--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 31 juliol de 2012

Última setmana del concurs.

Per tancar aquesta fase del concurs de identificació dels indrets emblemàtics de la Costa Brava (fent especial referència al Cap de Creus), us deixem aquesta imatge tan especial i que heu d’identificar donant el nom d’aquest racó. Com que hi ha diversos accidents geogràfics, teniu diverses opcions per escollir i totes són bones.
Espero que tots hagueu gaudit amb el joc, que no ha estat res més que això, un joc que ens ha servit per anar redescobrint aquests raconets que ens tenen el cor robat. Ara ens agafarem un descans perquè mantenir aquesta tensió durant molt de temps no és bo.

S’accepten propostes per desempatar... En cas contrari optarem per penjar la foto el proper dimarts a les 22:00 i que es deixi la resposta com un comentari de l’entrada, d’aquesta manera no hi ha trampa i tothom podrà veure qui ha estat el primer encertant.

Classificació general.:

NOM TOTAL
Rosa S. 7
Sergi B. 4
Joaquim V. 3
Santi P. 7
Dani U. 4
Dani G. 5
Marc A. 7
Rosa B. 4
Artur A. 7
Daco 1
Xavier Ars 6
Ernest P. 7
Joan Pujol 5
Toni Ll. 3
Natamor 5
Manel O. 2
Marc Vilà 5
Diego M. 7
Ernest A. 1

diumenge, 29 juliol de 2012

Comença a ser costum...
















...que cada cap de setmana faci tramuntana i que cada cap de setmana ens quedem per la mar d’avall. Si quan començava a anar amb caiac m’aterrava pensar que hi havia previsió de tramuntana pel cap de setmana, ara me’n alegro i molt!. La tramuntana és sinònim de sensacions de natura en estat pur, salvatge, inhòspita i immaculada, de mar buida,  de quedar-nos sols, de ser els putos amos de tota la costa del Cap de Creus, però aquest dissabte la tramuntana era això.: “tramuntaneta” i ens ha fet rebaixar els fums, ha estat sinònim d’haver de compartir aquest paradís tan “nostrat” amb els estiuejants, de despertar-nos del nostre fals somni i tornar-nos a la realitat pura i dura de que no estem sols. Durant les properes setmanes serà l’allau del turisme interior i, ens haurem de sacrificar, haurem de buscar les hores extremes amb més cura. Caldrà aclucar els ulls per no veure alguns comportaments, i/o mossegar-nos la llengua més d’un cop per no acabar a plantofades amb els prepotents, dominadors que es creuen els putos amos de tot, però, la roda seguirà i a la tardor les llevantades esborraran el rastre d’aquests estiuejants incívics.
Divendres vaig sortir sòl, la intenció era aprofitar el capvespre i les primeres hores de la nit per practicar la fotografia crepuscular i nocturna. Hi havia una mar de fons magnífica, l’havia provocat els vents de dijous que van ser forts i van durar fins ben entrada la nit. Onades de poc més de mig metre emblanquinaven la línea de costa impossibilitant els desembarcaments en els penya-segats més exposats. Tot i això, vaig seguir el pla premeditat per aprofitar tota la paleta de llums, fins que la incipient lluna creixent va il·luminar el paisatge martiritzat pels meteors. Tancava la sessió a les dues del matí i després calia gaudir d’una petita sessió nocturna d’inspecció  de la fauna litoral amb el lot, baques serranes, oblades, cogombres de mar, estrelles verdes enormes, cabrelles, gambetes d’esca, fosforescències, llobarrets, moll reial, i moltes Bonelies viridis, un magnífic curtmetratge per abans d’anar a dormir... Una hora després de fer-se clar, en Diego, company de l’Escola d’en Mar, va venir a despertar per convidar-me a esmorzar al seu “campament”. Va ser molt agradable poder anar a la cala veïna i prendre el cafè junt  amb als seus amics i gaudir de la serenor amb bona companyia de la Mariela, l’Ingrid i en Daniel. Un parell d’hores desprès es van afegir la resta de companys de l’escola d’en Mar i l’entaulada es va allargar més del normal. Us he d’explicar un secret, en Mútur, gran coneixedor de tot el relatiu a Cadaquès i el seu entorn (Cap de Creus), porta la intenció d’anar publicant part d’aquesta cultura al blog de l’Escola. Si això passa, no ens ho podem perdre, perquè posarà a l’abast de tots nosaltres històries d’aquesta costa i de la seva gent, moltes històries que ara per ara quedaven publicades a la Revista del poble, que ell mateix dirigeix i, que pot fer un salt important si entra a la xarxa. Ho espero i desitjo amb moltes ganes.
A quarts de dotze, aixequem la taula per anar a s’Encalladara a veure si ens deixava fer la circumnavegació i així ha estat, tots ho hem fet, fins i tot la Pilar que avui pràcticament feia el bateig de mar.  M’ha impressionat veure que quan érem a l’extrem del rec de sa Claveguera, ja entrant a mar obert de tramuntana, un iot que ens ha avançat, un cop a dins d’aquell mar una mica agitat, ha girat cua i ha tornat cap a casa seva esporuguit. Nosaltres, tot i la nostra fragilitat aparent, hem navegat  al voltant d’aquesta illa i per uns minuts hem estat els putos amos d’un mar primigeni.

