Cap de Creus amb caiac

Una palejada per la Patagònia

2012-02-11T10:08:00.001+01:00

KAYAK AL GLACIAR JORGE MONTT por OutdoorsTV© from OUTDOORS TV on Vimeo.

Troballes i telèfons d’interès.

2012-02-10T09:06:00.002+01:00

S'han trobat rtestes de dos vaixells de fusta desenterrats per la constant erosió (regresió) que pateix el delta, El company que l'ha vist diu : "després de fer-li unes fotos i enviar-les a uns especialistes, sembla que pot tractar-se d’un vaixell del s-XIV". El segòn vaixell (amb claus de fusta) serà inspeccionat durant el dia d'avuí pel personal especialitzat del Centre d'Arqueologia Subaquàtica. Sembla ser que els temporals estan fent part de la tasca dels arqueòlegs. Molt interessant...
La setmana passada també es va trobar la primera tortuga babaua morta d'aquest any i va ser al delta de l'Ebre. Si algun dia us trobeu amb un cas semblant, o per qualsevol denúncia que s’hagi de fer, heu de trucar als “rurals” . :
Control central .: 935740036 (24 h.) i a les nostres comarques és el 972405340
Com anècdota puc dir-vos que ara fa un any, al fer el periple pel delta amb caiac, vaig trobar-me “la roca més jove de Catalunya”. Just a l’extrem apical del delta (Illa de Buda) hi havia unes “roques” arrodonides d’una forma molt peculiar, una la tinc al menjador de casa, al costat d’una que deu ser de les més antigues de Catalunya (40-60 M.A.), la del delta de l’Ebre era senzillament un conglomerat de sorra cimentada amb llims, possiblement formava part de la llera d’un antic estany. Com que el delta és relativament jove, geològicament parlant, aquesta roca generada al seu extrem apical ha de ser molt i molt tendra.

Què coi és això?

2012-02-09T09:39:00.000+01:00

Hem rebut una consulta d’en Martí Q., explica que després de la llevantada de Sant Esteve (2008) va trobar aquesta bestiola en una platja de Sant Feliu i vol saber qui és.
He fet una consulta a l’Enciclopèdia Catalana D’Història Natural i en el volum 11 pp 225-226 surt una bestiola, descrita i dibuixada, que coincideix força amb aquesta de les fotos d'en Martí. Es tracta d’un macrúrid també anomenat “titulot ver” (Trachyrhynchus scabrus). Peixot que quan és adult viu a fondàries considerables de 500 m. fins a 1500 m.. Segons expliquen a la costa empordanesa es ven ben peladet i la seva carn és apreciada.
Algú ens pot donar-nos més informació?

Un altre terratrèmol al Cap de Creus

2012-02-08T09:46:00.005+01:00

Aquesta matinada s'ha sentit un terratrèmol de baixa intensitat al Cap de Creus, de fet a Vilajuïga vàrem sentir una mena de tro, però no hi vàrem parar gaire atenció degut a que aquests dies la tramuntana provoca una fresa constant i una mica irritant. Poder ha estat ella la causant d'aquest moviment ;-). El setmanari l'Empordà i el Dirai de Girona d'avui en la seva edició digital en publica algun detall més. També informa l'Institut Geològic de Catalunya.
Darrerament l'activitat sísmica sembla notable per una zona com la nostra que és més aviat tranquil·la, l'anteror va ser el 24 de gener i l'epicentre va ser també la mateixa zona (veure l'entrada del blog de l'endemà).

Has sentit parlar de la fred?

2012-02-07T09:01:00.002+01:00

S’ha exagerat un pel amb l’onada de fred i dir el contrari és no tenir memòria meteorològica. El que és cert, es que hem tingut una sensació de fred degut al vent i unes temperatures baixes, però aquestes no han estat “excepcionalment” baixes, podem trobar molts anys amb temperatures tan o més baixes de les d’aquest cap de setmana en els registres de les estacions de casa nostra...., o no?
Nosaltres no ens ho hem volgut perdre i, em sortit a fer algunes imatges del fred, i res millor que mirar els cristalls d’aigua glaçada en un dels nostres rierols, l’Anyet.

En sec...

2012-02-06T09:09:00.000+01:00

...és com ens hem quedat aquest cap de setmana de tramuntana. El temporal de vent ha estat fortet, dissabte a Portbou va superar els 150 km/h i..."quan l’aigua de mar veus volar millor deixar-ho estar".
Això si, l’equip del blog va sortir a gaudir de l’espectacle del vent i us hem fet unes fotos. Demà us ensenyarem les imatges del “fred” que ha fet...

Aurora australiana

2012-02-05T09:08:00.003+01:00

Red Aurora Australis from Alex Cherney on Vimeo.

Aquesta aurora boreal es va veure la setmana passada a l'altre costat de casa nostra: Austràlia. Ells també en tenen, però el més sorprenen d'aquesta aurora és la seva col·loració roja, això es degut a la reacció amb l'oxígen de l'alta atmòsfera, el color verd de les aurores europees ho fa per reacció amb l'oxígen de la baixa atmòsfera.

Tromnso

2012-02-04T09:38:00.002+01:00

La tempesta solar del 24 de gener va provocar una aurora boreal molt espectacular i molts problemes en les comunicacions. Video fet en temps real a la ciutat que cada hivern hi peregrinen milers de fotògrafs èr veure i fer "afotos" de les aurores boreals.

Cap de Creus es tenyeix de groc

2012-02-03T09:07:00.002+01:00

Tot i la fred que fot, hi ha hagut algunes plantes que ja han florit al Cap de Creus i ara les vessants s’estan tenyint d’un groc intens. Aquest és el cas de les argelagues (Ginesta scorpius) i gatoses (Ulex parviflorus). El tema de la neu...., sembla que seguirà sent exclusiu de muntanya i anecdòtic a la costa.

Maaaanbo!

2012-02-02T20:11:00.002+01:00

Per ara el temporal al CdC està sent de vent i fred (res de nou). Aqui teniu una imatge de Port de La Selva amb les darreres llums del dia.

Olé els francesos

2012-02-02T09:09:00.001+01:00

Abans de Nadal un vaixell va encallar a la costa de la Bretanya en un lloc que és declarat reserva natural i, amb un tres i no res mireu que van fer. Què passaria si això hagués succeït a casa nostra?

Maten als corbs marins.

2012-02-01T09:36:00.000+01:00

La “Consejeria de agroganaderia y Recursos Autóctonos” del principat d’Astúries ha donat permís per matar un total de 240 corbs marins (Phalocrocorax carbo) dels rius asturians, bàsicament del Nalón, Caudal i Narcea. La mesura, segons els grups ecologistes, pretén acontentar als pescadors. Resulta que és més fàcil donar la culpa a les aus del descens de la població de truites i salmons, que haver d’afrontar altres mesures com el control de la contaminació fluvial, la proliferació de preses i fins i tot la mateixa sobrepesca.
També m’han comentat que al pantà de Sau s’han pres mesures com aquesta i s’està tirant als corbs marins que allí hi viuen. De fet en la darrera visita que vàrem fer al pantà, els corbs marins fugien de la nostra presència a una distància molt gran, cosa força anormal i més si venim de la costa en que els corbs marins (Phalocrocorax aristotelis) ens aguanta una distància molt curta.
Quina llàstima! Lo fotut del cas es que aquestes mesures no van acompanyades de cap estudi per recollir la informació sobre l’eficàcia d’aquests “descastes”.

La fecunditat de la llagosta.

2012-01-31T09:10:00.003+01:00

Segons l’Institut espanyol d’oceanografia la fecunditat de la llagosta vermella (Palinurus elephas) que viu a les illes Columbrets és 30 vegades superior que els exemplars estudiats de les zones on es pot pescar a prop de les mateixes illes del país valencià (Castelló de la Plana).
Aquest mateix estudi té una conclusió sorprenent, l’àrea de les Coplumbrets equival a un 20% del total de la zona estudiada, però aporta un 80% dels ous produïts en ella.
Poder caldrà que els pescadors de llagosta del Cap de Creus es vagin plantejant reclamar zones de protecció absoluta i així millorar les seves pesqueries..., i és que la natura és molt agraïda!
Actualment la zona de Reserva integral és redueix al costat de fora de l’illa de s’Encalladora (uns 600 metres lineals)..., senzillament ridícul. Us convido a anar-hi, podreu comprovar que s'hi pesca il·legalmet. Diverses vegades m’hi he trobat pescadors submarins, això sí, molt ben camuflats i discrets.

Fent callo.

2012-01-30T09:06:00.001+01:00

L’any passat vàrem decidir que sempre que hi hagi tramuntana anirem a palejar a Portlligat i des de l’any passat que cada dissabte ella bufa i nosaltres no hem fallat a la trobada. Les conseqüències no s’han fet esperar, estem fent callo d’aferrar-nos a la pala per poder afrontar aquest fort vent i ens hem penjat d’ella, la tramuntana.
Ahir, just abans de sortir de casa vaig consultar l’anemòmetre del nàutic de Llançà i marcava 25-35 nusos de nord pur però, a l’arribar a Portlligat semblava que era molt més fluixa. El matí es presentava núvol i fred. Un estol de xatracs becllargs cantaven per sobre de l’aigua mentre pescaven i ens donaven la benvinguda. Tot i ser un matí que no convidava gaire, la nostra addicció a ella és molt forta i ens agrada ser-hi.
Dotze palistes varem sortir a molt bon ritme direcció la punta del CdC. La tramuntana no era cap impediment per avançar força lleugers. Un cop arribats a la punta ens arrecerem sota les roques que configuren “es bec” (extrem de la punta amb cadaquesenc), allí ens agrupem i avaluem la situació.
Avui es veia un gran estol de baldrigues que menjaven al costat de sa Rata, lloc on l’onatge era molt fort i els blancalls marcaven aquella línea divisòria que hi ha, entre la “calma” i “l’infern” de fora.
Ràpidament varem veure que la intensitat de la tramuntana que, fins allí no l’havíem notat forta, de l’altre costat estava totalment desfermada. Varem sortir amb tres subgrups, els més agosarats els primers, els previsors després i, un tercer grup de solidaris (a la Maria se li havia desmuntat la pala i s’havien retardat un xic) al final.
El primer grup, encapçalat per en Miquel ( el de més potent palada de tots), es va quedar clavat just al girar “es bec”. Semblava que els hi haguessin clavat una plantofada en tota la cara, el tramuntanal no els deixava avançar ni un sol mil·límetre. Minuts més tard, quan els perdem de vista, va sortir el segon grup i finalment el tercer grup. Entrar al rec de sa Claveguera era com estar dins d’un motor turbo, d’aquests que s’utilitzen per fer pràctiques de caiguda lliure en paracaigudes. Nosaltres movíem els braços palejant amb tota la força, però no avançàvem. En Pi, que fa les primeres sortides amb nosaltres, s’anava quedant clavat i en perillosa deriva cap al centre del canal. Avui venia amb una petita lesió al braç que li dificultava el paleig d’alta potencia i, les condicions exigien una plenitud de forma física. Vaig apropar-me a ell per suggerir-li que fes una palada llarga i que ens anéssim a buscar el recer de la paret de l’illa de s’Encalladora. Després d’uns llargs, llarguíssims minuts d’esforç al límit, hi arribem però me’n adono que avui tot el rec és un canal de vent enfurismat. Aquets canal actua de compressor i accelerador de la tramuntana (efecte Venturi). M’hagués agradat saber la seva velocitat, però per la meva percepció podia estar a F7-8. Sortosament les onades grans no entraven dins del rec i les que hi havia eren escapçades pel propi vent. Em va fer molta gràcia veure com el tercer grup que, anava darrera nostre, ens va avançar a la part final i això que havia sortit força més tard. En aquest grup hi anaven les germanes Giró que estan molt fortes i s’han criat en aquestes aigües amb aquests vents. Em trec el barret davant seu.
No sé el que vàrem trigar en fer el 600 metres del rec, però hi vàrem invertir molt de temps. A l’arribar al seu extrem vaig treure la càmera per fer alguna foto. Maleeixo aquest paper que m’adjudico de fotògraf en dies com aquests, al fer-ho et jugues la rebolcada i el perdre contacte amb el grup per ser arrossegat pel vent, més d’un dia em costa molt tornar a contactar amb ells. Avui a sobre un company a bolcat i en el temps que hem trigat en auxiliar-lo, la tramuntana ens ha portat fins l’altra punta del canal. Per sort en Mútur i les “sister” Giró han actuat molt ràpidament, mentre la resta observàvem les maniobres de rescat. Finalment, el riu de vent ens ha tornat fins a Portlligat amb un esforç mínim..., les forces les havíem cremat a l’anada.

Floreixen les posidònies al sud del país.

2012-01-27T09:19:00.000+01:00

Un cop més, com es ve observant en els darrers anys, les praderies de Posidonia oceanica han tornat a florir. La troballa va tenir lloc a la praderia de l’Ametlla de Mar, la més extensa de la costa catalana i, segons els experts, la que presenta un millor estat de conservació. Aquest fenomen era considerat poc freqüent i indicador de bona qualitat de les aigües. Però les flors de Posidonia ja no són un fet aïllat i fortuït, any rere any, les estem trobant. A què és degut? Estem presenciant una millora de l’estat de salut de les nostres praderies?
Malgrat ens alegri trobar aquests tresors subaquàtics i ens faci molta il·lusió la seva troballa, la floració anual d’aquesta fanerògama podria ser un indicador de canvi climàtic. Segons experts de centres d’investigació, com l’IMEDEA, la reproducció sexual de la Posidonia és estimulada per l’increment de temperatura de les nostres aigües. Més flors no garanteixen l’èxit de supervivència i recuperació dels nostres boscos submarins si el que ens indiquen és una alteració del seu entorn. Com a eco-submarinistes i amants del món submarí, seguirem buscant respostes al que veiem i que encara no podem explicar. (extret de la web del Club d'Immerssió de Biologia)

Curs d'opistobranquis a Cadaqués.

2012-01-26T09:07:00.000+01:00

Elysia viridis

Si vols entrar dins del món dels opistobranquis per saber-los identificar, la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) organitza un curs a casa nostra. Encara falta molt pel curs, serà al mes de juny (30 de juny i 1 de juliol). Els profes són el Guillem Mas i na Elisenda Navarro, biòlegs del Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya (GROC). Lloc de la trobada: Cadaqués, al mas de Caials del PNCC. Hi ha una condició per poder-lo fer i és que s’ha de tenir la titulació per fer immersió amb escafandre autònoma, així com, l’assegurança i el certificat mèdic al dia. Per més informació truqueu al 933 248 582 o al carreu-e ichn@iec.cat. No deixis de visitar la web del GROC ni que sigui per veure les imatges que hi ha penjades.

Terratrèmol al Cap de Creus

2012-01-25T16:39:00.003+01:00

Ahir a les nou del vespre el CdC va tremolar degut a un petit terratrèmol. Poc després facebook treia fum. Tothom que havia sentit "l'explosió" ho cementava per la xarxa. Una hora més tard es confirmava que un terratrèmol havia succeït al municipi de Cadaqués. És el quart que hi hagut a Catalunya aquesta última setmana i és de molt baixa intensitat.

Aguns detalls del succés AQUI

Impactes del canvi climàtic a l’ictiofauna del CdC

2012-01-25T09:43:00.000+01:00

Arrel del conveni entre la fundació Abertis i l’UdG, aquests dies s’ha difós el treball anomenat: “IMPACTE DEL CANVI CLIMÀTIC SOBRE LES RESERVES MARINES: L’EXEMPLE DEL CAP DE CREUS”
L’equip investigador l’han format:
Universitat de Girona: Josep Lloret (coord.), Toni Font, Marta Muñoz, Margarida Casadevall
Institut de Ciències del Mar-CSIC: Montserrat Demestre, Paloma Martín, Ana Sabatés
Altres: Sílvia Gómez (UAB), Ignasi Solé (UPC), Núria Zaragoza.

La zona del Cap de Creus (CdC) té les aigües més fredes de la Mediterrània occidental i és per això que ha estat un escenari immillorable per duu a terme un estudi com aquest.
L’estudi ha arribat a les conclusions que davant del increment provat de les temperatures del mar (segons dades d’en Josep Pascual de l’Estrartit), les espècies de peixos lligades a les aigües fredes estan patint una franca regressió i fins i tot es parla de desaparició d’algunes espècies de les aigües del CdC. Mentre que les espècies més termòfiles (d’aigües calentes) estan apareixen i criant en aquest espai i que abans no ocupaven.
Per poder fer el treball s’han recollit dades de les confraries de pescadors, de pescadors artesanals i esportius i, també s’han agafat mostres “in situ”, les quals, han estat mesurades i estudiades en el laboratori (gònades).
De les espècies d’aigües calentes que sembla que poden ampliar la seva distribució geogràfica i fer-se més abundants a casa nostra, n’hi ha unes quantes que són molt apreciades pels pescadors esportius com nosaltres i sembla que ens pot beneficiar...
En aquest enllaç trobareu un pdf en espanyol resumint el treball, i en aquest altre enllaç trobareu el pdf de la versió en català del informe final complert.
Apali! Que no tot és agafar la canya i anar a fer uns “tiritos” com possessos..., també s’ha d’estudiar. ;-)

Tramuntana canigonenca.

2012-01-24T09:05:00.003+01:00

Si això és l’hivern que ningú discuteixi lo del canvi climàtic dient que falten dades que ho demostrin...
Aquest dissabte amb una tramuntana F5 i una temperatura primaveral hem sortit 11 palistes des de Portlligat per treure el cap per la Punta del CdC. Avui no hi havia càmeres de TV, eren els habituals i, bé amb alguna convidada que venia a aprendre a navegar amb vent. El dia era immillorable per fer-ho.
La intensitat del vent anava creixent conforme ens apropàvem a la punta. Ella, que avui tenia el qualificatiu de “tramuntana canigonenca”, la seva direcció és més aponentada, no aixecava un gran mar ple de blancalls, però la seva intensitat es feia sentir a la cara i a l’hora d’enfrontar-la, tots dèiem que ens costava avançar, una mica més als que ahir van anar a dormir tard o que havien esmorzat poc. Hem fet el ritual de recórrer tot el rec de sa Claveguera fins a sortir a mar obert, on les onades fetes es creuen i aixequen els nostres caiacs, fent-los dansar al ritme que elles volen. Nosaltres també ens agrada ballar la seva música i sempre que se’ns dóna l’ocasió, allí estem per deixar-nos portar.
Avui també ens han acompanyat els mascarells i un preciós exemplar de falcó peregrí que ja quan tornàvem descansava sobre l’orgue i ens ha regalat amb un vol circular molt a prop del grup. En el descans a ses Ielles hem vist un grup de tonyines, sembla que no vulguin marxar, aviat farà un any que les veiem pràcticament a diari per la zona de paleig..., tot hi haver renunciat a la pesca amb curricà, avui la mar ens ha regalat un sard que s’havia alliberat de la xarxa però, havia quedat tocat de mort.

