--------------------------------------------------------------------------------

divendres, 29 de març del 2013

Buscant vestigis prehistòrics.


Divendres al vespre i desprès d’endreçar tot el material de navegació i donar per acabada la setmana de paleig,  rebo una trucada d’en Manel i m’explica que vol anar a un punt de la mar d’Amunt on hi pot haver vestigis de pobladors prehistòrics, ràpidament li dic que si, som-hi ! Quina manera tan bona de concloure la setmana de paleig.

Desprès d’uns quants anys de navegar i recórrer aquesta costa, encara ens sorprèn cada vegada que li fem una visita fixant la vista amb els detalls.





Dissabte vam fer una caminada per un tram de costa molt poc trepitjat i, tots dos vàrem tenir la sensació d’estar dins d’un museu a cel obert. Els petits detalls ens meravellaven, per exemple veure la resistència dels càdecs als forts vents de Tramuntana que durant dècades els van torturant i, ells es resisteixen a morir, sobrevivint en unes condicions extremes, recargolant-se i agafant les soques unes formes impossibles, però que reflecteixen tot el seu historial de vida sotmesa, i que s’ha quedat amb un aspecte raquític i paupèrrim, però absolutament ple de bellesa. Els més ufanosos són els que busquen la protecció de les roques i, ai! del que s’atreveixi a superar l’alçada de la roca...

Els afloraments rocallosos també ens mostren totes les pressions que han patit al llarg de milions d’anys de vida endògena i, observem com els microestrats, que denoten el seu origen sedimentari, es mostren absolutament entortolligats, plegats i replegats per aquestes pressions rebudes.
Fins i tot, hem pogut veure com el falcó peregrí ja està covant els seus ous, té el niu en un dels lloc més inversemblants que mai havia vist i, els pares ja es preparen per alimentar els pollets aprofitant els pas dels ocells migrants, aquests cauran degollats per les seves urpes d’una forma fulminant i neta..., indolora.
Fins i tot hi ha cales mai vistes per ningú que apreixen als teus ulls i mai més les pots trobar.

Tenim un paradís dominat per la tramuntana, en aquest reialme tan sols hi ha lloc pels més forts i resistents i són aquests els que habiten la mar d’Amunt.

dijous, 28 de març del 2013

La Punta del Fangar.


La badia del Fangar i el seu braç de sorra és un lloc magnífic per la pràctica de la fotografia, tot ell és una postal.
Per aquesta sortida m’havia marcat un objectiu fotogràfic, es tractava de fer una fotografia del far de la punta del Fangar,. Es un far aïllat com són la majoria dels fars i aquest es troba al bell mig del braç nord del Delta de l’Ebre, és el meu lloc predilecte. L’avantatge és que la fotografia la volia fer nocturna, això significa que ens quedaríem a dormir per aquesta zona i això sí que pot ser un problema, per aquesta època les nits són fredes i durant aquests dies amenaça de ploure, per la qual cosa optem per portar una tenda de campanya, però al mig de la sorra no serà fàcil plantar-la . Per sort vàrem escollir un lloc elevat i ens vam lliurar de quedar envoltats per l’aigua en plena nit.


La Mediterrània té petis canvis de nivell de l'aigua que en un lloc planer pot significar extenses inundacions.
L’objectiu de fotografiar el far no va ser el reeixit que esperava, un cel ennuvolat es va interposar i m’obligarà a tornar-hi, serà un plaer pels sentits tornar a intentar-ho.
Al mati següent quan marxàvem navegant ens vàrem creuar amb en Ramon, ell és un marisquejador de Sant Carles que cada dia es guanya la vida recollint cloïsses i navalles. Havia estat enrolat en un vaixell tonyinaire, reconeix que varen esquilar la població fins la pràctica extinció, ara té molt clar que les explotacions han de ser sostenibles. Ens explica que els 8 marisquejadors amb llicència de la zona tenen una reglamentació pròpia més exigent que la oficial, que s’entenen molt bé i que el mar és la seva vida i l’han de cuidar. Tot els estris que porta són fets per ell de forma artesanal, ens ha impressionat molt la duresa de les condicions del seu treball i la seva filosofia de vida.



dimecres, 27 de març del 2013

Badia dels Alfacs.