Vida pura

dissabte, 28 juliol de 2012

divendres, 27 juliol de 2012

Aviat tot s'aturarà per vacances..

Et convido a un petit vol d'entrenament abans de que les vacances aturin aquest país...

dijous, 26 juliol de 2012

Revista de caiac portuguesa

Si vols fullejar la revista de caiac portuguesa clica AQUI

dimecres, 25 juliol de 2012

Lliga Mare Nostrum de caiac de mar.




Diumenge al mati s’ha celebrat la Copa Pagaia Vila de Llançà i, com no podia ser d’altra manera la tramuntana ha posat un toc distintiu local.
Les diferents categories havien de fer un recorregut que portava des de la platja de Llançà tot seguint la línea de costa fins la punta de Cap de Ras i desprès tornaven fins la boia situada a la platja.  L’anada era una qüestió de força ja que tenies el vent de cara, tot i que aquest itinerari és el que queda més arrecerat, els que no coneixen de quin peu calça l’estimada Tramuntana n’han tingut un bon tastet, s’ha de tenir en compte que les ratxes avui eren de 25-40 nusos i això, es fa notar en una competició. Una vegada arribats a la punta de Cap Ras tronaven amb el vent de popa, aquest fet provocava que en alguns trams els feia derivar, i qui no tenia en compte l’abatiment n’havia de fer la correcció amb la conseqüent pèrdua de temps i posicions. La part bona era que l’empenta del vent es podia aprofitar en un bon tram per surfejar les incipients onades que es formaven i recuperar les forces.
Tot i que no tenim les classificacions finals, podem dir-vos que el pòdium de caiac de mar clàssic ha quedat configurat per palistes del club Pagaia. Felicitats a tots els participants i a l’excel·lent organització del club Pagaia que ha previst tots els detalls.
Pel que fa a la participació de palistes, ha estat bona per un esport com aquest que no s’ha massificat. No tenim dades de participants però pel que hem vist devia estar entre els 20 i 30.    

dimarts, 24 juliol de 2012

Pregunta de la setmana.


La setmana passada demanàvem el nom d’un dels punts més emblemàtics de Cadaquès “ES CUCURUCUC”, diuen que procedeix de la deformació fonètica de cucurutxo, per la seva similitud morfològica. D’altres diuen que podria venir del mot basc “kukuruku, sinònim de l’onomatopeia del quiquiriquic del gall, hem de comptar que tant l’emplaçament com la silueta de cresta recorden el crit d’aquesta au a l’alba.
Saps en quin lloc tan fantàstic s'ha fet la foto d'aquesta setmana, fixa-t'hi bé.
Aneu fent suggeriments de com fer el desempat, 7 setmanes i 7 encertants al ple! Felicitats!!!

