--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 31 de maig del 2012

Concurs de fotografia de caiac de mar


Ja podeu agafar la moto...., ei! no, vull dir el caiac i començar a fer "afotos" com uns bojos. El Club Pagaia organitza un concurs de fotografia de caiac de mar, l'objectiu és crear un fons fotogràfic de qualitat del club i poder amb ell editar un calendari commemoratiu del desè aniversari del club. El concurs és obert a tothom i el termini de presentació és fins a mitjans de setembre. Aleshores ja podeu preparar les vostres càmeres per poder presentar-vos i si guanyeu poder optar a.: 1r premi una càmera de vídeo "go-pro" per a esports extrems, 2n una pala de carboni i 3r una armilla salvavides. Podeu accedir a les bases del concurs clicant AQUÍ.

dimecres, 30 de maig del 2012

Testosterona


Sí, amics meus, ja ha arribat l’estiu i amb ell l’operació biquini i els nivells de testosterona pels núvols.
A partir d’ara si vols gaudir d’una sortida amb caiac plàcida millor que facis allò que el gran gurú diu “si som capaços d’aixecar-nos molt d’hora, molt d’hora, molt d'hora,  segur que trobarem la placidesa en la nostra sortida....”
Estic segur que tots els lectors d’aquest blog teniu anècdotes que contar sobre les coses que us han passat per navegar al migdia en dies d’estiu. Qui més qui menys s’ha creuat amb algú que té el cervell inversament proporcional a la potencia del motor de la seva barca.
Sense anar més lluny, il·lustrem aquest post amb una foto feta el diumenge a quarts de dotze al golfet. Quan ens disposàvem a marxar vàrem veure com tres embarcacions giraven per Puig Gros a tota pastilla i travessaven tot el golfet dirigint-se directament cap a nosaltres, era qüestió de pocs minuts poder sortir de la seva trajectòria. Un cop salvats vàrem comprovar que eren tres barques d’uns amics, una duia a les dones, l’altra als nens i la tercera hi anaven els de la testosterona (no vull ni imaginar-me les converses interessants que hi havia en dues d’aquestes barques). Ves per on que els vàrem reconèixer i van resultar ser d’uns “nous rics” que viuen a prop de Figueres, un d’ells ha visitat la garjola degut als seus negocis tèrbols (segons "vox populi"), gent sense escrúpols que millor no te’ls trobis mai, ni a terra i menys al mar! 
Noies i nois, a partr d'ara a matinar i a gaudir de les millors hores per navegar i sentir-se viu.

dimarts, 29 de maig del 2012

Foto de la setmana

S’està apropant el final d’aquesta ronda del concurs i com en Dani diu, sembla que n’hi ha 3 que juguen en una altra lliga. Tot i això, el més lloable per part dels altres companys, és que no els tira enrere i setmana rere setmana segueixen participant. Gràcies a tots.
La setmana passada la resposta correcta era el MEDALLOT de les illes Medes. El company Martí ens il·lustra sobre l’origen del nom Meda “Medes (illes). A l'antiga Roma la meta era la fita o el pilar situats al circ, on giraven les quadrigues en una cursa; per això la línia que assenyala el final d'una cursa també s'anomena així. El nom de meta es donà per semblança, a muntanyes o roques de forma cònica o piramidal”.
Aquesta setmana (penúltima) volem que ens digueu el nom d’aquest lloc, no és un accident natural, si no les restes d’una obra humana. La pregunta és que ens digueu el nom d’aquest “port” o en quin lloc es troba ubicat.
Apali, foteu-li canya i esperem les vostres respostes encertades. Què de segur ho seran!
Aquí us deixem algunes perles de les respostes d’aquesta setmana.:
"Tants ocellots volant pel cel de forma dispersa, m'han inclinat per les Medes. Només allà hi he vist tants ocellots que no sigui un atac de peixos. Vull dir, tants ocellots de forma disseminada.
“La base soscavada de l'illot, corrobora l'origen calcari. No he vist aquesta soscavació en cap illot del Cap de Creus metamòrfic.
Però la gran pista no és a l'illot, sinó al morro del fons... el cap d'Oltrera. Una forma geomètrica molt característica. primer m'ha fet pensar en la foradada, però pels entorns no hi havia cap illot com aquest. I el cony de penyasegat aquest que surt a la teva foto, no n'hi deu haver gaires... l'illa pedrosa és més gran i baixa al revés que l'illot de la teva foto. On coi podia ser, on coi podia ser?? potser l'illot no estava tant a la vora de costa com semblava. En aquest cas, illes formigues o Medes i les formigues són més aplanades...
M'he mirat el morro d'Oltrera en una foto d'internet i he pogut identificar les clapes de vegetació en una foto del 2003 a internet. bingo!!
Les Medes no s'hi veien, o sigui que havia d'estar entre les medes i Oltrera.... al mapa només hi havia un illot.... El Medallot! no podia ser gaires coses més.
He trobat una foto del Medallot per internet. Amb el cap d'Oltrera al fons... encara que la teva i la d'internet estaven fetes d'angles diferent, jugant al joc de les semblances amb la teva foto he identificat algunes formes i alguna petita clapa d'herbotes, a banda de les de dalt de tot.
Tatatxàn!!!
La gran pista: el color de roques. La pista clau: la gran quantitat d'ocellots”. Martí
No saps pas l'il•lusió que fa anar-les endevinant !!!” Rosa S.
Quina feinada buscar fotos de les set illes que hi ha. la fauna autòctona o la vegetació típica són les barques i el submarinistes. Jaja”. Dani
Classificació general.:

