--------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 29 octubre de 2012

A la boca del llop.



Aquest dissabte hem sortit amb els companys de Portlligat, erem nou i tots estàvem conscients de que era una sortida per extremar les precaucions, bé, tots, tots, no.
A les 10 h del matí entràvem a l’aigua il·lusionats com sempre i una mica temorosos per no ser sorpresos pel llop que ja udolava per la costa del Rosselló. Sabíem que de mica en mica la força de la tramuntana aniria creixen fins fer-se de força 11, això és un temporal de màxima categoria, senzillament un vent  huracanat.
Per sort a aquella hora bufava un fil de Tramuntana més aviat fluix. Hem palejat fins la punta del Cap de Creus, el mar era buit, per no haver, no havia ni ocells marins, la majoria es trobaven a redós en els penya-segats. Tan sols mar endins, a prop de Messina hem pogut albirar els empaits d’unes tonyines gegants, les quals,  han quedat delatades per un grup de gavians i mascarells. Si, avui els mascarells els vèiem arran de costa, senyal de que mar endins la navegació no estava be.
A la punta, els més agosarats han volgut fer el canal de sa Claveguera  però, del costat de fora les onades començaven a ser d’un alçada i virulència importants. La majoria hem girat cua i cap a Portlligat. Malfet! Havíem de girar tots, però, som majors d’edat i cadascú és responsable d’un mateix. A l’arribar al final del canal de sa Claveguera, just a la gola del llop, una onada ha agafat al company i l’aixecat i expulsat pels núvols, a ell i al caiac. Sort que es tracta d’un excel·lent nedador , tot i que la massa d’aigua on es trobava s'enfonsava, ell no ha perdut la calma i desprès d’ingerir una bona quantitat d’aigua ha sortit a l’exterior. El rescat ha estat difícil i ha durat mitja hora o més. Per sort,  un hora més tard, als penjadors de Portlligat, ens ho contava amb una rialla a la cara de nen entremaliat. N’ haurem après alguna cosa?

diumenge, 28 octubre de 2012

divendres, 26 octubre de 2012

Noè Font una promesa del Kite surf


En Noè ha mamat de ben petit el poder-se moure per l'aire, si el seu pare ha estat tot un campió de l'ala delta ell ha agafat una modalitat més aquàtica per fer-ho. Aquí teniu un vídeo seu.:




dimecres, 24 octubre de 2012

dilluns, 22 octubre de 2012

Els plàstics maten les baldrigues.



La baldriga cendrosa és un ocell marí que veiem pel Cap de Creus i que té una població molt important a les illes Canàries.
En un estudi fet i publicat recentment a Tenerife, s’ha comprovat que les baldrigues cendroses trobades mortes en aquesta illa havien ingerit en un 80%, plàstics.
L’estudi es va fer entre el 2009 i el 2011 i es van recollir baldrigues joves que normalment es desorienten amb les llums de les poblacions costaneres i queden al mig dels carrers, moltes d’elles es recuperen i són tornades al mar, però d’altres moren. Són aquests exemplars morts amb els que s’ha fet l’estudi del contingut estomacal, de les 85 baldrigues estudiades, 71 tenien plàstics i d’aquests plàstics, un 50% eren d’origen de l’activitat pesquera i la navegació.

dissabte, 20 octubre de 2012

Scotoplanes globosa

Aquest és el nom d'un rar animaló de les profunditats, però que familiarment el podrem anomenar porquet marí.:

divendres, 19 octubre de 2012

El llevant de les botes.




Amb retard com l’any passat però ha arribat. Li diuen el llevant de les botes, perquè venia a l’època de treure-les dels cellers i estanyar-les abans de fer les veremes. Ara, el raïm està collit i fermentant en botes d’acer.
Aquests dies les orades i bonítols picaven amb molt de deliri, segurament que sentien l’arribada d’aquest canvi de temps. També són dies bons per anar a trenc d’ona i provar de tocar algun sard o llobarro. Qui ho sap molt bé és la gent magrebí, aquesta tarda mentre he anat a capturar aquestes imatges, han aparegut pels penya-segats alguns bons pescadors d’aquelles contrades.
Possiblement que el cap de setmana l’haurem de passar sense navegar, però l’espectacle del mar revoltat el tenim assegurat. No te’l perdis! 

dijous, 18 octubre de 2012

Menys rorquals.