Classificació.:

NOM
TOTAL
Rosa S. 6
Sergi B. 3
Joaquim V. 3
Santi P. 6
Dani U. 4
Dani G. 5
Marc A. 6
Rosa B. 4
Artur A. 6
Daco 1
Xavier Ars 6
Ernest P. 6
Joan Pujol 4
Toni Ll. 3
Natamor 4
Manel O. 2
Marc Vilà 4
Diego M. 6
Ernest A. 1

diumenge, 22 juliol de 2012

Psicothalassoterapia.















Els darrers mesos els de “dalt” han donat l’ordre d’acollonir-nos a base de bombardejar-nos amb males notícies de la macroeconomia i així,  causar una profunda confusió i fer-nos finalment entrar en un estat catatònic. Doncs no! No us deixeu manipular, resistiu i reaccionarem contra aquestes injustícies de que som víctimes. És per això que us aconsello que sortiu a mar amb els vostres caiacs i sentiu la llibertat, llibertat que no podem perdre i menys deixar-nos robar pel “homes vestits de negre”.
Hem arribat a divendres amb previsions de tramuntana i la decisió ha estat fàcil, cercarem el recer de la mar d’avall. Hem sortit des de Portlligat amb el Lluís i en Manel a les vuit de la tarda, i encara estava a petar de gent. Per sort  a partir de la bocana tot el mar era nostre. Que poc gregaris que soms i quina meravella que puguem disfrutar d’un espai i d’un temps de solitud en ple mes de juliol.  La tramuntaneta de seguida ha fet acte de presència i ens ha acompanyat fins que s’ha fet fosc. Hem intentat pescar alguna cosa sense èxit i hem badat molt mentre perfilàvem la costa inhòspita d’aquest estimat CdC. Ja de fosc hem deixat els caiacs a Fredosa per pujar fins al restaurant i mimar-nos una mica. A mitjanit, a la sortida del restaurant, la tramuntana ja era forta i dificultava caminar amb les pales a coll. Hem baixat amb molt de compte fins la cala i, ens hem enfundat en els caiacs per navegar amb l’artificial resplendor del cel que, no era altra cosa que la contaminació llumínica  reflectida pels núvols i que ens ha ensenyat el camí fins la cavorca on dormirem aquesta nit esventada i fresca. Quina delícia navegar amb aquest vent per la nit, la sensació de velocitat sembla més gran i mira que no tens referències per saber-ho. El silenci trencat per cada palada, els esquitxos empesos pel vent que et van amerant poc a poc i la foscor, són els ingredients d’un exercici absolutament recomanable per la millora del nostre estat anímic.
Al mati del dissabte hi ha hagut visita cultural a la pedrera que hi ha a cala Torta. Hem estat a la barraca on feien vida els picapedrers que amb els seves escarpes i martells cisellaven les llambordes que posteriorment anirien fins la plaça Sant Jaume de Bcn i anys més tard servirien per forma part de les barricades de la guerra civil (comunicació verbal d’en Mútur). Hem trobat la font i la mina d’on treien l’aigua per mullar aquelles goles assedegades per la tramuntana, el sol i la pols de la pedra esbardellada. Hem sentit els cops de ferro contra roca fent una cançó cansada i vestida de misèria i, és que tot això passava al segle XIX però aquest matí ho hem viscut. Al 1910 van tancar aquesta pedrera i mai més se’n ha tret cap més profit. Ara encara es veuen les darreres llambordes que no van ser carregades en els pailebots (?) que abastaven als majoristes de la construcció de l’època.
En plena visita han aparegut per l’horitzó les siluetes dels caiacs dels companys de Cadaquès i un cop avisats amb un fort xiulet, com es feia abans, ens hem ajuntat per compartir l’esmorzar i així tenir forces per enfrontar-nos a la tramuntana.
Hem navegat fins el rec de sa Claveguera i allí al final dels 600 metres de passadís ens esperava aquest mar encabritada pel vent. Hem saltat onades altes, moolt altes, d’aquelles que separen els casc de l’aigua, però ella, com sempre, ha estat amable amb nosaltres i ens ha permès donar-li la volta a s’Encalladora. Amb aquest passeig ens hem injectat endorfines directament en vena, les quals, ens proporcionaran aquestes sensacions tan plaents un cop arribats a port.
Que no us deprimeixin aquesta colla de malparits que pretenen enfonsar-nos en les més absoluta misèria. Nosaltres sempre serem rics, tenim un gran tresor i el gaudim cada dia més. Aquest tresor no ens el poden robar, ni ens deixarem que ho facin. Ells ignoren el que tenim i no tenen la capacitat de sentir el que nosaltres sentim. Esperem i volem  poder fer aquestes sortides terapèutiques que no cotitzen en cap lloc, durant molt, molt de temps. ;-)

