--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 31 de gener del 2013

Xarrups (Slowly) 2.





Continuant amb aquesta nova secció, avui us presentaré uns treballs fotogràfics que encara no estan acabats però, que m’agradaria compartir amb vosaltres. El tema està en que estic intentant de captar el moviment i/o la velocitat, en el nostre cas del caiaquista i, m'agradaria que tingués l’aspecte d'una pintura impressionista. Arribar a aquesta fita ja seria la repera. Sé que pot semblar una mica pretensiòs i que sigui un objectiu molt alt, però per poder avançar s’ha d’arriscar i treballar molt.
Darrerament he estat dos cops a la Fosca per veure com en Marc i la seva colla fan surf amb els caiacs de mar. Com que aquesta tècnica és molt física, he preferit gaudir de l’espectacle des de la platja estant, el que si he fet és emportar-me la càmera de ventar fotos. El resultat fotogràfic ja l’heu vist. També he experimentat amb la càmera per anar una mica més enllà de la congelació del moviment típic dels esports.
Normalment per congelar el moviment posem aquell símbol que hi ha a les càmeres automàtiques on hi surt una persona corrent (posició d'esports) o també podem fer una configuració manual, per exemple com que haurem de mirar d’utilitzar una velocitat alta , com més alta millor per congelar el moviment,  això ho farem jugant amb un diafragma obert i posant un valor d’ISO alt. Tot dependrà de la quantitat de llum que hi hagi aquell dia, com més millor! Aquesta seria una forma de fer-ho convencional, però en el cas de voler donar la sensació de moviment cal fer una configuració contrària. En el cas que estic provant, el que vaig fer va ser utilitzar una sensibilitat baixa, 100 ISO, tancar al màxim el diafragma (F16-22) perquè hi entri la mínima llum possible i, el més important de tot, posar una velocitat baixa per captar el moviment sense que la foto ens surti “borrosa” i que ens aporti el que busquem, que en aquest cas és la sensació de moviment i velocitat.
El resultat el podeu jutjar vosaltres mateixos (el treball està en procès), a partir d’aquí entraríem en el món o l’univers del gustos de cadascú i en la discusió si a uns els hi agrada congelar el moviment o aquesta vessant més "artística". 
Salut, feina i amor! ;-)

dimecres, 30 de gener del 2013

Serem autònoms energètics abans que independents?


En el món dels éssers vius s’han descrit tota una colla de relacions que es poden establir entre ells (parasitisme, simbiosi, etc.). En el món dels humans també són força diverses les tipologies de relacions que es poden establir entre els individus o entre els col·lectius. En definitiva, n’hi ha de bones i de dolentes, les bones són aquelles en que el resultat de la relació beneficia d’alguna manera a les dues parts i les dolentes sempre n'hi ha un que s'emporta la pitjor part (vegis la nostra història com a poble oprimit).
Doncs bé, tornant al món dels éssers vius, resulta que s’han descrit algunes excepcionalitats sorprenents, un d’aquests casos el trobaríem en el llimac de mar que pot obrir el debat de les especulacions científiques. Aquests llimacs mengen algues i es queden amb els seus cloroplasts que realitzen la funció fotosintètica, però la cosa va més enllà i resulta que dins del ADN del llimac han trobat gens idèntics de l’alga, el mecanisme d’incloure aquets gens dins del propi ADN porta de corcoll als investigadors. 



Aquest mes de gener s'ha divulgat un dels darrers descobriments, s’ha descrit les relacions que s’estableixen entre una salamandra i unes algues. Resulta que la salamandra dona suport físic i protecció a l’alga i, aquesta li proporciona l’energia pel seu desenvolupament.
D’aquí poc ens trobarem botigues de “Tatoos” on ens incrustaran algues a la pell que actuaran com cèl·lules energètiques i deixarem d’alimentar-nos!  Adéu a sucar la molla de pa dins del rovell de l’ou ferrat...,  no m’agrada!!! 
Ara que tal i com anem amb el tema de la independència de Catalunya, poder abans serem capaços de fotosinteitzar que d'obtenir la independència del nostre país...., tampoc m'agrada! ;-)

dimarts, 29 de gener del 2013

Paint a fish, un gra de sorra.