Dimecres saltem des d’Àger fins a La Cava (Deltebre). Aquí ens allotgem a les”Barraques d’en Salvador”, cases tradicionals amb sostre de borró, envoltades d’arrossars i amb un estanyol amb espècies d’aus domèstiques i salvatges. El preu és molt interessant en aquesta època de l’any i el lloc està absolutament equipat amb totes les comoditats que tots tenim casa.

La primera sortida la fem per la badia dels Alfacs, el recorregut supera els vint quilòmetres i cal prendre-se’l amb calma. El caiac llisca sobre un aigua absolutament transparent i poc profunda, estem dins d’un aquari farcit d’organismes,. Acostumat a les parets rocalloses dels penya-segats de la Costa Brava, aquí les espècies es distribueixen sobre un fons planer de sorra, allí hi habiten les buscades navalles i els grúmols (cloïsses) , on de tant en tant apareixen grans boscos de posidònia amagatall de moles de peixets com els joells , o emergeixen altes muntanyes, que no són res més que les nacres gegantines que serveixen de suport a esponges, algues i cucs filtradors, en definitiva un espai diferent on l’amant del mar tindrà l’oportunitat d’entrar en contacte d’una forma còmoda i assequible amb tot aquest petit món, acolorit, subtil i desconegut.

Durant el recorregut sempre et pots trobar amb la gent d’aquest mar interior, no costa res apropar-se per tenir una curta (estan treballant) conversa amb ells, són gent agraïda i molt hospitalària que ràpidament ens explicaran detalls de la seva feina que poden ser molt enriquidors. En els darrers anys s’està implantant la moda de consumir garotes tan típica de la Costa Brava. Pescadors i mariscadors recullen garotes de forma àvida per assortir els restaurants “ rapitencs” (de Sant Carles de la Ràpita), sí, si en aquests fons arenosos tam bé se’n fan de garotes, però no patiu, ells ja se’n encarreguen de fer-ne l’explotació.

L’anècdota del dia ha estat quan m’he trobat amb una parella de gavians que es barallàvem per un peixot, quan m’he apropat per esbrinar de quina espècie es tractava, ells han volat i han deixat un magnífic exemplar moribund d’orada. L’Orada estava viva encara, s’havia escapat de la “xarxia” d’un pescador , se li veien les marques de la xarxa al peduncle de la cua, devia pesar prop d’un quilo i, els gavians l’atacaven picant a la zona de les brànquies. Per mi ha estat irresistible i ens l’hem menjat nosaltres..., estava riquíssima. Quan estàs dins d’un ambient tan primigèni, et comportes de forma oportunista..., és una forma de integració, al menys així ho considero.






dimarts, 26 de març del 2013

Àger-Camarasa 2013

Dimarts tenim programat navegar el pantà de Camarasa, sortida des de l’estació d’Àger , el recorregut anada i tornada fins la presa, la distància recorreguda supera els 32 quilòmetres. Després d’haver descansat a l’Alberg d’Àger on hem estat acollits d’una manera magnífica pels seus gestors, fins i tot van tenir la deferència de deixar-nos la “suit” de l’Alberg, vàrem proveir-nos i ràpidament vam anar al punt de sortida. Davant de l’estació hi ha dos llocs que es pot accedir al pantà, actualment està pràcticament ple, nosaltres hem escollit sota el pont de l’estació. Cal verificar-ho abans per no tenir problemes d’accessibilitat.
El dia s’ha presentat absolutament assolellat, un cel ras que ens ha obligat a protegir-nos la pell de les seves cremades.

El primer que ens trobem és la baronia de Sant Oïsme poblet situat dalt de un turó, amb església romànica i castell que algun dia s’haurà de visitar. El Noguera Pallaresa forma un meandre el que permet veure’l dels dos costats, just desprès trobem la línea del ferrocarril que talla una paret, la part alta alberga una altra construcció especial, el castell d’Oroners i la seva esglèsia. Aquestes construccions es trobem protegides per una gran vauma que els devia fer un lloc excel•lents per la defensa.

Posteriorment ens hem dirigit al congost de Camarasa o es veuen volar alguns voltors, també s’hi pot veure l’àliga real, però la gran sorpresa ornítica del dia ens la donarà l’albirament d’una parella de becs de serra grans (Mergus merganser), l’excepcionalitat de l’albirament rau pel fred que està fent a Europa i ha fet arribar aquets exemplars fins aquest embassament pre-pirinenc (aquesta és la meva hipòtesis) .