Un bon exemple

2012-01-23T09:01:00.003+01:00

Quan fem un “post” molts cops intentem explicar o ensenyar, lo valents que som al enfrontar-nos a una tramuntanal a la punta del Cap del Creus, o lo agosarats que som a l'aproximar-nos a les roques en plena mar de fons o surfejant les onades d'una garbinada, però hi ha uns altres herois..., ells fan una gran feina pel nostre esport i la seva acceptació i popularització, aquest és el cas de la Rosa i el Martí, des de que tenen mainada senzillament no han deixat de practicar el caiac de mar, ara el practiquen amb el seus fills (que són molt petits) i naveguen tot l'any!

Malauradament no sortiran al programa de Thalassa (si-us-plau que ningú s’ofengui per dir això), però aquest és un bon exemple que pot ajudar a popularitzar el nostre esport i fer que molta gent li perdi la por. Aquí teniu l'escrit de la seva experiència de l'altre diumenge.:
Diumenge 15 de Gener de 2012
Tot i que feia un fred “que pelava” varem convèncer en Jan i la Carla per llevar-nos aviat i anar a buscar garotes. Realment “l’aventura” no se la volien perdre !!!
L’historia era anar fins a Garbet i des d’allí, jo portar els nens amb el caiac triple i en Martí amb el Laser fins el pas de l’ Illa Grossa.
Fet i fet, fins la 1 del migdia no varem sortir, perquè ja se sap que sortir amb nens, abrigar-los molt i anar ràpid no és compatible.
Un cop a l’aigua comencem a palejar amb “alegria” per veure si ens passa el fred, la Carla (que fa de capitana) m’ajuda i m’avisa quan veu roques poc profundes davant nostre. En algun tram em demana que la deixi palejar sola, perquè ja és gran amb 7 anys !!! De fet, ja en fa dos que ens va començar a demanar per anar sola, primer amb l’Oasis que tenim i ara amb un caiac petit que ens deixa en Pau. I en Jan, com sempre, feliç en el seient del mig i obrint uns ulls com “taronges” per tot el què va veient.
Semblava que la Mar d’Amunt fos tota per nosaltres, no hi havia cap barca al voltant, només varem veure de lluny uns caiacs que anaven direcció a Llançà. Són els avantatges de sortir a l’hivern amb màximes de 9º C !!!
A mida que sortim i ens apropem a l’illa, ens anem trobant la ressaca de tramuntana del dia anterior i això de començar anar amunt i avall se’ls hi fa divertit !! Menys quan a tocar les roques de l’Illa Petita en venia alguna de molt “gran”, llavors la Carla cridava: Jan, tanquem els ulls !!! Els obrien i molt per veure els corbs marins enfilats a les roques amb les ales ben obertes per eixugar-les.
Un cop al pas de l’illa, el mar estava més mogut del que hauríem volgut, anant amb els nens, perquè costava molt estar-nos quiets amb el caiac i agafar garotes sense desembarcar. Més que res, perquè gairebé no n’hi havia !
Quan vaig veure que havia “d’apuntalar” la pala per desplaçar-me per les roques, perquè hi ha tant poca fondària que no es pot remar, li vaig demanar a la Carla que em deixés la seva ( ja sabeu que la meva és molt nova i vaig pensar que per aquesta feina m’havia equivocat agafant-la), amb tanta mala sort que li vaig trencar !! No sé si em va saber més greu a mi o a ella, però el disgust el varem passar totes dues. Li va tocar tornar amb els braços plegats !! ....
Però amb una vintena de garotes, que van ser suficients per fer un tastet acompanyades de pa i la resta de menjar que portàvem !!! Recordant les “xefles” amb tots vosaltres, vaig pensar que ens havíem oblidat un “vinillo” per acompanyar-les. No es pot pas estar per tot !!!
Bé, el resum seria COM ANAR A PESCAR GAROTES AMB ELS NENS AMB CAIAC I NO MORIR EN L'INTENT !!!
Però com sempre, ara ja hi tornaria !! En Jan i la Carla es van portar com uns campions !!

Martí, Carla, Jan i Rosa S.

Els freus són territori pels caiacs.

2012-01-22T09:54:00.003+01:00

Els estornells no són els únics culpables

2012-01-20T09:27:00.000+01:00

Tots els que vivim al Cap de Creus sabem del neguit que provoca als pagesos les volades d’estornells quan s’abraonen sobre els olivets i et poden deixar sense olives en molt poques hores. Aquests estols de lladregots de vegades estan composats per milers d’exemplars famolencs. El seu règim és omnívor. Si a l’estiu quan campen pels conreus centreeuropeus, solen alimentar-se d’insectes i els pagesos d’aquelles zones els veuen amb molt bons ulls, a l’hivern, quan venen a casa nostra, es tornen vegetarians i són capaços de polir-se tot un olivar en un tres i no rés.
Doncs bé, l’altre dia després d’esmorzar plàcidament a l’illa de Messina, vaig fer un vol per l’illa (en pocs minuts el tens fet) i en va fer gràcia descobrir la composició de les regurgitacions dels gavians, ells solen expulsar allò que és indigerible i en aquest cas hi eren molt abundants, de fet dominaven els pinyols d’oliva.
Està clar, que un dels recursos alimentaris més preuat del Cap de Creus és l’oliva, i aquest no és tan sols apreciat pels homes, si no que ho és també per més d’una espècie alada.

Nova amenaça pel Cap de Creus.

2012-01-19T09:03:00.001+01:00

Segons informa el Diari de Girona , l’empresa noruega “Exploracions l'ocell marí” (Sea Bird Exploration), especialitzada en proveir a les petrolieres de serveis de prospecció sísmica marina, està planificant una campanya a la mediterrània occidental, exactament en una àrea compresa entre Menorca i el Cap de Creus. La tecnologia i el mètode que s’aplica pot tenir un impacte sobre la fauna marina d’aquesta zona. Científics i grups naturalistes han aixecat la llebre i han demanat que s’estigui alerta de com s’apliquen aquestes metodologies de prospecció, ja que la tecnologia pot afectar a un gran ventalls d’organismes marins. De tots és conegut la riquesa i la importància de la fauna marina del Cap de Creus, la qual està a punt d’entrar dins de la xarxa europea dels llocs més importants i sensibles que cal conservar a nivell d’Europa.
El pitjor que ens pot passar és que aquestes prospeccions fossin positives, aleshores, les dades seran venudes a les grans empreses, les quals es llençaran a explotar aquest preuat recurs. De tots és conegut la manca de sensibilitat de les petrolieres, que són responsables de les més grans catàstrofes marines que hi hagut els darrers anys. Això pot significar una greu amenaça per la nostra costa i els seus valors naturals. Creuem els dits.

TransCapdeCreus 2012.

2012-01-18T09:10:00.001+01:00

De tant en tant és bo fer una sortida amb caiac en solitari, podríem dir que es tracta d’una teràpia bifuncional, serveix per veure en quin estat físic i psíquic et trobes.
Dijous em vaig demanar A.P. (assumptes propis) per anar al terapeuta i abans de que es fes clar em trobava a la platja de Port de la Selva. Feia una mica de fred però era molt suportable, en fa molt més quan trenca el dia. Quan vaig arribar a la platja estava absolutament sol, però just quan tenia tot a punt van aparèixer un parell de jubilats remolcant una zòdiac. Sortien a pescar el paxano (besuc), segons em van dir, desprès de preguntar-me, sorpresos per la meva presència, què coi feia allí.
Quan l’anticicló es centra sobre nostre, és un bon moment per fer la travessa del CdC. És una distància molt llarga, anant a prop de la costa venen a ser una quarantena de quilòmetres i, en aquesta època que el dia és tan curt, no et pots encantar. És per això, que és una sortida més aviat física, la distància és llarga i s’ha d’estar avesat al paleig. També és una sortida que quan és fa amb el sentit Port de la Selva-Roses i a l’hivern, no pots badar gaire. El sol és baix i et peta directament a la cara, vas bona part del recorregut totalment enlluernat. Aleshores és quan et quedes sol totalment amb els teus pensament i pots començar a cantar el “tantra” : “sia, boga, sia, boga,.....” , posant la ment en blanc i purificant-te.
Poc més de set hores de paleig amb descansos inclosos donen per molt.
El recorregut que vaig fer aquest any, va ser de Port de la Selva fins l’illa de Messina, allí vaig esmorzar amb la colònia de gavians, que durant uns minuts van esperar a l’aigua que acabés la meva visita per tornar a ocupar la seva talaia. Havent esmorzat vaig anar fins una platgeta a peu del penya-segat de Norfeu i molt a prop de la Pelosa (Cala d’Oques). Allí vaig dinar i fer un descans banyat per la llum càlida del sol de gener. Posteriorment i molt suament vaig lliscar lentament fins a Roses.

En Sergi Basolí torna a fer una de les seves.

2012-01-17T09:02:00.001+01:00

Divendres a la tarda vaig rebre la trucada d’en Sergi Basolí, feia unes hores que pel “face” li havia demanat si s’animava a explicar la seva experiència del periple per la península ibèrica i ell, molt amablement, em trucava per dir-me que el projecte haurà d’esperar uns mesos...
Resulta que el noi durant la seva circumnavegació peninsular va conèixer a uns francesos que viatgen amb catamarà. Aquesta setmana se’n van a fer la travessa de l’Atlàntic tenint com a punt d’arribada Guadalupe. Doncs resulta que l’home s’ha apuntat per acompanyar-los i, el millor de tot és que s’endurà el caiac. Sembla que la idea és que un cop hagi arribat a port iniciar un nou periple per aquestes illes del carib.
M’ha dit que intentarà activar el blog i explicar el que vagi fent, tot i que possiblement les properes setmanes, mentre duri la travessa, difícilment podrem tenir notícies seves. Malgrat tot, per part nostra agregarem a partir d’ara mateix el seu blog així, tan aviat doni senyals de vida podrem saber com li ha anat.
Sergi, des del blog i en nom de tots els seguidors et desitgem molta, moltíssima sort!

Transfreu 2012

2012-01-16T17:24:00.018+01:00

L'Albert Jimenez Xandri ha compartit les imatges de la trobada d'ahir a Lloret de Mar "Transfreu 2012". Pels que no hi vam ser-hi aqui tenim una mostra per anar fent gana per l'any vinent. Moltes gràcies Albert.

Thalassa amb l’Escola d’en Mar

2012-01-15T18:13:00.000+01:00

Aquest dissabte el millor programa sobre el mar i la seva gent ha vingut a gravar al Cap de Creus les activitats del club “l’Escola d’en Mar”.

El matí era radiant i un gregal fresc ens ha fet moure amb agilitat i rapidesa per despenjar els caiacs i preparar-ho tot per fer la sortida d’exhibició. Hi havia una mica de nervis perquè tots parlàvem més de lo normal. Ens hem ajuntat 22 caiaquistes en un grup acolorit i, perquè no repetir-ho, una mica anàrquic, uns venien de Cadaqués amb els llençols marcats a la cara, d’altres venien de travessar l’Atlàntic, d’altres de Selva de Mar o Figueres.
Les ordres es llençaven al vent.: ajunteu-vos per una imatge del grup, ara tots cap a la bocana, ja podem anar tirant...., i cap a on anem? Quina pregunta tan absurda, anem cap a la punta! És el recorregut clàssic amb vent de component nord i, el gregal és un nord, no?
Mentre la zòdiac del Toni Albert porta els dos membres de l’equip de Thalassa, tots comencem a palejar direcció el far. Ells ens van donant voltes com mosques c... fent el seu preuat i apreciat treball de gravació. El grup s’estira més i més. Finalment ens agrupem davant de “sa coua de s’infern”. Entrem en petits grup i dins s’aprofita per fer un parell d’intervius.... Al sortir, salta la nova ordre: ara tots cap a Culip! Quèèè? Culip, penso jo, però si tenim gent poc experimentada en el grup, quina bogeria! Penso per dins meu. Però realment tothom sap o ha de saber els seus límits, girar i entrar a sa Freu és una decisió que s’ha de prendre amb molt de seny, d’allí fins a Culip hi ha un ball de bastons que tan sols és apte per caiaquistes experimentats. El millor d’aquest grup és això, que aviat et transformes en caiaquiste experimentat. Aquí no s’estila la sobreprotecció paternalista, cadascú ha de ser conscient de les seves capacitats i aviat te n’adones que l’aprenentatge es pot fer molt ràpidament.
El pas per sa Freu s’ha fet com sempre, com a isards saltant per les puntes de penyals líquids i mòbils. Tan sols hi ha hagut un “umiartoq” de primer dia, com a “novatada” havia de fer una demostració d’autèntic nàufrag i així ha estat. Benvingut al club!
Dins de Culip hi ha hagut més intervius, fotos amb “retardateur”, xerinola i, riures moltes riotes terapèutiques que enforteixen els vincles del grup.
D’aquesta manera ha transcorregut un matí dedicat a la passejada de tots els dissabtes amb l’al•licient d’haver col•laborat amb la difusió d’aquesta activitat esportiva. No sé el que han dit els companys que han estat entrevistats, però espero que s’hagi pogut reflectir una mica la filosofia d’aquest club tan encantadorament anàrquic.

El bon rotllo de la turmalina

2012-01-13T09:04:00.003+01:00

Dissabte quan tornava de viatge amb aquella companyia de baix cost que tots coneixem i que no mereix ser anomenada, em va sobtar sentir en una de les incomptables ofertes comercials que et fan, una, en que pretenen vendre uns rellotges que porten “turmalina” amb l’excusa de les propietats curatives que té aquest mineral.
Com sabeu la turmalina és un mineral força abundant al Cap de Creus. Podem trobar els seus cristalls incrustats en les pegmatites de la nostra zona de paleig.
Doncs resulta que té propietats piroelèctriques i piezoelèctriques, això vol dir que sorgeixen diferències de potencial tant per deformació com per escalfament. És a partir d’aquestes característiques que se li donen propietats “curatives” des de fa molt temps.
Per exemple la turmalina que podem trobar pel Cap de Creus, és la de color negre (n’hi ha d’altres colors i combinacions d'ells), diuen que desvia les energies negatives de l’entorn,i també dissipa i canalitza les energies negatives pròpies, per la qual cosa ens protegeix de la negativitat i de les nostres pors. Diuen que també protegeix contra les ones electromagnètiques! (ordinadors i telèfons)
A partir d’ara mateix, quan fem el descans de les nostres jornades de paleig, si veiem un cristall de turmalina, millor que hi posem durant una bona estona el dit i ens traurem de sobre el mal rotllo.

Inestabilitat Kelvin-Helmholtz

2012-01-12T09:16:00.002+01:00

Fins fa molt pocs dies no tenia ni idea de l’existència del terme “inestabilitat Kelvin-Helmholtz”, aquest darrer mes i en tres ocasions (la darrera un telenotícies d'aquesta setmana que publica la mateixa imatge que nosaltres) m’he topat amb ell i crec que val la pena compartir-ho. Segurament que una part dels que ens agrada contemplar la natura, també ens agrada saber perquè passen les coses...
Si algun dia mirant el cel veus aquests núvols en forma d’ones,resulta que estàs veient una “inestabilitat Kelvin-Helmholtz”.
Es genera quan dos fluxos de vent que circulen en paral•lel i en sentit oposat (cisalla), tenint diferent densitat i velocitat, se’ls hi forma una petita turbulència a la zona de contacte, és aleshores quan es pot manifestar aquest fenomen. Són senyal d’inestabilitat.
Aquí us adjunto dues imatges, la primera enviada per en Ramon i la Conxi de meteopallars i que la varen fer l’altre dia a Tarragona, la segona és extreta de la xarxa.

Copa Roc-Roi 2012

2012-01-11T09:41:00.001+01:00

COPA A LA REGULARITAT ROC ROI DE CAIAC DE MAR
VILANOVA I LA GELTRÚ 2012
Repetint l'excel · lent experiència de l'any passat, Roc Roi Club organitza aquesta competició on hi haurà novetats pel que fa al recorregut.
1.- Calendari.
La lliga constarà de 10 proves puntuables amb el lliurament de trofeus en la última prova. La classificació es farà a nivell de clubs per la suma dels punts aconseguits en totes les proves i a nivell individual puntuant les vuit millors classificacions de cada palista.
25/02/12 – 1ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
24/03/12 – 2ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
28/04/12 – 3ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
26/05/12 – 4ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
23/06/12 – 5ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
28/07/12 – 6ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
25/08/12 – 7ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
22/09/12 – 8ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
27/10/12 – 9ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
24/11/12 – 10ª Regata Copa Roc Roi de Caiac 2012
2.- Categories:
• K1 Ocean Racing homes open
• K1 Ocean Racing dones open
• K1 tradicional homes open
• K1 tradicional dones open
Ocean Racing – surfskis i kayaks amb maniga de menys de 50 cm a la obra viva.
Tradicional – kayaks de 50 cm o més de maniga.
3.- Recorregut:
La prova tindrà diferents recorreguts, les distáncies seran.
• Tradicional – 4,32 milles nàutiques (8 km).
• Ocean Racing – 5,41 milles nàutiques (10 km).
4.- Inscripcions:
Enviant un e-mail (club@rocroi.com) o trucant al 938100256 fins el divendres abans de cada prova. El control de participants, el pagament de l’inscripció i l’entrega de dorsals és a les 10:00 a la base de Roc Roi a la Platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú. L’inici de la cursa és a les 11:00.
Per poder participar s’ha d’estar federat a través d’un club. En cas de no estar federat es pot tramitar una fitxa diària amb un cost de 10 € fins el dimecres anterior a la prova.
El preu de l’inscripció per prova és de 10 €.
(Informació extreta de la web de Nootka)

Transfreu 2012

2012-01-10T09:37:00.003+01:00

El proper dia 15 de gener es cel.lebrarà la VI Transfreu Sant Elm , concentració de caiac de mar a la platja de Lloret de Mar a on es retrobaran tots els caiacs de la zona i esperan que els visitin caiacs d´altres contrades.
La Secció de Caiac de Mar del Centre Excursionista de Lloret de Mar, juntament amb la Confraria de Sant Elm i Es Trajo Kayak Centre, ha obert les inscripcions per a participar a la VI Transfreu Sant Elm que es celebrarà el proper dia 15/01/12. Per tercer any consecutiu aprofiten el tercer diumenge de gener per a retrobar-se tots aquells que fan caiac per la zona .
PROGRAMA:
Dia 14 a les 20:30 Sopar “PASTA PARTY” a la carpa de l’organització a la platja de Lloret
de mar (inclòs en el preu)
Dia 15 de 8:30 a 10:00 Esmorzar amb Xocolatada
a les 10:00 Sortida de la VI Transfreu. Recorregut direcció a Sta. Cristina
a les 14:00 Dinar i sorteig a la carpa de l’organització
a les 17:00 Fi de Festa
SERVEIS:
Aparcaments, dutxes, rentat de caiacs, embarcacions de suport, avituallament, catamarà ( per els
acompanyants), esmorzar i dinar, regals par tothom i sorteig de premis.
Hotels amb preus especials per la VI Transfreu Sant Elm:
- Hostal d´Es Trajo www.hostaldestrajo.com
INSCRIPCIONS:
Palistes: 20€
Acompanyants: 15€
El preu del palista inclou: Esmorzar,premis, regals, dinar i travessia
El preu de l’acompanyant inclou: Esmorzar,travessia amb el catamarà, dinar i regals.
NOOTKA posarà un remolc i un vehicle a disposició dels participants que sortirà de Vilanova a les 7:00 del matí. Per a tenir plaça en el remolc i/o vehicle caldrà fer reserva prèvia i el cost serà de 8€ en el vehicle i de 8€ per el remolc.
Disposarem de caiacs de lloguer amb l'equip complet (neoprè i anorak) y amb el transport del caiac inclòs per 35€. Per fer les incripcions club@rocroi.com abans del 11 de gener.
(Informació extreta de la web de Nootka)
Per a fer efectiva la vostra inscripció en la Transfreu així com la reserva de plaça d’aparcament heu de fer-ho trucant al 972364192 o bé a info@transfreu.com
Per a fer efectiva la vostra inscripció en la Transfreu així com la reserva de plaça d’aparcament heu de fer-ho trucant al 972364192 o bé a info@transfreu.com
Per a fer efectiva la vostra inscripció en la Transfreu així com la reserva de plaça d’aparcament heu de fer-ho trucant al 972364192 o bé a info@transfreu.com

Melanita nigra, la necròpsia

2012-01-09T09:17:00.000+01:00

Dies enrere explicàvem que s’havia mort una espècie d’ànec marí molt rar que ens havia vingut a visitar aquest mes de novembre i que la seva mort possiblement era deguda a la ingesta d’hams.
Aquest és el resultat de la necròpsia del Melanitta nigra de Santa Margarida: “caquèxia , no greix abdominal i cardíac, no musculatura pectoral, nòduls blanquinosos dimensió gra de mill - llentia a nivell de pulmons , sacs aeris , intestins, hematoma de gran dimensió que avarca la paret toràcica i pulmó esq. hemorràgia intestí prim a l’alçada del duodè i estómac buit. Conclusió mort per traumatisme”.
Per la tranquil•litat de tots els pescadors aquesta vegada no pesarà sobre la nostra consciència aquesta mort. De totes maneres no es pot abaixar la guàrdia i és del tot aconsellable llegir l’entrada del blog de l’Antonio Pradillo sobre els excessos que es fan amb la pesca "esportiva".