En Toni Llobet, un dels millors ( pel meu entendre, el millor) pintors de natura d’aquest país, autor de les guies de tots els parc naturals de l’editorial Brau, és també i quan li queda temps seguidor  del nostre blog, és per això que ens proposa una entrada per difondre una campanya  dirigida als que negocien la política pesquera europea de la propera dècada.
Tu també pots pintar un peix!
La campanya “Paint a Fish”, que promouen un munt d’ONGs europees (New Economics Foundation, Greenpeace, WWF i OCEANA, entre d’altres) , vol cridar l’atenció sobre la necessitat de canviar la política pesquera europea. Em sembla un repte difícil, aquest de fer-se sentir a base de dibuixos… però intentar-ho no costa gaire!
La campanya coincideix amb els estadis finals de la negociació de la Política Pesquera Comunitària, que té lloc cada deu anys, i és una oportunitat per contribuir a fomentar de forma decisiva la pesca sostenible a Europa.
Paint a Fish és, també, una iniciativa educativa, que inclou materials pedagògics per ajudar mestres i pares a treballar la temàtica de la pesca sostenible a l’escola i a casa, adaptats a diferents franges d’edat.

diumenge, 27 de gener del 2013

Relaxament

Com a mínim un cop a l’hivern baixem al Fluvià, normalment ho fem en dies de molt forta tramuntana o de fred glacial, sempre és espectacular  navegar per aquest riu en condicions d’hivern extrem.  Aquest dissabte era mancat d’alguns d’aquest al·licients, tot i això estava esplèndid, ple de reflexes que convidaven a la introspecció i el relaxament. El món del caiac dona per molt, fins i tot per la pura contemplació i el “dolce far niente”. Hem trobat a faltar al blauet, l’àliga pescadora i les moles de llisses i ens hem trobat algun pescador i el nou llaüt de l'equip de rem de Sant Pere Pescador...










dissabte, 26 de gener del 2013

divendres, 25 de gener del 2013

Noé Font a Brasil


En Noé Font és una jove promesa del Kite, que aquests nadals se'ls ha passat al Brasil navegant amb els millors kitesurfistes del món. Ens ha enviat el trailer del video que està preparant. Estem asiosos de veure'l sencer.
Felicitats pel gran treball, Noé!

dijous, 24 de gener del 2013

dimecres, 23 de gener del 2013

150 aniversari d'una balena !