No seguiré amb les descripcions paisatgístiques, però com diu en Joel Mirón de l’alberg d’Àger aquest és la segona joia de la comarca. Tant sols penseu que el silenci era tan gran que l’única fresa que sentíem era el brunzir de les abelles.


dilluns, 25 de març del 2013

Àger-Canelles 2013



Dilluns va començar una setmana de paleig al voltant de Catalunya que avui ha quedat tancada amb una navegada per la mar d’Amunt. Sota un cel amenaçador vaig enfilar la carretera de Llançà direcció coll de Ravell, allí hi havia en Joan Ribera d’Arbúcies que m’acompanyaria en el periple, tal i com ho va fer ara fa dos anys. Al migdia estàvem dinant a Àger i poc desprès ja teníem els caiacs a punt per entrar al pantà de Canelles. Aquesta vegada l’hem trobat per sota el 40% de la seva capacitat , sec, massa sec per poder entrar al congost de Mont-rebei , quina llàstima! Agafarem direcció l’estret de Fet. Per sort, els voltors, aufrany i trencalòs si que volen la serra del Montsec i l’aigua del Ribagorçana acull a la llúdriga, poder estar entre aquestes muntanyes i amb aqueta companyia és motiu suficient per anar-hi.
La tarda ha començat amb un fort vent de nord, però això no ha estat impediment per poder entrar a l’aigua i fer-nos petits, molt petitets entre aquestes imponents parets calcàries feréstegues, cisellades pel pas de l’aigua i il•luminades pel sol d’aquesta tarda de març.

dissabte, 23 de març del 2013

No al fracking a la costa catalana

Aquest passat divendres 22 de març es va fer una xerrada a Figueres sobre què són i quins projectes de prospeccions d'hidrocarburs (de gas i petroli) amenacen la nostra costa. L'acte es va convertir en un crit d'alerta. En un toc d’atenció a la ciutadania en general. Ens va ajudar a totes i tots els assistents a tocar de peus a terra i a conscienciar-nos d'una problemàtica que no pot quedar en l’oblit.