NOM Total
Dani Ubric 4
Diego Mestre 5
Marti Q 6
Rosa S 6
Ernest P. 6
Natamor 2
Toni Ll. 3
Borja F. 1
Daniel G. 3
Marc Adroher 2
Rafel Almenar 1
Marc Tarradas 1
Joan Pujol 1
Marcel 1
Manel O. 2
Josep Mª Llargues 1


diumenge, 27 de maig del 2012

Carta al Sr. "Rajoi".




 Aquesta juliola mascle va ser alliberada
 Baldrigues cendroses, n'hi ha moltes aquests dies pel Golfet 



Aquesta setmana m’he portat molt bé. Tot i ser treballador públic i haver perdut el 30% del meu sou, he treballat un munt d’hores perquè estic convençut que al treballar i fer la feina ben feta, beneficio al meu petit país i tinc la necessitat vital de continuar creient-m’ho.
Quan arriba el bon temps sortim amb els amics a navegar i dormir a la “belle etoile”, ho fem els divendres, però aquesta primera sortida de temporada d’estiu l’hem fet en dissabte i és que el divendres hi havia un partit de futbol molt interessant, era la final del que havia estat la copa del “Generalísimo” i que ara es diu la copa del “Rey”. S’enfrontaven dos equips de dos països diferents, que estan dins d’un estat per obligació i no per devoció, i menys, per sentiment. Els que representen la part més recalcitrant d’aquest estat estaven molt nerviosos per la evidència que es demostraria amb el descontent de la gent d’aquests dos països, és per això que vàrem ajornar la sortida, tot gaudint del partit i l’ambient creat, però això és “farina de l’altre costat”.
El que li vull contar, és que hem sortit a navegar per sentir-nos lliures ni que sigui per unes hores. Una vegada entrem en el nostre caiac, no hem de seguir cap camí marcat. Naveguem per una costa que és nostra, encara que hi ha algú, que mitjançant unes fites blanques col·locades per tot el litoral, ens vol fer recordar que aquella ZMT és de l’estat que ens ocupa des de fa alguns segles, però a nosaltres se’ns en refot. Li he de confessar, que quan camino pel litoral i em trobo alguna fita que està fluixa i inestable, li foto una patada i se’n va a parar al fons de la mar. Ho sento però és que hem surt de dins de tot...
Doncs sí Sr. "Rajoi", hem sortit a navegar per la mar d’Amunt i allí ens hi hem sentit lliures i això és dolent per vostés. A l’entrar al Golfet, cap a les vuit de la tarda de dissabte i hi havia un silenci majestuós, el falcó peregrí sobrevolava les seves aigües, mentre una munió de peixos lluna saltaven i es pegaven una plantofada contra l’aigua per desfer-se dels seus ectoparàsits. És una acció que els hi resulta prou efectiva. Aviat nosaltres haurem d’agafar força per fer una carrera i fer un bon salt per anar contra un mur i alliberar-nos dels nostres paràsits, això ho haurem de fer abans de quedar-nos sense sang. Pensi senyor Rajoi que els paràsits mai maten al seu hoste, no els hi convé, d’altra manera ells també moririen, tot i ser uns animalons fastigosos tenen la “intel·ligència” de no matar al qui els alimenta.