El proper diumenge  27 de gener el Museu de Ciències Naturals de Barcelona celebra el 150 aniversari de la seva emblemàtica balena amb una Gran Festa animada pel científic de La partida de TV3,  Dani Jiménez.  La celebració s’iniciarà amb els seus divertits experiments a les 11h del matí i, de la seva mà,  els participants construiran la balena més gran del món i faran que el seu cor bategui (Stop motion).  Finalment, es desvetllarà el nom guanyador del concurs popular  Posa un nom a la Balena i es lliurarà un iPad mini al seu autor/a.
El Museu organitza una sèrie d’ activitats a l’entorn de l’aniversari d’aquest cetaci, l’esquelet del qual ha presidit durant molts anys una de les sales d’exposicions del Castell dels Tres Dragons i en l’actualitat es troba al vestíbul del Museu Blau. Entre d’altres activitats, s’ha  promogut el concurs  Posa un nom a la Balena en el qual han participat 850 persones amb un total de 623 propostes diferents. El juratn’ha seleccionat 10 però el nom final, que es donarà a  conèixer a la Gran Festa d’ Aniversari, s’ha decidit per votació popular. 
Amb aquesta celebració, el Museu commemora  que fa 150 anys, una balena de l’espècie rorqual comú (Balaenoptera physalus) de gairebé 20 metres de llargada i una tona de pes, va encallar a Llançà mentre es dirigia a la mar de la Ligúria a alimentar-se  com acostumen a fer els individus d’aquesta espècie.
Breu història de la Balena del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Una balena de l’espècie rorqual comú (Balaenoptera physalus), de gairebé  20 metres de llargada i una tona de pes va encallar a Llançà el juny de 1862.  La notícia va sortir  als diaris i va atraure la visita de personatges il·lustres com Narcís Monturiol o Paul Gervais,  un reputat zoòleg francès que va voler comprar l’esquelet però tant el poble de Llançà com les autoritats van preferir que es quedés a algun Museu de Catalunya.
El viatge en vaixell de la Costa Brava a Barcelona va ser el primer d’un seguit de trasllats que aquest esquelet ha resistit al llarg de 150 anys.  El seu destí  inicial va ser la Universitat de Barcelona però també ha estat exposat al  Museu Martorell, a dues ubicacions  dins el Castell dels Tres Dragons  fins que a l’estiu del 2011,  després d’un llarg procés de restauració de l’esquelet,  va arribar  al Museu Blau. Les dimensions del vestíbul del nou espai permetien penjar la balena al sostre en posició d’immersió. Per fer possible una instal·lació d’aquestes característiques, amb 44 cables d’acer,  va ser necessari un treball multidisciplinari amb la participació d’arquitectes, estructuralistes, experts en grans muntatges i especialistes en  assemblatge d’esquelets de cetacis. 
L’espècie
El rorqual comú és la segona espècie de cetaci més gran després de la balena blava. Viu en tots els oceans i mars excepte els més freds. Pot arribar a fer 27 metres de llarg, tot i que els exemplars que viuen al Mediterrani no superen els 22 metres. Pot pesar fins a 55 tones. Té una sola cria que en néixer fa uns sis metres i que és alletada per la mare entre sis i set mesos.
A la costa mediterrània, a l’estiu, es poden observar freqüentment rorquals comuns quan es desplacen cap al mar de Ligúria, on s’alimenten. El seu cos sobresurt parcialment de l’aigua i respiren per la part superior del cap. Mengen petits crustacis i peixos, fins a 4.000 quilos al dia. A vegades se n’han trobat exemplars encallats en platges del litoral català. . Com totes les altres espècies de cetacis s’ha vist afectada per l’acció de l’home, i es troba protegida per vàries legislacions vigents. 

dimarts, 22 de gener del 2013

Edmaktub

Edmaktub - Proyecto aeromodelo from Valeria Pugliese on Vimeo.

L’Eduard Degollada i en Josep Mª Alonso són veterinaris que van fer el seu doctorat sobre la recerca anatòmica, clínica i patològica de mamífers marins i, ara fa dotze anys que van crear l’associació Edmaktub dedicada a l’estudi i divulgació del medi marí. Aquest mes han publicat un article a la revista Quercus (revista espanyola degana en l’observació, estudi i defensa de la natura) en que expliquen com han desenvolupat un sistema de seguiment de cetacis, per fer-ho utilitzen petits avions i helicòpters teledirigits, amb ells poden apropar-se a les balenes i dofins sense molestar-los gaire i, com que aquests aeromodels van equipats amb càmeres, poden fotografiar i gravar imatges que d’altra manera seria impossible. Us deixem el link i aquest vídeo de l’Associació.


dilluns, 21 de gener del 2013

La Fosca i els seus genets de les ones


Si cliques sobre les imatges pots anar al Picassa i posteriorment veure-les a pantalla complerta.
Imatges d'ahir diumenge a la Fosca. Gràcies a tots, vells i nous companys. Ha estat espectacular!

diumenge, 20 de gener del 2013

Programen saquejar el Cap de Creus

Desenterrem les destrals de guerra!
Vaixell de prospecció arrossegant les sondes que provoquen les explosions nocives (imatge de la propia companyia)

Estem entrant en un punt de no retorn. Primer ha estat la bombolla immobiliària la que ha esclatat junt amb tot el femer  d’anys de corrupció política i, ara estem en el preludi de la crisi energètica que serà el preàmbul de la gran crisi dels aliments i, tots continuem empresonats a les llars sense reaccionar.., pensant que el gran perill és que ens vinguin a robar a casa un grup de lladregots violents, quan el gran saqueig es produeix a fora de casa amb tota la corruptela i amiguisme que ens governa..
La darrera notícia que fa mesos ja començava a cuejar ha tornat als diaris, volen fer prospeccions al subsòl del Cap de Creus per la recerca de combustibles fòssils. La tècnica que utilitzaran tindrà un efecte  molt negatiu per aquesta reserva natural de recursos biològics que és el canó del CdC i és de TOTS.
Ja n’hi ha prou! Si us plau, mireu amb atenció els programes dels vostres partits polítics abans de votar i feu-ho amb conseqüència als seus continguts. Si no ho fem, millor quedar-se callats i aguantar la que ens ve a sobre, lo d’ara no és res. No tenim excusa, tots en som responsables i ells coneixen les nostres febleses. 