Resulta que fins ara es pensava que la població de rorquals mediterranis era de 3.500 exemplars aproximadament, però resulta que estaven mal comptats. Ara sabem que hi ha una part d’aquestes balenes, les segones més grans del món, que estaven mal censades. Ens referim a les que es mouen per la zona de l’estret de Gibraltar i el mar d’Alborà. Part d’aquesta població pertany a  l’Atlàntic, però que es solapen amb les mediterrànies a l’ entrar per l’estret .
Aquesta sobrevaloració s’ha descobert desprès de l’estudi detallat de més de 30.000 hores de gravacions dels sons emesos per aquests rorquals. S’ha pogut diferenciar els exemplars provinents de l’Atlàntic dels que són autòctons.
Esperem que aviat puguin enviar aquests reconeguts científics que estudiïn els sons emesos pels humans i, es pugui corroborar l’existència d’una població de catalanoparlants a la zona oriental de la península ibèrica, el Rosselló i algunes illes de la Mediterrània, la qual es diferencia de la resta de llengües existents.   

dimarts, 16 octubre de 2012

Perquè s'enterboleix la Fosca?



El web Recerca en Acció ens explica aquest fenòmen que succeix a la Fosca durant els mesos d’estiu.:


“A la línia de costa, els ports, espigons i estructures diverses generen una extensió d’aigües litorals confinades i tranquil•les on la dilució dels materials rebuts per part del continent (per exemple els nutrients) és difícil. A més a més, en mars com la Mediterrània, amb escassa amplitud de marea, el confinament de les aigües incrementa molt el temps de residència i redueix la turbulència. Podem dir que hem creat nous hàbitats amb característiques particulars: elevades concentracions de nutrients i baixa turbulència, condicions que afavoreixen l’establiment de proliferacions de microalgues, particularment dinoflagel•lades i determinades diatomees.
A la Fosca s’hi donen proliferacions de Alexandrium taylori , una alga microscòpica dinoflagel•lada d’unes 30 micres de diàmetre. La cèl•lula té un flagel que li dóna la capacitat de desplaçar-se verticalment. Així cada dia puja i baixa un metre i mig en qüestió d’hores. A mesura que el dia avança les cèl•lules es desplacen cap a la superfície buscant la llum i es fa evident la seva presència en forma de taques verdes ben delimitades i properes a la costa. Aquestes taques són visibles des de terra i des de l’aire”.

diumenge, 14 octubre de 2012

Radikal Mar Brava 2012


Han estat dues probes de 7 i 1,5 quilòmetres de longitud, la primera ha de ser la més llarga que es fa a la Costa Brava. En la darrera imatge podreu veure al Pere que, als seus 80 anys ha tingut el coratge de completar la distància de 1,5 i, ho ha fet per davant d'altres nedadors que els hi portava 6 dècades!











dijous, 11 octubre de 2012

dimecres, 10 octubre de 2012

Exposició fotogràfica "SOS Paisajes de Mar"