En directe

Si cliqueu AQUI podreu veure un niu d'àguila pescadora d'Estònia, és fàcil veure com els pares porten el menjar pels pollets i com els alimenten. Té el so amb directe, no t'ho perdis.

dissabte, 21 juliol de 2012

divendres, 20 juliol de 2012

Nedadors i caiaquistes

Escrit d'en Joaquim Verdalet que ha publicat el Club Pagaia a la revista feta en motiu de la celebració de la Lliga Catalana de Ciac d'aquest proper diumenge a Llançà.:
En ocasió de l'edició d'una revista per part del Club Pagaia, en motiu l'organització de la Copa Pagaia dintre el marc de la lliga Mare Nostrum de Caiac de Mar, varen proposar a Neda el Món d'escriure un article sobre l'estreta relació entre nedador i caiaquista, que he tingut l'honor i el plaer d'escriure. El podeu llegir a continuació.
Un projecte com el de Neda el Món, on l’objecte principal és organitzar travessies de llarga distància en aigües obertes i no competitives, en espais naturals, de manera sostenible, nedant pel plaer de nedar i integrant persones amb diferents capacitats i nivells, no seria possible sense l'estreta implicació dels caiaquistes del Club Pagaia.
És un orgull però, sobretot, molt tranquilitzador per Neda el Món poder comptar amb l'experiència dels palistes del Pagaia. Són fundamentals. Fonamentals abans de començar la travessia, pel seu gran coneixement de l'entorn marí i pel seu punt de vista proper del medi en el que nedarem. I fonamentals durant la travessia. Gràcies al Club Pagaia, Neda el Món ha pogut desenvolupar un efectiu protocol de seguretat.
Els caiaquistes són la primera línia de seguretat i els que estan més pròxims al nedador i a les embarcacions. Tenen un punt de vista privilegiat del desenvolupament de la prova, estant sempre en contacte amb l’organització per poder coordinar-se amb la resta de mitjans de l’operatiu de seguretat.
Els palistes guien els nedadors en la direcció correcte durant la prova, avançant-se a possibles perills, com zones poc profundes, i reconduint el rumb del qui es despista. A més, tenen una missió encara més important: donar suport al nedador. Suport no només a nivell d'orientació, avituallament, incidències o rescat, sinó fent una cosa que els surt de dins: donant ànims, tal i com expliquen molts nedadors al acabar les nostres travessies. Un “vinga”, “ja queda poc” o “ja es veu l'arribada” ajuden a fer braçades i són una empenta cap a l'arribada.
Els caiaquistes del Pagaia mantenen l'equilibri entre la professionalitat i el caliu humà. Saben donar-li un toc familiar a les travessies. Són el germà gran dels nedadors, sempre presents, però sempre a una distància prudent. Sempre apunt i a l’aguait per estar al costat del qui ho necessiti, disposats a donar el millor d'ells mateixos.
A Neda el Món rebem molts comentaris positius sobre la seva gran feina. Anar a ritme de nedador no resulta mai gens fàcil, especialment en els dies de mar moguda. Si a més el caiaquista ha d’anar pendent de l'un i de l'altre, queda més desprotegit davant les onades, fet que mai ha impedit que hagin desenvolupat la seva tasca amb excel·lència.
Si una característica tenen els integrants del Club Pagaia és que, a més de fer-ho molt bé, amb organització, previsió i una professionalitat envejable, sempre estan buscant la manera de fer-ho millor. Aquest afany de superació, de posar-se el llistó més alt, els apropa als nedadors. Uns palada a palada, altres braçada a braçada, amb un objectiu comú: gaudir del mar superant-se a si mateixos.
Mil gràcies palistes del Club Pagaia per estar al costat dels nedaddictes i amb Neda el Món!