Transport del caiac

2012-01-06T09:01:00.000+01:00

En Carlos Izquierdo és un caiaquiste que gestiona un magnífic blog amb el qual m'identifico molt i que traspua una sensibilitat vers el medi molt gran. L'altre dia va publicar la normativa sobre el transport de caiacs i li vaig demanar per repicar-li el post i treure'l en el nostre blog per si algú se l'havia perdut. Aquí teniu l'amable resposta d'en Carlos i atents als que fem el transport il•legal del nostre caiac. Jo el primer. Ara ja sé el que em jugo
Con ocasión del curso que estoy haciendo he empleado un poco de tiempo en organizar gráficamente la información del Reglamento General de Circualción y he incorporado las cuantías en € del "libro de recetas" que la Dirección General de Tráfico proporciona a sus Agentes para redactar las denuncias (lo cierto es que no es nada de secreto ..... está en internet ;-) ) ......... , aquí te mando el .pdf , creo que es un tema que le puede interesar a todos los que transportamos un kayak en la baca.

Algunas ideas:

- El kayak no puede sobresalir por la parte delantera del vehículo.
- El kayak no puede superar el 15% del tamaño del vehículo.
- La señal V20 debe de ubicarse en la parte que más sobresale del kayak (normalmente la popa), aunque con llevarla por fuera suele ser suficiente. No llevar la señal es una invitación a la denuncia (testimonio real de un Agente de la Autoridad).
- Por la noche la punta de la popa (o la proa en su caso) debe llevar una luz roja (yo me he comprado la misma que utilizo para la btt).

Ojo con los inventos que no garanticen solidez en la sujeción del kayak ... son 200€ .... y no pasará mucho tiempo en que GC y Mossos llamen la atención por no llevar tirantes en proa y popa (todos los fabricantes de bacas advierten de su obligatoriedad en sus instrucciones de uso)

Qui vulgui el pdf que m'ho demani per correu-e.

Arpelles travestins.

2012-01-04T09:34:00.001+01:00

Aquesta entrada no té res a veure amb el món del caiac ni amb el Cap de Creus (aquesta espècie de rapinyaire es veu de pas pel CdC), però com que és una notícia que m’ha resolt un enigma que m’ha durat més de mitja vida i, sé que hi ha molts lectors que són amants i coneixedors de la natura, crec que és molt interessant publicar-la.
Una pregunta que sempre ens fem els ornitòlegs que coneixem els aiguamolls i que mai havia trobat una resposta clara, ara s’ha resolt i ho ha fet d’una manera sorprenen. Suposo que t’havies preguntat un milió de vegades perquè sempre veiem més femelles d’arpella sobrevolant els canyissars dels aiguamolls que de mascles doncs ara tens la resposta AQUÍ, és una qüestió de travestisme!

Sergi R. Basolí.

2012-01-02T10:05:00.000+01:00

Fa poc més d’una setmana (22/12/11) vaig rebre una trucada al migdia…., era una veu simpàtica, se li notava un ritme respiratori alt per haver estat fent algun esforç. Doncs bé, l’amo de la veu era ni més ni menys que en Sergi R. Basolí (espero que el seu pare no s’enfadi de reduir Rodriguez a una R), sí, sí, aquell noiet que com aquell qui és boig, va agafar un caiac i paleja que palejaràs s’ha fet la volta a la península ibèrica sense saber esquimotejar ;-). Quin fenomen!
Tal i com us vàrem explicar, en Sergi va anar baixant des de Donosti amb la bicicleta, l’enigma era saber per on passaria. Docs bé, va agafar el camí curt i en una setmaneta s’havia plantat al trencant de Vilajuïga camí de Llançà des de on ara feia la trucada.
En Sergi aquell dia va tancar el cercle que sis mesos abans havia començat a dibuixar amb el seu periple per la costa peninsular. Havia d’anar a trobar el punt de partida per concloure el viatge i per ell va ser arribar a la platja de Llançà, allí va posar el punt final.
Va ser tot un honor que ens fes la trucada i fidel al seu tarannà de surfejar pels sofàs aquella nit la va passar a casa, on vàrem poder parlar i coneix-se’ns una mica.
Hem acordat que tan aviat hagi avarat (aterrat), vindrà a fer una xerrada per explicar-nos la seva experiència que, sens dubte està plena d’anècdotes i que de segur serà un aprenentatge per tots nosaltres que som uns aprenents de Sergi R. Basolí.
Sergi, tu que des de la teva humilitat volies passar desapercebut, ara i sense buscar-ho t’has fet un nom dins del món del caiac. Felicitats!
Notícia al Punt

Fusió de dos mars

2012-01-01T09:22:00.003+01:00

Cap d'any

No podíem trobar millor manera d’acomiadar l’any que ajuntar-nos palistes de les dues mars, la d’amunt i la d’avall.
A la sortida tot s’ha posat de cara, un matí de temperatura molt i molt suau amb uns núvols s’han cuidat de filtrar el sol. La mar allisada per la tramuntaneta i a la part de fora els blancalls posaven el límit de lo navegable.
Vigilats pels mascarells hem arribat a sa Freu i hem gaudit saltant les onades que fèiem cabrioles venint de tots costats. Als esculls de s’Estrevioli hem estat agosarats passant entremig de les corrents amb algun que altre ensurt però, sortosament ningú ha acabat a l’aigua. Finalment l’apoteosi ha estat el magnífic aperitiu fet amb aportacions molt ben pensades per part de tots i la cirereta ha estat fer de “síssifs” arrossegant un tronc fins Portlligat el qual s’ha deslligat diverses vegades i havia de ser lligat de nou i torna a començar.
(Clicant la foto podràs veure l'album del dia)

Feliç any Nou

2011-12-30T09:48:00.001+01:00

Què el proper any 2012 ens puguem amerar de la bellesa natural i així protegir-nos de la mesquinesa humana.
Clica la imatge i hi trobaràs el resum de tot l'any 2011.
Ho sento, ja sé que no és gens original fer un resum, però que collons, déu ni do el que s'ha arribat a fer... Si hem estat junts segur que hi surts ;-)

Bon Nadal!

2011-12-24T09:43:00.000+01:00

Algunes novetats al blog

2011-12-22T09:03:00.001+01:00

Fa unes setmanes us vaig dir que tenia problemes per poder mantenir el blog. Bé doncs, sembla que per ara aquests problemes tècnics s’han arreglat. També estic treballant al límit de l’espai que google em deixa gratuïtament i per poder seguir publicant hauré d’esborrar els àlbums de les imatges dels anys passats, però deixaré un resum anual per tenir el poti-poti del que s’ha anat fent durant cada temporada, vist l’èxit que té entre els lectors aquest apartat.

Una cosa que fa molt lleig és parlar de diners, però sí que us he de dir que ja vaig per la tercera càmera digital i això és molta pasta. La primera una panasonic submergible es va podrir tot hi haver fet el manteniment correcte, malauradament la casa no se’n va fer el càrrec tot i estar dins del període de garantia. Us aconsello que no compreu cap càmera panasònic submergble. La segona càmera que he tingut ara descansa al fons del pantà de Sau, era una olympus submergible, de fet mai la vaig submergir dins de l’aigua i ja començava a fer el tonto fa poques setmanes. També us aconsello que no en compreu cap d’aquesta marca, la qualitat de les imatges és molt baixa i no suporta l’aire marí. Ara estic meditant quina ha de ser la tercera càmera i suposo que d’aquí poc m’hauré decidit (estic entre la Nikon i la Pentax). El que he fet davant l’elevada despesa que això representa i, veient que hi hagut gent que han mostrat un interès per les fotos, és oferir la possibilitat de tenir imatges impreses en un format que vosaltres desitgeu, i que amb aquest oferiment podreu de pas, ajudar a mantenir el blog i alleugerir-me de la càrrega financera que això representa. Us agraeixo la vostra comprensió solidària i, si no podeu no passa res, mentre em quedi corda i us deixeu, continuaré burinant -vos.
Apali!

Ja han arribat els cabussons!

2011-12-21T09:05:00.000+01:00

Diumenge dia 11 mentre pescava per la badia de Port de la Selva vaig veure una de les aus que, tot i que és rara, podem veure’s a l’hivern per les badies del Cap de Creus. Es tracta del cabussó collnegre (Podiceps nigricolis). Segons el SIOC és un “Resident en molt baix nombre en algunes zones humides, on pot nidificar. Més comú en migració, amb hivernants regulars en nombre sempre no gaire alt, tret del delta de l'Ebre”. Durant l’època reproductiva llueix un plomatge molt bonic, ara a l’hivern en canvi no ho és gens. No s’ha de confondre amb un altre cabussó que també aquests dies està per la badia de Port de la Selva, es tracta del cabussó emplomallat, aquests és molt més gran i la coloració del cap força diferent. Quan estan volant és com millor els podem diferenciar.

Adobat del mar.

2011-12-20T09:05:00.002+01:00

El passat mes de novembre va ser excepcional per les pluges i aquestes van afectar tota la costa del nostre país. L’altre dia mentre navegava per la mar d’Amunt vaig percebre que l’aigua no era el transparent que sol ser. Malauradament no mesuro la seva transparència amb un disc de Sechi per poder-ho comparar i, el que vaig fer a l’arribar a casa va ser de consultar una web francesa (de vegades tenen coses bones els nostres veïns) en la qual pots accedir a les mesures que prenen els satèl•lits. Un dels paràmetres que mesuren és la clorofil•la a, la que tenen les algues i, amb aquesta mesura pots arribar a visualitzar la magnitud dels abocaments dels rius post-riuaes. Avui us he seleccionat unes imatges que corresponen als dies en que el temporal de pluges es va abatre sobre la nostra costa i, els seus efectes queden ven palesos. Esperem que aquest adobat amb el temps es tradueixi amb un increment de recursos pesquers i no amb l’efecte negatiu de les substàncies tòxiques que aquestes riuades arrosseguen fins el mar.

Fills del vent

2011-12-18T18:40:00.013+01:00

Dies de vent són els que ens esperen ara, portàvem moltes setmanes d’humitat i algun bufarut escadusser de tramuntana, però la ponentada del divendres sembla que vulgui posar les coses al seu lloc i, ara toca l’entrada del nord. Les temperatures es normalitzaran, que tampoc podia ser que aquestes alçades de l’any hi hagués aquesta suavitat tèrmica tan marcada.
Alguns dels que practiquem el caiac a CdC ens agrada d’anar a rebre la tramuntana a la punta del Cap de Creus. Aquest és un dels caps amb vents més intensos del món. Després de que el divendres la ponentada escombrés tot el país amb un registre de 140 km/h a Portbou, tot darrera va entrar el mestral i sembla que es vol quedar tota la setmana.
Tots els dissabtes que bufa tramuntana m’agrada anar amb els “fills del vent”, l’escola d’en Mar. Aquest dissabte i com que no tinc càmera submergible, em vaig apropar abans de la sortida, fins la punta del CdC per “ventar unes afotos” amb la reflex i il•lustrar el “post” d’avui. Quan em trobava a la punta i al veure l’espectacle del mar, vaig pensar que avui era un bon dia per quedar-se dins de la badia de Portlligat. El mar estava molt fort, les onades de la ponentada, ara, eren empeses pel mestral. La mar, des de terra es veu diferent que des de l’aigua, fa més impressió.
A l’arribar a Portlligat tots ja estaven preparant els caiacs per sortir. Érem: en Mútur amb el peu trencat, la Nathalie, la Rosa, el Miquel, en Toni Esbert, en Xavier M., l’Albert i jo. L’ànim per sortir de tots els companys era molt alt i, en un dia com aquest que convidava de quedar-se a casa a la vora de la pantalla de l’ordinador, perdó! Volia dir “a la vora del foc”, tots frisaven per donar la cara al vent. De fet, dins de Portlligat quasi no es notava.
Vàrem sortir amb precaució resseguint tot el rosari de cales i puntes fins arribar a la mateixa punta del Cap de Creus: Punta de Portlligat, Punta de S’Alqueria, Guillola, Cudera, cala Bona, ses Illes, Jugadora, Fredosa i fins arribar a s’Estrevioli just abans de girar el cap. Un cop allí sempre es pren la decisió de qui són els més atrevits que giren el cap i s’endinsen per es freu de sa Claveguera i ahir, tots, absolutament tots (en Mútur anava enguixat) es van llençar a travessar-lo. Em vaig quedar sòl amb la boca oberta intentant dir que de l’altre costat “passàvem baixes “(expressió de Castelló d’Empúries, que es diu quan la tramuntana es freda i forta fent un símil amb les bales del front de guerra). Vàrem enfrontar el vent i la mar fins la meitat del recorregut, després algun de més ....., va intentar continuar, però les onades eren molt altes, trencades i força desordenades. Vam buscar el recer del racó de la llosa d’en Garrel i allí es decidí d’anar a menjar les galetes “príncipe” a cala Bona.
En definitiva, un matí banyat d’una llum transparent; mar endins es veien unes onades molt altes i mentre els mercants buscaven la protecció dels Pirineus, nosaltres érem els únics navegants d’aquell mar estranyament excitat. Tot un espectacle de llum, color, tonalitats fortament contrastades i moviment lineal, “pensi que tot era per naltros i de franc”. Almenys així m’agrada creure-m’ho.

Ponentada a la mar d'Amunt

2011-12-18T00:35:00.005+01:00

Desballestament profitós.

2011-12-16T09:42:00.002+01:00

Dissabte passat quan ens dirigíem al Far del cap de Creus i amb una tramuntana forta vàrem veure un vaixell que era remolcat. Un cop el vam poder observar una mica millor ens va semblar que era una barca de pesca però que estava absolutament desarborada. El primer que se’ns va acudir fou pensar que es tractava d’una barca que havia estat reparant-se a l’escar de Roses i que ara tornava al seu port (Llançà o Port de la Selva) per acabar de ser muntada. Feia una mica d’impressió veure les dues naus travessar la punta del Cap de Creus amb aquella tramuntana. Doncs bé, posteriorment ens hem assabentat que aquesta setmana un casc de vaixell ha estat voluntàriament enfonsat davant del far de s’Aranella. Suposem que s’ha fet per crear un refugi de peixos que permeti la seva reproducció o l’altra finalitat podria ser que s’hagi fet pel gaudi dels cabussadors...A Roses es costum que quan una barca de pesca és jubilada se l'enfonsi en un paratge molt proper a la població que actua com a cementiri de barques de pesca, aquests pescadors en el fons són una colla de romàntics. No?

Temperatura de l'aigua del mar

2011-12-15T09:01:00.000+01:00

Dissabte mentre navegavem contra Tramuntana i la ma nua s'enfosava a l'aigua era sorprenen notar la calidesa d'aquest contacte.
Us presentem dues gràfiques de l'evolució de la temperatura de l'aigua del mar durant el mes de novembre de l'any 2011 i del 2010. Jutgeu vosaltres mateixos.

Èxit de "Cap de Creus insòlit"

2011-12-14T09:05:00.002+01:00

Dissabte 10 de desembre es va fer un petit cicle de conferències amb la capçalera de “El Cap de Creus insòlit”. L’organitzava la llibreria Xarxa de Llançà a la qual aplaudim des d’aquest blog la seva lloable iniciativa. L’assistència de públic va fer que la sala es quedés petita abans de començar, i això que no hi havia cap refrigeri d’esquer, fet que també lloa als assistents.
Les xerrades van ser de temàtica variada i tenien com a eix el Cap de Creus i els seus valors “insòlits”. En Josep Mª Dacosta bon coneixedor del CdC i que tot sovint el travessa ja sigui amb bicicleta, ja sigui a peu o en barca. Va obrir el cicle fent un repàs als miradors insòlits, punts de guaita de diferent origen i que li va donar un personal toc d’humor que va escalfar l’ambient de la sala. Posteriorment dos membres(Modest Soy i Vicenç Armangué) de l’associació “Via Pirena” van aportar els fruits de la seva recerca del patrimoni de la pedra seca del Cap de Creus. Treball fet de forma voluntària i moguts per un entusiasme enèrgic i encomanador.
La tercera xerrada “expres”, va tractar sobre les plantes que sobreviuen a l’illa de s’Encalladora, un dels punts més esventats del món i que el fet d’arrelar-hi és un acte de resistència a les condicions extremes,ho podríem qualificar com a heroïcitat biològica.
La quarta xerrada va ser d’un gran nivell, tant per la seva exquisida presentació, com pel seu contingut. Versava sobre els nudibranquis, aquestes bavoses de mar que es vesteixen d’Agata Ruiz de la Prada (segons en J.Mª Dacosta). La seva bellesa rau en una morfologia i acoloriment inimaginables. Són en el mar el que les orquídies a les plantes amb flor o les papallones als insectes, un grup senzillament espectacular.
Finalment l’Arnald Plujà va explicar com va descobrir el que possiblement pot ser el darrer lloc on el bou marí (Vellmarí-Foca monjo) va criar al cap de Creus. Una cova de difícil accés (subaquàtic) ubicat a la badia de Jòncols.
En definitiva, vàrem tenir l’oportunitat d’escoltar a uns infatigables treballadors de la recerca no acadèmica, que amb mètode, molt d’esforç i una voluntat de turmalina, dediquen bona part del seu temps lliure en aprofundir en l’estudi del Cap de Creus. Felicitats a tots ells.

Sergi Rodriguez Basolí, un home ric.