Tal i com li explicava, en aquest petit paradís del Golfet hi hem arribat abans de fer-se de nit, aleshores hem tret les canyes de pescar i ens hem disposat a pescar, pescar el just per menjar, ni  més  ni menys. Érem dos i amb poca cosa passàvem, com que el mar és com la nostra mare, ens ha fet patir una mica però al final ens ha donat part dels fruïts que viuen dins seu. En aquesta mar, la mar d’Amunt, la llei no la marca l’home, la imposa la natura, si ho fes l’home possiblement que ja no hi hauria peix, però encara n’hi ha i diuen que és del millor de la Mediterrània.  Nosaltres amb aquestes coses ens hi fixem molt i volem governar-nos, de manera que si ens sobra peix, perquè la nostra mare ens en dóna molt, no pateixi que ja li donarem Sr. "Rajoi", però el que no podem fer és morir de gana. Al golfet hi viuen moltes criatures, als seus penya-segat hi crien l’àliga cuabarrada i el falcó peregrí,  les seves aigües estan habitades per moles de peixos petits com les anxoves  que són l’aliment d’altres més grossos com els bonítols i les tonyines. Aquestes aigües són solcades pels rorquals i els dofins, aquests últims són uns mamífers molt intel·ligents que en el seu camí evolutiu un dia, van optar per tornar a la mar i és en aquest medi on millor s’hi troben. Darrerament estic fent intents de fer el mateix camí que ells, però no sé si podré fer aquesta conversió. He començat a beure aigua de mar i menjar-me les salpes (organismes gelatinosos molt saladets i gustosos) però no tinc temps per evolucionar i anar-me’n al regne dels dofins.
Quan dormia a la Prona he pensat que haurem de clavar-li la senyera estelada i declarar la república independent del Cap de Creus. Aquest és el lloc on els meus amics i jo ens hi sentim lliures i, per poder seguir lluitant per viure tenim la necessitat de fer un “resset” i començar de zero. Estem desenganyats de tot el que s’ha fet fins ara, tant vostés amb la seva idea d’estat, com el model d’autonomia que ens han fet creure que era el millor per tots, està clar que era el millor pels seus i nosaltres no som  dels seus.
És per això que molt aviat als punts alts del nostre petit país que es vagin reconquerint hi anirem penjant les nostres senyeres i si us plau, no ens enviï l’exèrcit que això ja ha passat de moda, els imperis ja s’han acabat, ara les coses funcionen diferent. 

divendres, 25 de maig del 2012

Trobada una nova serviola.

Una nova espècie de serviola s’ha trobat a ses illes. Experts del Institut d’Oceanografia de les Balears han analitzat aquest mes de gener un exemplar de Seriola rivoliana, Emparentada amb la serviola o peix llimó Seriola dumerii que és l’espècie pròpia de la mediterrània. L’aparició d’aquest exemplar no vol dir que aquesta nova espècie s’hagi establert, però és un altre signe dels canvis que s’estan produint en la composició d’espècies en la nostra mar. Se sap que ja se’n havien trobat a la costa de Lampedusa (Itàlia) i a la costa septentrional de Tunis.

dijous, 24 de maig del 2012

Solidaritat per la recerca .CAT



Una empresa de casa Nostra es troba immersa en un projecte de desenvolupament d’un submarí anomenat l’Ictineu 3. La maleïda crisi ha fet que es perdin una part de les ajudes pel seu correcte desenvolupament, per poder continuar s’ha iniciat una campanya de recollida de fons, si vol més informació i creus que pots col·laborar entra a la seva WEB.

