins i una bona manera de fer-ho amb seguretat és anant fins Portlligat.
Aquest dissabte 12 palistes ens hi hem trobat, hem tingut la visita de la Marta Duch, que no havíem vist des de la seva tornada de Grenlàndia i ens ha fet molt il•lusió poder tornar a palejar plegats. També teníem al Xavier Massanés i la seva germana Cris que ha fet el seu bateig amb la deessa Tramuntana i n’ha sortit molt “airosa”. En Josep Flor ha vingut acompanyat del seu fill Adrià que aquest cap de setmana ha deixat d’enfilar-se per les parets i ha palejat amb nosaltres. El grup el tancàvem en Miquel amb un mono d’un mes sense veure l’aigua i en Xevi que duia un constipat important; finalment estàvem els incondicionals, en Mútur, la Natalie, l’Albert, en Manel i jo.

La sortida s’ha fet sense gaires incidents, bé, hi ha hagut algú que s’ha remullat abans de sortir. Hem arribat a sa Freu sense més problemes que els de voler enraonar amb tots i haver-ho de fer d’un en un, com sempre passa. A sa Freu n’hi hagut tres que han sortit esperitats per anar a trobar la mar grossa de l’altre extrem, allà on arriba amb tota la seva força empesa pel vent i, sense esperar s’han endinsat per així poder donar-li la volta a l’Illa de s’Encalladora. La resta, més prudents, hem refet el camí per el rec de sa Claveguera i ens hem dirigit al punt d’esmorzar. Al passar per la punta i a recer de tramuntana hi havia un parell de pescadors de canya, els hi he preguntat com anava el matí i m’han ensenyat un bonítol de dos quilets. Sembla ser que aquesta setmana s’està movent el bonítol per la zona. Haurem d’estar atents!

A la tornada hem fet el curri i l’únic que s’ha tocat ha estat alguna oblada i prou.
Sembla estrany que aquest vent sigui tan odiat per alguns i que d’altres el trobem a faltar quan no ens visita durant setmanes. Cada cop més, estem establint una relació de gran respecte, però també de diàleg, entre nosaltres i és que la tramuntana com diu el mestre “s’ha de negociar” i ella normalment es deixa.

divendres, 2 desembre de 2011

Què és el caiac per a tu?

M’agradaria preguntar-vos sobre una qüestió i que en l’apartat de comentaris hi poseu la vostra opinió per poder-nos enriquir una mica tots plegats. Podeu indicar quina resposta a, b o c i afegir algun argument més.

Quina és la vostra concepció de la pràctica del caiac?
a-Per mi la pràctica del caiac és un esport en que s’ha de tenir un bon control tècnic (paleig, maniobra, rescat, etc) tota la resta és secundària.
b-Per mi el caiac és un mitjà de transport amb el qual puc accedir a llocs que d’altra manera no podria fer-ho, l’aprenentatge tècnic ja anirà venint amb la mateixa pràctica.
c-Per mi és una pràctica esportiva en que valoro tenir un cert nivell tècnic per assolir amb seguretat el seu ús com a mitjà de transport.

Segurament que hi ha moltes respostes i combinacions possibles, pràcticament tantes respostes diferents com practicants hi ha però, la pregunta és simple i es tracta de que cadascú respongui essencialment quina és la seva concepció personal. Que és el que més ens atreu d’aquesta activitat, poder evolucionar en els aspectes tècnics que et faran assolir un nivell d’excel•lència tècnica i esportiva o, senzillament tenir un control sobre aquest mitjà de transport en un medi que no és el nostre, de manera que se’ns obre tot un ventall de possibilitats per poder conèixer els llocs de costa des d’una perspectiva diferent o les dues coses, si és així digues quina és la que li dones més importància.
Gràcies a tots!

dijous, 1 desembre de 2011

Sortida al pantà de Sau.

La propera setmana farem una sortida al pantà de Sau, amb aquesta ja serà la tercera vegada que hi anem, és una sortida que des del punt de vista paisatgístic és molt plàstica. Tot i que la tardor està ja força avançada, gaudir del reflex dels colors del bosc sobre les calmades aigües del pantà és una passada. El pantà està al seu nivell màxim (93%) i això li confereix un magnífic aspecte.
També cal dir que és una sortida “dura”, caldrà palejar una bona colla de quilòmetres, doncs anem des de la cua del pantà (Roda de Ter) fins el campanar i tornem. Fent alguns racons que no podem perdre’ns, farem una trentena de quilòmetres.
Inicialment hi anirem el dia 6 però, si fes mal temps (pluja) ho deixaríem per al dijous dia 8. (cal portar el dinar)
Si algú vol venir amb nosaltres que m’ho digui per correu-e.