--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 31 gener de 2012

La fecunditat de la llagosta.

Segons l’Institut espanyol d’oceanografia la fecunditat de la llagosta vermella (Palinurus elephas) que viu a les illes Columbrets és 30 vegades superior que els exemplars estudiats de les zones on es pot pescar a prop de les mateixes illes del país valencià (Castelló de la Plana).
Aquest mateix estudi té una conclusió sorprenent, l’àrea de les Coplumbrets equival a un 20% del total de la zona estudiada, però aporta un 80% dels ous produïts en ella.
Poder caldrà que els pescadors de llagosta del Cap de Creus es vagin plantejant reclamar zones de protecció absoluta i així millorar les seves pesqueries..., i és que la natura és molt agraïda!
Actualment la zona de Reserva integral és redueix al costat de fora de l’illa de s’Encalladora (uns 600 metres lineals)..., senzillament ridícul. Us convido a anar-hi, podreu comprovar que s'hi pesca il·legalmet. Diverses vegades m’hi he trobat pescadors submarins, això sí, molt ben camuflats i discrets.

dilluns, 30 gener de 2012

Fent callo.

L’any passat vàrem decidir que sempre que hi hagi tramuntana anirem a palejar a Portlligat i des de l’any passat que cada dissabte ella bufa i nosaltres no hem fallat a la trobada. Les conseqüències no s’han fet esperar, estem fent callo d’aferrar-nos a la pala per poder afrontar aquest fort vent i ens hem penjat d’ella, la tramuntana.
Ahir, just abans de sortir de casa vaig consultar l’anemòmetre del nàutic de Llançà i marcava 25-35 nusos de nord pur però, a l’arribar a Portlligat semblava que era molt més fluixa. El matí es presentava núvol i fred. Un estol de xatracs becllargs cantaven per sobre de l’aigua mentre pescaven i ens donaven la benvinguda. Tot i ser un matí que no convidava gaire, la nostra addicció a ella és molt forta i ens agrada ser-hi.
Dotze palistes varem sortir a molt bon ritme direcció la punta del CdC. La tramuntana no era cap impediment per avançar força lleugers. Un cop arribats a la punta ens arrecerem sota les roques que configuren “es bec” (extrem de la punta amb cadaquesenc), allí ens agrupem i avaluem la situació.
Avui es veia un gran estol de baldrigues que menjaven al costat de sa Rata, lloc on l’onatge era molt fort i els blancalls marcaven aquella línea divisòria que hi ha, entre la “calma” i “l’infern” de fora.
Ràpidament varem veure que la intensitat de la tramuntana que, fins allí no l’havíem notat forta, de l’altre costat estava totalment desfermada. Varem sortir amb tres subgrups, els més agosarats els primers, els previsors després i, un tercer grup de solidaris (a la Maria se li havia desmuntat la pala i s’havien retardat un xic) al final.
El primer grup, encapçalat per en Miquel ( el de més potent palada de tots), es va quedar clavat just al girar “es bec”. Semblava que els hi haguessin clavat una plantofada en tota la cara, el tramuntanal no els deixava avançar ni un sol mil·límetre. Minuts més tard, quan els perdem de vista, va sortir el segon grup i finalment el tercer grup. Entrar al rec de sa Claveguera era com estar dins d’un motor turbo, d’aquests que s’utilitzen per fer pràctiques de caiguda lliure en paracaigudes. Nosaltres movíem els braços palejant amb tota la força, però no avançàvem. En Pi, que fa les primeres sortides amb nosaltres, s’anava quedant clavat i en perillosa deriva cap al centre del canal. Avui venia amb una petita lesió al braç que li dificultava el paleig d’alta potencia i, les condicions exigien una plenitud de forma física. Vaig apropar-me a ell per suggerir-li que fes una palada llarga i que ens anéssim a buscar el recer de la paret de l’illa de s’Encalladora. Després d’uns llargs, llarguíssims minuts d’esforç al límit, hi arribem però me’n adono que avui tot el rec és un canal de vent enfurismat. Aquets canal actua de compressor i accelerador de la tramuntana (efecte Venturi). M’hagués agradat saber la seva velocitat, però per la meva percepció podia estar a F7-8. Sortosament les onades grans no entraven dins del rec i les que hi havia eren escapçades pel propi vent. Em va fer molta gràcia veure com el tercer grup que, anava darrera nostre, ens va avançar a la part final i això que havia sortit força més tard. En aquest grup hi anaven les germanes Giró que estan molt fortes i s’han criat en aquestes aigües amb aquests vents. Em trec el barret davant seu.
No sé el que vàrem trigar en fer el 600 metres del rec, però hi vàrem invertir molt de temps. A l’arribar al seu extrem vaig treure la càmera per fer alguna foto. Maleeixo aquest paper que m’adjudico de fotògraf en dies com aquests, al fer-ho et jugues la rebolcada i el perdre contacte amb el grup per ser arrossegat pel vent, més d’un dia em costa molt tornar a contactar amb ells. Avui a sobre un company a bolcat i en el temps que hem trigat en auxiliar-lo, la tramuntana ens ha portat fins l’altra punta del canal. Per sort en Mútur i les “sister” Giró han actuat molt ràpidament, mentre la resta observàvem les maniobres de rescat. Finalment, el riu de vent ens ha tornat fins a Portlligat amb un esforç mínim..., les forces les havíem cremat a l’anada.

divendres, 27 gener de 2012

Floreixen les posidònies al sud del país.

