De Sant José a Las Negras

Una segona ruta que us proposem és la que va des de San José fins Las Negras. De fet aquesta ruta es pot fer en dos dies, sempre i quan tingueu temps i vulgueu entretenir-vos amb la contemplació del paisatge. El primer dia es pot fer fins la Isleta del Moro i el segon fins Las Negras.
Distància total del recorregut 21 km. 4-5 hores de paleig actiu.
San José km 0.
Cala Higuera 1,7 km. Accés amb cotxe.
Pta de Los Frailes 2,5 km. Inaccessible.
Pta de Loma Pelada. 5 km. Inaccessible.
Pta del Esparto. 7,18 km. Inaccessible.
Los Escullos. 8,1 km. Accés amb cotxe.
La Isleta del Moro. 9,5 km. Accés amb cotxe.
Mirador del Amatista. 11,87 km. Inaccessible.
Cala Carnaje. 14,18 Accés a peu.
Islote de Piedra Negra. 15,32 km. Inaccessible.
Cala Polacra. 16,45 km. Inaccessible.
El Playazo 18,74 km. Accés amb cotxe.
Las Negras 21 km. Accés amb cotxe.
Aquesta ruta comprèn trams que són senzillament espectaculars i únics, com és la zona de Cabo Lobos o la Polacra. Tot el recorregut és d’una bellesa plàstica i cromàtica corprenedora.
Si sortim de San José el primer que trobarem quan enfilem direcció nord és la cala Higuera. Aquesta cala està urbanitzada i els moviments de terres que s’han fet li confereixen un aspecte de deixadesa, és l’únic punt negre que trobarem en aquest recorregut. En aquest primer tram donem la volta a un petit “massís” dominat per dos conus volcànics anomenats “Los Frailes” i que són una bona referència visual des de molt punts del parc natural.
La línea de costa talla els dipòsits dels materials piroclàstics expulsats per aquests volcans. Podrem observar les diferents coloracions de les cendres i, entre mig hi veurem el rocs que varen ser projectats de forma virulenta des dels cràters i atrapats en aquestes cendres acolorides pels òxids. Tot això va succeir ara fa deu milions d’anys. A mitja alçada de la muntanya hi ha una antiga mina a cel obert per l’extracció del guix. Si l’observem amb el google-earth és veu molt bé aquesta taca blanca. També hi ha un camí o pista forestal que surt de cala Higuera i que va vorejant el massís. En cas d’anar amb acompanyants, és una bona opció per recórrer i recollir els minerals que anirem trobant pel camí, alguns d’ells són semipreciosos, i a més, gaudirem de les immillorables vistes sobre el mar. Aquest recorregut el podem acabar a los Escullos, o millor encara, fer-ho a la Isleta del Moro. Aquest és un poblet de poc més de cent habitants que té un restaurant i hostal que és obert tot l’any. També és la base d’un petita flota de pesca artesanal que ens garanteix un bon menjar.
A los Escullos hi ha una fortificació construïda el segle XVIII per en Carlos III. Pertany a un conjunt defensiu format per tot un seguit de torres de guaita situades sobre els punts més alts dels caps i de fortificacions ubicades a les platges més importants. La seva funció era defensar-se dels constants atacs de pirates i naus estrangeres que, per aquella època no paraven de cercar aquest punts aïllats del regne espanyol, on hi anaven a buscar aigua i omplir de queviures el rebost de les seves naus. De vegades s’endinsaven per les poblacions de terra endins per segrestar persones de bona família per poder-ne demanar un bon rescat.

De la Isleta del Moro seguirem rumb nord, molt aviat travessem la “punta del barranco Negro” i tot seguit trobarem una cala que és un oasis enmig d’aquest desert de roques. Es tracta de la cala de “los Toros”, punt on s’ha creat un microclima degut a les seves característiques geomorfològiques que li ha permès el creixement d’una densa vegetació.

Seguim palejant i passarem per sota del mirador de l’Amatista, situat a la carretera que uneix la Isleta amb la Negras, lloc que té una excel•lent vista i on els enamorats es prometen amor etern tot lligant un candau als ferros de la balconada. Els penya-segats es van fent cada cop més alts, arribarem a un lloc on aquests són de color blanc i groc. Es tracta de platges fossilitzades que la erosió els confereix unes formes molt peculiars amb profusió de terrasses. Aquestes són aprofitades com a punts de descans i vigilància de corbs marins, bernats pescaires i altres espècies. Molt a prop hi ha unes gàbies d’engreix de llobarros i orades font d’aliment d’aquests lladregots. Cal dir que aquests any se’n veien pocs exemplars, no sabem si és per la baixa activitat de la granja, o perquè se’ls empaita a trets.
La línea de costa acaba a la cala del Carnaje (km 14,18), punt d’interès paisatgístic per l’espectacularitat dels seus penya-segats, el desembarcament és molt dificultós, la platja està formada per grans còdols que formen una paret quasi vertical. El lloc és accessible a peu des de la carretera que uneix les dues poblacions de la Isleta i Las Negras.