dimecres, 23 de maig del 2012

Samarreta del blog 2012


Cada any, i aquests serà el tercer, editem una samarreta del blog per celebrar el camí que hem anat fent junts.
Normalment en fem una dotzena i la regalem als nostres amics més propers. Aquest any amb el tema de la crisi la cosa no està per fer gaires regalets. No ho sé  vosaltres però, el sou cada cop es fa més i més petit.
Doncs res, dir-vos que d’aquí uns dies farem  unes samarretes amb la inscripció que veieu a la imatge que no és res més que una referència a la situació que estem vivint i la teràpia per sobreviure. 
Si en voleu una heu de demanar-la per correu-e i dir quina talla és la vostra i on la voleu recollir. Per repartir-les (en cas que hi hagi comandes) demanarem la col·laboració dels companys de Kayaking (L’Escala) i d’Sk-Kayak (Llançà) i segur que s’enrotllaran ara que els hi pengem el logo al blog ;-)  Així, no es farà tan feixuc i complicat.
Com tots els anys el color serà el negre i per les “nenes” en farem de tiretes (a petició), així podreu lluir el moreno i l’espatlla de palista.
El preu que pot sortir és el de cost, el que fem és anar al Decathlon i agafar la samarreta més barateta i posteriorment portar-la a imprimir a Roses, el cost total sol sortir per 10-12 €, no hem fet pressupost, hi anirem directament quan sapiguem quantes se’n han de fer.
Ara és el moment de fer el vostre encàrrec. Esperem no morir d’èxit...., això no és cap negoci, ni cap engany.  No val encarregar i no anar a recollir-les, plis!

dimarts, 22 de maig del 2012

Quin lloc és ?


Una de molt fàcil per tothom i que estic segur que hi heu navegat alguna dia per aquest punt.: Quin nom té aquest illot?
La resposta de la setmana passada era.: "El far de cala Nans".
Aquest far està ubicat al sud de Cadaquès i sabíeu que el nom té el seu orígen en les nanses, resulta que aquesta zona del far era el lloc predilecte per calar aquest art de pesca.
Envieu la resposta al correu-e que hi ha al lateral del blog.
Ànims!
Classificació general.:

NOM Total
Dani Ubric 3
Diego Mestre 4
Marti Q 5
Rosa S 5
Ernest P. 5
Natamor 2
Toni Ll. 2
Borja F. 1
Daniel G. 3
Marc Adroher 2
Rafel Almenar 1
Marc Tarradas 1
Joan Pujol 1
Marcel 1
Manel O. 1
Josep Mª Llargues 1




dissabte, 19 de maig del 2012

Biodramina!




Quan comences a practicar aquest esport  intentes adquirir una mica de tècnica i quatre nocions  de seguretat, com palejar, com fer recolzaments, el rescat, etc. En el meu cas aquesta fase la vaig fer, primer amb Sk-kayak i posteriorment assistint a les matinals tècniques del Club Pagaia. Posteriorment ja m’he sentit segur per navegar. També m’he llegit un parell o tres de llibres sobre el caiac de mar, com el d’en Javier Knör o el d’en Derek C. Hutchinson i, la veritat que en cap dels “cursillos”, ni dels llibres, ni de les xerrades, recordo haver llegit o escoltat de la necessitat de portar biodramines dins de la farmaciola de primes auxilis del nostre caiac. No sé si a vosaltres us ha passat el mateix? Doncs la veritat que aquest consell s’ha de tenir en compte i prendre-se’l molt seriosament, amb els pocs anys que fa que navego, inicialment no m’havia trobat mai amb ningú que es maregés, cosa que podríem entendre com a ben normal, les primeres sortides que un fa sempre intenta fer-les amb un mar com una bassa d’oli, però això no és sempre així. Quan t’envalentones, aleshores és quan es fa més necessari aquest consell de les biodramines. Us ho dic perquè aquesta primavera, ja són un parell de les sortides que hi ha hagut una bona part del grup que ha acabat ben marejat per la mar de fons o la maregassa que ens hem trobat.
Aquest dissabte hi hagut una maregassa molt bonica, la mar bullia i de tan en tan alguna onada alta començava a trencar-se. L’espectacle ha començat al enfilar la carretera que et porta fins a Cadaquès. Un sol filtrat pel núvols baixos ha il·luminat un mar d’una textura arrugada i canviant,  era simplement un espectacle enlluernador. Un cop arribats a Portlligat ens hem adonat que el “lider” o cap de colla avui no hi era, per un instant m’he sentit orfe però, aquesta sensació aviat s’ha transformat dins meu amb una de responsabilitat. Normalment tots anem entrant a l’aigua i palejant lentament fins la bocana de la reduïda badia, aquest  inici és un magnífic exercici d’escalfament no reglat. Allí ens solem reagrupar i decidim cap on tirem. Avui a fora hi havia maregassa i amb previsió de que el vent pugés a 20 nusos cap al migdia, un dia d’aquells per anar junts però, ja se sap, quan no hi ha pastor el ramat es dispersa. Un cop a la bocana, ens hem adonat que la meitat del grup havia tirat cap a Boquelles (sortida d’alt risc amb condicions com les d’avui), volien sortir pel mig dels esculls i l’alt onatge. Nosaltres a la bocana ens hem trobat a un company que feia la sortida sol com un mussol, però  al veure aquelles condicions de la mar, ell estava en un mar de dubtes, quan això et passa, va molt bé trobar-te un grupet de caiaquestes que t’ofereixen la companyia i així ha estat, li hem ofert l’empenta que li faltava per endinsar-se en aquella mar.
El grup de Boquelles no apareixia i hem anat a buscar-los, a l’arribar a l’altre extrem de l’illa de Portlligat, tan sols hem trobat dos dels cinc companys, els altres havien naufragat. Total, que la sortida se’ns ha fet estranya, hi ha hagut una manca de pastor (lideratge) i hem deambulat com ànimes en pena sense tenir clar que fer, l’entorn era un mar picat que no ens permetia fer grans plans de navegació, tot ha passat en un matí ennuvolat que ha començat amb una llum brutal, enlluernadora i que hem acabat amerats d’aigua, per dins i per fora, dolça i salada. Això sí, feliços encara que orfes.