Un cop més, com es ve observant en els darrers anys, les praderies de Posidonia oceanica han tornat a florir. La troballa va tenir lloc a la praderia de l’Ametlla de Mar, la més extensa de la costa catalana i, segons els experts, la que presenta un millor estat de conservació. Aquest fenomen era considerat poc freqüent i indicador de bona qualitat de les aigües. Però les flors de Posidonia ja no són un fet aïllat i fortuït, any rere any, les estem trobant. A què és degut? Estem presenciant una millora de l’estat de salut de les nostres praderies?
Malgrat ens alegri trobar aquests tresors subaquàtics i ens faci molta il·lusió la seva troballa, la floració anual d’aquesta fanerògama podria ser un indicador de canvi climàtic. Segons experts de centres d’investigació, com l’IMEDEA, la reproducció sexual de la Posidonia és estimulada per l’increment de temperatura de les nostres aigües. Més flors no garanteixen l’èxit de supervivència i recuperació dels nostres boscos submarins si el que ens indiquen és una alteració del seu entorn. Com a eco-submarinistes i amants del món submarí, seguirem buscant respostes al que veiem i que encara no podem explicar. (extret de la web del Club d'Immerssió de Biologia)

dijous, 26 gener de 2012

Curs d'opistobranquis a Cadaqués.

Si vols entrar dins del món dels opistobranquis per saber-los identificar, la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) organitza un curs a casa nostra. Encara falta molt pel curs, serà al mes de juny (30 de juny i 1 de juliol). Els profes són el Guillem Mas i na Elisenda Navarro, biòlegs del Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya (GROC). Lloc de la trobada: Cadaqués, al mas de Caials del PNCC. Hi ha una condició per poder-lo fer i és que s’ha de tenir la titulació per fer immersió amb escafandre autònoma, així com, l’assegurança i el certificat mèdic al dia. Per més informació truqueu al 933 248 582 o al carreu-e ichn@iec.cat. No deixis de visitar la web del GROC ni que sigui per veure les imatges que hi ha penjades.

dimecres, 25 gener de 2012

Terratrèmol al Cap de Creus

Ahir a les nou del vespre el CdC va tremolar degut a un petit terratrèmol. Poc després facebook treia fum. Tothom que havia sentit "l'explosió" ho cementava per la xarxa. Una hora més tard es confirmava que un terratrèmol havia succeït al municipi de Cadaqués. És el quart que hi hagut a Catalunya aquesta última setmana i és de molt baixa intensitat.

Aguns detalls del succés AQUI

Impactes del canvi climàtic a l’ictiofauna del CdC

Arrel del conveni entre la fundació Abertis i l’UdG, aquests dies s’ha difós el treball anomenat: “IMPACTE DEL CANVI CLIMÀTIC SOBRE LES RESERVES MARINES: L’EXEMPLE DEL CAP DE CREUS”
L’equip investigador l’han format:
Universitat de Girona: Josep Lloret (coord.), Toni Font, Marta Muñoz, Margarida Casadevall
Institut de Ciències del Mar-CSIC: Montserrat Demestre, Paloma Martín, Ana Sabatés
Altres: Sílvia Gómez (UAB), Ignasi Solé (UPC), Núria Zaragoza.

La zona del Cap de Creus (CdC) té les aigües més fredes de la Mediterrània occidental i és per això que ha estat un escenari immillorable per duu a terme un estudi com aquest.
L’estudi ha arribat a les conclusions que davant del increment provat de les temperatures del mar (segons dades d’en Josep Pascual de l’Estrartit), les espècies de peixos lligades a les aigües fredes estan patint una franca regressió i fins i tot es parla de desaparició d’algunes espècies de les aigües del CdC. Mentre que les espècies més termòfiles (d’aigües calentes) estan apareixen i criant en aquest espai i que abans no ocupaven.
Per poder fer el treball s’han recollit dades de les confraries de pescadors, de pescadors artesanals i esportius i, també s’han agafat mostres “in situ”, les quals, han estat mesurades i estudiades en el laboratori (gònades).
De les espècies d’aigües calentes que sembla que poden ampliar la seva distribució geogràfica i fer-se més abundants a casa nostra, n’hi ha unes quantes que són molt apreciades pels pescadors esportius com nosaltres i sembla que ens pot beneficiar...
En aquest enllaç trobareu un pdf en espanyol resumint el treball, i en aquest altre enllaç trobareu el pdf de la versió en català del informe final complert.
Apali! Que no tot és agafar la canya i anar a fer uns “tiritos” com possessos..., també s’ha d’estudiar. ;-)

dimarts, 24 gener de 2012

Tramuntana canigonenca.