2011-12-13T09:07:00.009+01:00

El 15 de juny va haver-hi lluna plena amb eclipsi total inclòs molt espectacular, aquell dia vàrem decidir anar a la punta del Cap de Creus a rebre-la. A l' arribar a la platja de Portlligat hi havia un noi arrecerat vora la caseta de lloguer de caiacs de Kayaking Costa Brava, el vam saludar i convidar a que ens acompanyés a veure l’espectacle i així va ser. Doncs bé, aquest noi ens va dir que iniciava un viatge i que volia travessar la costa catalana, quan el vàrem veure li vam dir que hauria de canviar de caiac, que el que portava no era un model adient per fer una travessa tan llarga, si no recordo malament anava amb un caiac descobert (?) i tot hi haver fet un recorregut curt es trobava molt cansat, aquell dia la passejada la va fer amb un dels de l’escola d’en Mar i va dir que contactaria amb en Pau Calero per aconseguir-ne un de millor.
Resulta que en Sergi de Granollers avui és portada de molts mitjans de comunicació, s’ha tirat la resta de l’any palejant i ha fet la volta a la península ibèrica!!! En aquells moments jo em vaig emportar la impressió de que no tenia gens clar el que volia fer, però sí que semblava que no tenia pressa, ara sé que una de les coses que perseguia era precisament ser amo del seu temps i, a fe de Déu que ho ha aconseguit, d’aquí el títol del post. Quina enveja Sergi, ho has aconseguit!
Des d’aquí el convidem a que quan hagi descansat ens vingui a explicar l’experiència del seu periple.
Aquí hi ha dues imatges d’aquell dia, una és nostra i l’altra li he robat del seu blog que posteriorment va iniciar perquè els amics seguissin el seu periple vital i on podreu veure la seva experiència marinera de sis mesos.

Sis mesos per anar a trobar a la seva germana a Donosti.
Ara diu que potser tornarà amb bicicleta, el que no ha explicat és per on passarà..., té molt clar que el millor és fer el camí. Molta sort company!

Caiaiquistes tradicionals

2011-12-12T09:25:00.000+01:00

El caiac és una embarcació tradicional que ens permet traslladar-nos per un medi que no és el nostre. Els usuaris d’aquesta embarcació som amants de les tradicions, tan dels inuit com òbviament de les nostres. Durant la tardor i ja a les portes de l’hivern la tradició dels habitants del Cap de Creus i d’arreu de l’hemisferi nord, mana que acabem d’omplir el rebost per poder passar aquests mesos de penúria, temps en que la mar deixarà de donar els seus fruits i els temporals de tramuntana s’ensenyoriran de la costa de la mar d’Amunt, fent d’aquest lloc un dels més perillosos de la mediterrània occidental. Diuen que els pescadors duien les xarxes a les engolfes fins l’arribada del bon temps. Doncs bé, la tradició mana que ara és el moment d’acabar de recollir el que la natura ens ofereix, i això és els que ens agrada fer a nosaltres que som uns enamorats d’aquesta cultura i d’aquesta costa. Cultura que no volem perdre i que s’ha de portar a la pràctica perquè això no passi. Aquest cap de setmana l’hem dedicat a recollir els fruits del bosc que la tardor esplèndida ens està oferint. Tanmateix, també hem pogut tastar alguna de les poques delicadeses que els anticiclons hivernals ens permet collir i així socialitzar amb els amics al recer dels penya-segats.

Sau 2011

2011-12-11T09:40:00.000+01:00

Sau2011

Les autores de les imatges són les companyes Marta Duch i Rosa Sadornil.

Pels que no volen veure el futbol

2011-12-09T09:08:00.001+01:00

Recordeu.:
Per tots els que esteu interessats en aprofundir una mica més en el coneixement del Cap de Creus, el dissabte dia 10 de desembre, la Xarxa Llibreria organitza cinc xerrades en ràfega sobre aquest espai tan proper. Les xerrades aniran sobre temes tan diversos com són els miradors del CdC, les recuperacions patrimonials, els nudibranquis, la geologia i flora de s’Encalladora o el fons marí de Sa Coua d’es Bou marí. Es farà a la Casa de la Cultura de Llançà a partir de les 18 h.
Espero tenir la tarda lliure per anar-hi, em sabria molt de greu perdrem aquesta oportunitat d’ampliar els coneixements sobre el CdC. Són tan comptades les oportunitats que tenim!
Ara, que fer-ho el dia del Madrid-Barça....,segurament que no hi havia mala intenció, però ens ho poseu difícil renoi! sort que el partit és ales 10 h.

Celebracions

2011-12-08T09:18:00.004+01:00

S’ha de celebrar l’èxit aconseguit en la convocatòria per anar al pantà de Sau. Catorze persones entràvem a les 9h en punt a les fumejants aigües del pantà. Hem anat a passar-ho bé en un dia que ens fan celebrar els espanyols la seva festa. El grup era nombrós i complia la paritat de gènere.: L’Anna, la Laura, la Marta, la Montse, la Pilar , La Rosa B., La Rosa S., l’Albert, en Lluís, el Manel, el Marcel, en Niceto, en Pi, i jo. Tots amb caiacs individuals menys la Laura que portava al seu pare en un de doble..., l’edat no perdona i arriba un moment que si no fos pels fills no sortiríem de casa ;-) .
La sortida no ha decebut, a Roda de Ter les aigües del pantà ens van oferir l’espectacle visual que tan sols els que matinen poden veure. El nivell dels palistes era molt variat, des dels que porten anys palejant molt sovint per tota mena d’aigües, fins els que una mica enganyats ho feien per primer cop. Dic una mica enganyats perquè la sortideta és dura, una palissa de poc més de 30 quilòmetres, per sort fets en unes aigües que eren un mirall i sense cap vent, ni en contra, ni a favor.
Ja de bon començament es respirava un ambient de ganes de passar-ho bé, tots ens coneixíem directa o indirectament i els que no, el bon feeling va aparèixer de immediat.
Els boscos mixtes del pantà ara tenen un aspecte més hivernal que de tardor i el sol també vola baix. Tot i això, la bellesa del recorregut es fa palesa en cada un dels metres que fem, conforme ens anem endinsant per les seves aigües. Aquest recorregut té un inconvenient i és que pràcticament no hi ha escapatòries, un cop a l’aigua l’has de fer tot i així ha estat, tothom l’ha fet sense cap problema. La contemplació del paisatge ens ha fet oblidar els mals que van apareixent segons avança el temps. Penseu que per completar la primera meitat del recorregut ens hi hem estat més de tres hores i per qui no hi està acostumat, això és molt.
Un cop al bell mig del pantà ens hem fet la foto de rigor aferrats a la punta del campanar que ara si té, la senyera. Posteriorment, les cingleres de Tavertet han fet de parets del menjador improvisat, on un excels dinar a base d’ous ferrats de can Niceto, anxoves casolanes, pinetells del Cap de Creus, codonyat amb parmesà, brunyols, més moltes altres delicadeses, han aportat les calories perdudes durant el trajecte, i tot regat per uns bons vins de l’Empordà i el Priorat i cerveses fetes a casa nostra. Aquesta ha estat la nostra celebració d’aquest 6 de desembre imposat i que per molts anys puguem celebrar el que faci falta.
La tornada s’ha fet d’una tirada i amb menys paradetes, és aleshores que s’ha demostrat com estàvem tots físicament: en molt bona forma!. Tots hem arribat, més o menys fets caldo, però amb una rialla de satisfacció dibuixada a la cara i amb ganes de tornar-hi.
Bé tots, tots..., no, la rosa B. i jo portavem el disgust d’haver perdut la càmera al fons del pantà en l’últim tram i en un moment de clímax eufòric. Ja és la segona càmera que perdo, la primera una Panasonic submergible se’m va podrir per la sal (us aconsello que mai la compreu), ara una Olympus que també començava a fer el burro i s’hagués hagut de canviar tard o d’hora. Il•lustrar el blog em surt a una càmera l’any! La veritat que em sento una mica orfe :-(
Per sort sempre hi ha companys que ens poden passar les seves fotos i d’aquesta sortida tenim les magnífiques imatges de la Marta Duch i la Rosa S. que publicarem el diumenge.

Bufo calamita.

2011-12-06T09:40:00.000+01:00

Aquest és el nom que la ciència ha posat a un esgalaput (localisme de gripau) que també se’l denomina oficialment com a “gripau corredor”. Doncs l’altra nit mentre “ventava afotos” nocturnes me’n vaig creuar un, és una espècie de costums nocturnes i crepusculars com jo i, la veritat que és una mica tard perquè els amfibis estiguin actius, però estem tenint una tardor, de fet és tot l’any que el tenim, amb unes temperatures per sobre de la mitjana i la natura va una mica descontrolada.
Aquest gripau colonitza les zones àrides d’Europa occidental i el Cap de Creus; creieu-me que d’àrid n’és força. Durant aquests dies d’aigua n’hi ha a dojo. Doncs aquesta espècie que està protegida per la UICN en la llista vermella “en perill de desaparició per pèrdua d’hàbitat”. Està criant en les basses que s’han format per les extraordinàries pluges d’aquesta tardor i els seus capgrossos neden i es desenvolupen just abans de que arribi l’hivern! Esperem que quan neixin els subadults puguin arribar a bona fi.
Per distingir-lo penseu que és un gripau més aviat petit, per sota dels 10 cm de longitud, té una ratlla longitudinal a l’esquena de color groc verdòs i també unes “berrugues” algunes de color vermell. Un detall que també el diferencia de l’esgalaput comú és que les glàndules parotídies que són aquelles protuberàncies que tenen darrera els ulls, estan situades en paral•lel. Les potes són llargues i es que aquest bitxet corre en comptes de saltar com els altres, d’aquí el seu nom comú oficial.

Tramuntaneta que no en falti.

2011-12-04T21:38:00.001+01:00

Aquest dissabte altre cop hem tingut una tramuntaneta suau. Al sortir de casa l’anemòmetre del nàutic de Llançà marcava 20-30 nusos i al llarg del matí ha anat baixant. Mar endins hi havia blancalls, però al ser NW la muntanya ens protegia una bona part de la costa. Qui vulgui emoció ha d’anar mar endins i una bona manera de fer-ho amb seguretat és anant fins Portlligat.
Aquest dissabte 12 palistes ens hi hem trobat, hem tingut la visita de la Marta Duch, que no havíem vist des de la seva tornada de Grenlàndia i ens ha fet molt il•lusió poder tornar a palejar plegats. També teníem al Xavier Massanés i la seva germana Cris que ha fet el seu bateig amb la deessa Tramuntana i n’ha sortit molt “airosa”. En Josep Flor ha vingut acompanyat del seu fill Adrià que aquest cap de setmana ha deixat d’enfilar-se per les parets i ha palejat amb nosaltres. El grup el tancàvem en Miquel amb un mono d’un mes sense veure l’aigua i en Xevi que duia un constipat important; finalment estàvem els incondicionals, en Mútur, la Natalie, l’Albert, en Manel i jo.

La sortida s’ha fet sense gaires incidents, bé, hi ha hagut algú que s’ha remullat abans de sortir. Hem arribat a sa Freu sense més problemes que els de voler enraonar amb tots i haver-ho de fer d’un en un, com sempre passa. A sa Freu n’hi hagut tres que han sortit esperitats per anar a trobar la mar grossa de l’altre extrem, allà on arriba amb tota la seva força empesa pel vent i, sense esperar s’han endinsat per així poder donar-li la volta a l’Illa de s’Encalladora. La resta, més prudents, hem refet el camí per el rec de sa Claveguera i ens hem dirigit al punt d’esmorzar. Al passar per la punta i a recer de tramuntana hi havia un parell de pescadors de canya, els hi he preguntat com anava el matí i m’han ensenyat un bonítol de dos quilets. Sembla ser que aquesta setmana s’està movent el bonítol per la zona. Haurem d’estar atents!

A la tornada hem fet el curri i l’únic que s’ha tocat ha estat alguna oblada i prou.
Sembla estrany que aquest vent sigui tan odiat per alguns i que d’altres el trobem a faltar quan no ens visita durant setmanes. Cada cop més, estem establint una relació de gran respecte, però també de diàleg, entre nosaltres i és que la tramuntana com diu el mestre “s’ha de negociar” i ella normalment es deixa.

Què és el caiac per a tu?

2011-12-02T09:03:00.002+01:00

M’agradaria preguntar-vos sobre una qüestió i que en l’apartat de comentaris hi poseu la vostra opinió per poder-nos enriquir una mica tots plegats. Podeu indicar quina resposta a, b o c i afegir algun argument més.

Quina és la vostra concepció de la pràctica del caiac?
a-Per mi la pràctica del caiac és un esport en que s’ha de tenir un bon control tècnic (paleig, maniobra, rescat, etc) tota la resta és secundària.
b-Per mi el caiac és un mitjà de transport amb el qual puc accedir a llocs que d’altra manera no podria fer-ho, l’aprenentatge tècnic ja anirà venint amb la mateixa pràctica.
c-Per mi és una pràctica esportiva en que valoro tenir un cert nivell tècnic per assolir amb seguretat el seu ús com a mitjà de transport.

Segurament que hi ha moltes respostes i combinacions possibles, pràcticament tantes respostes diferents com practicants hi ha però, la pregunta és simple i es tracta de que cadascú respongui essencialment quina és la seva concepció personal. Que és el que més ens atreu d’aquesta activitat, poder evolucionar en els aspectes tècnics que et faran assolir un nivell d’excel•lència tècnica i esportiva o, senzillament tenir un control sobre aquest mitjà de transport en un medi que no és el nostre, de manera que se’ns obre tot un ventall de possibilitats per poder conèixer els llocs de costa des d’una perspectiva diferent o les dues coses, si és així digues quina és la que li dones més importància.
Gràcies a tots!

Sortida al pantà de Sau.

2011-12-01T09:08:00.002+01:00

La propera setmana farem una sortida al pantà de Sau, amb aquesta ja serà la tercera vegada que hi anem, és una sortida que des del punt de vista paisatgístic és molt plàstica. Tot i que la tardor està ja força avançada, gaudir del reflex dels colors del bosc sobre les calmades aigües del pantà és una passada. El pantà està al seu nivell màxim (93%) i això li confereix un magnífic aspecte.
També cal dir que és una sortida “dura”, caldrà palejar una bona colla de quilòmetres, doncs anem des de la cua del pantà (Roda de Ter) fins el campanar i tornem. Fent alguns racons que no podem perdre’ns, farem una trentena de quilòmetres.
Inicialment hi anirem el dia 6 però, si fes mal temps (pluja) ho deixaríem per al dijous dia 8. (cal portar el dinar)
Si algú vol venir amb nosaltres que m’ho digui per correu-e.

Exquisideses del Cap de Creus

2011-11-30T09:05:00.003+01:00

Aquest és un blog de caiac i del Cap de Creus i al CdC també es troben bolets. Desprès de quatres anys de sequera aquest any n'hi ha. Tots han eclosionat al mateix temps, des dels exquisits ceps, bolets de finals d’estiu, fins als estimats pinetells i rovellons de tardor, passant pels excelsos ous de reig. Tots ells els podem trobar aquests dies en diferents racons del CdC.
Com podeu entendre no us podré delatar els llocs exactes on són, això és un secret que tan sols es pot passar a les persones de màxima confiança, però si que puc dir-vos que aquest any síííííí!
Finalment s’han conjuminat tots els factors ambientals perquè aquests dies puguem gaudir d’una explosió de bolets excepcional. Fins i tot es pot poden anar a caçar-los amb caiac!!! Tan sols cal posar-hi una mica de coneixement i sentit comú. Us deixo una mostra de la recollida feta aquest diumenge.

Cultura gratuïta

2011-11-29T09:26:00.000+01:00

Per tots els que esteu interessats en aprofundir una mica més en el coneixement del Cap de Creus, el dissabte dia 10 de desembre, la Xarxa Llibreria organitza cinc xerrades en ràfega sobre aquest espai tan proper. Les xerrades aniran sobre temes tan diversos com són els miradors del CdC, les recuperacions patrimonials, els nudibranquis, la geologia i flora de s’Encalladora o el fons marí de Sa Coua d’es Bou marí. Es farà a la Casa de la Cultura de Llançà a partir de les 18 h.
Espero tenir la tarda lliure per anar-hi, em sabria molt de greu perdrem aquesta oportunitat d’ampliar els coneixements sobre el CdC. Són tan comptades les oportunitats que tenim!
Per més informació clica AQUI

Onze més dos...

2011-11-28T09:01:00.002+01:00

...Érem a Portlligat el dissabte al mati per negociar amb un vent pur de tramuntana les nostres forces. El k2 es va quedar dins de la badia i els onze restants vàrem sortir a costejar en un matí lluminós que per unes hores ens va buidar d’energies, però que ens va carregar les bateries per a molts dies.
Just sortint de la bocana, un grup de gavines van delatar la presència de tonyines i van esgarrar el pla de pescar del matí. Ja fa massa dies que les tenim a ran de costa i el peix està esporuguit. Fins quan durarà? És normal que en plena tardor l’aigua bulli de tonyines? Què no fan la migració?..., són moltes preguntes que no conec la resposta i que haurem d’esbrinar el perquè això passa.
Avui no us faré el relat de la sortida perquè en Mútur ja l’ha fet en el blog de l’Escola d’en Mar, i ho ha fet d’una forma magistral i brillant..., com sempre. Us recomano la seva lectura per una raó molt senzilla, la passió en que s’ha escrit ressalta una concepció de la pràctica del caiac molt diferent a la que tenim molts. Si després d’anys d’anar sortint dos cops per setmana per aquesta costa encara pots notar totes aquestes sensacions alguna cosa vol dir. Aquesta setmana m’agradaria fer un post en el qual hi participéssim tots els que vulguin en dir quina és la seva concepció d’aquesta pràctica lúdica-esportiva.

Melanita nigra

2011-11-25T09:05:00.001+01:00

Aquest és el nom d’un ànec marí, sí sí ho has llegit bé, hi ha ànecs marins. El dia 10 de novembre va ser vist per primer cop aquest any, un grup de vuit exemplars d’ànecs negres (Melanita nigra). Aquesta espècie d’ànec no és gaire comuna, penseu que hi ha anys que no se’n veu cap. S’alimenta de petits molusc que viuen per les roques o enterrats a la sorra (tallarines, cargols, etc)
Doncs deu dies més tard, el diumenge passat, un exemplar que s’havia quedat per la badia de Roses ha aparegut mort a la platja. Possiblement la seva mort ha estat motivada per la ingesta d’hams. Ara s’està intentant esbrinar.
Amb això m’agradaria fer una petita reflexió i és sobre el fet de la gran quantitat de material de pesca que s’arriba a deixar-llençar al mar, i no em refereixo als professionals de la pesca, sinó als practicants de la pesca esportiva.
Cal ser extremadament curosos quan es pesca i mirar de no prendre riscos que poden significar la pèrdua d’hams, esquers artificials, línies, boies, etc., etc. També cal deixar el lloc on ens posem a pescar net, més net de com l’hem trobat. Quantes vegades ens trobem els penya-segats plens de caixes de cucs, draps bruts de treure els hams, excrements, etc., etc. Jo no ho faig mai i sé que tu tampoc. El meu caiac torna a casa ple de deixalles meves i de les que em trobo surant a l’aigua. Fins i tot, l’altre dia hi havia un parell de pescadors que van llençar un cubell de portar l’esquer per grumir el sard, vaig anar amb el caiac a recollir-lo i tornar-los-hi amb tota la simpatia del món dient: “us ha caigut la galleda de l’esquer”..., em van donar les gràcies molt educadament! Espero que més tard no el tornessin a llençar al mar.

