--------------------------------------------------------------------------------

divendres, 31 agost de 2012

"Incidents"


Que l'Antàrtic cada cop és més una rambla ho sabem tots, i una de les conseqüències més normals és l'aparició d'incidents de diferent nivell. Aquest iot brasiler, el "Mare sem fim", jeu a les seves aigües desprès de ser engolit pels gels davant de la costa de l'illa rei Jordi.
Més imatges de la seqüència de l'enfonsament AQUÍ.

dijous, 30 agost de 2012

Dondice banyulensis.




Té com a nom comú Godiva taronja, és el nudibranqui més gran que podem veure per aquestes aigües, pot assolir els 7 cm de longitud. Té el cos cobert de cerates d’un taronja molt llampant i travessat per unes línies blanques que la la fan molt bonica. Els rinòfors són de color taronja i més petits .
Fins fa poc s’anomenava Godiva banyulensis, lo de banyulensis ve de Banyuls sur Mèr, ja que es tracta d’una espècie endèmica i que va ser descrita a partir d’exemplars capturats a Banyuls i, lo de Godiva és en honor la Lady Godiva. Poder també haurem de passejar la seva bellesa nua pel riu Manzanares i així aconseguir que ens rebaixin els impostos que ens estan ofegant.

dimecres, 29 agost de 2012

Flabellina affinis.







El nom comú d’aquest opistobranqui de l’ordre dels nudibranquis és Flabellina violeta. És relativament fàcil de trobar-lo per la seva coloració aposemàtica, indicadora de la seva toxicitat i un senyal de perill per als seus depredadors potencials que ni la toquen. Pot agafar color rosa, violeta o malva. Els rinòfors (banyes) organs sensorials estan anellats horitzontalment (lamelats). S’alimenta raspant amb la seva ràdula (llengua) els hidrozous del gènere Eudendrium. És hermafrodita i les seves postes guarneixen els eudendriums de color violeta.
És el més comú i abundant de les aigües del Cap de Creus junt amb Cratena peregrina.

dimarts, 28 agost de 2012

Cratena peregrina.







Aquest és el nom d’un dels opistobranquis o llimacs marins que ens hem trobat pels penya-segats de cap de Creus aquests dies d’agost. Pot fer fins a 5 cm de longitud i el podem observar sense haver d’anar molt avall, tot i que es troba fins als 30 metres de fondària.
Les protuberàncies que li cobreixen el cos blanc, tenen una coloració molt llampant, de fet per elles hi circula el contingut estomacal, ja que són prolongacions del sistema digestiu, això fa que la coloració depengui del que estigui menjant.
Per trobar-lo cal saber on hi ha hidrozous del gènere Eudendrium, és el seu aliment predilecte. De la seva morfologia destaca també els organs olfactius i d’orientació anomenats rinòfors i que són de coloració taronja.
Per reproduir-se, són hermafrodites, clava el seu penis en forma d’agulla a traves de la pell de la seva parella. Les postes són cintes d’espiral de color blanc.
Amb l'aliment assimila toxines que guarda a les terminacions de les cerates i d’aquesta forma es protegeix dels seus depredadors.
És una espècie molt comuna al Cap de Creus.

diumenge, 26 agost de 2012

Ara ve del sud, ara ve del nord.