Si això és l’hivern que ningú discuteixi lo del canvi climàtic dient que falten dades que ho demostrin...
Aquest dissabte amb una tramuntana F5 i una temperatura primaveral hem sortit 11 palistes des de Portlligat per treure el cap per la Punta del CdC. Avui no hi havia càmeres de TV, eren els habituals i, bé amb alguna convidada que venia a aprendre a navegar amb vent. El dia era immillorable per fer-ho.
La intensitat del vent anava creixent conforme ens apropàvem a la punta. Ella, que avui tenia el qualificatiu de “tramuntana canigonenca”, la seva direcció és més aponentada, no aixecava un gran mar ple de blancalls, però la seva intensitat es feia sentir a la cara i a l’hora d’enfrontar-la, tots dèiem que ens costava avançar, una mica més als que ahir van anar a dormir tard o que havien esmorzat poc. Hem fet el ritual de recórrer tot el rec de sa Claveguera fins a sortir a mar obert, on les onades fetes es creuen i aixequen els nostres caiacs, fent-los dansar al ritme que elles volen. Nosaltres també ens agrada ballar la seva música i sempre que se’ns dóna l’ocasió, allí estem per deixar-nos portar.
Avui també ens han acompanyat els mascarells i un preciós exemplar de falcó peregrí que ja quan tornàvem descansava sobre l’orgue i ens ha regalat amb un vol circular molt a prop del grup. En el descans a ses Ielles hem vist un grup de tonyines, sembla que no vulguin marxar, aviat farà un any que les veiem pràcticament a diari per la zona de paleig..., tot hi haver renunciat a la pesca amb curricà, avui la mar ens ha regalat un sard que s’havia alliberat de la xarxa però, havia quedat tocat de mort.

dilluns, 23 gener de 2012

Un bon exemple





Quan fem un “post” molts cops intentem explicar o ensenyar, lo valents que som al enfrontar-nos a una tramuntanal a la punta del Cap del Creus, o lo agosarats que som a l'aproximar-nos a les roques en plena mar de fons o surfejant les onades d'una garbinada, però hi ha uns altres herois..., ells fan una gran feina pel nostre esport i la seva acceptació i popularització, aquest és el cas de la Rosa i el Martí, des de que tenen mainada senzillament no han deixat de practicar el caiac de mar, ara el practiquen amb el seus fills (que són molt petits) i naveguen tot l'any!

Malauradament no sortiran al programa de Thalassa (si-us-plau que ningú s’ofengui per dir això), però aquest és un bon exemple que pot ajudar a popularitzar el nostre esport i fer que molta gent li perdi la por. Aquí teniu l'escrit de la seva experiència de l'altre diumenge.:
Diumenge 15 de Gener de 2012
Tot i que feia un fred “que pelava” varem convèncer en Jan i la Carla per llevar-nos aviat i anar a buscar garotes. Realment “l’aventura” no se la volien perdre !!!
L’historia era anar fins a Garbet i des d’allí, jo portar els nens amb el caiac triple i en Martí amb el Laser fins el pas de l’ Illa Grossa.
Fet i fet, fins la 1 del migdia no varem sortir, perquè ja se sap que sortir amb nens, abrigar-los molt i anar ràpid no és compatible.
Un cop a l’aigua comencem a palejar amb “alegria” per veure si ens passa el fred, la Carla (que fa de capitana) m’ajuda i m’avisa quan veu roques poc profundes davant nostre. En algun tram em demana que la deixi palejar sola, perquè ja és gran amb 7 anys !!! De fet, ja en fa dos que ens va començar a demanar per anar sola, primer amb l’Oasis que tenim i ara amb un caiac petit que ens deixa en Pau. I en Jan, com sempre, feliç en el seient del mig i obrint uns ulls com “taronges” per tot el què va veient.
Semblava que la Mar d’Amunt fos tota per nosaltres, no hi havia cap barca al voltant, només varem veure de lluny uns caiacs que anaven direcció a Llançà. Són els avantatges de sortir a l’hivern amb màximes de 9º C !!!
A mida que sortim i ens apropem a l’illa, ens anem trobant la ressaca de tramuntana del dia anterior i això de començar anar amunt i avall se’ls hi fa divertit !! Menys quan a tocar les roques de l’Illa Petita en venia alguna de molt “gran”, llavors la Carla cridava: Jan, tanquem els ulls !!! Els obrien i molt per veure els corbs marins enfilats a les roques amb les ales ben obertes per eixugar-les.
Un cop al pas de l’illa, el mar estava més mogut del que hauríem volgut, anant amb els nens, perquè costava molt estar-nos quiets amb el caiac i agafar garotes sense desembarcar. Més que res, perquè gairebé no n’hi havia !
Quan vaig veure que havia “d’apuntalar” la pala per desplaçar-me per les roques, perquè hi ha tant poca fondària que no es pot remar, li vaig demanar a la Carla que em deixés la seva ( ja sabeu que la meva és molt nova i vaig pensar que per aquesta feina m’havia equivocat agafant-la), amb tanta mala sort que li vaig trencar !! No sé si em va saber més greu a mi o a ella, però el disgust el varem passar totes dues. Li va tocar tornar amb els braços plegats !! ....
Però amb una vintena de garotes, que van ser suficients per fer un tastet acompanyades de pa i la resta de menjar que portàvem !!! Recordant les “xefles” amb tots vosaltres, vaig pensar que ens havíem oblidat un “vinillo” per acompanyar-les. No es pot pas estar per tot !!!
Bé, el resum seria COM ANAR A PESCAR GAROTES AMB ELS NENS AMB CAIAC I NO MORIR EN L'INTENT !!!
Però com sempre, ara ja hi tornaria !! En Jan i la Carla es van portar com uns campions !!