divendres, 18 de gener del 2013

Les coses del feisbuc



L'altre dia mentre tafanejava al “feisbuk”, vaig veure que una companya tenia una imatge d'una estelada a la qual et podies adherir i compartir, ràpidament vaig adonar-me que aquella foto era meva, es tractava de la foto publicada l'11 de setembre i que és d'una estelada que per aquells dies onejava al cim de l'illa de Portaló a la Mar d'Amunt. Mireu l'entrada de l'onze de setembre.
Doncs, vés per on, aquesta imatge ha estat utilitzada per algú i a dia d'avui té més de 21.000 adhesions i 1.515 persones l'han compartit. Segur que és la foto més vista de les que he fet al llarg de la meva vida, TOT UN ÈXIT. La veritat que em satisfà molt, tot i que des del punt de vista tècnic no tingui res. 
També tinc molt clar que si algun dia, trobés una foto en un fulletó publicitari turístic d'una empresa privada..., això em faria reaccionar d'una altra manera i possiblement entraria en una profunda depressió existencial i maleiria el ossos d’ algú..., també entenc que els fotògrafs professionals maleeixin els ossos de tots els que compartim “alegrement” les nostres imatges.  

dijous, 17 de gener del 2013

Una nova secció.: Xarrups (slowly).



Com que cada vegada se’m fa més difícil tenir material per publicar (dec estar en crisi) i com que la gent amb qui em trobo, sempre solen dir-me que aprecien molt les imatges que penjo en el blog, he decidit anar més enllà i a partir d’ara publicaré imatges  de paisatge del Cap de Creus i els espais més propers. Les compartiré amb vosaltres i us explicaré com s’han fet. D’aquesta manera si algú s’anima, pot provar d’anar fent el que intento fer jo, aprendre a robar la bellesa de l’entorn i emportar-me-la cap a casa en format digital ;-), soc un lladre de la bellesa!
Totes les imatges o, quasi totes, estan fetes amb llarga exposició, són crepusculars o nocturnes i per mi tenen una màgia molt especial. La secció la denominarem “xarrups” o “slowly”, no ho sé, potser tots dos  i, es que es tracta d’un producte que es genera molt poc a poc, lentament i s’ha de consumir d’aquesta manera fent petits xarrups.
Per començar us presento la imatge més calenteta que tinc, és d’avui dimecres 16 de gener a les 18:20 , l’he fet no gaire lluny de casa, en un dels estanys que esquitxen la plana de l’Empordà. Per fer-la, he utilitzat una Canon 550D, equipada amb un objectiu Tokina 11-17 mm, o el que és el mateix una càmera reflex amb un gran angular que és un objectiu òptim per la fotografia del paisatge. Aquestes càmeres permeten fer exposicions del temps que un vulgui (la velocitat s’ha de posar en posició B o Bulb). En aquest  cas el temps d’exposició ha estat de 55 segons. El diafragma l’he tancat una mica per tenir major profunditat de camp i aconseguir aquest temps d’exposició que em permeten captar el moviment dels núvols i d’aquesta manera donar-li dramatisme a la imatge. La sensibilitat també ha estat la més baixa que permet la meva càmera, 100 ISO i l’objectiu estava a la posició de 11 mm. Un filtre degradat gris davant de l’objectiu, m’ha permès compensar al camp, la il·luminació del cel i l’aigua.
El que buscava era dramatisme, i el cel amb els núvols desordenats em dona aquesta sensació de trasbalsat (atormentat), de fet acabava de passar un front fregant l’Albera i el CdC, l’entrada de la tramuntana era incipient. Potser no és una imatge per penjar al capçal del llit però sí que pot donar aquestes sensacions inquietants que us dic. No?
Fora bo compartir la vostra opinió, us agrairia de tot cor que aportéssiu els que vulgueu, el vostre comentari. Gràcies per avançat!   