Les aportacions de les i els ponents van ser interessantíssimes. Van intervenir la Marta Ball-llosera de la IAEDEN; la Gemma González, responsable del projecte NINAM; en Rafael Sardà, investigador científic del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CSIC); i en Ramon Caralt, enginyer i col•laborador de la IAEDEN.
Evidentment, uns quants caiaquistes, perplexos i insegurs, però absolutament compromesos amb el nostre entorn, hi vàrem assistir.
Aquesta sessió la va organitzar la "plataforma Aturem les prospeccions a la Costa Catalana (APCC)", i va comptar amb la col•laboració de la IAEDEN i de l'Ajuntament de Figueres. Val a dir que hi va assistir un nombre important d'espectadors, sensibilitzats i/o encuriosits pel tema del fracking.
Els que no teníem massa ni idea de què era això del fracking ens va quedar clar desseguida que a casa nostra hi estan desembarcant un seguit d'empreses especuladores, al servei dels mercats neoliberals i de les agències d'energia internacionals. Utilitzen el que s'anomena el fracking (o tècnica d'extracció de fractura hidràulica), que consisteix en introduir en el subsòl un tub quilomètric per a injectar a molta pressió fins a 4 milions de litres d'aigua, barrejats amb sorra i altres substàncies, com cianur, arsènic o resines radioactives, per exemple.
Aquesta tècnica invasiva pretén fer més grans les fractures que conté el substrat rocós per tal que els recursos energètics no renovables emergeixin fàcilment cap a l'exterior. L'objectiu és fer aflorar les bosses subterrànies d'hidrocarburs: gas natural i petroli, però també urani.
El cost mediambiental de l'obtenció d'aquest tipus d'energies és elevadíssim: es carreguen els aqüífers, contaminen els cabals dels rius, alteren substancialment tots els ecosistemes, afecten a tota la biodiversitat dels indrets on es fan les proves sísmiques i/o on es perfora, i tenen un impacte negatiu en les explotacions pesqueres i/o forestals, entre d'altres afectacions.
Els projectes que amenacen a la nostra Mar d'amunt i Mar d'avall són varis. Concretament ja hi ha 2 empreses que disposen d'autorització per desenvolupar el fracking. L'afectació però va molt més enllà del Cap de Creus. Per exemple, l'empresa Seabird Exploration FZLCC (multinacional amb seu a Xipre) tindria autorització per fer prospeccions sísmiques en una extensió d'almenys 37.000 km2. per davant de la nostra costa, i la segona empresa, amb seu a Edinburgh, podria actuar en semblant àrea geogràfica, concretament en una zona d'11.549 km2. Acollonant, no ?
Per a introduir el tema del fracking va començar a intervenir la Gemma González, responsable del projecte NINAM. Va centrar la seva crítica en denunciar els efectes que tenen aquestes tècniques de prospecció damunt de moltes espècies animals.
Per a entendre-ho millor ens ha ampliat informació sobre el mètode de treball que utilitzen els vaixells de prospecció sísmica. Segueixen tres fases, ens deia ella: 1. fase de prospecció sísmica, 2. fase de perforació i 3. fase d'explotació.
A la primera fase, aquests vaixells utilitzen uns canons potentíssims, de molta alta intensitat, que disparen ones sísmiques des de la superfície fins al fons marí.
A la segona fase, la de perforació, busquen de forma absolutament perjudicial per l'ecosistema, bosses de combustible fòssil. Poden arribar a perforar fins a 2 Km. de profunditat i 1km. en horitzontal, malmetent totalment el subsòl. En cada milla quadrada es poden perforar la quantitat de fins a 8 pous, la qual cosa representa que convertim el subsòl en un colador. La tècnica del fracking ja s'ocupa de trencar les pissarres i els diversos materials que va trobant a mesura que es produeix el descens, de tal manera que es desprèn el gas que aquests porten impregnats i surt cap a la superfície pel conducte que s'ha foradat salvatgement.
A la tercera fase, la d'explotació (o fase d'operació), és en la qual ens apareixen més riscos: vessaments, transport, etc. I, relacionat amb això, no oblidem que en el Cap de Creus, per les seves característiques geològiques, etc., existeixen unes de les corrents més fortes del Mediterrani, que ajudarien, en cas de vessaments, a escampar els combustibles tòxics vessats a tort i a dret.
L'afectació en la biodiversitat, ens deia la Gemma, afecta, per exemple, i molt, als cetacis. El peak oil (fracking i prospeccions sísmiques) "destorben" als mamífers marins. Els hi fa canviar involuntàriament la ruta d'emigració, o provoca altres tipus de danys com els avaraments massius, s'altera substancialment el llindar auditiu de determinades espècies, etc.
Cap aquí dalt, a la Costa Brava (Cap de Creus, Illes Medes i Palamós -punts geogràfics els quals estan units per un corredor biològic marí-), queden afectats fins a 4 espècies de cetacis. En concret, la Gemma, es centrà en subratllar-nos-en 2: els dofins molars i els rorquals comuns. Però també rep la tortuga marina del tipus careta & careta, tot i que la trobem més cap a les costes de Tarragona. Etc.
Queden afectades també les aus marines, a causa dels inconvenients que causen les plataformes de prospeccions sobre aquestes espècies.
Per descomptat, no podem oblidar els riscos o impactes que ocasiona el fracking sobre els recursos pesquers. Les ones d'elevades intensitats que utilitzen aquestes empreses en els seus treballs de prospecció, per fotografiar el fons i el subsòl marí, afecten greument a les espècies marines fins a una distància o radi d'acció de 33 km., deixant-les desorientades, estabornides o, directament, causant-los la mort.
A partir d'aquí, i quan els assistents a la xerrada ja ens estàvem posant nerviosos respecte a la perillositat que suposa que les empreses que utilitzen el fracking puguin actuar davant de la nostra costa, o damunt del nostre territori (tant és), va intervenir en Rafael Sardà, investigador científic del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CSIC). Va ser brillant. Ens va deixar glaçats.
Ens va parlar de les Directives europees que regulen aquests tipus d'activitats econòmiques/especulatives. Ens va parlar dels Reglaments, de la Jurisdicció marítima, de les Zones de protecció pesquera, de les Aigües transfrontereres i dels Estudis d'impacte ambiental que tota empresa que vulgui fer prospeccions d’hidrocarburs marins ha de portar a terme.