Martí, Carla, Jan i Rosa S.

divendres, 20 gener de 2012

Els estornells no són els únics culpables

Tots els que vivim al Cap de Creus sabem del neguit que provoca als pagesos les volades d’estornells quan s’abraonen sobre els olivets i et poden deixar sense olives en molt poques hores. Aquests estols de lladregots de vegades estan composats per milers d’exemplars famolencs. El seu règim és omnívor. Si a l’estiu quan campen pels conreus centreeuropeus, solen alimentar-se d’insectes i els pagesos d’aquelles zones els veuen amb molt bons ulls, a l’hivern, quan venen a casa nostra, es tornen vegetarians i són capaços de polir-se tot un olivar en un tres i no rés.
Doncs bé, l’altre dia després d’esmorzar plàcidament a l’illa de Messina, vaig fer un vol per l’illa (en pocs minuts el tens fet) i en va fer gràcia descobrir la composició de les regurgitacions dels gavians, ells solen expulsar allò que és indigerible i en aquest cas hi eren molt abundants, de fet dominaven els pinyols d’oliva.
Està clar, que un dels recursos alimentaris més preuat del Cap de Creus és l’oliva, i aquest no és tan sols apreciat pels homes, si no que ho és també per més d’una espècie alada.

dijous, 19 gener de 2012

Nova amenaça pel Cap de Creus.

Segons informa el Diari de Girona , l’empresa noruega “Exploracions l'ocell marí” (Sea Bird Exploration), especialitzada en proveir a les petrolieres de serveis de prospecció sísmica marina, està planificant una campanya a la mediterrània occidental, exactament en una àrea compresa entre Menorca i el Cap de Creus. La tecnologia i el mètode que s’aplica pot tenir un impacte sobre la fauna marina d’aquesta zona. Científics i grups naturalistes han aixecat la llebre i han demanat que s’estigui alerta de com s’apliquen aquestes metodologies de prospecció, ja que la tecnologia pot afectar a un gran ventalls d’organismes marins. De tots és conegut la riquesa i la importància de la fauna marina del Cap de Creus, la qual està a punt d’entrar dins de la xarxa europea dels llocs més importants i sensibles que cal conservar a nivell d’Europa.
El pitjor que ens pot passar és que aquestes prospeccions fossin positives, aleshores, les dades seran venudes a les grans empreses, les quals es llençaran a explotar aquest preuat recurs. De tots és conegut la manca de sensibilitat de les petrolieres, que són responsables de les més grans catàstrofes marines que hi hagut els darrers anys. Això pot significar una greu amenaça per la nostra costa i els seus valors naturals. Creuem els dits.

dimecres, 18 gener de 2012

TransCapdeCreus 2012.

De tant en tant és bo fer una sortida amb caiac en solitari, podríem dir que es tracta d’una teràpia bifuncional, serveix per veure en quin estat físic i psíquic et trobes.
Dijous em vaig demanar A.P. (assumptes propis) per anar al terapeuta i abans de que es fes clar em trobava a la platja de Port de la Selva. Feia una mica de fred però era molt suportable, en fa molt més quan trenca el dia. Quan vaig arribar a la platja estava absolutament sol, però just quan tenia tot a punt van aparèixer un parell de jubilats remolcant una zòdiac. Sortien a pescar el paxano (besuc), segons em van dir, desprès de preguntar-me, sorpresos per la meva presència,  què coi feia allí.
Quan l’anticicló es centra sobre nostre, és un bon moment per fer la travessa del CdC. És una distància molt llarga, anant a prop de la costa venen a ser una quarantena de quilòmetres i, en aquesta època que el dia és tan curt, no et pots encantar. És per això, que és una sortida més aviat física, la distància és llarga i s’ha d’estar avesat al paleig. També és una sortida que quan és fa amb el sentit Port de la Selva-Roses i a l’hivern, no pots badar gaire. El sol és baix i et peta directament a la cara, vas bona part del recorregut totalment enlluernat. Aleshores és quan et quedes sol totalment amb els teus pensament i pots començar a cantar el “tantra” : “sia, boga, sia, boga,.....” , posant la ment en blanc i purificant-te.
Poc més de set hores de paleig amb descansos inclosos donen per molt.
El recorregut que vaig fer aquest any, va ser de Port de la Selva fins l’illa de Messina, allí vaig esmorzar amb la colònia de gavians, que durant uns minuts van esperar a l’aigua que acabés la meva visita per tornar a ocupar la seva talaia. Havent esmorzat vaig anar fins una platgeta a peu del penya-segat de Norfeu i molt a prop de la Pelosa (Cala d’Oques). Allí vaig dinar i fer un descans banyat per la llum càlida del sol de gener. Posteriorment i molt suament vaig lliscar lentament fins a Roses.