dimecres, 16 de gener del 2013

Albirament excepcional de tortuga Llaüt al CdC


Transcripció literal de l'article aparegut al butlletí Nº 20 del mes de desembre de la Societat Catalana d'herpetologia en que es cita l'albirament d'una tortuga llaüt a Llançà.:

"Nova observació de tortuga llaüt Dermochelys coriacea (Vandelli, 1761) a la costa catalana"
Joan Ferrer (1), Jordi Peralta, Dani Plana & Dani Bertran (2)
1): Societat Catalana d’Herpetologia, Museu de Ciencies Naturals de Barcelona. Museu Blau,
Plaça Leonardo da Vinci 4-5, 08019 Barcelona.
La tortuga llaüt Dermochelys coriacea (Vandelli, 1761), espècie catalogada
actualment com a en perill crític d’extinció a nivell mundial (Rivera et al 2011, Masó et al 2011), ha estat citada en molt poques ocasions (menys d’una dotzena) al llarg de la costa catalana (Pascual, 1985; Castanet et al. 1989; Llorente et al.1995). La primera cita de la que es té constància és un exemplar vist a Banyuls de la Marenda el 1863. La següent observació documentada correspon a un individu observat a Salou el 1891. Fins al 1955, en que se’n pesca un altre exemplar a la Badia de Roses (Durany, 2003), no hi ha constància de cap més observació de l’espècie. A Portvendres, l’octubre de 1981 es va capturar un exemplar a 4 milles
al N-NE. El 3 de setembre de 1983 es va capturar un altre exemplar amb unes armellades (tremall) al Port de la Selva, davant de cala Cativa. Aquesta tortuga mesurava 1’45 m. de longitud i 1’43 m d’amplada de closca i anava acompanyada per un grup de peixos pilot (Naucrates ductor).
Més recentment, el 1993, es va observar un altre exemplar al delta de l’Ebre, prop de l’Ampolla. El 27 de setembre de 1997 se’n va trobar una de morta entre Canet i Sant Ciprià. L’ultima cita coneguda correspon a un exemplar de 400 kg que va morir a la costa de Sitges, el juliol de 2010 (Ferrer et al. 2012). Butll. Soc. Cat. d’Herp. 20 (2012) 122
El dia 19 d’agost de 2012, cap a les 19.30, es va observar una tortuga llaüt adulta d’aproximadament 2 metres de longitud total (el cap inclòs) i una amplada de closca d’uns 140 centímetres, prop de la platja de les Carboneres, situada al nordoest del cap de Creus (TM de Llançà, Alt Empordà). Coordenades 42.368437, 3.169802. L’observació es va fer a uns 150 metres de la costa per part de tres dels autors d’aquesta nota, que practiquen submarinisme amb assiduïtat en aquesta zona i que no van tenir problemes en acostar-se a l’animal, que nedava a mitges aigües d’un fons de roques i sorra d’una profunditat de 14 metres. En el moment de l’albirament la tortuga estava submergida a uns 10 metres de fondària i al cap d’uns dos minuts d’observació es va allunyar en direcció nord.
També anava acompanyada per un grup de peixos pilot (Naucrates ductor), 3 adults d’uns 30 o 40 cm de longitud que la seguien en tot moment. Aquest peix és una espècie pelàgica que acompanya taurons o altres peixos pelàgics i també tortugues marines, dels quals és comensal (s’alimenta de les restes del seu menjar i dels seus ectoparàsits), fet que li proporciona protecció davant dels depredadors. Només es coneix un antic lloc de posta de tortuga llaüt al Mediterrani (Bruno, 1986), que a més a més era secundari, ja que el principal lloc de posta es troba a les costes del Gabon (Àfrica occidental central) on sembla que hi hauria la major concentració de tortugues llaüt del món (amb més de 15.000 exemplars). La resta
de punts on es reprodueix es troben entre Florida (EUA) i La Guaiana (Amèrica del Sud) i entre Malàisia i Austràlia.
El canó submarí del cap de Creus, que es troba a uns 3 quilòmetres de la costa (amb una llargada de 40 quilòmetres i una fondària que arriba als 1.400 metres) i l'elevada biodiversitat de les seves aigües possiblement tingui alguna relació amb el fet que aquest sector de costa catalana (juntament amb la resta del golf de Lleó) sigui d'on provenen la majoria de cites d'aquesta espècie de tortuga tan rara al Mediterrani nord occidental. De fet, la presència d’adults d’aquesta espècie (la més pelàgica de totes) prop de la costa no es considera normal (Salvador et al.1998, Marco et al 2009). L’esmentat canó representa una àrea d’aflorament de nutrients,
per aquest motiu és un hàbitat preferent per a diferents espècies de cetacis, sobretot el rorqual comú (Balaenoptera physalus), dofí llistat (Stenella coeruleoalba) i dofí mular (Tursiops truncatus). Alhora, també es podria tractar d’una zona òptima d’alimentació per als exemplars adults de tortuga llaüt (com zona de pas, almenys).
Tot plegat recolza la importància que tindria la protecció d’aquest sector pel que fa a la conservació de nombroses espècies amenaçades i en perill d’extinció. Cal tenir en compte que la restricció de la pesca també repercutiria molt positivament en la recuperació de les espècies comercials (malgrat l’opinió contrària i les critiques expressades per algunes de les confraries de pescadors de la zona).
Malauradament, resta aturat el Projecte de Reserva Marina transfronterera, prevista conjuntament amb l’Estat francès i que abraçaria l’esmentat canó, enllaçant les Butll. Soc. Cat. d’Herp. 20 (2012) 123 Reserves Naturals marines del Parc Natural de Cap de Creus amb la Reserva Natural Marina del Rosselló (situada entre Cervera i Banyuls de la Marenda).
AGRAÏMENTS
Volem donar les gràcies a la Gemma Gonzàlez (Projecte NINAM) per la revisió del text. I també a l’Eduard Marqués (mardamunt.blogspot.com) i el Pau Calero pel seu ajut.