dijous, 19 juliol de 2012

Somnis estroncats.

Diuen que la violència genera violència. Què podem esperar d’una societat que viu rodejada d’ella ? doncs ens trobem que hi ha molta mala llet i això, és el que els hi ha succeït als companys que intentaven fer dues travesses amb caiac durant aquestes darreres setmanes.
Per un costat en Nuno, un caiaquista portuguès que havia començat el seu periple al voltant de la península ibèrica a Cerbère, no va anar més enllà de l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona). Allí va buscar refugi de la mala mar i allí va trobar la mala llet que gasten alguns “ninyatos” que li van trencar el caiac i el somni. Per sort s’ha pogut refer i, ara està a punt de tornar a sortir... per més info
Per un altre costat, en Juan Peguero un bomber de Huelva va sortir de Àguilas per fer un periple anomenat “Trans Andalus-Algarbe” (1.000 qm), en etapes de 45-60 qm/dia. Ell també va topar amb el gamberrisme, per dir-ho suaument i, el seu somni va quedar trencat una nit en una platja d’Almeria als pocs dies de la sortida....per més info
Amb això tampoc cal que penseu que és millor quedar-se a casa, ni molt menys! Però, dir-vos que, personalment en el lloc que em sento més segur, és quan dormo sota el cel estelat en el punt més allunyat de la civilització, allí entre les feristeles salvatges estic molt a gust i segur, i no, a prop de les poblacions, on hi habiten els energúmens subproductes de la societat actual.

dimecres, 18 juliol de 2012

Avís per a navegants

Els companys del projecte Ninam fan una xerrada dirigida als navegants a motor titulada "Els perills de la nàutica d'esbarjo:eines per garantir la protecció dels cetacis de la Costa Brava" avui dimecres 18 de juliol de 2012 (19h) a la Casa de Cultura de Girona. L'acte l'organitza Projecte NINAM ( 8 anys d'investigació en biodiversitat marina i cetacis a la Costa Brava, Parc Natural de Cap de Creus) i l'Associació de Naturalistes de Girona (celebra els seus 30 anys d'història preservant la natura).
Aquesta presentació pretén convocar al sector de la Nàutica d'Esbarjo i Clubs Nàutics ja que acullen a aquells usuaris de motores ràpides que estan exercint amb la seva mala pràctica de la navegació responsable, danys sobre els dofins mulars (l'única espècie de dofí resident que ens queda a la Costa Brava). Per evitar que la població desaparegui de les nostres aigües estem oferint xerrades al col.lectiu nàutic per tal de oferir-lis informació de primera mà per a que col.laborin amb la seva bona pràctica de la navegació, la custòdia i la protecció d'aquests emblemàtics mamífers marins tan amenaçats (Directiva Hàbitats 92/43/UE:anexe II i IV).