Segons en Rafael, i l'al•legació que des del CSIC ja s'ha presentat i en la qual ell ha participat com a tècnic expert, les empreses que utilitzen el fracking i que han sol•licitat poder fer prospeccions marines a l'Estat espanyol -que és la única administració que té les competències en aquesta matèria-, estarien incorrent, com a mínim (i per tant s'hauria de suspendre d'immediat el permís concedit) en una falta jurídica i/o de forma. Per tant, se les hauria de prohibir de fer extraccions. La raó ? Que en els Estudis d'impacte ambiental que aquestes filials de multinacionals de l'energia estan obligades a realitzar, ni tant sols esmenten les directives europees marc d'estratègies marines (del 2008), ni fan tampoc referència a la legislació espanyola que hi ha dictada al respecte.
Total, un brunyol ! Un desconeixement absolut i una ignorància supina per part del Govern del Sr. Rajoy i del Ministre competent en aquesta matèria, el qual en Rafael ja es va ben ocupar de recordar i de posar al seu lloc.
Res, quedem-nos però amb la idea que en Rafael ens va anar insistint durant el transcurs de la seva intervenció, que per combatre el fracking cal dissenyar una estratègia integrada de prospeccions marines, o que cal fer una avaluació d'impacte ambiental estratègica. Feia un crit a la coresponsabilitat entre les administracions, entre els diferents sectors productius, entre l'opinió pública i els ciutadans, etc.
Ens va deixar clar que aquests tipus d'iniciatives (com el fracking) no són locals, però en canvi sí que hem de tenir en compte que alteren i afecten a tots els agents locals. Repetim, a tots i cadascun.
I per a acabar-ho d'adobar, vam comptar amb el gerro d'aigua freda (aprofitant que ahir mateix era el Dia Internacional de l'Aigua) que ens va llençar al damunt en Ramon Caralt, enginyer i col•laborador de la IAEDEN. Vam quedar ben xops ! Amb les seves aportacions i el seu bany de xifres ens va deixar exhausts.
Va fer unes aportacions molt crues. Realistes podríem dir, malgrat ens pesi. Ens va parlar de l'energia en el context neoliberal en el qual ens ha tocat viure. Ens va explicar, des de l'òptica de la societat de consum, per què és tant necessari aconseguir urgentment més recursos energètics (renovables i no renovables) i per què s'estan fent aquestes captacions d'energies tan invasives com el fracking.
En Ramon ens va fer una demostració de talent exposant algunes idees sobre la relació que existeix entre el creixement i l'energia. En resum, que ens va quedar clar que les reserves de petroli que existeixen en l'actualitat estan baixant. Que s'acaba el petroli. I el pitjor de tot, insistim, des d'un punt de vista de la societat de consum, la màquina no es pot parar. Però, o parem, o decreixem, o el planeta i el propi medi natural ja s'ocuparà de fer-nos parar !
En Ramon, també es va ocupar de fer-nos saber que existeixen dades molt reveladores, com les que proporciona l'investigador Carles Riba, el qual preveu, per exemple, que a escala mundial, el petroli s'acabarà durant l'any 2046 i el carbó cap el 2060.
Per tant, és evident, apunta en Ramon, que a les multinacionals de l'energia les hi cal anar a buscar altres formes de producció d'energia, hidrocarburs nous, per exemple. D'aquí que neix la tècnica del fracking. Però també, apareixen nous invents per produir energia, alguns més o menys acceptables, com poden ser les Centrals tèrmiques solars, o altres que són altament perjudicials pel nostre entorn, com poden ser els Reactors de fusió, per exemple.
En altres paraules, que amb els 86 milions de barrils de petroli (combustible fòssil) que consumim al dia, en tot el planeta, no en fem prou. Ens hem tornat bojos !
A més a més, hem de ser conscients totes i tots que fa temps que en el subsòl terrestre i marí ja no es troben grans jaciments, o bosses de combustible significatives. A més a més, amb les aportacions d'en Ramon i amb la intervenció interessant de la nostra companya Ariana Seglar de la IAEDEN, van ocupar-se de recordar-nos del què és la "tassa de retorn energètic". Aquesta és la diferència entre l'energia que s'obté i la que s'ha de fer servir per obtenir-la. En el cas del fracking es calcula que és d'una relació d'1:1,3. És a dir que, per obtenir 1,3 barrils de petroli, per exemple, se n'ha de fer servir tot 1 per aconseguir aquest 1,3. La qual cosa representa irrisori. Ridícul. Tanta fressa per tanta poca endreça ! ...que dirien els nostres avis.
Un cop ens van deixar clar que el fracking es converteix en el desenvolupament de tot un seguit de projectes de molt baixa rendibilitat energètica, però amb un alt component especulatiu, en Ramon va continuar exprimint les nostres consciències i va sentenciar que les energies renovables, de moment, són unes alternatives que en cap cas arribaran mai a substituir la força del petroli.
Solució ? Només ens queda que consumir menys. Decréixer. Desaccelerar. Regular urgentment l'energia que es consumeix en la mobilitat de les persones i les mercaderies (tant pel què fa en l'àmbit del transport públic com del privat), ens cal intervenir en la quantitat d'energia ingent que la industria consumeix, però també en l'àmbit domèstic.
Ràpidament, en Ramon ens va relacionar aquest excés en el consum d'energia amb el canvi climàtic. Amb l'escalfament global i amb el què ha suposat el fet que el planeta hagi augmentat un parell o tres de graus la temperatura global, només en els darrers anys: com ha afectat al fitoplàncton, a la gestió de l'aigua, a la gestió forestal, a la pesca, a les explotacions ramaderes, a les corrents marines, etc. Ens ha repassat què ha implicat aquest augment desmesurat de les concentracions de CO2 en l'atmosfera.
I, per a acabar-ho d'adobar ens ha mostrat unes gràfiques que demostren el trist paper hi estan jugant amb totes aquestes alteracions algunes potències mundials com poden ser els Estat Units (que gasta energia de l'ordre de 9 vegades més que la mitjana mundial, estimada en 2.500 Watts per càpita/any) o la Xina, per exemple. Etc., etc., etc.
Moralina ("moraleja", en castellà): que la festa s'ha acabat ! Que el canvi climàtic és un fet evident, com així ho és l'esgotament dels recursos energètics i l'endeutament impagable que han contret alguns, molts, països a causa d'aquesta immoral revolució energètica.
Quan la totalitat dels espectadors presents a la platea del teatre de la Catequística de Figueres ja estàvem ben atuïts, la sessió va continuar. Això sí, ho va fer dintre unes coordenades de positivisme i esperança.
Es va obrir un torn de paraules i es va parlar del "decreixement sostenible". Que ens cal un canvi radical de model energètic. I això ja ha començat...

