--------------------------------------------------------------------------------

dissabte, 31 de maig del 2014

Triatló i “l’obra”




Quan bufa tramuntana el millor lloc per palejar és Portlligat, avui tocava si o si. Hi hagut la coincidència de que avui es celebrava l triatló de Cadaqués i hem pogut retrobar-nos amb molts amics. A primera hora hem ajudat als companys de l’Escola d’en Mar a guiar els nedadors per dins de la badia, s'hi feia un recorregut de 750 metres nedant, posteriorment s’han fet una vintena amb bicicleta i cinc a peu. Per cert aquesta prova també es feia per equips i els segons classificats han estat el Miquel Hormigó (natació), en Josep Parada (bicicleta) i en Jordi Rotllan (a peu) tots ells de l’Escola d’en Mar i bons amics. Moltes felecitats, la vostra és una història de lluita, preparació i molt bon rotllo. l'Enhorabona companys!!!
La resta del matí l’hem passat a l’obra, en Josep Flor ens ha ajudat en el transport de material, junt amb en Manel han carregat unes lloses per poder estar més còmodes quan mengem per aquelles cales. L’operació la podríem qualificar d’alt risc, per sort ha tingut final feliç...., no entraré amb detalls ;-)

Ha estat una matinal de retrobament amb molts estimats companys com, Maria Giró, Pilar, Susana, Natalie Corcoll, Nardo, Javier S., Diego...,  Un bon senyal de que el llarg hivern ja s’ha acabat.




divendres, 30 de maig del 2014

La necessitat de conèixer



La practica del caiac m’ha donat l’oportunitat de cabussar-me en llocs únics, allunyats de la gent i farcits de vida. Aquest fet m’ha obligat a intentar reconèixer les diferents espècies animals que allí hi viuen i, per una qüestió estètica, m’he vist atret pels opistobranquis, tots sabeu que són uns llimacs marins molt espectaculars però, igual que em va passar a terra que vaig deixar en un segon terme a les plantes, ara al mar m’està passant el mateix amb les algues i les fanerògames. Per mirar d’evitar-ho aquesta setmana la biblioteca de casa s’ha incrementat amb una nova guia feta per gent de casa. Avui us deixo la imatge de la portada i més endavant us en faré cinc cèntims. 

diumenge, 25 de maig del 2014

Je suis desolé


No sé si era el matí gris i fresc de primavera en que esperes veure-ho tot de color però, avui veia la part negativa de la vida.
Hem sortit de Port de la Selva per anar a la Prona a esmorzar i observar el que s’està couen al mar aquests dies. Ja fa unes setmanes que tinc la mosca al nas de que n’està passant alguna de grossa. El mar està buit, no hi ha res, moribund. Aquest any no es veuen les explosions d’organismes gelatinosos tant típiques de la primavera, el qual mengen les tonyines i peixos lluna. Si no hi ha plàncton, no hi ha menjar i no hi ha peixos. El motiu? La manca de pluges? La manca de forts tramuntanals d’hivern? Els pescadors artesanals tampoc veuen peixos a les xarxes, Què està passant? Avui l’únic que he pescat han estat plàstics, és aquesta la raó.
Tres observacions més em fan creure que no anem pel bon camí, la primera ha estat l’aparició de cadàvers d’ocells marins, es tracta de baldrigues. Mai havia vist una baldriga morta i avui hem trobat quatre cadàvers surant. Què els hi esta passant a les baldrigues? Es que no troben menjar i moren de inanició?



Si mires a la costa també veus com les espècies invasores van avançat per sobre de les autòctones, us deixo un parell de fotos que ho demostren. En una es veu una taca marró de carpobrotus que cada vegada és més gran. Suposo que des del Parc Natural no tenen pressupost per controlar-ho. L’altra és d’una cabra del grup abandonat pel pastor que hi va haver al mas Puignau i que segueixen menjant pels penya-segats i afectant a les espècies vegetals que allí hi viuen, algunes d’elles úniques. Tot desequilibris provocats per la nostra ma. Espero que aviat surti el sol. 
Je suis desolé!!!
MIREU QUE M'HAN DIT


divendres, 23 de maig del 2014

Ara toca!


No soc gaire amic dels símbols, ni les banderes, però ja certs moments que toca i ara ho és el moment.

“Ole” el senyor de la vela llatina!

diumenge, 18 de maig del 2014

La primera noctàmbula de la temporada.


Aquest dissabte ens hem atrevit a fer la primera sortida a “la belle etoile”, la ubicació de l’hotel a cala Bona, el sopar  amb productes pescats una estona abans. Tot i que la nit ha estat fresca i ens ha obligat a entrar al sac completament vestits (no porttem tenda), ens hi hem trobat la mar de bé.




Han estat unes hores d’estreta comunió amb la natura. Al sortir de Portlligat un martinet ros ens ha acompanyat de s’ Alqueria fins la cala i s’ha quedat amb nosaltres! Al matí hem anat a fer la salutació al sol i ens ha regalat un parell de postals que s’han imprès a la retina. Estàvem tant integrats que fins i tot, un grup de fotògrafs del paisatge que viatjaven amb la Sant Isidre, ens han cosit a fotos. 