dimarts, 17 juliol de 2012

Escabetxinada!!! :-(


Escabetxinada és el que hi hagut aquesta setmana passada, el nivell era una mica més alt, però no esperava aquest resultat. També hi hagut una baixada d’entrades al blog. Hi ha relació entre les dues coses? Què esteu enfadats?  Esperem que no....
La resposta de la setmana passada era múltiple, podíem dir que era la punta de GATILLEPIS o la punta de GATILLOPS i, si anem lluny en el temps hi ha una cartografia francesa que l’anomenen CAP NEGRE. Es tracta de la punta que tanca pel sud la badia de Portbou. Guapo el nom, no?
A la part de sota hi ha la cova d’en XAMUIXA, en Xamuixa era el motiu o malnom d’en Joan Carreres, antic verdulaire i propietari d’una fonda a Portbou, pot ser que el nom sigui en el seu honor o a una nissaga de Llançà de mercaders de peix, verdulaires i, d’aviram molt assidus a Portbou...
Aquesta setmana posem una pregunta molt més fàcil, però haureu d’estudiar bé la imatge, continuem amb noms musicals....Quin és el nom de l’illot de la foto?

NOM TOTAL
Rosa S. 5
Sergi B. 3
Joaquim V. 3
Santi P. 5
Dani U. 4
Dani G. 4
Marc A. 5
Rosa B. 4
Artur A. 5
Daco 1
Xavier Ars 5
Ernest P. 5
Joan Pujol 4
Toni Ll. 2
Natamor 3
Manel O. 2
Marc Vilà 4
Diego M. 5
Ernest A. 1

diumenge, 15 juliol de 2012

El paradis el tenim a casa.













Aquest divendres he visitat a la meva amant en solitari, he de reconèixer que fer-ho és molt emocionant. Mirar-li als ulls immensament blaus, em produeix una esgarrifança que recorre tot el cos i provoca aquella sensació tan especial que tan sols els enamorats poden percebre.
Divendres a la tarda embarcava a Portlligat a les vuit del vespre, el garbí encara era fort i ella estava pigallada de blancalls. Tot just sortir per la bocana es produeix el canvi de vents, ràpidament me’n adono que la tramuntana també vol fer-nos companyia i ja se sap que això d’ajuntar-se tres és senzillament explosiu. La mar de garbí té les onades grans de vora el metre d’alçada, en contra, les ràfegues de tramuntana li fan el rínxol i, aixequen la cresta en direcció contrària.., acabo moll com un ànec.
Per l’hora que era no podia empitjorar i em nego a tornar a port. Per sort a partir de Cudera tot canvia i tan sols queda la mar de fons del Garbí. Ja sabem que ella, la Tramuntana, té unes arrancades molt folles, però desprès, en les distàncies curtes és força negociable. Sí que hem de saber renunciar quan es posa veritablement folla, aleshores és intractable i millor deixar-la que s’ho faci sola.
He dedicat les darreres llums del dia i primeres de la nit a fer fotografia crepuscular i nocturna, el mar mogut m’han ofert l’oportunitat de fer imatges amb sedositats. Posteriorment amb un rosegó de pa a la mà i el fuet a l’altra, he anat fent algunes fotos de la via Làctia, total que se m’han fet les dues de la matinada amb un tres i no res i m’he obligat a anar a dormir, d’altra manera no pararia i, és que quan estàs a gust el temps passa volant.
No sé si ho heu provat, però quan estàs en contacte directe amb la natura ens surten els “bons” instints primaris. També m’he dedicat a la pesca, per allò de la supervivència, i ho he fet amb el trident, res de canyes i altres sofisticats sistemes. Fitora en mà, tal com si fos un home primitiu (primari és el que soc) he anat saltant pels rocs i fent guaites per tenir finalment un resultat que ha estat més que acceptable i, avui a casa dinarem peix de roca.
Més tard, a les onze del matí, han “irromput”  plàcidament al petit paradís els amics de l’Escola del Mar que els havia avisat que feia nit a la mar d’Avall. Eren la Pilar, en Josep, en Miquel, el Diego i en Mútur. Hem estat conversant llargament fins que ens hem adonat que ens consumíem el matí. Hem anat a buscar la tramuntana fins a s’Encalladora i allí com nens enjogassats que som, hem gaudit d’un mar en moviment. El retorn cap a casa  s’ha fet seguint el riu de vent i aigua que avui estava dinàmic. Plenament esplaiats i immensament satisfets hem comprovat que el paradís el tenim a casa.