Es va parlar d'un seguit de prioritats a seguir, com ara l'impuls necessari de l'agricultura local, la mobilitat sostenible, l'obtenció d'energia amb fonts renovables (com les centrals tèrmiques solars, la micro-generació eòlica, etc.). Es va parlar de la petjada ecològica. Etc.
I, tornant al fracking, la part positiva de la pel•lícula és que a Catalunya s'està construint un grup de treball molt ben organitzat, entorn de la "plataforma Aturem les prospeccions a la Costa catalana (APCC)". Que la societat civil està prenent consciència d'aquesta amenaça, però que també, cosa inusual en la història recent d'aquest país, ho estan fent les administracions públiques catalanes: Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions Provincials, Parlament de Catalunya, etc. Llàstima que pel tema de les prospeccions d’hidrocarburs marins, les competències que permeten intervenir en aquesta matèria són estatals.
Però vaja, es destacable que les administracions catalanes s'hi estiguin involucrant cada vegada més. Campanyes, actes i mocions en contra les prospeccions, tant marines com terrestres, estan creixent.
Així ja ho han fet, sense anar massa lluny, els Ajuntaments de Roses, de Cadaqués, de Port de la Selva, de l'Escala, de Castelló d'Empúries, de Palamós, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà (CCAE), etc.
A més a més, i pel què fa a les prospeccions d’hidrocarburs terrestres, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que ja ha iniciat l'expedient per denegar els permisos Darwin i Leonardo, sol•licitats per Montero Energy Corporation SL, i que afecten més de vuitanta municipis de diverses comarques de la Catalunya Central i Ponent.
Avui mateix també, dissabte 23 de març de 2013, es signa la Declaració d'Orís, que consisteix en signar un compromís escrit per part d'uns quants alcaldes, amb l'objectiu de denunciar públicament el veritable interès especulatiu de les empreses que han sol•licitat l'autorització per poder portar a terme el fracking en els seus respectius termes municipals. Aquests alcaldes s'han reunit per trobar la manera de com parar els peus a aquests grans gegants econòmics.
Per ajudar a combatre a aquest Goliat (el fracking), i damunt del nostre caiac, també podem donar suport digital a través de la campanya "Aturem prospeccions", que s'organitza des del següent web.
A més a més, us recomanem seguir les accions que s'estan organitzant des de la "plataforma Aturem les prospeccions a la Costa catalana (APCC)", i que es duran a terme durant els mesos de primavera i estiu d'enguany.
Crònica: Daniel Valentí Cruset.
Sant Pere Pescador, dissabte 23 de març de 2013.