dimarts, 17 gener de 2012

En Sergi Basolí torna a fer una de les seves.

Divendres a la tarda vaig rebre la trucada d’en Sergi Basolí, feia unes hores que pel “face” li havia demanat si s’animava a explicar la seva experiència del periple per la península ibèrica i ell, molt amablement, em trucava per dir-me que el projecte haurà d’esperar uns mesos...
Resulta que el noi durant la seva circumnavegació peninsular va conèixer a uns francesos que viatgen amb catamarà. Aquesta setmana se’n van a fer la travessa de l’Atlàntic tenint com a punt d’arribada Guadalupe. Doncs resulta que l’home s’ha apuntat per acompanyar-los i, el millor de tot és que s’endurà el caiac. Sembla que la idea és que un cop hagi arribat a port iniciar un nou periple per aquestes illes del carib.
M’ha dit que intentarà activar el blog i explicar el que vagi fent, tot i que possiblement les properes setmanes, mentre duri la travessa, difícilment podrem tenir notícies seves. Malgrat tot, per part nostra agregarem a partir d’ara mateix el seu blog així, tan aviat doni senyals de vida podrem saber com li ha anat.
Sergi, des del blog i en nom de tots els seguidors et desitgem molta, moltíssima sort!

dilluns, 16 gener de 2012

Transfreu 2012

L'Albert Jimenez Xandri ha compartit les imatges de la trobada d'ahir a Lloret de Mar "Transfreu 2012". Pels que no hi vam ser-hi aqui tenim una mostra per anar fent gana per l'any vinent. Moltes gràcies Albert.

diumenge, 15 gener de 2012

Thalassa amb l’Escola d’en Mar











Aquest dissabte el millor programa sobre el mar i la seva gent ha vingut a gravar al Cap de Creus les activitats del club “l’Escola d’en Mar”.

El matí era radiant i un gregal fresc ens ha fet moure amb agilitat i rapidesa per despenjar els caiacs i preparar-ho tot per fer la sortida d’exhibició. Hi havia una mica de nervis perquè tots parlàvem més de lo normal. Ens hem ajuntat 22 caiaquistes en un grup acolorit i, perquè no repetir-ho, una mica anàrquic, uns venien de Cadaqués amb els llençols marcats a la cara, d’altres venien de travessar l’Atlàntic, d’altres de Selva de Mar o Figueres.
Les ordres es llençaven al vent.: ajunteu-vos per una imatge del grup, ara tots cap a la bocana, ja podem anar tirant...., i cap a on anem? Quina pregunta tan absurda, anem cap a la punta! És el recorregut clàssic amb vent de component nord i, el gregal és un nord, no?
Mentre la zòdiac del Toni Albert porta els dos membres de l’equip de Thalassa, tots comencem a palejar direcció el far. Ells ens van donant voltes com mosques c... fent el seu preuat i apreciat treball de gravació. El grup s’estira més i més. Finalment ens agrupem davant de “sa coua de s’infern”. Entrem en petits grup i dins s’aprofita per fer un parell d’intervius.... Al sortir, salta la nova ordre: ara tots cap a Culip! Quèèè? Culip, penso jo, però si tenim gent poc experimentada en el grup, quina bogeria! Penso per dins meu. Però realment tothom sap o ha de saber els seus límits, girar i entrar a sa Freu és una decisió que s’ha de prendre amb molt de seny, d’allí fins a Culip hi ha un ball de bastons que tan sols és apte per caiaquistes experimentats. El millor d’aquest grup és això, que aviat et transformes en caiaquiste experimentat. Aquí no s’estila la sobreprotecció paternalista, cadascú ha de ser conscient de les seves capacitats i aviat te n’adones que l’aprenentatge es pot fer molt ràpidament.
El pas per sa Freu s’ha fet com sempre, com a isards saltant per les puntes de penyals líquids i mòbils. Tan sols hi ha hagut un “umiartoq” de primer dia, com a “novatada” havia de fer una demostració d’autèntic nàufrag i així ha estat. Benvingut al club!
Dins de Culip hi ha hagut més intervius, fotos amb “retardateur”, xerinola i, riures moltes riotes terapèutiques que enforteixen els vincles del grup.
D’aquesta manera ha transcorregut un matí dedicat a la passejada de tots els dissabtes amb l’al•licient d’haver col•laborat amb la difusió d’aquesta activitat esportiva. No sé el que han dit els companys que han estat entrevistats, però espero que s’hagi pogut reflectir una mica la filosofia d’aquest club tan encantadorament anàrquic.