dijous, 12 juliol de 2012

L'aigua de la Terra

Tots tenim força assumit que el planeta terra té una part molt important d’aigua, aquest és un concepte que se’ns ha explicat i que mai se’ns havia exemplificat com ara podeu veure en aquesta imatge. Realment tota ella la podríem enquibir dins d’una esfera de poc més de mil quilòmetres de radi. Millor és una imatge que mil paraules. No? Per més informació clica AQUÍ. (Informació facilitada per la nostra corresponsal a la xarxa Aroa García Poncela)

dimecres, 11 juliol de 2012

Audouinii.

Aquest és el nom específic que defineix a la gavina corsa, una gavina que estava considerada en perill d’extinció i que en els darrers anys les seves colònies de cria s’estan estenen per tot Catalunya. Larus audouinii va arribar al Delta de l’Ebre a principis dels anys 80 i va formar una colònia de cria a la Punta de la Banya, lloc on vaig fer la foto que il·lustra aquest post durant la circumnavegació del febrer de 2011 (queda bé dit així). Aquesta colònia va assolir la xifra màxima de 15.000 parelles, tot i que es considera que el nombre estabilitzat està entre les 11 i 12.000 parelles a l’actualitat. Ara han aparegut altres colònies a Sant Carles de la Ràpita, Delta del Llobregat i alguna a Sant Martí d’Empúries. Es creu que aquesta “dispersió” dels nuclis de cria, sigui motivada per la pressió dels depredadors (guilles o guineus) a la gran colònia de la Punta de la Banya.
Pel Cap de Creus la podem veure esporàdicament, per diferenciar-la haurem de fixar-nos amb el color del bec, el qual, és de color vermell coralí. Si en veieu alguna no dubteu en comunicar-ho al Parc Natural.

dimarts, 10 juliol de 2012

Foto de la setmana


La resposta de la setmana passada era.: “LES ILLES FORMIGUES”.
Aquesta és la resposta d’en Diego Mestre que ens il·lustra pel mateix preu i que fa d’aquest concurs un espai de retroalimentació cultural.:
“L’arxipèlag és el de les illes Formigues, a uns 1300 m de la costa, entre Palafrugell i Palamós. Pel que sé tots dos pobles fa temps que es disputen la seva possessió, tot i que administrativament pertany a tots dos municipis.
Com ja deus saber aquest indret va ser escenari de la batalla naval on Roger de Llúria (1285) va vèncer la flota francesa de Felip III. Després de la batalla i de recuperar Roses per la corona d’Aragó, el company Roger va deixar per la història el comentari: “A partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó”. Sembla ser que uns tres-cents presoners francesos ferits van ser ofegats (així no patiren més) i uns altres tres-cents foren cegats abans de ser enviats de tornada cap al seu país, guiats, això sí,  per un altre presoner deixat borni, no fos que no trobessin el camí. Tot aquell amb prou butxaca per pagar el seu rescat va mantenir la vista i la vida”.

Pregunta d’aqueta setmana “QUIN ÉS EL NOM D’AQUESTA PUNTA O DE LA COVA QUE HI HA”. En realitat teniu dues preguntes, però tan sols hi ha un punt en joc. El perfil de la part alta sembla una urpa d’un ...... Tots dos noms són molt musicals i us en recordareu per sempre més....
Classificació general.:

NOM TOTAL
Rosa S. 4
Sergi B. 3
Joaquim V. 3
Santi P. 4
Dani U. 4
Dani G. 4
Marc A. 4
Rosa B. 4
Artur A. 4
Daco 1
Xavier Ars 4
Ernest P. 4
Joan Pujol 4
Toni Ll. 2
Natamor 3
Manel O. 2
Marc Vilà 4
Diego M. 4

dilluns, 9 juliol de 2012