dilluns, 18 de març del 2013

La meva setmana de paleig.




Aquesta setmana estic fent una ruta per diferents indrets del nostre petit país i, m’he emportat el caiac per si es dona el cas de que fa bo ;-). Quan escric aquestes línies encara no he sortit, però dir-vos que tinc la intenció de navegar per alguns mars interiors (Canelles i Camarasa) i posteriorment anar cap al sud, al Delta de l’Ebre. Espero que la meteorologia em respecti una mica i em permeti fer moltes milles. Ja us ho explicaré!

diumenge, 17 de març del 2013

V simposi Pagaia.



Aquest dissabte 23 de març hi ha l’acte de inauguració del “Cinquè simposi Pagaia” i, ja són deu els anys en que es venen organitzant aquests “simposiums”. Deuen ser dels més importants de la península ibèrica! m’equivoco?
Aquest acte de inauguració es farà a Llançà, a la Casa de Cultura a les 19 h, i hi haurà un piscolabis al qual i estem tots els socis convidats. Ho haurem d’aprofitar i així poder estar amb totes les “estrelles” internacionals d’aquest món del caiac de mar..., i també alguna de nacional ;-)
Qui vulgui saber més sobre el programa del simposi i la setmana del paleig que entri a la web del club Pagaia.
Molt bona feina companys!

divendres, 15 de març del 2013

dijous, 14 de març del 2013

OAN positiva-OAN negativa.



Tots sabem que el clima és variable i també hauríem de saber que es produeixen unes oscil•lacions a escala regional que tenen uns efectes molt patents. Per exemple, a la regió del Pacífic oriental, li diuen “el Niño” i “la Niña”, ara ens començá a sonar una mica millor... Doncs a l’Atlàntic també es donen aquests tipus d’oscil•lacions i se les denomina NAO (North Atlantic Oscillation). Quan la Oscil•lació de l’Atlàntic Nord (OAN) és positiva, es donen vents de l’oest més forts i al NE americà tenen baixes temperatures, mentre que a Europa el clima es suavitza (plou menys i fa més calor). Quan l’OAN és negativa, el fred,el temporals i les tempestes es fan més patents a Europa. Aquestes condicions també afecten a les espècies marines migradores, al menys això és el que pensen alguns científics de L’Universitat de Màlaga.
Una de les espècies migradores afectada és la tortuga bova (Caretta caretta) i l’hi afecta la "OAN positiva". Al voltant de les illes Balears hi ha anys que troben moltes tortugues boves i s’ha vist que són de tres orígens diferents, n’hi ha que pertanyen a la mediterrània oriental i les altres dos són atlàntiques, unes de la zona de Florida i les altres de Cab Verd. Doncs resulta que aquests quelonis un cop han nascut en una platja se’n van mar endins i solen estar durant uns anys (fins que maduren) viatjant allà on el vent i les corrents les porten. Com podeu veure fan milers de quilòmetres. Un cop han madurat tornen als seus llocs d’origen i en aquest viatge han de passar per l’estret de Gibraltar. Doncs aquests científics han trobat que els anys en que dominen els temporals de l’Atlàntic amb vents de l’oest, a les costes de Cadis hi ha mes albiraments i avaraments d’aquestes tortugues. L’explicació que han trobat és que allí s’hi concentren per un costat les tortugues portades pels vents de l’oest i també les que surten del Mediterrani i no poden fer camí per les males condicions.
En l’altre treball que han realitzat han relacionat al bonítol del nord (Thunnus alalunga) amb l’OAN negativa, això ho han fet a partir de les dades cedides pels pescadors esportius. Com podeu veure la pesca esportiva també ajuda a la ciència! Han relacionat l’OAN negativa amb l’abundància d’aquest peix blau, possiblement que en aquests anys aquesta espècies depredadora té més preses. Com podeu veure a la natura tot està interrelacionat.