El pela-roques

2011-11-24T09:16:00.001+01:00

Diumenge quan feia la passejada matinal per la mar d’Amunt, just a la zona desprès de cala Cativa, als esculls anomenats Carbó i Meda se m’ha posat als costat un ocell que feia temps que us en volia parlar. Es tracta del pela-roques, una de les espècies més escasses i vistoses que podem veure pels penya-segats de la mar d’Amunt. Ens visita a l’hivern i la seva forma de vida el manté lligat a les parets de la nostra costa, si el voleu veure no és impossible, però caldrà estar molt atents a tot el que es mou pels penya-segats, la coloració de les seves ales el delataran. Quan l’he vist tenia posat a la càmera un gran angular i he preferit disfrutar d’aquest moment que intentar de fer una mala fotografia. Us deixo aquest dibuix baixat de la xarxa com a il•lustració.
“El pela-roques (Tichodroma muraria), el cos és de color gris plata i les ales curtes i arrodonides, negres amb taques blanques per damunt i de color vermell a la vora i per sota. El bec és llarg i fi, lleugerament arcat, adaptat a l'alimentació insectívora. Les ungles també són excepcionalment llargues. El pela-roques literalment camina per les parets, com si la gravetat no anés amb ell, recolzant-se amb les ungles fortes. De tant en tant, probablement per ajudar-se a pujar, desplega sobtadament les ales descobrint un sorprenent plomatge vermell. Busca insectes, aranyes o altres invertebrats refugiats a les petites esquerdes i relleixos de la roca. El pela-roques nia als Pirineus i altres serralades d'Europa i Àsia, sempre a les parets de roca on fa vida, sense assolir mai densitats de població altes”.

Mare de fons

2011-11-20T18:28:00.008+01:00

Diuen que quan et fas gran dorms menys i jo em faig gran…Dissabte a primera hora surto de casa amb una idea preconcebuda, de fet no és una idea, és una imatge i, la vaig a buscar a la punta del Cap de Creus. Encara de fosca nit hi arribo acompanyat del meu gos, baixo fins la punta i espero que arribi la llum que busco. És una llum molt especial que ha de sorgir sota l’espessa capa de núvols que hi ha, malauradament el meu desig no es compleix i em trobo amb un altre escenari, però avui me n’adono que no estic inspirat i no trobo el que busco. Dues hores més tard, decideixo anar a esmorzar i posteriorment anar a trobar els amics de l’escola d’en Mar. Ells em donaran l’ànim perdut per la decepció del meu imaginari en la persecució de les llums extremes.
El títol del post és totalment volgut i és que aquest dissabte ens hem deixat gronxar per la maternal mar de fons. El grup era petit, cinc components, el Mútur, la Natalie, en Diego, l’Albert i jo. En Mútur, que és un mestre, ha suggerit d’anar a Jòncols, per fer-ho volia començar amb emoció i, hi ha posat un polsim de risc, per sortir de Portlligat ho hem fet per l’estret de Boquelles. Com que l’equip de palistes estava motivat ho hem fet sense anar a l’aigua, tan sols alguna onada ha escombrat la coberta i ens ha refrescat.
L’anada i tornada fins a Jòncols ha estat un passeig escalfat pel sol de tardor i les converses entre nosaltres han donat la calidesa d’un club en constant generació . El paisatge és grandiós, tot el tram de costa entre el far de cala Nans i la punta de sa Figuera, avui estava especialment bell......, som uns privilegiats. De fet, durant tot el matí ens hem creuat amb una única embarcació que feia el curri de forma infructuosa, el dia que algú se li acudeixi que en comptes de vendre sol, podríem vendre paisatge, se’ns ha acabat la tranquil•litat! Crec que ara manen d’anar a esquiar... Què be! tota la mare mar és per a nosaltres i ningú més.

Els plans B també són bons.

2011-11-17T09:05:00.001+01:00

Aquest cap de setmana ha estat molt positiu pels plans B que s’han hagut d’activar. Dissabte hi havia un excés d’oferta, per un costat teníem dos trobades de tot el dia. El club Pagaia organitzava la sortida de cada any per la costa de l’Empordanet i per l’altre, els companys de la Fosca anaven a veure que se’n podia treure d’un dia amb “onadetes” i bon feeling. Nosaltres teníem una disponibilitat de migdia i vàrem optar per anar a pecar a la nostra costa, la mar d’Amunt. Que poc sociables que som !
De totes maneres hem de reconèixer que també som uns il•lusos, tot i saber que aquests dies la costa és farcida de tonyines, nosaltres som molt tossuts i preteníem pescar. Òbviament, no vàrem tocar res de res. Vàrem plegar veles a cap hora i, cap a esmorzar al bar del port.
Sortosament abans de dinar encara vaig tenir l’oportunitat per prendrem la revenja d’aquella jornada tan poc productiva i, amb poc més d’una hora vaig omplir un parell de cistells de cama secs. Hores d’ara a casa tenim garantits els bolets pels guisats dels propers mesos.
Diumenge comença el dia amb la trobada amb la Rosa, L’Albert, en Lluís i en Manel, tots cinc ens hem compromès per anar a donar recolzament als nedadors en la seva travessa a les illes Medes. Malauradament la nit ha estat molt plujosa i el vent de llevant ha continuat bufant. A quarts de vuit ens truca l’amic Joaquim Vardalet i ens comunica que se suspèn la travessa. Doncs ja veieu, amb els caiacs carregats a punta de dia torna cap a casa i que....En el meu cas vaig decidir anar a la punta del Cap de Creus, des de Vilajuïga veig que allí hi ha l’única clariana del paisatge d’aquest matí plujós.
L’elecció no podia estar més encertada, ara no us faré llegir cap text carregós sobre les sensacions que vaig tenir però, us deixo unes imatges de l’espectacle que allí s’hi estava produint amb els empaits de les tonyines vora de la costa i el pas de les aus marines. Tot això, en un escenari de mar amb onades ben formades. Espectacular!
Si que va ser un plaer de poder-ho compartir amb dos “canyeros” que també practiquen el caiac de mar, en David i l’Oscar. Ens coneixíem de l’hiperespai però, no personalment. Ells anaven darrera del llobarro i també van acabar embadalits amb la funció d’aquest mati que per sort era gratuïta ! (per ara....)

Hem quedat segons!!!

2011-11-16T09:05:00.002+01:00

Finalment resulta que la nostra (la vàrem elegir entre tots) foto ha quedat segona en el concurs de Fotokayak, el tercer lloc ha estat per en Roger Rovira.
En Roger també s'ha emportat el primer premi d'aigües braves, foto feta amb un caiac de mar dins d'un riu ;-). Totes dues fotos són fetes a la Patagonia on va participar en una expedició amb el Cristian Donoso.
En Roger el tenim ara per Namibia i esperem que sàpiga lo dels dos premis i hagi pogut enviar algú a recollir el d'aigües braves. Felicitats Roger!!!
Nosaltres com a mínim ens emportem l'honor d'un segon premi que no és poc!
Sort que no és material d'altra manera no sé com ho haguéssim fet per repartir-lo... ;-)

Un altre dofí mort

2011-11-15T09:58:00.001+01:00

Per segon cop consecutiu en poques setmanes ha aparegut a Port de la Selva les restes d'un dofí mort. Aquest exemplar tenia una coloració molt clara degut al seu estat avançat de descomposició i no he sabut reconèixer l'espècie, feia una longitud aproximada d'un metre i mig i s'ha vist a la platja de l'Eixugador al costat nord del far de s'Aranella.

Resultat concurs FOTOKAYAK

2011-11-14T09:13:00.001+01:00

El jurat ha resolt aquest dissabte el primer concurs de fotografia de caiac de mar, la foto ha sortit entre les dotze finalistes on hi havia la nostra i, el guanyador ha estat l'amic Artur Antúnez de Girona. Artur enhorabona pel premi aconseguit!!!
La foto es va fer aquest estiu a la Bretanya durant la sortida del club Pagaia.

Menorca 6

2011-11-13T09:19:00.001+01:00

Sisè i darrer dia de navegació per aigües menorquines, quedem quatre i el cabo, i el cabo conserva tota l’energia com el primer dia. Com que fa un vent de sud molt fort, ens proposa fer una sortida molt curta però per un racó impressionant de l’illa, es tracta d’anar de Cala Morell fins la Punta Nati. Aquí és un es troben uns dels penya-segats més alts de l’illa i d’una morfologia preciosa. La il•lusió d’en Toni és ensenyar-nos una de les coves més boniques de l’illa i realment així ha estat, es tracta d’una cova que té una entrada molt baixa, cosa que la fa impenetrable amb mar de fons. Per sort avui ja no n’hi ha. Un cop a dins, hi ha unes cambres molt amples i en un dels seus costats es poden veure un conjunt extraordinari d’estalactites i estalagmites. Un cop passat aquests passadissos arribem a un “pati del darrera” o celobert preciós i ample, per sota de l’aigua turquesa hi ha un passadís que dóna a l’altre costat de la muntanya.
En aquests penyals també hi crien els aufranys, sortosament s'han deixat veure i han fet uns majestuosos vols per sobre dels nostres caiacs.
Hem navegat fins sota el far de la punta Nati, extrem NE de l’illa, però un fort temporal de sud no ens permet seguir camí de Ciutadella.
Com que era el darrer dia i l’organització ha estat perfecta i exquisida, no s’ha estat de fer-nos un darrer regal, Quin detall! , al peu d’un imponent penya-segat ens esperava un magnífic exemplar de mero que, després de mitja hora de lluita hem pogut treure de l’aigua i ens ha servit per fer el sopar de comiat de l’illa. Un gustos colofó a una volta a Menorca per senyors.

El medi marí empordanès: paisatge submergit

2011-11-11T17:11:00.000+01:00

Us enviem la programació de la conferència i taula rodona que es celebrarà el proper dia 12 de novembre a l'Estartit, i la visita al museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.
Us hi esperem.
II Jornades "L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic”
- El medi marí empordanès: paisatge submergit
Dissabte 12 de novembre, a les 10 del matí, a Info Empordà Natura de l’Estartit
Ponent: Josep Mª Dacosta, biòleg i naturalista.
Taula rodona, amb la participació de:
• Antoni Abat, Patró major de la Confraria de Pescadors de Roses
• Josep Lloret, investigador i professor de la UdG
• Miquel Martí, Director del Museu de la Pesca de Palamós
• Moderador: Francesc Cruanye, periodista
Visita opcional al Museu de la Meditarrània
Torroella de Montgrí. Dissabte 12 de novembre, de 17 a 20 h.
Visita a l’exposició permanent que permet la descoberta de la Mediterrània amb els cinc sentits, amb el fil conductor dels sons i les músiques i, l’exposició temporal, Les Illes Medes, Mediterrània Viva, un viatge de sensacions mostrant els valors naturals de les illes.

Travessa de les Illes Medes Marató de TV3

2011-11-11T09:29:00.000+01:00

Aquest proper diumenge 13 de novembre se celebrarà la darrera travessa de natació a mar obert d’aquest any, és la “ILLES MEDES”.
Aquesta travessa és per recaptar fons per la “MARATÓ 2011 de TV3”.
Des d’aquest blog fem una crida per demanar-vos la vostra col•laboració.
Esperem el teu correu-e o comentari diguen que t’apuntes.
Necessitem de la teva col•laboració solidària i desinteressada.
No ens fallis!
Trobada 9 h. a la platgeta del port esportiu de l’Estartit.
Sortida a les 10 h.
Fi de la cursa 12 h.
Per més informació AQUI

Menorca 5

2011-11-10T09:23:00.001+01:00

El dia 1 de novembre el destinem a fer una de les etapes més salvatges que hom pot fer en aquesta illa, es tracta de recórrer bona part de la costa nord, nosaltres sortirem de cala Morell per anar fins a cap Cavalleria.
Avui caldrà fer un bon esmorzar per no patir cap defalliment, menjar-me un entrepà sortint del llit no és el meu costum però de no fer-ho pot passar-me factura a mig mati.
Amb en Manel coincidim que intentarem pescar alguna cosa. Hem portat un suro amb 40 metros de línea i un parell d’artificials i, avui sembla que ha de ser un bon dia. A l’arribar a la sortida, saltem a l’aigua els primers i comencem a fer el curri per les parets de la costa nord. Inicialment la cosa sembla força tranquil•la però quan finalment ens reagrupem tots, nosaltres ens quedem darrera i és aleshores quan comença el festival. Primer tinc una picada d’un barat que acaba al sarró, posteriorment el suro del curri em surt volant i l’he d’empaitar fins que un cop recuperat i recollit a l’altre extrem apareix un rellamp d’espet de més de dos quilos, a l’estoneta un altra picada, aquesta vegada un rellamp de sard imperial de més d’un quilo i així anar fent. Aquí sí que hi ha peix! Fa moltes setmanes que tenia ganes de pescar i no hi havia maneres, avui amb la pesquera hem sopat tota la colla de catorze palistes, el menú ha estat un magnífic suquet i una fornada de primera. Que bo!
La costa és espectacular, desenes de quilòmetres absolutament salvatges, feréstecs, penya-segats imponents que no els voldria veure ni en pintura en dies de temporal. Un mar ple de peix i dels seus depredadors. Vaig comptar fins a cinc àguiles pescadores (Pandion haliaetus), mai abans n’havia vist cinc en un mateix dia.
La jornada de paleig va acabar de nit, cansats, però molt feliços. A port ens esperaven els companys que ens han fet la recollida, entre ells hi havia en Patrick, encara no ha fet els tres anys i amb la seva vitalitat ens alegrava en aquests moments en que podíem defallir pel cansament físic.

Menorca 4

2011-11-09T09:02:00.000+01:00

Desprès d’esmorzar en Toni ens anuncia que avui serà l’etapa reina de la volta a Menorca i de fet és així, cada dia és una etapa reina. Avui tindrà una particularitat, vol ensenyar-nos la cova més fonda de l’illa. És una cova que no té nom, que tan sols és coneguda per molt poca gent i la majoria d’ells, per no dir tots, són els practicants del caiac. Per entrar-hi o ho fas nedant o ho fas enfundat en un caiac.
Sortim de Sant Tomàs amb una mar de fons residual que anima la sortida, les onades que hi ha en alguns casos ens cobreixen el caiac i s’emporten les ampolles d’aigua que tenim mal estivades a coberta.
El recorregut és molt plàcid, el sol ens escalfa i fa oblidar que estem a les portes de novembre. Les aigües, tot i haver passat el temporal, es mostren molt transparents i tenyides d’aquest blau turquesa tan característic.
Quan arribem a l’escletxa que dóna pas a l’entrada de la cova més llarga de Menorca, en Toni ens reuneix i demana que s’estalviin d’entrar-hi els que tinguin una mica de claustrofòbia. Tot i que l’entrada comença amb una escletxa molt alta, aviat aquesta es transforma en un catau estret que obliga deixar la pala i ajudar-se de les mans per anar avançant, la mar de fons dóna emoció a la travessa d’aquest llarg passadís. Cada cop que el nivell de l’aigua s’eleva, l’aire comprimit del fons és expulsat cap a l’exterior i espetega en tota la cara amb un olor característic de resclosit. El primer passadís acaba amb una petita sala ampla però de sostre baix, posteriorment un altre passadís ens durà fins la sala més amagada i més gran. Allí ens hi reunim tot el grup amb una foscor absoluta. El primer que es nota és un olor molt forta com sulfurosa, possiblement sigui de la fermentació del matalàs d’algues que allí s’hi acumulen. En dos racons de la sala que pot tenir una quinzena de metre de diàmetre per quatre d’alt, s’hi acumula un gruix important de posidònia que les corrents han anat acumulant i que l’aigua i la temperatura van descomponent. Hem dit que la cova no se li coneix nom i, els nostre guia li denomina “cova algues”.
Per dinar fem una parada a cala Macarelleta, una altra de les joies d’aquesta costa. Havent dinat ens dóna permís d’anar tirant al nostre ritme fins arribar al cap d’Artutx. Bé el punt de recollida el farem a d’urbanització del costat. El millor de tot ha estat el coincidir la nostra arribada amb la posta de sol i la visió de la costa nord de Mallorca.

Quins dies!

2011-11-08T09:05:00.001+01:00

Dissabte a primera hora vaig anar a la punta del Cap de Creus. La meva intenció era aprofitar el temporal per anar practicant la fotografia de baixa velocitat. El matí era preciós, núvols amenaçadors cobrien el cel i la mar estava completament excitada amb unes onades d’una alçada considerable. També em vaig emportar el meu equip de navegar amb caiac, per si les condicions eren oportunes i anar a les 10 h. a Portlligat a trobar els companys de l’Escola d’en Mar.
Quan començo a fer fotografies em quedo absolutament absort i em perdo totalment amb les meves cabòries, les hores em passen volant. Quan em trobava al costat d’un pescador de canya observant i comentant l’espectacle que hi havia al mar, vaig adonar-me que els companys de l’Escola d’en Mar passaven per davant nostre, se m’havia passat l’hora i quina enveja que em van donar!
Resulta que aquest dissabte l’aigua bullia, i bullia degut als empaits de les tonyines a les moles de peix que el mar havia empès fins la costa. Era un espectacle digne d’un entorn salvatge i primigeni com és el Cap de Creus. Sobre una superfície ondulada per les onades, centenars..., milers de gavines s’agrupaven en diferents punts, elles senyalaven el lloc exacte on es produïen aquests empaits. A sota d’aquell punt, moles d’anxoves i sardines intentaven fugir dels atacs de les tonyines i al festival se li van sumar els dofins. Aquestes moles espaordides quan arriben a la superfície són atacades per les gavines i gavians que aprofiten els desconcert per anar capturant aquestes proteïnes fresques. L’ escena es repetia a la vegada en diversos punts entre s’Encalladora, Sa Rata, Messina i Portlligat. Els espectadors d’aquest grandiós espectacle érem, quatre pescadors del sard, els companys de l’Escola d’en Mar que infalibles a la cita de cada dissabte formaven part d’aquell paisatge i els ornitòlegs que des de la punta del CdC feien el cens mensual d’aus marines. Per cert destacarem l’albirament de 1.800 exemplars de gavina capnegra (Larus melanocephalus), 220 exemplars de xatrac bec llarg (Sterna sanvincensis), un de gavina menuda (Hydrocoleus minutus), una gavina tres dits (Risa tridactyla) i tres gavots (Alca torda) entre moltes altres espècies d’ocells.
Quan tornava a casa em sentia absolutament satisfet i agraït de viure en un espai com aquest. És del tot urgent protegir la franja marítima de la costa empordanesa.
Al sortir a primera hora la meva companya em preguntava si estava boig de marxar amb aquell mal oratge que feia, però us ben juro que aquesta terra sempre et recompensa l’esforç de visitar-la en els dies de meteorologia dura.