divendres, 13 gener de 2012

El bon rotllo de la turmalina

Dissabte quan tornava de viatge amb aquella companyia de baix cost que tots coneixem i que no mereix ser anomenada, em va sobtar sentir en una de les incomptables ofertes comercials que et fan, una, en que pretenen vendre uns rellotges que porten “turmalina” amb l’excusa de les propietats curatives que té aquest mineral.
Com sabeu la turmalina és un mineral força abundant al Cap de Creus. Podem trobar els seus cristalls incrustats en les pegmatites de la nostra zona de paleig.
Doncs resulta que té propietats piroelèctriques i piezoelèctriques, això vol dir que sorgeixen diferències de potencial tant per deformació com per escalfament. És a partir d’aquestes característiques que se li donen propietats “curatives” des de fa molt temps.
Per exemple la turmalina que podem trobar pel Cap de Creus, és la de color negre (n’hi ha d’altres colors i combinacions d'ells), diuen que desvia les energies negatives de l’entorn,i també dissipa i canalitza les energies negatives pròpies, per la qual cosa ens protegeix de la negativitat i de les nostres pors. Diuen que també protegeix contra les ones electromagnètiques! (ordinadors i telèfons)
A partir d’ara mateix, quan fem el descans de les nostres jornades de paleig, si veiem un cristall de turmalina, millor que hi posem durant una bona estona el dit i ens traurem de sobre el mal rotllo.

dijous, 12 gener de 2012

Inestabilitat Kelvin-Helmholtz

Fins fa molt pocs dies no tenia ni idea de l’existència del terme “inestabilitat Kelvin-Helmholtz”, aquest darrer mes i en tres ocasions (la darrera un telenotícies d'aquesta setmana que publica la mateixa imatge que nosaltres) m’he topat amb ell i crec que val la pena compartir-ho. Segurament que una part dels que ens agrada contemplar la natura, també ens agrada saber perquè passen les coses...
Si algun dia mirant el cel veus aquests núvols en forma d’ones,resulta que estàs veient una “inestabilitat Kelvin-Helmholtz”.
Es genera quan dos fluxos de vent que circulen en paral•lel i en sentit oposat (cisalla), tenint diferent densitat i velocitat, se’ls hi forma una petita turbulència a la zona de contacte, és aleshores quan es pot manifestar aquest fenomen. Són senyal d’inestabilitat.
Aquí us adjunto dues imatges, la primera enviada per en Ramon i la Conxi de meteopallars i que la varen fer l’altre dia a Tarragona, la segona és extreta de la xarxa.

dimecres, 11 gener de 2012

Copa Roc-Roi 2012

COPA A LA REGULARITAT ROC ROI DE CAIAC DE MAR
VILANOVA I LA GELTRÚ 2012
Repetint l'excel · lent experiència de l'any passat, Roc Roi Club organitza aquesta competició on hi haurà novetats pel que fa al recorregut.
1.- Calendari.
La lliga constarà de 10 proves puntuables amb el lliurament de trofeus en la última prova. La classificació es farà a nivell de clubs per la suma dels punts aconseguits en totes les proves i a nivell individual puntuant les vuit millors classificacions de cada palista.
25/02/12 – 1ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
24/03/12 – 2ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
28/04/12 – 3ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
26/05/12 – 4ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
23/06/12 – 5ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
28/07/12 – 6ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
25/08/12 – 7ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
22/09/12 – 8ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
27/10/12 – 9ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
24/11/12 – 10ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
2.- Categories:
• K1 Ocean Racing homes open
• K1 Ocean Racing dones open
• K1 tradicional homes open
• K1 tradicional dones open
Ocean Racing – surfskis i kayaks amb maniga de menys de 50 cm a la obra viva.
Tradicional – kayaks de 50 cm o més de maniga.
3.- Recorregut:
La prova tindrà diferents recorreguts, les distáncies seran.
• Tradicional – 4,32 milles nàutiques (8 km).
• Ocean Racing – 5,41 milles nàutiques (10 km).
4.- Inscripcions:
Enviant un e-mail (club@rocroi.com) o trucant al 938100256 fins el divendres abans de cada prova. El control de participants, el pagament de l’inscripció i l’entrega de dorsals és a les 10:00 a la base de Roc Roi a la Platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú. L’inici de la cursa és a les 11:00.
Per poder participar s’ha d’estar federat a través d’un club. En cas de no estar federat es pot tramitar una fitxa diària amb un cost de 10 € fins el dimecres anterior a la prova.
El preu de l’inscripció per prova és de 10 €.
(Informació extreta de la web de Nootka)