dimarts, 12 de març del 2013

Llevant

Les conseqüències del llevant solen durar alguns dies..., grans inundacions, intrusions d’aigua salada als conreus de la plana, platges desaparegudes o farcides de branques i troncs, etc. etc.. Avui tan sols m’agradarà poder-vos comentar un d’aquests etcèteres.
Resulta que quan el llevant bufa fort plou molt més a muntanya i, és lògic. L’ humitat que entra amb el vent travessa tota l'Empordà i se’n va fins a peu de muntanya, allà comença a pujar (efecte palanca) i a refredar-se i, és en aquesta zona on condensa la major part formant la precipitació que en aquest cas pot superar fàcilment el centenar de litres per metre quadrat. És aleshores, quan els rius incrementen sobtadament el cabal i comencen a baixar molt forts, fins i tot, poden formar una onada que arrossega tot els “febles” que es troba pel davant. A part de la porqueria que pot trobar a les lleres del riu, la riuada de la setmana passada que va escombrar els rius Muga i Fluvià, es va emportar moltes carpes que van ser sorpreses per la força de l’aigua i no van poder suportar el seu embat. Finalment aquets peixots van ser dipositats pel llevant a les platges de la badia de Roses i allí, van ser un festival pels gavians, les guilles i, finalment les larves necròfagues d’alguns insectes.
Per poc que puc, les hores posteriors a una llevantada, m’agrada anar a fer l’oportunista i passejar per la línea de mar totobservant el que la mar ha dipositat.

diumenge, 10 de març del 2013

A propòsit dels opistobranquis

Un vídeo de nudibranquis, soc de l'opinió que aquest llimacs marins són d'una bellesa exquisida, de lo més bonic que la natura té, o no?
2012 Nudi Highlights from Critters@Lembeh on Vimeo.

dimecres, 6 de març del 2013

Un bon temporal.


La imatge és d’aquesta tarda al bramador de Cap de Ras.

Ha estat bo, perquè ha plogut amb molt de coneixement i ha regat tota la terra assedegada d’aquest país. Ha estat bo, perquè no ha fet molt de mal, possiblement que on n’ha fet (infraestructures) és perquè les coses no estan ben ubicades. Ha estat bo, perquè als Aiguamolls el nivell de l’aigua ha pujat un metre i, les aus tindran un lloc de descans amb molt d’aliment per fer el seu llarg viatge cap a les zones de reproducció del nord. Ha estat bo, perquè els rius van plens d’aigua que arribarà al mar i aportarà els nutrients perquè creixin les algues i tot darrera els invertebrats i darrera d’aquests els peixos també se’n beneficiaran i tots hi guanyarem... , per tot això, estic feliç i content.


diumenge, 3 de març del 2013

De visita a la Prona.





Aquest diumenge el temporal ja s’ha calmat totalment i ens ha permès fer un vol per la mar d’Amunt, per nosaltres era oci però, pels pescadors artesanals era feina, ells també han aprofitat la bonança per llevar.
Hem coincidit a l’aparcament amb el Miquel Pontes i l’Albert Ollè, dos excel•lents fotògrafs dels fons submarins del Cap de Creus i grans coneixedors dels opistobranquis d’aquest indret, podeu entrar a la WEB per més informació. Desprès de compartir unes paraules amb ells ens hem disposat dins dels nostres caiacs i hem sortit direcció el Golfet. La mar era transparent i el cel enterbolit. L’aigua està molt freda, de fet és l’època de l’any en que més ho està. El mar era un cami ple de sotracs que et fan ballar durant tot el trajecte, a l’arribar al Golfet l’hem circumnavegat i, un magnífic exemplar d’àliga cuabarrada ens ha vingut a saludar, ha fet diversos vols en cercle per sobre nostre i posteriorment s’ha posat al cim d’un penyal. És un dels rapinyaires amb una situació més delicada que tenim al nostre país, per sort al Cap de Creus encara la podem veure freqüentment.


El recorregut d’aquest matí tenia parada i fonda a la Prona, volíem veure que tal l’hi han provat els temporals d’hivern..., per sort encara aguanta. Aviat hi anirem a fer nit!

Amb aquesta temperatura tan baixa el peix està adormit pels fondals. Ara és l’època del pop, de fet és el que més es pesca per aquesta costa a l’hivern i els exemplars que surten són de molt bona mida. També es pot trobar algun congre, exquisit cuinat amb patates i una bona manera d’acabar la jornada “dominguera”.