dilluns, 14 de gener del 2013

Terratrèmol al Cap de Creus

Avui hi hagut un terratrèmol al Cap de Creus, s'ha produit al matí, però la notícia m'ha arribat aquesta tarda, un company geòleg ho ha publicat al facebook. Us deixo l'enllaç amb l'Institut Geogràfic Nacional espanyol.

diumenge, 13 de gener del 2013

Agredolça









A la part central de la foto hi ha el cap d'un corb marí emplomallat al niu.
Avui hem sortit per la costa de Begur, hem palejat des de la platja de Pals fins Tamariu. Ha estat una sortida de migdia, com sempre. L’hem fet amb l’Albert de Selva de Mar, amb ell sempre he navegat pel Cap de Creus i avui era el primer dia que el traiem.
Aquesta és possiblement el tram de la Costa Brava més conegut i més valorat pels que han sabut vendre el NOSTRE paisatge i, ho escric amb majúscules perquè entenc que el paisatge pertany a tots els pobles i no als especuladors que n’han tret un partit posant-li preu i venent-lo.
Agredolça és la sensació que tenia al acabar la sortida, en que hem pogut gaudir d’un mar buit de barques d’estiuejants, avui érem més caiaquistes passejant que barques, sis en total. Els penya-segats estaven pràcticament com fa segles,  els gavians s’ha assolellaven en els sortints de les roques. Els corbs marins emplomallats ja coven els ous en els nius senyalats de blanc i, dins de l’aigua, apareixen algunes meduses (Pelagia noctiluca) caçant al voltant de les taques de fitoplàncton que el sol i les altes temperatures dels darrers dies han fet aparèixer.  Vist així segueix sent la mateixa costa que amb tant encert va descriure en Josep Pla, però ell tan sols va veure l’ inici de l’explosió urbanística que ha patit aquest paisatge i avui, tot i que el mar era buit, els penya-segats segueixen coronats per la munió de cases i apartaments que l’embruten i degraden. Qui sap si d’aquí uns segles tot això haurà acabat i, el pas del temps es menjarà  aquestes estructures artificials implantades per l’home..., esperem que així sigui.
Malgrat tot, pensem que som uns privilegiats i avui hem gaudit d’un mar que ens el fem nostre per unes hores. D’aquí poc hi haurà més caiaquistes que palejaran per la nostra costa a l’ hivern, la nostra és una activitat esportiva, que està en consonància amb el medi marí, no l’embruta, ni el degrada i és pura harmonia. 