dimarts, 10 gener de 2012

Transfreu 2012

El proper dia 15 de gener es cel.lebrarà la VI Transfreu Sant Elm , concentració de caiac de mar a la platja de Lloret de Mar a on es retrobaran tots els caiacs de la zona i esperan que els visitin caiacs d´altres contrades.
La Secció de Caiac de Mar del Centre Excursionista de Lloret de Mar, juntament amb la Confraria de Sant Elm i Es Trajo Kayak Centre, ha obert les inscripcions per a participar a la VI Transfreu Sant Elm que es celebrarà el proper dia 15/01/12. Per tercer any consecutiu aprofiten el tercer diumenge de gener per a retrobar-se tots aquells que fan caiac per la zona .
PROGRAMA:
Dia 14 a les 20:30 Sopar “PASTA PARTY” a la carpa de l’organització a la platja de Lloret
de mar (inclòs en el preu)
Dia 15 de 8:30 a 10:00 Esmorzar amb Xocolatada
a les 10:00 Sortida de la VI Transfreu. Recorregut direcció a Sta. Cristina
a les 14:00 Dinar i sorteig a la carpa de l’organització
a les 17:00 Fi de Festa
SERVEIS:
Aparcaments, dutxes, rentat de caiacs, embarcacions de suport, avituallament, catamarà ( per els
acompanyants), esmorzar i dinar, regals par tothom i sorteig de premis.
Hotels amb preus especials per la VI Transfreu Sant Elm:
- Hostal d´Es Trajo www.hostaldestrajo.com
INSCRIPCIONS:
Palistes: 20€
Acompanyants: 15€
El preu del palista inclou: Esmorzar,premis, regals, dinar i travessia
El preu de l’acompanyant inclou: Esmorzar,travessia amb el catamarà, dinar i regals.
NOOTKA posarà un remolc i un vehicle a disposició dels participants que sortirà de Vilanova a les 7:00 del matí. Per a tenir plaça en el remolc i/o vehicle caldrà fer reserva prèvia i el cost serà de 8€ en el vehicle i de 8€ per el remolc.
Disposarem de caiacs de lloguer amb l'equip complet (neoprè i anorak) y amb el transport del caiac inclòs per 35€. Per fer les incripcions club@rocroi.com abans del 11 de gener.
(Informació extreta de la web de Nootka)
Per a fer efectiva la vostra inscripció en la Transfreu així com la reserva de plaça d’aparcament heu de fer-ho trucant al 972364192 o bé a info@transfreu.com
Per a fer efectiva la vostra inscripció en la Transfreu així com la reserva de plaça d’aparcament heu de fer-ho trucant al 972364192 o bé a info@transfreu.com
Per a fer efectiva la vostra inscripció en la Transfreu així com la reserva de plaça d’aparcament heu de fer-ho trucant al 972364192 o bé a  info@transfreu.com

dilluns, 9 gener de 2012

Melanita nigra, la necròpsia

Dies enrere explicàvem que s’havia mort una espècie d’ànec marí molt rar que ens havia vingut a visitar aquest mes de novembre i que la seva mort possiblement era deguda a la ingesta d’hams.
Aquest és el resultat de la necròpsia del Melanitta nigra de Santa Margarida: “caquèxia , no greix abdominal i cardíac, no musculatura pectoral, nòduls blanquinosos dimensió gra de mill - llentia a nivell de pulmons , sacs aeris , intestins, hematoma de gran dimensió que avarca la paret toràcica i pulmó esq. hemorràgia intestí prim a l’alçada del duodè i estómac buit. Conclusió mort per traumatisme”.
Per la tranquil•litat de tots els pescadors aquesta vegada no pesarà sobre la nostra consciència aquesta mort. De totes maneres no es pot abaixar la guàrdia i és del tot aconsellable llegir l’entrada del blog de l’Antonio Pradillo sobre els excessos que es fan amb la pesca "esportiva".

divendres, 6 gener de 2012

Transport del caiac

En Carlos Izquierdo és un caiaquiste que gestiona un magnífic blog amb el qual m'identifico molt i que traspua una sensibilitat vers el medi molt gran. L'altre dia va publicar la normativa sobre el transport de caiacs i li vaig demanar per repicar-li el post i treure'l en el nostre blog per si algú se l'havia perdut. Aquí teniu l'amable resposta d'en Carlos i atents als que fem el transport il•legal del nostre caiac. Jo el primer. Ara ja sé el que em jugo
Con ocasión del curso que estoy haciendo he empleado un poco de tiempo en organizar gráficamente la información del Reglamento General de Circualción y he incorporado las cuantías en € del "libro de recetas" que la Dirección General de Tráfico proporciona a sus Agentes para redactar las denuncias (lo cierto es que no es nada de secreto ..... está en internet ;-) ) ......... , aquí te mando el .pdf , creo que es un tema que le puede interesar a todos los que transportamos un kayak en la baca.