Menorca 3

2011-11-07T09:05:00.001+01:00

Diumenge al mati tenim l’etapa reina, iniciem la travessa de la costa sud. Per fer-ho ens dirigim fins l’alçada de l’illa de l’Aire i d’allí anirem fins la cala d’En Porter, quasi bé la meitat de la costa sud.
L’illa de l’Aire ens rep amb una imatge de postal, cortines blavoses de pluja guarneixen el fons, l’illa plana està presidida pel seu far ratllat de blanc i blau. Avui la mar que l’envolta està de llevant i a la platja les gavines corses esperen que les onades els hi porti el menja fàcil.
Nosaltres sortim des d’un punt arrecerat, d’altra manera entrar a l’aigua hagués estat dramàtic amb la mar de fons que teníem però l’excel•lent coneixement d’en Toni dels punts d’avarament permet fer-ho amb tota seguretat.
La costa és molt atropitzada en la primera part, els penya-segats d’uns 12 metres d’alçada a l’ inici de l’etapa, al final, acaben amb uns de molt més alts. Tota aquesta costa està formada per roques carbonatades les quals són susceptibles de ser fàcilment erosionades per l’aigua. És un cosit de coves de tota mena, n’hi ha amb obertures com pòrtics catedralicis coronats per estalactites amenaçants de més de quatre metres de longitud, d’altres són veritables gateres de casa de pagès que tan sols un caiac poden travessar, n’hi ha que estan intercomunicades i d’altres en el seu interior tenen naus de sostres altíssims. La mar de fons ens impedeix entrar en algunes d’elles, en altres, i un cop a dins sembla que estiguem en una batedora.
La travessa d’avui ha estat senzillament sorprenen, desconeixia aquesta costa, fins i tot me’n havien parlat malament, però ara que l’he recorregut me n’ adono del concepte equivocat que en tenia. Un excel•lent!

Menorca 2

2011-11-06T09:05:00.002+01:00

Dissabte tenim el grup al complert, després d’algunes anades i tornades a l’aeroport ens hem ajuntat els 19 components. Avui és el dia que el vent es posa de llevant i fort, i amb un criteri excel•lent, en Toni ens porta al bell mig de ciutadella, a la zona nocturna on ja no hi queda cap noctàmbul. Aquest punt és famós per les seves rissagues desastroses, però avui es mostra calm, assoleiat amb una temperatura agradablement primaveral. Ens posem tots a l’aigua, els nous d’avui són Anika, Pilar, Eva, Jordi, Josep, Mauricio, Manel, Xavier i Miquel.
Sortint del profund port de Ciutadella virem cap a nord i recorrem aquesta costa antropitzada de penya-segats verticals però no molt alts. Passem per davant d’un dels primers hotels que es van fer i que hores d’ara estaria fora de tota normativa urbanística. El primer que em sorprèn és la gran quantitat de coves existents, així com, d’accessos al mar amb forma d’escalinates esculpides a la pedra.
Sortosament el mar està “encalmat”, tan sols hi ha una mica de mar de fons que ens impedeix l’entrada a les coves més exposades; però les més grans i protegides, així com els arcs els podem travessar fàcilment.
Un altra cosa que em sorprèn és la gran quantitat de coloms que es refugien en aquests roquissars, ells són la base alimentària d’una bona part dels rapinyaires que també hi viuen i majoritàriament són coloms roquers (Columba liva). Hem vist una gran quantitat de falcons, crec que és de les més grans densitats que mai he vist. Destacarem alguns rapinyaires com: Falcó peregrí, esmerla, xoriguer, falcó mostatxut, falcó de la reina, aufrany, aligot, milè reial i milà negre, arpella, àguila calçada, esparver, òliba i m’ha sorprès veure un xot en plena nit al mig d’un carrer de Maó. Ostres! em deixava la magnífica àguila pescadora, que cria en aquestes costes i que s’alimenta de....
El grup ha navegat fins arribar a la punta Falconera, a la vora del cap Bajolí, allí quedàvem més exposats a llevant degut a la inflexió que fa la línea de costa amb direcció est. En aquest punt el patró ha donat l’ordre de virar i tornar a port, és en aquest moment quan s’ha produït la reacció pròpia identificativa, que ha estat d'anar cadascú pel seu costat, a l'hora d'enfilar la línea recta cap a port i no s’ha tingut en compte l’efecte de l’abatiment. Gràcies a aquest fet ens hem guanyat la primera classe de navegació del mestre Toni i la primera i única “reprimenda merescuda”. A partir d’aquell moment hem anat fins com la seda i les altres lliçons de navegació han estat a petició de les nostres ments assedegades de coneixement marí.

Menorca 1

2011-11-04T09:05:00.001+01:00

Divendres 28 d’octubre, una llevantada espetegava sobre la costa del principat quan nosaltres ens dirigíem cap a l’aeroport de Barcelona. Ho teníem tot a punt des de feia moltes setmanes, però havia aparegut l’incontrolable, el temps. La previsió no podia ser pitjor: llevantada i posteriorment un parèntesi seguit de vent de sud cada cop més fort. La gent del món del caiac diuen de Menorca que quan fa nord te’n vas al sud i quan bufa sud te’n vas al nord i ves per on nosaltres llepem un llevant..., tanmateix, cosa ben normal per aquestes alçades d’any. Confesso que me’n anava cap a Menorca una mica depre, pensant que ens passaríem els dies dins de casa jugant a les cartes o resseguint el viacrucis de les tasques de tota la costa. Per sort i el coneixement d’en Toni no ha estat així.
A l’aeroport de Menorca ens ve a rebre en Toni Albert de kayaking Costa Brava. Un dia haurem de parlar d’ell, es mereix un capítol a part. Nosaltres portem moltes ganes d’anar a l’aigua i ens diu que la costa nord encara està navegable. Proposa fer el sector de Cap Favaritx i sense dinar ni res ens enfundem els caiacs i a les tres de la tarda ja ens trobem navegant direcció la badia d’Addaia, magnífic refugi pels navegant en dies de tramuntana, la bocana es troba protegida per un illot i la badia té molt de calat i és molt llarga.
Sortint d’allí ens dirigim cap al Cap Favaritx, hi ha una mar de fons força formada, el celatge és tenebrós i al arribar al far l’espectacle és inoblidable. No sé si són les ganes però, el lloc m’evoca un paisatge britànic i tan sols els he vist a les pel•lícules. Just al tornar de la punta a una companya no se li acut res més que voler practicar un rescat assistit en condicions de mar de fons..., com és el primer dia se li dona el gust de fer-ho.
La fatiga de la jornada ha fet que unes companyes hagin demanat de plegar en una platgeta que hi ha molt a prop del far i així ho fem. Ja hem fet l’aperitiu de Menorca. Bellíssima passejada.
El grup el formem: les cadaquesenques Patri,Natalie Corcoll i Natalie, la castellonina Clàudia Turró i els cadaquesencs Rostia, Múturs, i Siscu, com a patró tenim al Toni Albert. Tots acabem a l’estació base, una casa llogada a Fornells que ens surt a 100€/persona tota la setmana. Aquesta vegada serem els “senyors” de Fornells, al menys això deien els del grup anterior i que ja se’ns escau molt be.

Finalistes al concurs Fotokayak

2011-11-03T12:32:00.002+01:00

Estimats lectors hem estat seleccionats per la final del concurs de fotografia Fotokayak del Saló Nàutic de Bcn. Avui hem rebut aquest correu-e.:
La imatge “evasió” ha estat seleccionada per la gran final
Recorda que la exposició Fotokayak tindrà lloc del 5 al 12 de novembre durant la celebració del Saló Nàutic
El fallo del jurat tindrà lloc el 12 de Novembre a les 18.00 hores
Salutacions del equip Fotokayak
Penseu que arribar a la final és un èxit de tots ja que aquesta imatge va estar escollida directament per tots vosaltres, podem estar contents de ser dels 12 finalistes.
P.D.: Aquests dies he estat desconnectat a Menorca, m'haureu de donar una mica de temps per explicar-vos el que he fet...., ara mateix em poso a treballar...

Menorca.

2011-10-27T09:22:00.001+02:00

Divendres quinze membres de l’escola d’en Mar de Cadaqués ens en anem a Menorca. La intenció és de navegar tot el que la meteo ens deixi. El risc és molt alt de quedar-nos a terra per la mala mar, però les ganes d’estar junts i gaudir de l’illa ens consolarà en cas de no poder anar a l'aigua.
Us prometo que a la tornada us ho aniré contant de mica en mica...., amb paraules (poques) i amb les imatges(més).

Feristeles petrificades.

2011-10-25T09:02:00.008+02:00

Aquestes imatges han estat robades al paisatge geològic del Cap de Creus (CdC). Divendres al cap vespre la tramuntana estava de baixa, quan això passa, l’atmosfera queda molt transparent, fins i tot arran de costa, i com que la lluna surt tard, es donen les condicions per practicar la fotografia nocturna amb l’aplicació de la il•luminació artificial. Aquesta assignatura la tinc pendent de practicar i cal aprofitar qualsevol situació per fer-ho.
Aquesta tècnica, tot i que és això, molt tècnica, la practico d’una forma força intuïtiva. El problema és que una sessió d’un parell d’hores dóna per poc mes d’un parell o tres d’imatges, que ara us presento sense comentar i que espero que us agradin.

Cap Norfeu 2011

2011-10-23T17:30:00.010+02:00

Aquest diumenge s’ha celebrat la Travessa de Cap Norfeu, La mar ha jugat una mala passada als nedadors i el que és una de les millors travesses de natació a mar obert no s’ha pogut celebrar degut a la forta maror que hi havia. Avui Orfeo s’ha quedat sense la nostra companyia.
El vent de SSE ha anat pujant de intensitat i en el moment de la prova girar el cap era una temeritat, desconec la capacitat dels nedadors però, se’m fa difícil pensar quin percentatge d’ells hagués estat capaç de fer-ho, crec que molt pocs ho podien fer.
Els acompanyants del caiac ens hem anat concentrant a les 8 h. a la platja de Montjoi. El club Pagaia aportava les millors “espases” del club, avui a més anaven acompanyats d’un dels més grans caiaquistes de Galícia, en Manolo Pastoriza, i per part de l’equip de la “Mardamunt” hem estat tres, la Rosa Bardés, l’Albert i jo mateix.
De camí a Montjoi ja es veia un mar mogudet i un cop a la platja la brisa marina cada cop agafava més força. Hem sortit de Montjoi amb la intenció de fer el curri per la paret de Norfeu, però un cop a l’alçada de la torre de guaita, hem vist com el mar passava de marejol a maregassa, a l’alçada del Cavall Bernat i al Gat ja teníem un ball de bastons, una onada de SSE que s’anava fent cada cop més important i trencada, una mica de mar de fons de nord i un important rebot de les parets de la Punta de Norfeu. En aquells moments la Rosa comandava el nostre esquifit grup i, amb molt bon criteri, ha navegat sempre separada dels penya-segats. L’Albert i jo que fèiem el curri però teníem poques opcions de que ens piqués alguna cosa al anar tan separats de la costa, i millor que hagi estat així, perquè de picar-nos algun peixot no l’haguéssim pogut treure, al menys en aquell punt. Mentre el caiac semblava una baldufa al mig d’aquell mar, m’anava imaginant com s’ho farien els nedadors per avançar en aquelles condicions i com ens ho faríem nosaltres per anar al seu ritme i no acabar dins l’aigua fent-los-hi companyia. Però sense la capacitat natatòria que ells tenen, impossible. Després m’he adonat que avui les barques de suport eren més aviat escasses (2-3), amb la qual cosa anava vèiem moltes ombres a la viabilitat de la prova. Amb la Rosa i l’Albert hem comentat la situació, i hem fet la conya de que en arribar a Jóncols ens anàvem a buscar el cotxe per no haver de tornar pel mateix camí! Un cop a la platja de Jóncols ens hem dirigit a buscar als organitzadors per comentar les dificultats òbvies de fer la prova,però abans de dir res, ja ens han donat l’ordre de pujar al vaixell de transport d’acompanyants per retornar tots plegats fins Montjoi i fer un pla B, descafeïnat, però que permetés als 170 atrevits nedadors, entrar a l’aigua a nedar, que és el que més els deleix.
La natura té això, ella mana i ignorar-ho pot sortir molt car, pots atrevir-te amb ella però no en dubtis ni un moment que un dia o altre t’emportaràs un bon ensurt. Un dels companys que ha arribat tard, ha sortit sol i ha acabat en un naufragi, per sort ens l’hem trobat quan tornàvem amb barca de Jóncols a Montjoi i tot ha acabat amb una aventura per comentar i aprendre. Un altre caiac doble que també ha sortit sol (com sempre! ;-)) ha tingut la sort que els hem pogut avisar quan es dirigien cap al ball de bastons i s’han salvat de passar un mal dia. Sempre s’aprèn alguna cosa nova.

Reflexió sobre les travesses a mar obert.

2011-10-21T09:07:00.001+02:00

El proper diumenge 23 d’octubre es fa la travessa de Cap Norfeu i ja en són unes quantes. S’ha fet la Transfronterera, la Marnató, la Radikal Marbrava, la Badia de Roses…, queda la Marató de TV3 de les Medes, etc., etc.
M’agradaria obrir un debat CONSTRUCTIU sobre aquest recolzament que fem els caiaquistes als nedadors a mar obert.
La meva història amb aquest tipus de prova, comença uns anys enrera, quan es van posar en contacte uns nedadors que de forma lliure i no competitiva es trobaven per nedar a mar obert i necessitaven de la nostra ajuda. En aquells dies érem mitja dotzena de caiacs i una dotzena de nedadors els que hi participàvem. Actualment això ha canviat molt, per donar un exemple podem dir que la Marnató va acollir a uns 600 esportistes i una setantena de caiacs i la Radikal Marbrava va acollir dos centenars de nedadors i una trentena de caiacs. En aquesta mena de proves, ja siguin competitives o no, els participants han de pagar unes inscripcions importants (30-50€), que poden representar uns ingressos de desenes de milers d’euros pels organitzadors a part de la participació dels espònsors.
Personalment gaudeixo molt fent l’acompanyament dels nedadors i per poc que pugui m'agradaria continuar fent-ho. És un dia per veure a la gent que practica el caiac amb qui podem socialitzar.
El que potser s'està perdent és l’esperit inicial, el d’una trobada entre gent que compartim inquietuds paral•leles i que amb molt bona voluntat i sense interessos crematístics, volem gaudir del mar al 100% i de forma altruista.
Crec que hem de continuar participant en aquests esdeveniments, però els clubs no ho poden seguir fent per la patilla, o per una samarreta i un copet a l’esquena en aquells casos en que es cobra una inscripció. Fora bo que l'aportació de desenes de caiacs per part dels nostres clubs estigués compensat amb alguna cosa que beneficies al club que hi participa, digui-li material, ajut econòmic per la promoció de les activitats del club, o el que el club i l'organització pactin.
Malauradament els diners embruten les relacions entre els humans i això sempre ha estat així. Un cop les coses es fan per diners en el món del lleure, per mi perden força interès.
Després d'haver escrit aquest post, dissabte vaig trobar un nedador de la primera època i em va dir que li passa el mateix. Ell ja no participa en aquests esdeveniments per haver perdut aquell esperit dels pioners. Quina llàstima! Ell continua nedant a mar obert i ho fa sol o en petit comitè i per la cara que feia semblava molt feliç!
REFLEXIONEM COMPANYS!.... reflexionem! i després parlem-ne de bon rotllo i si ho podem arreglar, s’arregla i santes pasqües.

Molt aviat s’acabarà la crisi!

2011-10-20T09:25:00.002+02:00

Després d’una primavera plujosa que s’ha allargat fins ben entrat el juliol, la vegetació del Cap de Creus (CdC) ha fet un creixement per sobre de les seves possibilitats. Han estat setmanes d’abundància, de desenvolupament sense aturador, tal i com ho ha fet la societat consumista que ens han dissenyat…
Ara, amb l’arribada de la sequera i la reducció d’hores de sol, el mantell vegetal ha entrat en una profunda crisi hídrica. Les proves les podem veure abservant la coloració de les fulles del pins penjats dels penya-segats, els de la imatge corresponen a la Punta Negra (Colera) entre la Beta Blanca i la cova d’en Xocolata, i tenen un verd molt esgroguissat. Sortosament això pot canviar molt aviat, i les pluges dels propers dies haurien d’invertir la situació de crisi que pateix la vegetació del CdC. Cal dir que la vegetació de casa nostra està adaptada a passar períodes d’estres hídric. Ho estem nosaltres d’adaptats a superar situacions de crisi? Tindrà la nostra societat una pluja revificadora. El canvi començarà quan identifiquem i fem desaparèixer els que l’han provocat i pasem a un nou sistema...No?

Dofi mort a la mar d'Amunt

2011-10-19T09:38:00.004+02:00

Ha aparegut un dofí llistat (Stenella coeruleoalba)mort en una cala "indeterminada" de la mar d'Amunt. El temporal de tramuntana de fa deu dies el va "abocar" fins aquest punt. No direm el nom del lloc, per veure si la natura pot seguir fent el seu procès, que els necròfags també han de fer la seva feina sobre el cadàver. Això si, nosaltres ho comunicarem als amics de Ninam perquè en prenguin bona nota com a estudiosos i amants dels cetàcis que són.
P.d.: La Gemma de Ninam ens comunica que fa un parell de setmanes estava flotant pel costat de Massa d'Oros.

Travessa Cap Norfeu 2011

2011-10-18T09:05:00.002+02:00

Aquest diumenge se celebrarà la III travessa Cap Norfeu. Com ja sabeu la tasca dels caiaquitses és molt important per vetllar la seguretat dels nedadors i poder-los guiar. Si tens caiac i vols donar un cop de ma, ens ho dius i t'apuntarem. Els socis del club Pagaia ja ho han fet via Club i els que van per lliure ho podeu fer pel Blog. No t'encantis que han de saber quants som el més aviat possible.
Els participants quedaran compensats amb una bossa regal de l'organització i el dinar a Roses un cop s'hagi finalitzat la prova. Dijous els hi passarem el llistat.

Ara sí!

2011-10-16T21:51:00.012+02:00

Ara sí que ha començat la tardor i amb el “llevant de les botes” ha arribat el canvi. No us ho contaré amb paraules perquè no tinc el seu dò, però ho faré amb imatges que és l’anhel que pretenc abastar algun dia.
Tot ha començat amb una passejada el capvespre de divendres per la mar d’Amunt. Hores després amb la sortida del sol i una mar de fons molt formada hem recorregut amb la Rosa tot la mar d’Amunt a la cerca dels companys de l’escola d’en Mar i a la nit següent una passejada per Cap Ras, on he intentat captar, ajudat de la lluna, els efectes sobre la costa d’aquest suau llevant.

Malson.