dijous, 17 de maig del 2012

“Oju” on deixes el cotxe quan surts a navegar.


Aneu amb molt de compte amb l’aparcament del far de s’Aranella. Resulta que uns companys caiaquistes de terra endins són uns grans amants del Cap de Creus, ells tenen una furga habilitada per viure-hi i que els hi permet gaudir d’una llibertat de moviments molt preuada. Doncs aquest cap de setmana, van venir a fer una sortida per la mar d’Amunt i un cop eren a l’aigua uns quinquillos de me..., els hi varen obrir la furgo i agafar diversos “gadgets” (gps, ràdio, nevera, etc).
Si mai veniu per aquestes terres heu de pensar que, des de fa molts anys una gent d’un barri proper a Girona també venen de visita i, s’han acostumat a resseguir els aparcaments de les zones més visitades, com ara són els Aiguamolls de l’Empordà, Mas Ventós, S’Aranella, etc. Són veritables professionals i coneguts de les forces de l’ordre (pagades per tots) i que entren i surten de les seves dependencies i dels jutjats (pagats per tots) on també els beneeixen i els hi expliquen lo dolents que són, però tot segueix igual.... i això no és d’ara amb la crisis, fa molts anys que dura.  
Això sí senyors, no ens oblidem de fer la declaració de renda, companys!
Cal que hi hagi escoles perquè els “quinquillos” s’eduquin i deixin de tocar el botet, o hi ha alguna altra solució?

dimecres, 16 de maig del 2012

Concurs i patrocini.



Per poder donar una mica d’al·licient al blog i sense deixar el principal objectiu que consisteix en la divulgació dels valors naturals del Cap de Creus i de retruc de la Costa Brava, hem iniciat aquesta secció lúdica-competitiva que és el concurs d’endevinar el lloc on s’ha fet la foto.
Tenim la gran sort de conèixer als responsables de les dues empreses de caiac de la zona, en Pau Calero fundador d’SK-Kayak i el Toni Albert de Kayaking Costa Brava la primera empresa que es va dedicar al nostre esport, quan els hi hem proposat de facilitar uns regalets per premiar al guanyador del concurs, no han dubtat ni un moment, ni ho han condicionat, gràcies a ells, podrem tenir uns premis que anirem anunciant paulatinament.
Aquesta primera ronda la paga KAYAKING COSTA BRAVA, el premi consisteix en una bomba per treure l’aigua de dins del caiac (bomba d’axique”) i una samarreta esportiva!
Sort a tots i a participar tot aprenen els racons de la nostra costa.