dijous, 10 de gener del 2013

dimecres, 9 de gener del 2013

Ionquis del peix



Què els japonesos estan bojos pel peix és un fet força evident sentint les informacions que en venen d’aquella part del mon i resulta força preocupant. Possiblement aquest deliri que tenen en consumir qualsevol tipus de “producte” del mar, està aniquilant molts dels esser vius que poblen els oceans i mars de tota la terra. Penseu amb la caça “científica” de balenes, les carnisseries de dofins o el quasi extermini de tonyines.
Quan llegeixes aquestes notícies reflexiones i penses que coi faran quan no quedi res al mar..., doncs senzillament el que ja estan fent, inverteixen els diners que facin falta per criar-ho en granges i, quan algun pescador capturi de forma excepcional algun exemplar salvatge, pagaran una indecent quantitat de diners per poder-ho devorar.
Llegiu aquesta notícia publicada a la Vanguardia en que explica que un nipó ha estat capaç de pagar 1,3 milions d’euracos per una pobra tonyina de 222 quilograms...., simplement un preu de droga pura i dura. 

dilluns, 7 de gener del 2013

El Palau de la Llum


Desprès d’una setmana de vacances avui reprenem les publicacions del blog i esperem que de mica en mica anem agafant ritme. Hem aprofitat aquests primers dies de l’any per visitar un lloc al que li tenim una estima especial, el Delta de l’Ebre. Si fa dos any el vaig visitar en solitari per circumnavegar els diferents espais més emblemàtics, aquesta vegada hem estat un grup de 21 bons amics.
L’allotjament per a un grup tan nombrós no és fàcil, però hem tingut el gust de descobrir un lloc perfecte per estar, es tracta de les “Barraques d’en salvador”, són unes construccions tradicionals com el seu nom indica i  estan totalment equipades amb tot tipus de comoditats per fer que l’estada sigui còmode i agradable, tan sols us diré que en arribar i veure com era aquest indret més d’un dels integrants varen dir “jo d’aquí ja no em moc”.
El programa que portàvem era el de conèixer el Delta, uns per terra i els més atrevits per l’aigua. Teníem programat tres rutes de diferent nivell de dificultat i vàrem poder fer un 50% del programa, el vent de Tramuntana va impedir acabar-lo. Les tres rutes eren navegar al voltant dels espais més emblemàtics del Delta, la Badia dels Alfacs-Punta de la Banya, Illa de Buda i Badia del Fangar.
Els dos primers dies la presència de la Tramuntana va fer que ens dediquéssim a l'etnografia en comptes de la navegació. Destacarem la preparació per nosaltres d’un dels plats més apreciats del Delta, “l’anguila amb suc”. Per poder fer-ho vàrem anar a la pesquera del Canal Vell i allí vam adquirir tres quilos d’anguiles vives, el fet de comprar als pescadors artesanals, és una manera de contribuir a la conservació d’una activitat de baix impacte ambiental i l’experiència de preparar les anguiles, un fet inoblidable pels que van participar en la seva elaboració, una feina que la podríem definir com “relliscosa i feixuga”. El resultat final va ser apreciat de diferent manera, al ser un peix d’aigua dolça i de forma i gust peculiar, alguns paladars no varen poder provar l’exquisida menja.
Les dues sortides que vàrem poder fer, va ser la de circumnavegar la Badia del Fangar, un dels llocs que considero que recull l’essència del que és el Delta i que encara no està dins de les rutes turístiques. El darrer dia vam navegar des de la Gola del Migjorn fins la mateixa punta del Delta, aquí vàrem haver de recular perquè la Tramuntana va impedir  sortir a mar i donar-li la volta a l’Illa de Buda.
Us deixo un recull de les imatges d’aquests dies que són molt millors que les paraules que pugui escriure i aprofitem per donar les gràcies als companys, Rosa Sadornil, Rosa Bardès, Martí Portell, Ernest Pous i Lluís Canyet que ens han deixat els seus caiacs i que han fet possible elevar la sortida a la categoria de inoblidable. Moltes gràcies companys, us en devem una altra!