D’aquí iniciem el que serà un dels recorreguts més espectaculars del Cabo de Gata i que ens durà fins la platja del “Playazo”. Li donarem la volta al “cerro de los Lobos”. El nom li ve de l’abundància de foques monjo que hi havia i les seves petites cales amb multitud de coves feien d’aquest lloc un paradís per aquesta espècie extingida de la costa peninsular. També se li dóna el nom de la Polacra. Nosaltres la denominem la costa de les “pagodes”, per la similitud d’aquest penya-segats als teulats d’aquestes construccions orientals. Aquest any l’hem travessat tres cops consecutius i tots tres ens quedem bocabadats. Hi descobrim coses noves com històries de naufragis, explotacions mineres, coves amb sons estranys d’un submón, nous amics caiaquistes...

La travessa d’aquest cap ens durà fins al Playazo (km 18,7) pot durar el temps que nosaltres vulguem, però us ben juro que és un viatge a una costa feréstega, plena de formes fantàsticament suggerents i que et treuen l’alè.

El Playazo és la platja de Rodalquilar, un poble miner situat en una ampla vall que ens suggereix els paisatges típics d’algunes zones del Marroc. Aquesta vall amplament oberta té a la seva entrada, al Playazo, el conegut castell de “San Ramón”, ara  habitat, es va construir sobre uns aflorament de platges fòssils i que van fins Las Negras”. És absolutament recomanable fer una passejada a peu i fer volar la imaginació. Si fóssim un país “civilitzat” l’accès estaria prohibit. Si ho fas, siguis molt respectuós amb tot el que la natura està construint o erosionant, evita portar calçat de goma negra per no embrutar aquestes roques, ves-hi descalç, observa i intenta interpretar el que veus. Des de la costa podrem entrar en moltes coves, algunes d’elles grans amb uns sostres que semblen construïts per la mà de l’home, fins i tot hi ha la clau de volta! 

Aquesta platja és molt freqüentada per gent que viatja amb autocaravanes i alternatius fluctuants (hippies). També és un bon lloc per la pràctica el caiac surf, la seva ona és llarga i força ordenada, l’aigua no està tan glaçada com la del Cap de Creus i l’aire sempre és primaveral.

San José - Cabo de Gata - Almadrava de Monteleva

Poposta de itinerari d'uns 16 km.

Distància total 16 km

Parcials.:

San José-Genoveses 3 km. Accés amb cotxe.

San Jo-Monsul 7,6 km. Accés amb cotxe.

San josé- La Vela Blanca. 10,2 km. Inaccessible en cotxe

San José- Salines de Monteleva 16,2 km. Accés amb cotxe.
(per veure millor les imatges clica-hi a sobre)

Us deixarem informació sobre unes rutes a fer amb caiac al Cabo de Gata. La primera que us presentem és la de San José-Cabo de Gata-Almadrava de Monteleva. Té una distància d’una mica més de 16 quilòmetres. Es pot fer d’anada i tornada o si t’agrada anar amb tranquil•litat ho pots fer sobradament amb un sentit. Representa tres hores de navegació activa si les condicions són bones.
Si fas la sortida de San José, millor fer-ho arran de l’espigó del port esportiu del poble. Hi ha lloc per aparcar el cotxe i una distància curta fins la platja. També tenim un bon recer per s’hi ha onada i volem evitar-la, i així no començar molls abans d’hora. En aquest punt també hi ha una bona oferta de restaurants per refer les forces.
Sortint en direcció sud el primer que trobarem, un cop sobrepassat el cuartel de la guàrdia civil que està a l’altre costat de la badia, és l’extensa platja de los Genoveses. En el moment de passar-hi no hi havia ningú, tan sols un equip de la guàrdia civil fent practiques de rescat de nàufrags, cosa que ens va intranquil•litzar al veure l’aigua que aixecava l’helicòpter. Aquesta zona és freqüent que hi hagi naufragis, darrerament els més freqüents són els de pateres.

Rescat d'un suposat naufragi a Genoveses

Superat el morro de Genoveses entrem en el tram de les cales del Barronal que precedeixen a la famosa platja de Monsul amb la seva duna rampant, aquesta zona s’ha fet molt famosa al ser escollida per la gravació de pel·lícules i vídeo clips (Indiana Jones, David Bisbal i un llarguíssim etzetera).