2011-10-14T09:05:00.003+02:00

Desprès de passar una nit d’insomni per culpa de les teories d’en Jordi Bilbeny que en el seu tercer llibre (El dit d’en Colom, Catalunya i la primera colonització americana) ens aporta més proves de la catalanitat d’en Colom i que la censura espanyola aplicada pels historiadors és “un muntatge perpetrat per tenir-nos bocabadats per sempre més amb unes gestes castellanes virtuals i perduts en el buit del nostre propi passat” ... i més tard acaba dient en la seva introducció d’aquest tercer llibre. : “El meu dit d’En Colom apunta directament a la consciència. És un dit indicador i a la vegada un dit acusador. Ja n’hi ha prou de badar. La credulitat infinita és pels nens de bolquers. No s’escau als científics. Però ja n’hi ha prou també de marginar, de silenciar, de perseguir, d’obliterar, de ridiculitzar. Som al final d’un trajecte. S’ha acabat l’era de la por i comença la de la gosadia. S’ha acabat l’era del silenciament forçat i comença la de la paraula al servei de la veritat. Cada vegada hi ha més intel·lectuals, escriptors, mestres, periodistes, polítics, gent d’arreu i de múltiples condicions i oficis que han vist la gran ensarronada amb preclaredat absoluta i que comencen a actuar per denunciar-la, sense més dilació. Com un impuls ètic, vital, regenerador. Seria trist que els historiadors fossin els darrers d’afegir-s’hi. El dit d’En Colom, mentrestant, els estarà assenyalant. Impassible”.
Amb lo feliç que jo era sentint-me lliure de culpa per la colonització de les amèriques, però resulta que ara ha de pesar sobre la meva consciència catalana tots els retrets que els hi feia als espanyols per fer totes les barbaritats en la seva conquesta del nou continent...., ostres! doncs resulta que els responsables en som els catalanets! No sé com digerir aquest engany secular al que hem estat sotmesos. Quina llosa pesa ara sobre la meva conciència virginal!...
Bé doncs, dimecres amerat d’una suor freda per aquest malson i aprofitant la festa imposada pels espanyols..., encara en plena fosca nit junt a dos companys més, l’Albert i en Manel vàrem posar les nostres “naus” a navegar, no molt lluny de Pals, lloc d'on va sortir en Colom pel descobriment d’Amèrica. No buscàvem les Índies, si no, quelcom més fugisser i pertanyent al món marí anomenat "bonítol". Malauradament igual que en Colom no va trobar les indies, nosaltres i una trentena de barques més que hi havia per la zona, no vàrem treure res més d’aquesta estimada mar que unes respectables oblades i espets. Això sí, vàrem tornar a navegar per la retallada costa de Roses, la qual, feia molt de temps, des d’abans de l’estiu, que no navegàvem. Vàrem gaudir d’una posta de la lluna espectacular, d’uns penya-segats il•luminats per un sol transparent que ens van fer veure que per segona vegada s’estan assecant les algues incrustants del batent de les onades. Ja són masses dies de minves! També vàrem poder veure que els desvergonyits corbs marins emplomallats han suportat l’anar i venir de les barques de l’estiu i no han mort d’inanició. Per tot això pagava la pena la matinada i la pèrdua d’hores de son. Un dia més hem gaudit d’aquest paradís i d’aquest temps regalat pel canvi climàtic.

Què passa amb el peix?

2011-10-13T09:10:00.000+02:00

Sabies que cada espanyolet consumeix una mitjana de 45 quilos de peix l’any, quan la mitjana europea està en 22 kg i la mundial en 17 kg.
Si comencéssim a comptar el dia 1 de gener i tan sols comptéssim amb els recursos de la costa espanyola, a l'arribar el 9 de maig ja se’ns hauria acabat el peix!
Això vol dir que el peix que consumim la resta de l’any , més de la meitat, ha de venir de fora. Podem consolar-nos pensant que els portuguesos es quedarien sense peix molt abans, per Sant Jordi, seguits d’Alemanya i Itàlia que també ho farien pocs dies desprès.
Per exemple aquests dies els vaixells que es dediquen a la pesca del peix blau estan xuclant les moles del Cap de Creus i pels restaurants dels nostres poblets s’estan servint l’anxova fora de mida....
A tot aquest panorama hem de pensar que els anomenats “caladors” estan a punt de col•lapsar-se i tot gràcies a les millores tecnològiques que s’han anat incorporant als vaixells. Les polítiques pesqueres comunitàries han fracassat estrepitosament. També s’ha descobert el fals etiquetatge dels peixos, de manera que ja no sabem el que ens mengem. L’Universitat d’Oviedo diu que el 40% del lluç està mal etiquetada i ho diu una Universitat!
Ara diuen que hi ha una nova proposta sobre la taula per canviar de polítiques i fer-les més sostenibles, però ja han començat les pressions dels “lobis” de la pesca industrial per descafeïnar la proposta.
Amb qui podem confiar? Amb els polítics, amb els mercats..., amb la nostra consciència manipulada i enganyada pels mitjans de comunicació....., amb qui?
Amb el sentit comú i prou

Tocats per la Tramuntana.

2011-10-11T09:05:00.003+02:00

Al Cantàbric, els surfers es passen la vida pendents de quan entren els vents de nord-oest que formen les grans onades per surfejar. A casa nostra, els kite i wind surfers estan tot el dia esperant l’entrada del nord per anar a l’Escala o Port de la Selva. Doncs, escolteu-me bé, hi haurà un dia no molt llunyà que els caiaquistes estaran pendents de l’entrada de la tramuntana per anar a Portlligat a negociar-la i passar-ho molt i molt bé carregant-se d’energia com mai. Ara ni porten cabell llargs, ni fumen herbes bones, però sí que us puc dir que pugen fins els núvols cada dia que practiquen la tramuntana.
La sensació d’encarar-se a la tramuntana i deixar-la que t’empenyi amb tota la seva plenitud de forces, mentre tu l’aguantes i, guanyar-li uns metres quan ella et deixa avançar, és un joc d’estira i arronsa que no us ha d’arronsar, ans al contrari, us ha d’esperonar a jugar-hi. Això sí, molt de respecte i en sortireu plenament gratificats. Una advertència, si ho proveu, aneu amb la gent de l’escola del Vent (d’en Mar) de Cadaqués per iniciar-vos-hi i penseu que crea addicció!
Us deixo l’escrit de l’Albert que dissabte va tenir la primera experiència amb ella.:
Dissabte passat havia quedat amb l'Eduard per anar a Port Lligat i sortir amb la colla de l'escola d'en Mar, l'objectiu era tocar la tramuntana des del Kayak, ja que porto molt temps navegant pel Cap de Creus, però mai he sortit amb tramuntana, (Per raons de sentit comú).
Així doncs després de les presentacions pertinents ens varem enfundar en els nostres Kayaks i vam començar a avançar per la badia de Portlligat, en Mútur, expert palista de tramuntana així com la resta de components de l’escola d´en Mar, em donava les darreres indicacions, abans de quedar exposat als cops del vent i les onades. Em deia; ara sortirem de la protecció de la badia i el que has de fer d'immediat es orientar-te cara al vent, sobretot que no t’escombri! encara'l i paleja aguantant les ráfagues, aprofita a palejar fort entre ráfaga i ráfaga, tens uns trenta metres de lluita i després quedaràs a recer dels penya-segats que tindràs davant, en aquell punt ja tot serà mes fàcil, i jo assentint i posant tota l'atenció en les seves indicacions em vaig llençar a palejar direcció a mar obert, giro a l'esquerra per encarar-me a la tramuntana i començo a palejar que això va de valent!, veia tres companys davant meu palejant a cop de vent, en mig d'un mar ple d'onades i escuma blanca, jo al seu radera intentava veure entre les esquitxades que aixecava cada ràfega, les onades que trencaven a la proa i la tramuntana; que m'empenyia capa enredera, jo valent de mi i sentint-me capaç, remava rapit i amb força per agafar velocitat i passar rapit aquells trenta metros a mar obert, Però entre tanta aigua que s'aixecava i tanta onada i tant vent, m'anava adonant que els companys cada cop estaven mes lluny i dels penya-segats que em donarien protecció hem separava una franja de mar ple de crestes blanques, portava un ritme frenètic de palada darrera palada, per no perdre terreny, m'anava recordant dels trenta metros d´en Mutur i començava a pensar que eren els trenta metros mes llargs de la meva vida, segur que ho havia entès be? No hauria dit tres-cents metros? Però jo seguia palejant de valent, només que a aquestes alçades tenia la boca ben oberta casi desencaixada intentant empassar el màxim d'aire possible, perquè els pulmons em demanaven més combustible per tant esforç, m'adonava que la tramuntana i l’aigua salada s'arremolinaven a la meva gola de tan oberta que tenia la boca i a cada palada expulsava un profund esbufec, com els tenistes quan piquen la pilota, sols que a cada esbufec anava perdent pistonada i la sensació d’esgotament es començava a fer patent en els meus braços, cames i ànima, a la fi una rafega m'agafa per proa i com si res, em gira i em deixa paral•lel al vent , petant-me les onades pel costat, jo intento rectificar, però m'adono que els braços ja no responen, i prenc consciència de la derrota. Penso que la única opció és fer un acte d'humilitat i cedir el seu espai a la tramuntana, batent-me en retirada, esbufegant giro i agafo el camí de tornada, abatut i adonant-me que havia arribat al meu límit, i que rapit vaig arribar a aquest límit! no crec que haguéssin passat ni quinze minuts! es així com un pren consciencia de la pròpia petitesa davant dels elements, la tornada va ser molt ràpida, propulsat pel vent de popa i les onades, en un tres i no res vaig arribar a la badia de Portlligat, escortat per dos dels companys que m'han acompanyat per ajudar-me ha arribar a bon port. I mai mes ben dit!
A tots us dono les gràcies! Per l'experiència i perquè m'heu fet sentir molt protegit tot i estar en mig d'aquell vendaval. Una paraula que ho defineixi tot:
BESTIAL!!!!!!! Ens hi tornarem a trobar aviat!!!!!

Interessant conferència a l’UdG

2011-10-10T09:28:00.001+02:00

L’Institut d’Ecologia Aquàtica de l’UdG organitza una xerrada per saber l’estat ecològic de les illes Medes titulada.: “Seguiment d’indicadors biològics a la reserva marina de les Illes Medes”, el conferenciant serà el Dr. Bernat Hereu del Departament d’Ecologia de l’Universitat de Barcelona. Malauradament el dia i l’hora de la xerrada tan sols és apte per estudiants, jubilats i aturats. Dimarts 11 d’octubre a les 13 h. a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de l’UdG. Quina llàstima no poder assistir-hi!

Master de pesca amb caiac

2011-10-09T11:57:00.001+02:00

L’Antonio Pradillo és un professional de la gestió del recursos naturals de la Generalitat de Valencia i, que està absolutament penjat pel tema de la pesca, la de penjat que s’entengui amb el millor sentit de la paraula. Estic segur que quan veu el mar i veu molt més enllà que tots nosaltres junts. Sap tot el que es belluga per allà sota, i tanmateix té el coneixement de com cal pescar a les bestioles d’escates d’argent, quin mètode, quins esquers, tipus de canya, model, etc.
Ara tenim l’oportunitat de passar un cap de setmana amb ell de la ma de SKKayak i fer un pas endavant en l’aprenentatge de la pesca des del caiac, per fer-ho cal però que abans cliquis AQUI et llegeixis el document i prenguis la decisió de quedar-te on estàs o evolucionar.

Tecnificació per pagaies.

2011-10-07T09:10:00.000+02:00

Seguint en els plans de formació que porta a terme el club, i per acabar l’any, el club us ofereix novament la possibilitat de participar en els següents cursets amb la col·laboració d’en Nigel Dennis i la Eila Wilkinson.:
Curset i examen BCU3
Destinat a tots aquells/es que teniu una certa destresa i domini de les tècniques exposades en el document adjunt.
Duració: 3 dies amb examen inclòs del 6 al 8 de desembre
Participació:60 €
Títol:30€ ( aquest pagament només es farà efectiu en cas d’aprovar l’examen)
Participació: màxima de 6 persones
Curset i examen BCU 4
Destinat a tots aquell(es) que teniu el BCU3 i esteu interessats en el lideratge de grup
Requisits: els indicats en el document adjunt
Duració: 5 dies amb examen inclòs del 6 al 10 de desembre
Només es podran examinar aquells participants que ja hagin fet un o més cursos de nivell BCU4
Participació:90 € sense examen
Títol:30 € ( aquest pagament només es farà efectiu en cas d’aprovar l’examen)
Participació: màxima de 6 persones
Trobareu tota la informació d'aquests dos cursos a la nostra web.

La Cultura Inuit per en Francesc Bailon

2011-10-06T09:17:00.002+02:00

Hola a tothom,
Espero que hàgiu tingut tots un bon estiu. Jo no fa gaire que he tornat de Grenlàndia on he estat gairebé dos mesos. Durant aquest període he pogut comprovar com el temps s´ha tornat realment boig o com diuen els inuit, “Uggianaqtuq”, és a dir com un amic de tota la vida que de cop i volta comença a comportar-se d´una manera estranya. Arrel precisament del tema del canvi climàtic, tinc el plaer d´informar-vos d´una exposició de fotografies que s’inaugurarà el proper divendres 7 d´octubre i que porta per títol, “El desgel humà” organitzada per l´Ajuntament d´Alella, en Marc Duran (fotògraf) i jo mateix. Us envio la invitació per aquells que vulgueu assistir-hi.
Per una altra part, m’adreço a tots vosaltres per comunicar-vos les meves properes activitats previstes pel quart trimestre de l’any, per si voleu també informar d’elles a les persones que puguin estar interessades en la cultura inuit. Us mantindré informats si hi ha qualsevol canvi o modificació. Així mateix us recordo que teniu el meu blog: http://culturainuit.wordpress.com/ a la vostra disposició per consultar les activitats que s’ha aniran fent, notícies, entrevistes de ràdio i televisió i també podeu entrar en una pàgina que tinc al Facebook sobre les meves tasques culturals, accedint-hi des de la meva web: www.antropologiainuit.com. A més a més, podeu consultar el calendari d’activitats que hi ha a la web per veure possibles canvis o bé noves activitats previstes per aquest darrer trimestre de l’any 2011.
També us envio en un arxiu adjunt una relació de articles que m´han publicat aquest any i que sobre tot els podreu trobar a biblioteques públiques i /o universitàries.
Finalment informar-vos que si tot va bé, abans que finalitzi l´any es publicarà el meu llibre “Los poetas del Ártico. Historias de Groenlandia”. El problema del retard en la seva publicació no ha estat un altre que la divisió en dos parts de l´obra, donada la seva extensió, que es podran llegir d´una forma completament independent. La primera part tractarà bàsicament de les meves memòries àrtiques, convivències i experiències amb els inuit grenlandesos mentre la segona part, que serà publicada l´any vinent, constituirà un assaig sobre la cultura inuit. De totes maneres ja us aniré informant més endavant de les novetats respecte als dos llibres.

Crónica de un viaje alucinante al Cap de Creus

2011-10-05T09:18:00.001+02:00

Todo comenzó con un vicio y un anhelo: el uno, el kayak; el otro … el MAR.
Como dice la canción, nací en el mediterráneo, y aunque me mantuve tierra adentro, me imagino que esa impronta nunca se borra.
Una noche desde el Faro de la Nao, soñé con navegar, soñé con desembarcar en calas secretas, con explorar islotes y cuevas, soñé con los delfines.
También soñé con altas montañas y con pozas de agua cristalina, con valles de ensueño, con bosques multicolor; desde allí escribo.
Y desde allí, escapo al mar siempre que puedo, como anguila de agua dulce buscando su origen.
Y me fijé esta vez en el Cap de Creus, y quería conocerlo, y quería navegarlo, e hice señales de humo, y los moradores de aquellos parajes me contestaron y me invitaron a adentrarme en aquel territorio.
Así que allí me planté, del Pirineo directamente a Llançà, donde me recibieron 24 navegantes de una tribu llamada Pagaia, con los que surqué la costa norte de este vecindario y más allá del Cabo de Bearn. Durante dos días, compartimos camino , charradas, campamento, cansancio, y cómo no, algún que otro chapuzón en esas magnificas aguas. También pude conocer a unos de sus habitantes, para mi desconocidos hasta ahora: el curioso, por no decir cotilla Pez Luna o Pez Mola.
Después de la paliza, y muy contenta, me fui a buscar cobijo en casa de mis amigos en Roses. Qué idílico destino han encontrado después de un largo recorrido por toda Cataluña. Qué bien que me han cuidado estos días en su casa, así da gusto.
Y fuimos a explorar esas nuevas tierras también para mis amigos, y el primer regalo lo encontramos en els Aiguamolls, donde disfrutamos de un bellísimo atardecer, rodeados de vida, sintiéndonos agradecidos de que se hayan salvado lugares como ese.
A la mañana siguiente, de paseo por caminos de ronda fuimos deslumbrados por el Cap Norfreu, que nos ofreció una panorámica desde la enorme bahía de Roses hasta el Cabo de Begur, con las Islas Medas destacando como una fortaleza flotante. Durante ese paseo nos deleitamos con la vegetación de la zona; hacía mucho tiempo que no paseaba entre especies tan mediterráneas, aun llevo pegado el olor de las Jaras.
Fue entonces cuando me llamó L'Eduard, otro indígena que respondió a mis señales de humo: “oye, eres la Ruth?, que te recojo y nos vamos a navegar”; “L'eduard? encantada, cuenta con migo hasta para un bombardeo; a qué hora?”.
Y así fuimos hasta Portlligat, para encontrarnos con los amigos de Escola d'en Mar de Cadaqués, una tribu de montañeses marítimos encantadores, que no se dejan amedrentar ni por el más crudo invierno para salir a remar por el Mar d'Abaix. Así, junto a Eduard, Mútur, Antoni, Javi (de familia aragonesa, que tanto conocía Ainsa), Ramón y Javier Muguruza, doblé por primera vez el Cabo de Creus (el pendiente aún no he decidido donde ponérmelo). También conocí de su mano la Cueva del Infierno, la Rata, la Isla de S'Escalladora, y la mítica cala Culip. Acabó la jornada con guinda de sesión de kayak-foto nocturna ante la atenta mirada de una luna inmensa.
Después de tantas emociones, necesité un día de descanso en una cala paradisiaca, y no necesité buscar mucho para encontrar una.
Y del mar, como siempre, a la montaña. Sentí la necesidad de subir alto, y madrugué para subir al Castillo de Sant Salvador de Verdera, por encima del monasterio de San Pere De Rodes, y una vez más me quedé embelesada ante lo que veía y con la energía que desprendía aquel lugar.
Esa misma tarde, con l'Eduard, volvía a enrolarme en otra aventura marinera con amigos de la tribu del Mar d'Amunt. Remamos a la caída de la tarde Eduard, Rosa, Albert, Marcel, Manel y yo hasta Cala Prona y después, en plena oscuridad llegaron Clara y Pi. El lugar me parecía de cuento; era más de lo que soñé desde La Nao. La velada fue simplemente deliciosa, en todos sus aspectos; creo que ya sabéis algo de ello. Esta colla me hacía sentir como en casa, tanto que hasta acabé parlant diferent. A la mañana siguiente, día de relax y pesca, y vuelta a casa.
Despedidas. “Hasta la próxima; me voy encantada de verdad. Fue un placer compartir esta fantástica excursión”. Amenazas con venir al Pirineo. Cuando queráis.
De vuelta a Roses con mis amigos, que no me han visto el pelo con tanto “andorrear”.
El Domingo, con mis amigos, habíamos reservado Cadaqués y el Faro de Creus. Y la naturaleza nos había reservado un auténtico día de Otoño: lluvia y Tramuntana; qué gran despedida climática. Cadaqués nos encantó pero tendremos que volver un día menos ventoso.
Y llegó el momento de subir al Faro del Cap de Creus, después de tantos parajes recorridos; lo había guardado para el final. Cuando llegué hasta me emocioné al cruzar la especie de itsmo que separa Cala Jugadora de Cala Culip. Al llegar allí me fui derecha a buscar algo, y allí estaba: primero la Rata, después s'Escalladora. Para mí fue mágico mirar a mi alrededor y que no me fuera extraño.
Conocer y no sólo mirar, llevarse buenos recuerdos y nuevos amigos, impregnarse de la esencia, ligarse un poquito al lugar; eso diferencia para mi un viaje de una visita, y en este caso habéis sido los moradores de este lugar los que habéis marcado esa diferencia.
Davo y Sole, els Pagaia, las xicas de SK Kayak, l'Escola d'en Mar i els freekis del Mar d'Amunt. Gracias.
P.D.s
Os mando las fotos de un dromedario y un tiburón que andan sueltos por el Parque, ¡cuidado!.
Eduard, los Aedes se pusieron tibios, diles algo.
Sabéis como localizarme. Cuando queráis.
Besos de la Ruth.