dimarts, 15 de maig del 2012

Foto de la setmana

Estimats companys aquesta setmana la pregunta és: Quin far és el de la foto?
Com que de fars no en tenim tants, crec que us ho posem una mica fàcil, fins i tot pels companys del Baix Empordà. Ànims!!!
Recordeu d'enviar la resposta a l'adreça-e que hi ha al lateral del blog.
La resposta de la setmana passada era “Edifici de Cap Sa Sal” .
A TOTS els participants us regalarem un arxiu del google-earth amb la toponímia de la Costa Brava que us pot ajudar en el concurs.
Estat de la classificació general a la meitat del concurs (farem 8 setmanes i en portem 4).:

NOMTotal
Dani (aficionatalapesca)2
Diego Mestre3
Marti Q4
Rosa S4
Ernest P.4
Xavier H.1
Toni Ll.2
Borja F.1
Daniel G.1
Marc Adroher1
Rafel Almenar1
Marc Tarradas1

diumenge, 13 de maig del 2012

Xafogor estiuenca.










Aquest dissabte hem fet una mena de comiat de l’hivern o benvinguda de l’estiu. Per la majoria dels mortals l’estiu té unes connotacions associades a tot allò que representa l’època de vacances, el no treballar, la relaxació, el pas lent del temps, les relacions socials, el no fer res..., per altres, ara comença l’època del treball extrem, l’estrès, el nervis, l’hiperactivitat. Per poder sobreviure a aquesta follia, hi ha la teràpia de la mar i les escapades amb el caiac per alliberar la tensió a la que estem sotmesos els que vivim en aquests pobles de la costa. Divendres van fer a Thalassa un programa que exaltaven les propietats curatives de l’aigua de mar (absolutament recomanable de visionar) i nosaltres hi estem d’acord i, a més creiem que a part de les bondats fisiològiques que té el beure diàriament una mica d’aigua de mar, també serveix de teràpia psicològica!
Hem sortit a les 10 h. amb un sol vertical i enteranyinat, una llum plana que treia tot el color i volum de la costa, un fil de tramuntana ens deixava respirar i fer l’activitat física del paleig amb normalitat. En Mútur, al blog de l’Escola ho ha definit com un dia trist i té tota la raó. Hem fet el recorregut de ses Illes, la de Portlligat, posteriorment hem anat fins Messina i d’allí directament a Sa Rata, lloc on hem desembarcat i visitat.
Personalment tenia la il·lusió de veure passar al “Nuno”, noi portuguès que avui iniciava el seu periple que l’ha de portar de Cervera fins Orereta (Hondarribia, País Basc) amb el que s’autoanomena “Volta a la península ibèrica”. Malauradament he estat pendent del seu pas pel cap de Creus durant tot el matí però ni senyal d’aquests protoherois..., li seguirem el rastre!
L’únic que hem pogut albirar ha estat alguns exemplars de bots (Mola mola) joves i baldrigues en vol ras.
Finalment ens hem dirigit de tornada a casa i allí hem fet quelcom poc habitual en nosaltres, un cop guardat el material i en comptes de dispersar-nos, ens hem quedat a la platja i l’estimat Mauricio ens ha ofert una graellada de carn que ha fet la delícia dels nostres paladars i ens ha satisfet plenament. Esperem que aquests bons costums que anem adquirint es vagin repetint. Gràcies Mauro per la teva energia !!!

divendres, 11 de maig del 2012

Venen les balenes de gep.

Fa poques setmanes penjàvem un impressionant vídeo d’una balena de gep (iubarta) que va aproximar-se a un grup de companys amb caiac devant del cap d’Ogoño al país Basc. Doncs ara us volem anunciar que hi ha una balena de gep rondan la costa occidental del nostre estimat mar. Concretament va ser vista el 3 de març a l’estret de Gibraltar i posteriorment, el mateix exemplar ha estat fotoidentificat l’onze d’abril davant de la costa de Sagunt al País Valencià. La presència d’aquesta espècie a la Mediterrània no és gaire normal i haurem d’estar atents per si passa per davant nostre. És una espècie més típica de l’Atlàntic nord, la seva presència és possible que sigui deguda a un increment de la població original.(informació extreta de la Revista Quercus, 314 pp.:46-47)

dijous, 10 de maig del 2012

Cinturó de venus




Cestus veneris o cinyel de Venus és el nom d'aquesta maravella de la natura que aquests dies per la mar d’Amunt podreu veure amb una relativa abundància. Aquest ctenòfor té forma de cinta i pot arribar a fer fins als cinc metres de llargada. Nosaltres, els que hem vist,  estaven per sota del metre. Està proveït d’uns diminuts tentacles amb els quals s’ajuda per caçar les preses, que solen ser organismes planctònics molt petits.
Les imatges les vàrem fer a la platgeta de cala Prona, era un exemplar moribund que tenia unes ferides al cos i que va ser un excel·lent model per poder-lo fotografiar amb tota tranquil·litat sense els problemes que tenim quan fem fotografia submarina des del caiac...