 Aquesta exposició és una iniciativa del prestigiós fotògraf de natura José Benito Ruíz i es composa d'un munt d'imatges d'una qualitat, bellesa i sensibilitat pròpies d'un professional com ell. Però les fotografies no són el fi en si mateix sinó que són un medi. El projecte "SOS Paisajes de Mar" és un projecte molt ampli i ambiciós que té com a finalitat el conscienciar i influenciar sobretot a les autoritats competents de la necessitat de protegir tot el litoral espanyol. La exposició és el resultat d'un any de treball en 22 províncies espanyoles (que inclouen les 3 catalanes costaneres) i 12 illes. La exposició es mantindrà a la Facultat de Biologia de la UB, al hall de l'Edifici Margalef des del dia 10 fins al 31 d'Octubre. El primer dia de la exposició fotogràfica ens acompanyaran part del personal implicat directament en el projecte que explicarà molts detalls de la iniciativa i les coses que ja han aconseguit en matèria de conservació del litoral, que són moltes. Sense dubte és un acte molt interessant i enriquidor que no t'has de perdre!
La presentació tindrà lloc a la Sala de Graus, el mateix dimecres 10 d'Octubre a les 12:00 hores. 

dimarts, 9 octubre de 2012

diumenge, 7 octubre de 2012

Donació de sang.






 


Anar a la Prona sempre ha estat una donació altruista de sang que un exèrcit de tècnics sanitaris disfressats de mosquit se’n cuida d’extreure. Feia moltes setmanes que no dormíem al refugi  i, aquest divendres hi hem anat a celebrar l’arribada de la temporada tardor-hivern. Alguns de nosaltres no recordàvem el que representa pernoctar en aquest paradís. En el cas de no portar sistemes de defensa física i psíquica per combatre a aquests xuclasangs, estàs perdut i pots acabar histèric. 
Divendres a darrera hora arribàvem al refugi una colla de bons amics però amb algunes sentides absències. Anàvem equipats per fer un sopar d’altíssim nivell culinari i, així va ser. Un aperitiu de fruits del mar ens van distreure mentre es coïa un suquet d’escòrpora i llagosta. Tot ho vàrem regar amb un extensa selecció dels millors vins d’aquesta terra, al final la llagrimeta va brollar pel plaer obtingut amb aquestes menges.
A la matinada una munió de petits vampirs ens va recordar que s’havia d’anar a tirar la canya, i així ho vàrem fer. Els serrans no van parar de picar i entre ells també vam tocar algun sard. Ja podreu endevinar que és que vam esmorzar, no? ;-)
Satisfets i contents vàrem retornar cap a Port de la Selva desprès de compartir unes hores d’èxtasis que tan sols amb la pràctica del caiac podem assolir.

Al vespre vàrem anar al club nàutic de Llançà on es celebrava l’aniversari del Club Pagaia. Va ser una bona oportunitat per saludar als companys del club i conèixer-ne de nous. Al final del sopar va haver-hi l’entrega de premis del concurs de fotografia. Des d’ara tenim un nou gatget (càmera Gopro) per poder immortalitzar els moments viscuts al mar i que podrem compartir amb tots vosaltres..., ara toca adaptar l’ordinador de casa per poder processar els vídeos i aprendre a fer-ho funcionar tot.    

dissabte, 6 octubre de 2012

Radikal MarBrava



Si vols anar a fer de voluntari amb el caiac per acompanyar els nedadors de la Radikal 2012 a Palafrugell apunta’t  AQUÍ 
L’organització et convidarà a esmorzar, un pic-nic (dinar) i t’emportaràs una samarreta de record.

dijous, 4 octubre de 2012

El fadrí que hauria de ser pubilla.



