--------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 31 d’agost del 2015

Al menys un cop l'any!














Poques vegades tinc l'oportunitat de compartir amb la família una sortida caiaquera i aquest cap de setmana va ser possible. Inicialment el divendres vaig sortir de Port de la Selva navegant per tota la mar d'Amunt en solitari i gaudint d'aquestes hores de "silenci" introspectiu. L'objectiu era enfilar-se al cim de l'illa de Portaló i esperar a que sortís la lluna quasi plena per poder fotografiar-la junt a la posta de sol. La nit la vaig passar a la platja de Portaló, l'única de sorra que tenim a la Mar d'Amunt.

L'endemà l'eixida de sol la vaig veure a l'alçada de s'Encalladora, tot fent el curri i a la vegada anava retallant la costa. Finalment vaig arribar a Portlligat on ens vàrem ajuntar amb la família. La idea inicial era d'arribar-nos fins Messina per allí fer una cabussada  gaudint d'aquell meravellós fons marí.  En Josep Flor i en Nardo que va venir amb el seu fill, en Lluch, es van ocupar de la seguretat del grup. El petit Lluch, bé, no tan petit! va disfrutar d'alló més amb els meus nebots mostrant-los-hi tots els seus coneixement de nàutica que no són pas pocs. Total, que va pesar més la zodiac d'en Nardo que la cabussada per veure els nudibranquis de Messina i els petits es van passar tot el matí enfilats a l'embarcació. Ei! s'ha de dir, fent honor a la veritat, que la mar de fons feia molt perillós anar a observar el seu santuari.  Una gran jornada amb molta escalfor per tots costats i en tots els sentits ;-) 

dimarts, 25 d’agost del 2015

Un habitació amb vistes






Divendres vaig anar a dormir a un lloc peculiar, al fer aquesta sortida en solitari ho podia fer, i és que aquest lloc no és apte per a tots els públics. Es tracta d'una roca de 120 metres de llarg per uns 50 metres en el punt més ample i situada un quilòmetre mar endins. Allí hi descansen els corbs marins, alguns limícoles com els remena-rocs i una miríade d'insectes que passen el dia sota les pedres i que tan sols surten per la nit, alguns d'ells hematòfags, i és aquí on rau el problema de la seva "peculiaritat".

Com us podreu imaginar la nit va ser curta, i tot i que hi havia núvols fins a quart de quatre, la vaig aprofitar per prendre algunes de les seves vistes privilegiades sobre la mar d'Avall des de tots els punts que porten el nom dels vents dominants, el nom de la roca és l'illa de Messina o illa Plana.

dimarts, 11 d’agost del 2015

Cap de Creus s'engalana



Aprofitant un dia de la festa local he sortit amb els amics Jordi, Enric i Ricard per fer un llarg recorregut per alguns dels punts claus del Cap de Creus. Ens hem cabussat en les seves aigües per admirar la riquesa piscícola,  a la vora dels penya-segats també hem gaudit de la seva fauna alada, com ara els remena-rocs i els becuts,  sent la senyal de que la migració post nupcial ja està en marxa. El que si que ens ha sorprès és trobar-nos que  tot just a un mes de la Diada Nacional, aquest punts emblemàtics del Cap de Creus, com l'Illa Plana, Sa Rata o Portaló estan coronats per les estelades, donant un aspecte magnífic a aquest tram de costa tan estimat com és el Cap de Creus. 



dissabte, 8 d’agost del 2015

Proscrits


Quan arriba l'estiu les sortides amb caiac són més llargues que a l'hivern però, perquè conservin la seva essència, hem de enquibir-les en el període de temps que sigui més semblant al que tenim la resta de l'any, això vol dir que el mar sigui (sembli) per nosaltres sols, és una mostra més de l'egoisme extrem que ens posseeix i que no ens ruboritza. Per fer-ho, sortim el divendres a la tarda i tornem el dissabte al matí. La gent d'aquest país ja està de tornada cap a les seves cases i apartaments i el silenci s'ensenyora de la costa, aquesta és la nostra hora.
Divendres vam sortir tard, més tard de lo normal i vam arribar al nostre destí ja quasi de fosc, molt a prop, dues barques amb gent gran començaven a pescar el calamar. A la primera cala que normalment dormim tenia l'accés tapat per dues embarcacions franceses i, a la cala alternativa hi havia una parella que es passejaven nusos gaudint del seu paradís per unes hores, aleshores tampoc es tractava d'anar a molestar. Finalment, com uns proscrits, vam anar fins a la següent cala on estranyament no hi havia arribat ningú, era pràcticament de nit. Allí vam desembarcar, sopar, descansar de la dura setmana de treball i a la sortida de sol, ens vàrem submergir per gaudir de les belleses del fons marí. Tot un descans merescut.  
Aquest text no té cap mala intenció, sabem compartir i més quan tenim la seguretat que aquest paradís tornarà a ser nostre d'aquí pocs dies ;-P

dijous, 6 d’agost del 2015

Difondre els valors


L'altre dia vaig tenir la sort d'estar convidat per tercer any consecutiu a fer una xerrada dirigida als joves que fan el camp de treball al Parc Natural del Cap de Creus. És una xerrada "improvisada", a pèl, sense el suport d'un arxiu ppt o prezi.
Aquell dia, ells fan la visita al pla de Tudela i, al final de la seva visita els hi arribo pel mar amb el caiac. Triem una cala màgica per fer el desembarcament, Culleró. Allí asseguts a terra i amb les darreres llums del dia parlem dels valors d'aquest entorn i les seves problemàtiques.  
Sempre he estat obsessionat en transmetre tot allò que he après, que he anat descobrint amb l'estudi de la documentació i amb el treball de camp. De poc servirà si queda per mi, trobo bàsic fer-ho córrer. Malauradament ho faig per la via oral, la més antiga que hi ha però, també la menys eficient, l'escrita no se'm dona bé :-(

Al final de la xerrada, quan torno cap a casa i vaig palejant per aquestes aigües plenes de silenci, m'envaeix una sensació de satisfacció que no té preu, és la millor paga.  Em sento l'home amb més sort i més feliç del món  ;-) 

diumenge, 2 d’agost del 2015

Ells també pateixen









Molts de nosaltres quan ens trobem aquests dies fem alguna expressió com aquestes.: "ara si qui hi són tots", o "ja ens veurem quan tot s'acabi", o "que sigui lleu", amb això expressem el patiment que significa la multiplicació de la població per 10 que ens toca suportar durant aquestes 2-3 setmanes d'agost...,encara que  benvinguda sigui! ja que d'això hi vivim directa o indirectament la majoria, tot i que si sabéssim repartir-ho entre els quatre mesos que van de juny a setembre, encara viuríem molt millor i tothom aniria més ben servir.

Uns dels que també la pateixen són els corbs marins emplomallats, ells que habiten en el trencant dels penya-segats no els hi queda altre remei que aguantar, ja que no els hi queda ni un metre lliure on descansar i alimentar-se. Aquest cap de setmana estàvem cabussant-nos en un lloc on sempre descansen i no vaig resistir-me de fer-los-hi una visita. ( mira que en soc de dolent). La millor manera de poder-nos apropar a ells és fer-ho sota l'aigua. Cal anar molt lentament, sense fer moviments bruscos i no quedar-s'hi gaire temps, amb uns segons n'hi ha prou per gaudir-ne.  Crec que hauria d'haver-hi trams concrets de costa lliures, on les barques no es puguin fondejar i aquesta espècie tant pròpia de la nostra costa hi pogués descansar durant aquests setmanes d'overbooking. No us ho sembla?