L’altre dia vaig rebre una petició mitjançant el “feixbuc” d’en Martí i en Marc per sortir a navegar junts. Em va fer molta il·lusió. És d’admirar que hagin sacrificat, als seus divuit anys, la nit del divendres per sortir a navegar i no de “farra”.  
Com que la connexió amb els deus del mar és cada dia millor, aquests ens van procurar un bon garbí per al divendres a la tarda, que va bufar amb certa intensitat fins ben entrada la nit. Això va donar el grau d’emoció al recorregut de sortida i el va fer una mica tècnic. A la matinada va entrar la nostra amiga la tramuntana i va deixar una atmosfera neta, seca, temperada i lliure de mosquits (Aedes mariae), cosa que era d’agrair  després de la setmaneta d’onada de "canvi climàtic" (calor) que hem tingut.
Divendres al sortir de Portlligat amb en Martí, en Marc i en Pi, ens varem dirigir directament a ensenyar-los-hi la cala que tots voldríem compartir amb la nostra “xurri”. Aquests racons que ens ofereix el Cap de Creus, s’han de saber i els hem de compartir, sobretot amb la gent que tenim la seguretat que seran respectuosos amb l’entorn. Allí se’ns va fer de nit, tot i això, posteriorment vàrem anar a un altre lloc més ample per dormir, fent una curta però emocionant navegació nocturna amb garbí que no oblidaran mai.
La nit la vàrem completar, desprès de sopar, anant al millor local nocturn de la zona a fer la penúltima copa, una barraca de pedra seca que té més de dos-cents anys i que és una mostra del treball que es feia en aquests desolats paratges allà pel segle XVIII abans que la fil·loxera aniquiles les vinyes.
L’endemà al matí i després d’esmorzar  vam fer la punta del cap de Creus. En aquella hora els quebecs (corbs marins) es van repartint per totes les cales per poder pescar abans de que arribi la “marabunta” de barques dels estiuejants, enormes espiadimonis (Anax imperator) també van caçant mosques i mosquits que troben per les platgetes. Entrem a “sa coua de S’Infern”, que en aquell moment rebia una llum espectacular, d’allí  vam travessar fins a Messina, però la tramuntana que en aquell moment bufava (F4-5), desaconsellava quedar-s’hi, en cas de pujar la intensitat hagués estat un parany difícil d’escapolir-se’n.
En Pi i en Marc havien de marxar abans,  i entrant per Boquelles els vam acompanyar fins a Portlligat, no sense saludar al Juan amo espiritual de l’illa de Portlligat i personatge popular estimat per tothom qui hagi entrat a l’illa aquests darrers 20 anys. Amb en Martí hem acomiadat la sortida fent una cabussada amb aperitiu al Cap d’en Roig.

divendres, 24 agost de 2012

dijous, 23 agost de 2012

Una Recepta

Us adjunto un link d'un magnífic article d'en Carles Ginès de com cuinar aquests dies els popets, amb ceba o amb tomata. Clica AQUI

dimecres, 22 agost de 2012

S’acaba el temps...



El 21 de setembre s’haurà exhaurit el termini per haver presentat el pla de gestió de tots els LIC’s (Lloc d’Interès Comunitari) proposat fins l’any 2006 del Mediterrani. També cal haver declarat aquests LIC’s com a Zones d’Especial Conservació.
Segons sembla pocs països han fet els deures i això, que resten esposats a ser sancionats econòmicament.
Serà el nou context de crisis una excusa per no sancionar l’obligada protecció de tots aquets espais costaners. Possiblement un altre motiu per continuar amb aquesta lenta agonia dels hàbitats marins mediterranis i en definitiva, una agonia de tots nosaltres que ens hi sustentem.