El fadrí és aquella persona jove (o no) que encara no s’ha casat, però en el mar també és el nom que se li dona a un peix molt vistós i llampant que darrerament s’ha fet molt comú pel Cap de Creus. Possiblement estiguem parlant d’un dels peixos amb  colors més cridaners i inconfundibles que composen la ictiofauna d’aquesta costa.
Té les dimensions d’una juliola, els mascles, més grans, poden arribar als 25 cm, però, normalment ens trobem amb femelles i joves d’uns 15-20 cm. El seu cos és extremadament  acolorit, té el que s’anomena “dicromatisme sexual”, les femelles i els mascles són de colors diferents. Les femelles són pardoverdoses amb una línia vertical fosca en cada escata i cinc bandes verticals blavoses, el cap està jaspiat de blau. Els mascles en canvi tenen el cap vermell fosc jaspiat de blau celeste i el cos és verdós. De segur que si aquest estiu us heu cabussat amb la intenció de gaudir del ric i diversificat fons marí del cap de Creus l’haureu vist.
La distribució geogràfica d’aquesta espècie, de nom científict Thalassoma pavo, és d’aigües calentes (termòfil). A l’Atlàntic es troba des de Portugal fins al golf de Guinea i, a la Mediterrània és comú a la part més meridional, per exemple se’l coneix molt bé, per la seva abundància, a les Illes Balears.
Tal i com hem dit, es tracta d’una espècie termòfila, la seva presència i abundància poden anar lligades a l’escalfament de les aigües degut al canvi climàtic. El Cap de Creus té les aigües més fredes del litoral català i darrerament el fadrí és molt comú trobar-lo pels roquissars i alguers de la costa, podríem estar, doncs, davant d’un signe inequívoc d’ escalfament global.
Té una forma de desplaçar-se molt peculiar, és mou utilitzant les aletes pectorals, que les bat molt ràpidament. Si el vols fotografiar, t’ho posa francament difícil per aquests  moviments frenètics i exasperants.
El títol de l’article té a veure amb el canvi de gènere que fa aquest peixet al llarg de la seva vida. Resulta que són “hermafrodites seqüencials” . Què vol dir això? Doncs que hi ha exemplars que neixen femelles i al llarg del seu desenvolupament es transformen en mascles. D’aquí que a l’observar aquesta espècie en les cabussades estiuenques, veurem moltes més femelles que mascles. Per aquest motiu potser seria més encertat denominar-los “pubilles” en comtes de “fadrins”. La penetració del masclisme arriba a tots els nivells de la societat i el filològic no s’ha escapat. Tanmateix, en el cas dels peixos sembla que hi ha una certa equitat de gènere. No és gens rar trobar moltes de les espècies més comunes del Cap de Creus que tenen una denominació comuna femenina, com ara és el cas de l’escorpora, l’aranya, l’agulla, la morena, la mòllera, l’escurçana, la tremolosa, l’oblada, la verada, l’orada, la salpa, la càntera, la juliola, la vaca serrana, la forcadella, la castanyola, la llambrega, les bavoses, la llissa, la sèrvia, l’agulla, la tonyina, etc, però en aquest cas i degut a que la ciència va anar per darrera de la denominació popular, aquesta va denominar al Thalossoma pavo com a fadrí, quan poder hagués estat més encertat dir-li pubilla, per la major proporció que hi ha d’exemplars femella enfront dels mascles.
Per aquest mateix motiu i, com que hi ha tantes femelles, té una taxa de reproducció molt alta. Els mascles solen tenir uns harems molt ben assortits. Quan l’espècie arriba a un lloc nou, ràpidament el colonitza i s’hi fa molt comú, fins i tot podríem dir que abundant. Possiblement és el que pot està passant a hores d’ara a les aigües del Cap de Creus amb els fadrins que haurien d’haver estat pubilles.

dimarts, 2 octubre de 2012

1er Premi del concurs de fotografia Pagaia


Segons els resultats publicats a la web del club Pagaia, la foto feta aquest estiu a la cala Bona, ha guanyat el primer premi del concurs de fotografia de caiac.
Aquets concurs ha estat organitzat pel Club Pagaia i està dins dels actes per la celebració del desè aniversari de la seva fundació. Un dels objectius del concurs ha estat l'assortir d'imatges el fons documental del club i que també servirà per l'edició d'un calendari commemoratiu d’aquests primers 10 anys.
Ja podeu imaginar com ens sentim: “Oe, Oe, Oe, Oe, Oeee, Oeeee.....”
Dissabte al vespre es farà el sopar de celebració del “Dia del Club Pagaia” i es farà l’entrega dels premis al club nàutic de Llançà. Us hi esperem per poder celebrar-ho junts!