dimecres, 9 de maig del 2012

Accident d'una avioneta a Roses

A quarts de tres d'aquesta tarda ha sobrevolat un helicòpter d’emergències Empuriabrava, venia de la platja de la Rubina (m'ha semblat així) i es dirigia cap a Girona, a tot gas i en vol rasant. He pensat i desitjat tot el millor per l'ocupant ferit o malalt que transportés i, es que diumenge van evacuar a un nebot meu accidentat en una cursa al Cap de Creus i estem molt agraïts de la professionalitat d'aquesta gent.
Doncs aquest migdia, una avioneta que estava fent un reportatge fotogràfic a una embarcació s'ha precipitat al mar. Ha resultat greument ferit el fotògraf que anava a l'avioneta i també han hagut de ser ateses diverses persones que estaven a l'embarcació. Per més informació clica a EMPORDÀ TV o LA VANGUARDIA.

Ficedula speculigera al cap de Creus.


Aquests dies hi ha una gran excitació dins del món dels titeros (observadors d’ocells), si la primavera ja és una època excitant per sí sola, quan aquesta es presenta amb unes condicions meteorològiques especials, aleshores la temperatura puja de cop i es produeixen unes tensions competitives molt sanes i fins i tot divertides.
Dons bé, com ja sabeu fa uns dies que es va formar una gran borrasca que es va centrar sobre la península ibèrica. Els meteoròlegs la varen denominar una ciclogènesi explosiva i, li van posar el nom de Petra. Aquesta situació ha fet que des d’uns dies ençà els vents dominants hagin estat de component sud, i això, a part de fer-nos gaudir d’un mar d’ones, també ha facilitat el desplaçament de la majoria d’ocells migrants. Aquestes setmanes l’avifauna es troba fent el viatge (prenupcial) de sud cap nord i, aquest vents els hi han anat a la “ploma” de bé.
L' extraordinari del cas ha estat que una espècie de titiu anomenada Ficedula speculigera, mastegatatxes (de l’atlas?) pels amics, ho ha aprofitat i, ha fet una irrupció per aquestes terres. Resulta que és el primer cop que es té constància de la presència d’aquest ocellet, tant a Catalunya, com a la península ibèrica i això, ha provocat una gran merder dins del món dels titeros més apassionats. Aquests dies han anat bojos pel Cap de Creus, exactament per la zona de Montjoi, lloc on s’ha vist al pobre ocellet i els que l’han vist ara es passegen cofois d’haver-lo vist i els que no, s’esparraquen les vestidures i es corroeixen per dins, en el que és una competència ferotge i molt sana dins  la cursa per poder veure el màxim d’espècies hagudes i de vegades per haver.
A tots ells molts anys de competència i energia per ser com són!!!!

dimarts, 8 de maig del 2012

On s'ha fet la foto?

A veure si us animeu a participar!!!!
Aquesta setmana també és molt fàcil, però per reconèixer el lloc has hagut de veure'l des de la prespectiva marinera. Us donarem una pista "no es cap edifici de la Unió Soviètica", encara que l'estil ho sigui, és més aviat franquista.
Envia la resposta a l'adreça meva de correu-e que hi ha al costat. ANIMA'T!!!
Hi ha suculents premis que aviat descobrireu i tots són complements d'aquest esport.
El lloc de la setmana passada era la desembocadura del RIU FLUVIÀ.
Classificació general.:

Dani (aficionatalapesca) 2
Diego Mestre 2
Marti Q 3
Rosa S 3
Ernest P. 3
Xavier H. 1

diumenge, 6 de maig del 2012

On són els bitxos?