dilluns, 20 agost de 2012

Cara a cara












Aquest divendres i per tercer cop consecutiu sortiria a fer nit sol, cara a cara amb la mar. Ha estat una sortida “dureta”,  i no és que hagi fet mal temps, encara que la humitat nocturna era molt alta i ho deixava tot ben xop. Per a mi “dura” és quan la llum no em motiva per una de les finalitats que tinc, la fotografia. Hi havia una grisor desencoratjadora, se’m va fer impossible trobar-li el costat bo i, mira que hi ha cels tapats i grisos que són deliciosos, però la boira alta o núvols baixos de divendres eren lletjos o no vaig saber aprofitar-los.
El mar va estar mogut fins altes hores de la matinada per un garbí persistent, hi va haver un moment que fins i tot pensava que perillaria la pesca del matí. El nivell de l’aigua era alt i amb les onades que hi havia em vaig veure obligar a deixar el caiac  ben estacat amb un cap a les roques de l’illa Plana o Messina. Sortosament a quarts de quatre, va encalmar i de mica en mica va anar quedant una mar plana. La nit com us he dit, va ser humida i fosca, de tant en tant es podien veure algunes estrelles. La única companyia que tenia eren els petits grills (Grillomorpha uclensis? ) i formigues que surten a la nit i cerquen tot allò que han deixat els gavians i pugui ser digerible pels seus petits i soferts estomacs. Escamots d’aquests diminuts artròpodes van explorar el meu cos durant tota la nit, bé avui tan sols els hi he deixat accedir al cap, ja que vaig fer ús del sac de dormir per evitar la humitat ambiental. Quan s’envaeix el seu espai  cal establir una convivència pacífica, de vegades els hi deixo alguna ofrena en forma de rosegó de pa i així estan distrets i no empipen tant...  
A punta de dia em vaig prendre un suc de fruita i unes galetes i em vaig disposar a pescar l’esmorzar de veritat, el de forquilla i ganivet. Un cop a l’aigua i armat amb la canya escada de calamar,  els serrans anaven pujant d’un a un, el límit era set exemplars, amb això en feia prou per treure’m la gana del matí. Quan en portava mitja dotzena, noto una picada forta i abans de recollir la línea, veig com la canya es vincla com si hagués enrocat, el cor em fa un salt i estic segur que a l’altra punta hi ha algun habitant d’aquest fons rocallós que es nega a pujar. Durant una estona vaig anar jugant, tirant i deixant córrer la línea, intentant fer-lo sortir del seu cau, de cansar-lo. El meu cap anava pensant qui era el que estava a l’altre costat del fil, un serrà rabassut i fort com un roure? Un pop famolenc?  Un mero jove i inexpert? Un déntol de vuit quilos que em faria perdre tot el matí per treure’l i que posteriorment em fotografiaria amb ell per enveja dels meus amics,..... però no va poder ser, no en vaig saber prou i finalment la cameta va cedir i va pujar el plom sòl. Si alguna cosa aprens quan t’inicies amb l’art de la pesca, és a saber resignar-te. Acabat el somni delirant decideixo anar a esmorzar i preparar-me per entrar al petit paradís que hi ha sota l’aigua.
Avui tinc la intenció de documentar quines espècies d’opistobranquis poblen les parets de l’illot. Tot i que el matí continua sent gris, decideixo agafar la càmera per començar a empaitar llimacs. Finalment crec que n’he pogut documentar tres espècies que en un altre moment us ensenyaré. La cabussada en aquest lloc és una de les experiències naturalístiques més recomanables que us puc oferir.  Això sí, si decidiu anar-hi sigueu respectuosos i no toqueu res, seria un sacrilegi malmetre aquest santuari marí.

diumenge, 19 agost de 2012

Un dimecres especial









Aquest dimecres hi hagut conjunció, era festiu, hi havia la sortida de l’Escola d’en Mar i, teníem onades. El garbí havia estat fort durant tot el dia i ens deixava una tarda de mar de fons i onades “divertides”. Sortosament a l’hora d’entrar a l’aigua va començar a encalmar i ens va permetre disfrutar d’un mar buit de barques i al punt per ser divertit sense haver de patir “gaire”.

divendres, 17 agost de 2012

El servei de la posidònia.


Diuen els científics que els bosc tropical és capaç de capturar 300 tones de carboni per Ha i any, docs penseu que ara s’ha publicat un estudi a la revista “Nature Geoscience” en que es demostra que les praderies marines en són capaces d’emmagatzemar 800 tn/Ha/any!!!
Tot i que aquestes praderies ocupen tan sols un 0.2% de la superfícies marina, capturen i enterren el 10% de tot el carbó que absorbeixen els oceans.
A diferencia dels boscos, les praderies marines són capaces d’emmagatzemar el carboni orgànic durant segles, fins i tot mil·lennis. La posidònia mediterrània pot arribar a gruixos superiors als 4 metres i això vol dir un bon grapat d’anys.
La posidònia està en perill i, degut al canvi climàtic podria disminuir en un 90% a mitjans de segle XXI, això vol dir l’extinció funcional.
El serveis ambientals que ens proporcionen estan valorats en 14.000 € per Ha i any.
Podem fer-hi nosaltres alguna cosa per evitar la seva destrucció?
Què us sembla?
Fem alguna acció amb les barques fondejades sobre aquestes praderies de les cales del CdC?