És un lloc per entretenir-se, la millor hora és la primera del mati i la darrera de la tarda. La llum és extraordinària.

Una posta de sol a Monsul és torna inolvidable.

D’aqui podem anar retallant la costa i gaudir de les seves cales (Media Luna, Carbón, Punta Redonda). Quan hi ha mar de fons s’ha de vigilar, perquè les platges són poc profundes i l’onada trenca aviat. Els desembarcaments s’han de fer amb atenció.
D’aquí ja anirem a parar a la Vela Blanca, penya-segat superconegut amb un aflorament de color blanc pur rodejat de andesita vermella i que té una alçada de mes de 200 metres. Senzillament impressionant. A la seva base hi ha una cova on fins a meitat del segle passat hi vivien les foques monjo.

A partit d’aquest lloc podem costejar i passarem per davant de Cala rajà, després tenim els esculls de las Sirenas (nom que també li ve de les foques monjo), lloc on s’ubica l’actual far del Cabo de Gata. Zona molt freqüentada pels visitants.

A partir d’aquí comença una llarga platja que en la seva primera part té les petites poblacions de la Fabriquilla, l’Almadrava de Monteleva i el poble de Cabo de Gata. D’aquí destacarem les salines, les quals estan preparades amb diferents observatoris per l’observació de la rica avifauna. El paisatge planer amb les muntanyes que la limiten al nord, em recorden la plana de l’alt Empordà amb la serra de Verdera. Molt recomanable parar-se a menjar per aquestes poblets i gaudir dels fruits del mar a la planxa just abans de les espectaculars postes de sol.

Cabo de Gata 2011.

Per segon any consecutiu ens hem escapat cap a Cabo de Gata fugint del Nadal. Hi hem anat amb la intenció de consumir natura en estat pur amb un lleu toc de petja humana. Aquest any el grup ha crescut i, a l’hora de sopar i esmorzar érem 20 els asseguts a taula!
L’estada l' hem feta a l’hotel Agades, regentat per la Guillermina i en René. Aquest hotel està situat a l’entrada de San José. Té una relació qualitat preu, boníssima. Durant aquests dies és obert per un grup de marxadors alemanys i nosaltres. També s’hi atura algun passavolant que cerca la tranquil•litat d’aquest recer. És absolutament recomanable. Tot el que podem dir d’aquest lloc és positiu, nosaltres ens hi sentim com a casa i ja s’han creat uns llaços d’amistat i afecte mutu.
Tot i ser un grup molt nombrós ens hem mogut amb molta llibertat. Els que practiquem el caiac no hem deixat d’anar a l’aigua cap dia i, és que el temps ens ha acompanyat molt. Hem recorregut tota la costa d’una forma desordenada, segons els desitjos i les conveniències que teníem. Alguns caps els hem creuat més de tres vegades, com és el cas de “Cabo Lobos”, aquest és un dels trams de costa que ens té el cor robat i, que de mica en mica coneixem detalls de la seva història... naufragis, explotacions mineres, colònies de foques mediterrànies, etc.

Hem navegat des de la Fabriquilla fins a Aguamarga, desenes de quilòmetres de costa espectacular i única. Són un llibre obert per gaudir i estudiar el vulcanisme fossilitzat (8-15 M.A.), una successió continuada de talls on afloren tot el que hi ha al voltant dels volcans, materials piroclàstics, basalts (Andesita, ignimbites, etc), també hi trobem platges fòssils amb multitud de restes d’organismes marins, conus volcànics coronats per esculls coral·lins, en fi un paradís per un naturalista.
També ens hem fet més d’un homenatge a base de bons dinars a molt bon preu, res a veure als robatoris que ens tenen acostumats a casa nostra. Hem pogut consumir uns peixos, cefalòpodes i crustacis de la zona que ens han fet xarrupar els dits.
Moltes vegades, conversant entre nosaltres, ens hem preguntat com pot ser que aquest paradís segueixi sent tan desconegut i aïllat? Desprès de fer mil i una elucubracions, la conversa ha acabat egoistament amb la frase... “que segueixi així durant molts anys”.
Tots nosaltres som víctimes de la massificació, de la pèrdua de la identitat, de la degradació humana de la nostra societat, la deshumanització. Per sort encara queden racons en que l’home ha tingut limitacions per poder-hi entrar a depredar.
Per poc que podeu, aneu-hi a Cabo de Gata, però feu-ho de puntetes, no feu fressa, no hi deixeu senyal, parleu amb la gent, n’hi ha que coneixen la nostra costa. Alguns, als estius, hi han pujat a pescar l’anxova. D’altres porten tota la vida allí, sobrevivint en una terra extrema i un mar que governa aquesta costa hostil per l’home i les seves naus.