Dissabte vàrem sortir un gran grup des de Portlligat, 21 caiacs. A la sortida algú va dir... com es nota el bon temps! En aquells moments vaig recordar les sàvies paraules d’en Narcís, mestre d’atxa i constructor artesanal de caiacs i pales de fusta, ell, en l’entrevista de Thalassa de l’altre dia, va afirmar que el caiac és una embarcació d’hivern, afirmació amb la qual hi estic absolutament d’acord, i és que és a l’hivern quan et sents més còmode dins d’un caiac ideat pels esquimals, fins hi tot diria que a l’estiu, amb el sol impenitent del migdia pot ser molt dur navegar amb el tapabanyeres posat. I és que som animalets de costums i quan arriba el bon temps ens recordem del mar. Dissabte molts de nosaltres vam tenir una estranya sensació i un rumor que aviat es va tornar en crit quasi de protesta va ser, On coi són els bitxos! I és que estem mal acostumats a navegar dins d’un mar ple de vida. No hi hagut dia que no s’hagin vist tonyines des de fa mesos, però ahir ni rastre d’elles. També cal dir que sortim tard i que a aquelles hores, amb un sol molt alt i un garbí que arrissa la mar, es fa més dificultosa la visió de l’activitat marina. Ahir hi havia tones de restes de salpes (gres en cadaquesenc) flotant sota nostre i, dic restes, perquè l’efecte de les garbinades ha fet estralls sobre aquests organismes gelatinosos. També vam veure un becut ocell limícola que es trobava descansant a l’illa de Culleró juntament a tres martinets blancs, però si, realment hi havia molt menys ambient que altres dies. Amb tot això, vam comença a pensar que aviat haurem de canviar de costums i, iniciar les sortides per fer nit a fora dormint a la “belle etoile” i així aprofitar les curtes nits per poder fondre’ns amb aquest entorn per unes hores, les més belles del dia.

divendres, 4 de maig del 2012

dijous, 3 de maig del 2012

Explosió de vida

Fa tot just un mes que a la mar d'avall es va produir una explosió d'organismes gelatinosos, els quals, transformen el fons marí en una constel·lació d’aliens digna de ser observada. Aquest és un espectacle que regularment cada any succeeix a la nostra costa, mentre tots anem de corcoll  portant als nostres fills als parc temàtic situats a l'estranger, o fins i tot, alguns més sensibles intentem albirar balenes, dofins i tonyines, aquest espectacle brutal passa desapercebut al costat (sota) nostre.
No sabem si és degut a les corrents marines que aquests dies són de component sud o, poder més probablement sigui degut a la temperatura de l'aigua més freda que hi ha a la mar d'Amunt però, aquests dies ha esclatat la vida a tota la costa d'aquesta mar. 
Us deixo una petita mostra, però no us ho perdeu..., la defensa del mar depèn de l'estima que li tinguem i per estimar-lo no hi ha res com coneixer'l com més millor, si voleu seguir navegant en un mar viu, fixeu-vos amb tot el que succeeix a sota vostre que és un espectacle gratuït..., fins que en Rajoi se’n enteri!




dimecres, 2 de maig del 2012

Mort un caiaquiste per l’atac d’un cigne.


Se’m fa molt i molt difícil de creure però, aquesta és la notícia (publicada a yahoo)que s’ha publicat dies enrere i que fa referència a la mort d’un pobre caiaquista empaitat per un cigne a Chicago . Sabia que les oques són unes bones vigilants i que en els masos de l’Empordà s’utilitzaven com a defensa i avís pels visitants-intrusos. Durant aquesta primavera i, en una de les zones de treball que freqüento, hi ha un cigne que en un radi d’acció de 100 m. no deixa viure a ningú, però em refereixo a congèneres emplomallats. Carregar-se un tio de 35 anys se’m fa molt difícil de creure.
(La foto és d'un pelicà que vol practicar el nostre esport i l'he tret de la xarxa)

dimarts, 1 de maig del 2012

Foto de la setmana


Com que cada dia tenim més pescadors com a seguidors, avui i en honor dels amants de la canya i, amb la intenció d'animar-los a participar, us posem una imatge d'un dels millors indrets per la pesca des de costa.
Indret aquest on tot l'any i a tota hora hi trobarem gent tirant la canya.
Saps d'on estem parlant?
La resposta de la setmana passada.: LA BETA BLANCA (Colera)
Classificació parcial concurs: Dani 1 Diego Mestre 1 Marti Q 2 Rosa S. 2 Ernest P. 2 Xavier H. 1