Algunas ideas:

- El kayak no puede sobresalir por la parte delantera del vehículo.
- El kayak no puede superar el 15% del tamaño del vehículo.
- La señal V20 debe de ubicarse en la parte que más sobresale del kayak (normalmente la popa), aunque con llevarla por fuera suele ser suficiente. No llevar la señal es una invitación a la denuncia (testimonio real de un Agente de la Autoridad).
- Por la noche la punta de la popa (o la proa en su caso) debe llevar una luz roja (yo me he comprado la misma que utilizo para la btt).

Ojo con los inventos que no garanticen solidez en la sujeción del kayak ... son 200€ .... y no pasará mucho tiempo en que GC y Mossos llamen la atención por no llevar tirantes en proa y popa (todos los fabricantes de bacas advierten de su obligatoriedad en sus instrucciones de uso)


Qui vulgui el pdf que m'ho demani per correu-e.

dimecres, 4 gener de 2012

Arpelles travestins.

Aquesta entrada no té res a veure amb el món del caiac ni amb el Cap de Creus (aquesta espècie de rapinyaire es veu de pas pel CdC), però com que és una notícia que m’ha resolt un enigma que m’ha durat més de mitja vida i, sé que hi ha molts lectors que són amants i coneixedors de la natura, crec que és molt interessant publicar-la.
Una pregunta que sempre ens fem els ornitòlegs que coneixem els aiguamolls i que mai havia trobat una resposta clara, ara s’ha resolt i ho ha fet d’una manera sorprenen. Suposo que t’havies preguntat un milió de vegades perquè sempre veiem més femelles d’arpella sobrevolant els canyissars dels aiguamolls que de mascles doncs ara tens la resposta AQUÍ, és una qüestió de travestisme!

dilluns, 2 gener de 2012

Sergi R. Basolí.

Fa poc més d’una setmana (22/12/11) vaig rebre una trucada al migdia…., era una veu simpàtica, se li notava un ritme respiratori alt per haver estat fent algun esforç. Doncs bé, l’amo de la veu era ni més ni menys que en Sergi R. Basolí (espero que el seu pare no s’enfadi de reduir Rodriguez a una R), sí, sí, aquell noiet que com aquell qui és boig, va agafar un caiac i paleja que palejaràs s’ha fet la volta a la península ibèrica sense saber esquimotejar ;-). Quin fenomen!
Tal i com us vàrem explicar, en Sergi va anar baixant des de Donosti amb la bicicleta, l’enigma era saber per on passaria. Docs bé, va agafar el camí curt i en una setmaneta s’havia plantat al trencant de Vilajuïga camí de Llançà des de on ara feia la trucada.
En Sergi aquell dia va tancar el cercle que sis mesos abans havia començat a dibuixar amb el seu periple per la costa peninsular. Havia d’anar a trobar el punt de partida per concloure el viatge i per ell va ser arribar a la platja de Llançà, allí va posar el punt final.
Va ser tot un honor que ens fes la trucada i fidel al seu tarannà de surfejar pels sofàs aquella nit la va passar a casa, on vàrem poder parlar i coneix-se’ns una mica.
Hem acordat que tan aviat hagi avarat (aterrat), vindrà a fer una xerrada per explicar-nos la seva experiència que, sens dubte està plena d’anècdotes i que de segur serà un aprenentatge per tots nosaltres que som uns aprenents de Sergi R. Basolí.
Sergi, tu que des de la teva humilitat volies passar desapercebut, ara i sense buscar-ho t’has fet un nom dins del món del caiac. Felicitats!
Notícia al Punt

diumenge, 1 gener de 2012

Fusió de dos mars

No podíem trobar millor manera d’acomiadar l’any que ajuntar-nos palistes de les dues mars, la d’amunt i la d’avall.
A la sortida tot s’ha posat de cara, un matí de temperatura molt i molt suau amb uns núvols s’han cuidat de filtrar el sol. La mar allisada per la tramuntaneta i a la part de fora els blancalls posaven el límit de lo navegable.
Vigilats pels mascarells hem arribat a sa Freu i hem gaudit saltant les onades que fèiem cabrioles venint de tots costats. Als esculls de s’Estrevioli hem estat agosarats passant entremig de les corrents amb algun que altre ensurt però, sortosament ningú ha acabat a l’aigua. Finalment l’apoteosi ha estat el magnífic aperitiu fet amb aportacions molt ben pensades per part de tots i la cirereta ha estat fer de “síssifs” arrossegant un tronc fins Portlligat el qual s’ha deslligat diverses vegades i havia de ser lligat de nou i torna a començar.