 Al tornar a cala Bona per preparar l’esmorzar, ens hem trobat al Lluís comunicant-se amb un grup de polls de corbs marins emplomallats, espectacular! No em direu que el caiac no és la practica esportiva més ben adaptada a l’entorn natural marí.  Com a colofó ens han visitat per  compartir menjar i inquietuds, els companys de l’Escola d’en Mar de Cadaqués. Tot un plaer i una bona sintonia.  


divendres, 16 de maig del 2014

El tauró de la cua llarga

Malauradament la nostra cultura ha vinculat a certes espècies d’animals els qualificatius de perillosos, malèvols, agressius i que la millor manera d’observar-los és quan estan morts i fins hi tot en fem escarni, penjant-los de la cua o del coll. Això es fa des de temps immemorials amb els animalons que competeixen per l’aliment amb nosaltres. Això, a dia d’avui no té cap sentit, i fins i tot, s’hauria d’evitar i revertir.
Amb els habitants de la mar, a sobre s’hi ajunta el gran desconeixement que tots en tenim, i quan la seva mort o captura és esbombada per la premsa, es creen grans confusions o informacions errònies que posteriorment no són corregides i d’aquesta manera seguim sent els mateixos ignorants que abans de llegir, escoltar o veure la notícia.  
Vull refereir-me al desproporcionat ressò mediàtic que ha tingut la captura el diumenge passat a cala Taballera d’un tauró guilla (Halopias vulpinus) i que en molts mitjans es parlava d’un tauró pelegrí. La notícia va córrer per totes les xarxes, ampliant-se  l’esbombament però sense aportar, en molts dels casos, d’una informació ben contrastada i correcta des del punt de vista zoològic.
Tant sols afegir a tot el que s’ha dit sobre aquest pobre tauró de longitud desproporcionada (si es mesura fins la punta de la cua) que amb certa freqüència pot aparèixer mort per les nostres costes i, la major part de les vegades el veiem perquè ha mort enganxat a les xarxes dels pescadors, com va passar a Cadaqués el 2011, a Roses amb 2 exemplars el 2012 o ara a Port de la Selva. També hi ha vegades que s'observa viu com va passar fa poc a Mataró. La notícia no es nova, simplement la gran allau de informació que rebem no crea pòsit cultural a l’actual societat de la desinformació. Els nostre discs durs tenen una capacitat molt limitada Amb sort a alguns ens quedarà alló de la captura d'un tauró decua llarga.

dilluns, 12 de maig del 2014

El Bulli a debat



Divendres passat, dia 9, va tenir lloc a la Sala "La Cate" de Figueres una xerrada-debat organitzada per l'IAEDEN, centrada en el controvertit projecte de la Bulli Foundation a la Cala Montjoi.
Els ponents, prestigiosos professionals en les seves matèries , van ser els advocats Benet Salellas i Eduard de Ribot, el biòleg Mikel Zabala, el consultor ambiental Josep Mª Mallarach i la arquitecta Itziar Gonzalez. Davant un públic que omplia la sala de gom a gom, van defensar, des de les seves òptiques respectives i  amb arguments contundents i magníficament exposats, la inconveniència de la ubicació del projecte .
En l'aspecte jurídic, és un escàndol que el projecte es vulgui aprovar modificant la Llei del Parc Natural del Cap de Creus . Al ser aprovat per mitjà d'una llei del Parlament, no hi haurà recurs possible. Simplement es vol evitar que la ciutadania pugui al·legar contra el projecte i recórrer a instàncies judicials, és un atemptat contra el dret de control per part de la ciutadania i de les instàncies judicials sobre les decisions del polítics, i comportaria una gran pèrdua de qualitat democràtica, a més del greuge comparatiu envers la resta de projectes que puguin sorgir i que no tindran aquest tracte de favor , i que hauran de passar per un calvari de tramitacions.
Pel que fa a la vessant mediambiental, el  deteriorament constant i sistemàtic del nostre patrimoni natural, fins i tot dins dels espais protegits, i  la eliminació de recursos destinats a la protecció de la natura ,fa els espais naturals més fràgils i vulnerables. L'esperit proteccionista que va permetre la creació de Parcs Naturals, es veu amb aquest projecte enterrat quan hi ha pel mig  grans inversions i interessos econòmics poderosos. I sense oblidar la gran amenaça que suposa obrir la porta a aquest tipus d'actuacions "puntuals", que,  un cop oberta , serà un precedent per a posteriors mossegades a un espai ja ara precari i sense dotació pressupostària. Aquí es adient fer un incís per comentar la escandalosa absència al debat de la directora del Parc, o potser no es un tema d'interès pel Parc del Cap de Creus ?
Entre el públic assistent hi havia en Jordi Sargatal, que darrerament s'ha posicionat a favor del projecte i que va apel·lar a la seva trajectòria com a defensor de la natura  i al seu pragmatisme, per defensar que el projecte podria suposar una publicitat a nivell mundial del Parc, i que això de retruc possibilitaria una major protecció del Parc.
També hi va assistir l'arquitecte redactor del projecte Enric Ruiz Geli, que va defensar la cura en la defensa dels valors ambientals del seu treball, el qual no va ser qüestionat en el debat i que fins i tot va ser alabat, ja que les crítiques es varen centrar en la inconveniència de la seva ubicació a la Cala Montjoi.
El debat entre partidaris i detractors del projecte va ser civilitzat i amable, fins i tot quan va intervenir un representant del projecte, que va elogiar la figura d'en Ferran Adrià i la seva generositat en fer donació a la Generalitat dels terrenys a on s'ubica El Bulli, i de l'aportació a la Bulli Foundation del 90 % dels seu patrimoni personal. Les crítiques al projecte, en general, es varen desvincular de la figura d'en Ferran Adriá per centrar-se  en la necessitat de protegir Cala Montjoi.
L'acte, que va ser seguit amb gran interès, va donar als assistents , majoritàriament contraris al projecte, una visió de conjunt del moment polític i social que permet que projectes com aquest puguin ser aprovats per uns polítics que han perdut tota connexió amb la ciutadania. La oposició no va ser contra el projecte en sí mateix, sinó contra la seva ubicació, contra aquesta manera de fer dels nostres representants polítics, aquest menyspreu cap els votants, als que en el programa electoral se'ls promet una ampliació i millora dels Parcs Naturals, i un cop governen, donen prioritat a projectes que en res afavoreixen l'interès general. La corrupció del sistema es tan palesa, que no s'amaguen d'afavorir projectes que, com el de BCN World, vulneren tota legislació ambiental, urbanística i tributària.
Es va convidar als assistents a visitar el Palau Robert a Barcelona, a on serà presentat durant el mes de juny, a conèixer en profunditat el projecte i fer les aportacions i les crítiques que es creguin convenients.