El santuari de la Prona

2011-10-04T18:12:00.001+02:00

Aquest divendres també vàrem anar a la Prona i mentre aguanti el temps nosaltres hi anirem. Hi ha gent que es gasta una milionada per tenir una casa a primera línea de mar i després en fan un ús escàs. Nosaltres tenim un xalet comunitari en un dels racons més bells del CdC i no hem de pagar ni un duro per estar-hi. Què més podem demanar? Fins i tot, els últims que hi van anar, el van deixar més net del que l’havien trobat. Ostres! Això tampoc és del tot cert, ens vàrem deixar de recollir dues llaunes de cervesa que hi havia al fons del mar, davant mateix del refugi, llençades per algun torrat, mal educat i porquet. Penòs!
La sortida l'hem fet l’Albert i jo, L’Albert venia amb un mono molt fort, havia estat dues setmanes currant a la gran metròpoli i necessitava l’elixir de la sortideta. Ha estat un plaer pels sentits, tot i que la pesca no ha estat reeixida, la imatge del golfet pintat de llum rosada a la posta del sol o la posterior sortida sobre les boires de portaló, s’ha quedat impresa en les nostres retines i emmagatzemada a la memòria gràfica del nostre cervell.
Aquests dies l’aigua és extraordinàriament transparent, hi ha llocs que un disc de Sechi (disc blanc de 20 cm de diàmetre que serveix per mesurar la transparència de les aigües) baixaria a més de 30 metres i el veuries perfectament. Penso que els peixos també hi veuen molt, hi veuen tant que ens endevinen els pensaments, al menys els nostres artificials no els volen mossegar, crec que la línea és absolutament visible per a ells, ni el fluorocarbó funciona com engany. A més, amb la quantitat de peix petit que hi ha, tan sols els espets mosseguen l’artificial, aquests ganuts mossegarien una sola de sabata després d’una bacanal, això sí, ho fan bàsicament a primera hora del matí.
El mar està ple de velers capitanejats per jubilats francesos. Aquest sí que s’ho han guanyat i ara saben gaudir-ne. Cap de Creus s’està convertint en un reducte ocupat per aquests nous i silenciosos habitants. El silenci i l’harmonia tan sols trencada per uns (francesos) més joves, que cada setmana que fa bo, venen des de la costa vermella amb les seves motos aquàtiques fent una fressa horrorosa i deixant tot tipus de contaminació escampada per aquesta costa.
Nosaltres des de la nostra posició privilegiada hem disfrutat tot el que hem pogut d’aquests dies d’estiu tardà, tot veient el paisatge etern, les seves llums, el pas dels migrants tardorals que floreixen als penya-segats i que espantem al nostre pas.

Radikal Marbrava 2011.

2011-10-03T18:12:00.003+02:00

Són dos quart de nou del vespre de diumenge, estic petat, des de quarts de cinc del mati que vaig amunt i avall. Avui hi ha hagut la Radical Marbrava, prova de natació feta des de Calella fins a LLafranc tot passant per les illes Formigues. Porto molt de temps recolzant proves de natació a mar obert, però avui ha estat la cursa que hi ha hagut més feina pels caiaquistes de totes les que he fet.
La sortida dels nedadors ha estat tumultuosa, semblava un ramat de bisonts desbocats, normalment han de ser més ovelles que bovins i nosaltres gossos de tura, però avui eren folls, a més, han començat a desviar-se cap a l'esquerra i ha estat una mica difícil d'encarrilar-los correctament cap a la primera boia. Posteriorment la segona boia l'han mogut (l'organització) perque no estava al seu lloc, aquest ha estat un altre moment de desconcert, més tard quan enfilavem cap a les Formigues hi havia un contrallum molt fort que feia força difícil la visibilitat frontal. En definitiva el desseny amb ziga-zaga i la deficient senyalització feia complicat la feina dels caiaquistes de tura.
Aquesta prova té molt per millorar a nivell organitzatiu. Des de la tasca en el disseny del recorregut, fins la senyalització del mateix, passant per la tasca de les embarcacions a motor i la del caiacs de suport. Hi ha molta, molta feina a fer!
Crec que l’organització hauria de fer un esforç o la prova perdrà pistonada perquè, els nedadors han estat perjudicats en diverses ocasions. Cal que estudien i millorin alguns aspectes.
No entraré en detalls perquè ara tot just he arribat a casa i com he dit abans estic petat, però aquí queda per si algú d’ells ho llegeix. La organització cobra uns diners i ha de donar una qualitat de servei, ells són els darrers responsables, al menys això és el que s’espera per part dels que paguen i en pateixen o gaudeixen de les conseqüències del treball fet amb anterioritat. Als voluntaris se’ls hi ha de donar les gràcies i no se’ls hi pot fer cap retret.
Em quedo amb el més positiu, una bona colla de nova gent que hem conegut i una jornada de mes d’octubre gaudint d’un temps excepcional amb molt bona companyia.

Cap d'olla atropellat a Castelló d'Empúries

2011-10-03T17:31:00.005+02:00

Aquest migdia membres del CRAM han hagut de sacrificar un cap d’olla a la platja de la Rubina de Castelló d’Empúries. L’animal ha aparegut mal ferit a causa d’un atropellament fet per una embarcació aquest cap de setmana. Com que el grup familiar que l’estava buscant podien embarrancar, els membres del CRAM han pres la decisió de sacrificar-lo amb una injecció letal per evitar mals majors. Moment que mostra la il•lustració. L'aparició de cetacis joves morts i mal ferits s'ha sovintejat durant aquestes darreres setmanes. Alguns energumens se'ls hauria de "sacrificar" retirant-los el permís de portar embarcacions.

El blog agonitza!!!

2011-10-02T19:04:00.001+02:00

Tot just fa un parell d’anys que vàrem començar a publicar en el bog i ara estem a punt de fer les 60.000 visites i sou 76 seguidors declarats. Poc que ens haguéssim pensat el dia en que amb en Manel i la Júlia parlàvem d’iniciar aquesta aventura que avui arribaríem on estem.
L’objectiu primer era el de poder influenciar en la manera de percebre aquest espai que és el Cap de Creus per part del nostre col•lectiu, donant a conèixer tots els seus valors, sent els naturals els que més presència tindrien en els nostres escrits per una raó clara d’afició i obsessió personal.
Hem tingut col•laboradors d’un alt nivell literari que amb els seus escrits han elevat el blog a una alçada que mai hagués pogut donar-li. Destacarem les col•laboracions d’aquest estiu de la Marta Duch que era la nostra corresponsal a Graenlàndia!, o els magnífics escrits del lletra ferit d’en Martí Quer parlant de la pesca o, els inoblidables posts d’en Manel fent referència als fars o d’altres temes.
També es molt complaent trobar-te per mar companys que t’identifiquen i mostren la seva gratitud al treball que portem fent en aquests dos anys de caminar junts i que ens encoratja a continuar fent aquest esforç.
Treball aquest, el de publicar amb una alta freqüència, que ara ens està conduint a la mort del propi blog. Resulta que des de fa molts mesos varem superar la capacitat de publicació gratuïta (2 gigues). Per poder superar aquest entrebanc em vaig donar permís a fer publicacions amb un altre nom (adreça de correu) per així evitar el col•lapse. Tanmateix encara tenia possibilitats d’accedir com a primer autor per poder introduir millores en el disseny, penjar els àlbums de fotos de cada mes, etc. etc. Malauradament des del mes d’agost em va aparèixer un estrany missatge i des d’aleshores ja no he pogut accedir al blog des de l’adreça “mestra”. Actualment tan sols ho puc fer des de la corresponsalia i, l’únic que puc fer, és penjar escrits des d’un editor molt primari, amb mot pocs recursos. Suposo que els de blogger volen que passi per caixa a pagar i això ho trobo excessiu i no ho penso fer.
En definitiva, o trobo algú que pagui (espònsor) l’ampliació de la capacitat de memòria en el núvol de blogger o en faig un de nou.
Actualment estic en un període de reflexió per veure que faig, la veritat és que per ara encara em queden energies per continuar...., algun dia s’acabaran..., això no pot ser etern. Per exemple, aquest estiu vaig passar un moment de crisi per la feinada que representa portar-ho endavant, dia a dia. També trobava molt poc feed-back amb els lectors. Ara m’he refet...., però no hi ha garanties de poder continuar per sempre....
Pot arribar un moment en que ja no pugui accedir de cap manera, si això passa he donat d’alta un nou blog que es dirà.: mardamunt2.blogspot.com. Ara ja existeix però no hi he fet res. Si tinc ànims miraré de fer el traspàs en les properes setmanes, però si m’agafa la “depre” , igual tanco la barraca.
Si algú sap d’algú altre relacionat amb el món del caiac i que vulgui fer d’espònsor, que ho digui, seria un altra solució, però no m’agrada, això em lligaria i hi ha gent que si ens lliguen ens morim.

Pas de balenes pel Cap de Creus

2011-09-30T09:28:00.001+02:00

Aquesta setmana s'estàn albiran rorquals per la zona del CdC. Dimecres en Marcel va veuren un entre el Golfet i Port de la Selva, molt a prop de la costa, el mateix dia per la tarda els companys de l'escola d'en mar varen veure aparèixer davant seu una onada del no res,típic de l'ascens a superfície d'aquests gegants marins.
Esteu atents durant el cap de setmana a la superfície de l'aigua, quan està com una bassa d'oli, són les condicions millors per l'observació de cetacis.
Nosaltres ho intentarem.
SORT!

Emperadors del golfet

2011-09-29T09:05:00.001+02:00

Dijous passat a la bolitxa de la Prona va caure aquest formós emperador de 80 quilograms. Sempre m'havia pensat que aquest peculiar peix era d'alta mar, però aquests dies amb tant de moviment de depredadors per la mar d'amunt ells també venen arran de costa. Estic segur que tot i el somriure d'en Marcel en el seu interior li va saber greu haver pescat aquest gegant solitari.

Dia del club Pagaia

2011-09-28T09:38:00.000+02:00

El club Pagaia compleix 9 anys i aquest mes d'octubre celebra el dia del club. Amb la finalitat d'apropar la pràctica del caiac a la gent, el dissabte organitza una palejada popular. El programa d'actes per aquest dia és el següent.:
•PROGRAMA ACTES DIA DEL CLUB 2011 DISSABTE DIA 8 -
10:00 Concentració i exposició de caiacs -
11:00 Palejada popular Llançà – La Farella Obert a familiars, amics i coneguts que vulguin conèixer el Club o fer una descoberta del caiac de mar. Amb la col•laboració d’SK Kayak. -
13:00 Jocs a l’aigua en caiac Farem un jocs amb els caiacs a l’aigua per equips i on els participants posaran a prova els seus coneixements i on el més important serà la col•laboració dels palistes i les ganes de passar-ho bé.

4a i darrera crònica de Groenlàndia de la Marta Duch

2011-09-27T09:11:00.002+02:00

Darrer escrit de la Marta sobre Groenlàndia fet amb tot el sentiment i el domini de la lletra que ens expresa el que ha estat una experiència en una terra extrema. Gràcies per haver compartit la teva experiència amb tots nosaltres!

Companys,
Ja torno a ser davant del Mediterrani!
Encara no fa una setmana que he arribat. Dies que m’estan servint per descansar i sentir, per fer-me a la idea que l’experiència groenlandesa està quedant enrere. Ara resten les imatges, els records i el sentiment d’haver viscut intensament molts dies durant aquest estiu.
Han passat setmanes des que vaig escriure la darrera vegada i malgrat haver fet l’intent de continuar compartint l’experiència groenlandesa amb vosaltres i escriure al blog, m’ha estat impossible. En plena activitat viatgera durant juliol i agost i al setembre centrada en recollir tots els trastets que havíem dispersat pel sud-est del país, que no eren pocs, han anat succeint els dies, sense espai per escriure però si per recordar-vos davant una aurora boreal, un glaciar o un fiord espectacular. Escenes que val la pena veure, viure i sentir.
Us podria explicar més aventuretes i anècdotes, teoritzar sobre el desglaç, descriure-us les llums del nord o els paisatges i cels brutals que hem contemplat, però intentaré posar en paraules el que m’ha quedat dins el cor de Groenlàndia, més enllà d’aquestes imatges i tòpics. No és res concret, sinó global: la seva gent, la cultura, el mode de vida groenlandès que no seria com és sinó fos per l’entorn en el que viuen. Societat que prenc com a exemple d’adaptació i respecte per la natura en tots els sentits, la qual es sent orgullosa del territori on viu i així ho simbolitza la seva bandera: el blanc és el gel, la banquisa, els icebergs; el vermell representa els fiords, l’oceà.
M’ha agradat veure com s’alimentaven del que caçaven (tot i ser vegetariana!), el respecte i acceptació dels canvis de plans davant una “meteo” adversa, com senten la bellesa del que els envolta malgrat veure-la cada dia, en definitiva, la naturalitat, la llibertat i sensibilitat del seu caràcter... En més d’una ocasió m’he i he preguntat com segueix la vida durant l’hivern groenlandès; un caçador em va dir que només els més forts continuen navegant i caçant… m’ho crec: poques hores de llum, condicions més extremes… Així, les distraccions de l’home blanc com la tv, el facebook i l’alcohol que en molts casos, massa, és l’escapada fàcil, ajuden a passar els dies. Les estacions van succeint, aprofitant el que la natura aporta en cada moment i pendents puntualment de la previsió del temps a la radio, en funció de la qual organitzaran el seu futur immediat. Molt per aprendre!
Groenlàndia (o Kalaallit Nunaat en groenlandès que vol dir “la terra de les persones”) pot ser per a nosaltres un món, una cultura complexa per entendre i conèixer el seu funcionament (com qualsevol altra que s’allunyi de la nostra occidental!); no és fàcil adaptar-se, ni treballar-hi. Evidentment, durant aquests mesos hi ha hagut moments per tot, per sentir-me feliç i viva, i també per enfadar-me i plantejar-me, per exemple, què estava fent navegant sola en mig d’un fiord sense veure absolutament res per la boira… i ja ens ho deia el poeta: “Todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo caminos, caminos sobre la mar”. Així, amb tot el passat, més agradable o menys, el record groenlandès que queda és mooooolt positiu.
Un últim apunt, només com a proposta….quan sigueu davant la natura, mar o muntanya, quan navegueu en kayak o passegeu per la muntanya, MIREU, OBSERVEU, RESPIREU i SENTIU, d’altra manera el que passa no queda…
Gracies per llegir i fins aviat!

M'he quedat sol en un món de fantasia

2011-09-25T18:32:00.002+02:00

Aquest divendres m’he quedat sol per sortir, els amics habituals no podien venir i els esporàdics no han piulat. Malgrat tot, la sortida no s’ha suspès, és més, el fet de fer-la en solitari ha estat un punt de motivació complementari a l’hora de marxar. La navegació en solitari et fa estar més atent i tots els sentits es mantenen desperts, això és una experiència que aconsello a qualsevol persona que li agradi la natura. El que he fet es canviar de ruta per poder seguir experimentant amb la fotografia nocturna en altres indrets, així com provar el curri per zones de màxima activitat pesquera. Durant la nit m'he submergit en el món fantàstic del Cap de Creus.
A quarts de set estava a Portlligat, hi havia poca gent, l’ambient era de tardor, com ha de ser!. Els nois del xiringuito de la platja ja havien tancat i estaven pescant relaxadament a la platja. El company del lloguer de caiacs estava esperant el retorn dels darrers clients i va començar a recollir. Tot feia pensar que el mar estaria buit i així ha estat.
Un cop estibat el material m’he disposat a preparar la canya per fer el curri. Fora de la badia hi havia una mica de marejol, però no era gran cosa. Tot i això, com les onades venen de costat, calia estar atent.
Navego fins la punta del CdC sense gaires entrebancs, l’enclusa d’un núvol de tempesta ha tapat el sol i fosqueja més d’hora de l’habitual. Giro el CdC i entro a Sa Freu, el carret no el sento i fa massa temps que això no passa..., Cago en coi!
Davant de la bocana de Cúlip una mola d’anxoves salten folles i tot darrera apareixen elles, les tonyines. És impressionant, primer sentir la fressa de centenars de peixets sortint de l’aigua per tornar a entrar-hi en una fugida de la mort. Quan ho sents, sembla com si ruixessin la superfície de l’aigua amb una mànega, pocs instants després apareixen els cossos de les esveltes tonyines fent el mateix salt, però amb una magnitud molt diferent, tant per l’alçada com per la fressa que fan. Faig un parell de passades amb el curri, ja que tot ha passat a poc menys de cinquanta metres a la meva esquerra per veure si toco alguna cosa, tot i això, per dins desitjo no pescar cap tonyina, per diverses raons, algunes de seguretat personal i d’altres, de principis.
Poc després he arribat al punt de dormir, quasi de nit i aprofito la darrera llum crepuscular per fer alguna foto fins que la negra nit em deixa en la foscor més absoluta. Avui no hi ha lluna. Són quarts de deu i em disposo a sopar, avui serà un àpat espartà, les condicions de la sortida també ho seran, entrepà de truita a la francesa i aigua.
Un cop he sopat cal donar notícies als de casa de que tot està bé. No és gens recomanable sortir en solitari pels temes de seguretat, però tampoc se’n ha de fer una prohibició, senzillament cal extremar les precaucions.
Tot seguit em disposo a fer una sessió fotogràfica nocturna amb l’ús de la il•luminació artificial, és una tècnica que no domino i que he de practicar. Per il•luminar porto dos lots i un flash. La sessió ha durat fins les dues, han estat quatre hores que han passat volant. Entremig m’he creuat repetidament amb un gorja blanc o fagina (Martes foina). Feia anys que no en veia cap. L’espant de la nit me l’ha donat un francès que passejava en plena nit i en ple CdC, perquè no estava dins de lo previsible, finalment ha resultat ser un friqui com jo que feia una travessa amb caiac i que dormia a la cala del costat.
He dormit a la vora de l’aigua, amb la companyia del caiac i sota un cel estrellat en una nit una mica massa humida. El son tan sols me l’ha trencat un congre que ha vingut a pescar just als meus peus..., l’he deixat fer. A les sis ja no hi havia estels, els núvols el cobrien en la seva totalitat, m’he plantejat sortir fins sa Rata per veure l’eixida del sol, finalment he desistit i la he vist i fotografiat des d’allà mateix.