Estem a les acaballes del 2014 i encara li
estem traient tot el suc que podem. Aquests és la sortida del primer dia de
vacances de Nadal i ha estat per provar de pescar alguna cosa, he tingut molta
sort, cosa que espero que tingui continuïtat.
Dic penúltima sortida perquè tenim la intenció
de fer una sortida el dia 31 al mati amb aperitiu inclòs. Qui vulgui venir hi
és convidat. Li donarem la volta al Cap de Creus sortint de Portlligat i farem
una mica de festa, hi ha assegurat cava artesanal i material per picar. Voleu
venir?
dimecres, 24 de desembre del 2014
diumenge, 21 de desembre del 2014
I quina cara que se’ns posa!
Quan bufa tramuntana, fluixa o forta, hi ha
alguns companys que sense que calgui fer cap convocatòria, sentim una crida interna que ens porta fins
la platja de Portlligat (l’únic que falta és posar-nos els rellotges sincronitzats :-P). Això és el que
ha passat aquest dissabte, érem deu caiaquistes que hem sortit en línea recta i
amb pressa. Pressa per girar el cap de Creus i trobar-nos amb el mar i les
marons, valorar les possibilitats i decidir fer la volta a l’illa de s’Encalladora. Ahir per uns minuts em vaig sentir com si fos
a la Patagònia, situat entre les illes de Massa d’Or i s’Encalladora, mirant
cap a mar, notant els potents corrents empesos pel vent i envoltat d’estols de
gavians i mascarells que empaitaven les moles d’anxova o sardina que a la
vegada rebien els empaits dels bonítols i les tonyines, Ufff!. En aquests moments et
sents observador en primera línea de la natura en estat pur, i això és un
privilegi que no podem deixar-nos perdre.
Els companys portaven dibuixat un somriure de satisfacció a la cara,
diumenge, 7 de desembre del 2014
Sàvia decisió
Per aquest dissabte donaven tramuntana forta de
30 nusos amb puntes de 45, això ens va animar a fer la sortida des de Portlligat,
prèviament ja havíem escalfat una mica l’ambient amb tot un seguit de
comunicats entre nosaltres. A l’arribar a Portlligat vam veure que el vent no
picava tan fort i que la previsió no havia estat encertada però, realment no
era el que aparentava, el que bufava era un mestral (NW) i en quedàvem a recer.
Ja sortint per la bocana i després de dir adéu
a l’Elena que amb molt de seny no va venir, tot i morir-se’n de ganes, vàrem
notar aquesta direcció més aponentada del vent. Aquí és un lloc que la
tramuntana hi toca de ple i és el lloc on pots avaluar com anirà el dia depenent
de la seva força. El recorregut fins a
Jugadora va ser fins i tot plàcid. Sí que hi havia senyals de vent molt fort
mar endins, de fet no és que es veiessin les onades altes a la línea de l’horitzó,
si no que hi havia trens d’onades! A
Jugadora vam entrar-hi amb un vent notable però negociable, però un cop vam treure
el cap a Fredosa, la patacada va ser de
campionat. Com que anàvem una mica dispersos tothom va fer el que va poder per
travessar Fredosa, donant proa al vent, aferrant-nos a la pala, ajupint el cos
per oferir menys resistència i palejant
amb tota la força hi habilitat que els anys ens han donat. Mai abans havia
passat per Fredosa amb aquelles condicions tan fortes, polsims d’aigua eren
arrancats de la superfície pel fort vent que no donava treva, quan durant uns
breus segons parava la ràfega, l’altra que venia tot seguit, era tan forta que
podia desequilibrar-te si et picava pel lateral. Ens va costar molt travessar
aquest cala, en molts moments estàvem retrocedint i el pitjor que et podia passar
és que se’t emportés mar endins. Tant a
Jugadora com a Fredosa hi ha l’efecte “Venturi” , el vent, que actua com un
fluid, en quedar encaixonat s’accelera i, ahir a Fredosa que és molt més
estreta s’accelerava de mala manera.
Per mi, el pitjor va ser un cop ens vam trobar
a la cova de S’Infern, allí el vent era turbulent i fort, aleshores no sabies
per on et venia, per dos cops em va enviar contra el penya-segat amb el conseqüent
perill de bolcar. Desprès de tot lo
passat vam fer una agrupació dins de la cova per decidir que fèiem. Hi va haver
un intent de refer el camí que va acabar amb un company a l’aigua, al tornar
cap a dins de la cova per reagrupar-nos, personalment vaig tenir molt clar que
el millor era sortir a peu pel penya-segat, els cementiris estan plens de
valents. Una bolcada múltiple podia
acabar amb tragèdia, també se li sumava la impotència de no poder ajudar als
companys amb dificultats per una cosa tan senzilla que són les limitacions
pròpies. El seny va imperar i es va optar
per fer la sortida per terra. Sí que hi va haver dos companys, els més forts i
experimentats, que van tornar per mar a buscar els cotxes i poder fer el rescat
dels “nàufrags” que ens vam quedar fent birres al restaurant del far ;-), Un
final feliç i que podrem explicar amb emoció als nostres nets sense haver de
lamentar res.
dimecres, 3 de desembre del 2014
Quin regalet!
Anar a la costa després d’un temporal és un
costum quasi ancestral, són molts els que encara a dia d’avui els hi agrada
anar a fer un passeig per les platges per veure que hi poden arreplegar. Aquest
diumenge era un bon dia per anar a practicar aquesta vella costum i de pas
disfrutar del temporal. En el nostre cas hi vàrem anar tota la família i vam
fer diverses parades en diferents punts de la costa de Roses, la sorpresa la vàrem tenir a Montjoi, lloc on
ens vam trobar un regalet ben lleig, un porc de granja! El millor de tot es que
fa uns dies un company m’explicava que navegant pel Cap de Creus s’havia creuat
amb aquest exemplar que surava, aquell dia ens preguntàvem quin podia ser el
seu origen... Finalment, vàrem arribar a la conclusió que era francès, ja se
sap! Tot lo dolent ens bé de casa del veí. De fet no feia gaire que ells havien
patit uns forts aiguats i aquesta hipòtesis era plausible, una altra es que
hagués caigut d’un vaixell L.
P.d.: Dilluns al matí vaig avisar a l’ajuntament
de Roses ;-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)