diumenge, 11 de maig del 2014

Per reflexionar


Aquest dissabte hem fet una sortida, com la majoria dels dies d’hivern, per la costa de Roses, és una costa molt espectacular però que tant sols la utilitzem quan hi navega poca gent. També ho aprofitem per fer el curri i de vegades fins i tot pesquem algun peixot! ;-)
En Manel  va venir tot emocionat, la nit del divendres havia assistit al debat de la IAEDEN sobre el projecte de la Butlli Foundation, després d’escoltar-lo atentament no he pogut fer altra cosa que demanar-li que en faci un article que publicarem ben aviat.
Aquest projecte se’ns ha entravessat a molts dels que vivim i ens estimem aquestes terres i no és perquè tinguem mania al geni d’en Ferran Adrià, ni res d’això. A molts de nosaltres se’ns fa molt difícil digerir que per realitzar un projecte privat, es vulgui canviar la llei que protegeix un espai declarat Parc Natural pel Parlament de Catalunya. Creiem fermament, que si s’han de canviar les lleis de protecció dels Parc Naturals, s’ha de fer per ampliar els nivells de protecció i no per retallar-los. Canviar la llei del PNCC seria un precedent que ens pot fer  entrar en una espiral de pèrdues dels precaris nivells de protecció actuals. Si es fa per aquest projecte qualsevol altre pot seguir el mateix camí. Hi ha ratlles que no es poden passar, no és ni lícit, ni legítim, ni ètic fer-ho.
Ahir la costa de Roses era un anar i venir de barques, iots, jets-ski, etc. etc, és una costa sobre freqüentada. Els nostra polítics i prohoms haurien de promoure l’ordenament de tot l’àmbit marí del Cap de Creus. Perquè no canvien l’actual legislació del PNCC i regulem aquesta navegació? Perquè no limitem la velocitat de navegació? Perquè no limitem el soroll que emeten els motors de les barques?  Perquè no restringim el nombre de barques per cada cala? Perquè no ampliem la distància de navegació amb la línea de la costa? Perquè no .....
Un sol exemple, aquest mes d’abril una parella d’una espècie de gavina raríssima i superprotegida, estava feliç i contenta en aquest tram de costa de Roses a tocar del Bulli, es tractava d’una aparella de gavina corsa (Larus aoudouinii). Vaig arribar a fotografiar-les copulant! Doncs després de l’allau de visitants dels dies de Setmana Santa han desaparegut. Aquets espai desprotegit no és apte per aquesta, això és un bioindicador del deficient grau de protecció del CdC.
L’actiu més important que tenim com a territori són els recursos naturals i el paisatge, és de sentit comú que els conservem i millorem per les properes generacions. Això és fonamental per l’economia d’aquest territori.  Algú pot entendre que invertir en protecció i salvaguardar el recursos naturals és la millor aposta de futur? Tant difícil és?



dijous, 1 de maig del 2014

En Marc per l'Estartit



i ara també se'ns ha fet reconegut internacionalment .