Un regal d'en Marc

Mare mar.

Així és com podríem denominar a la mar d’aquest diumenge, era una mar de fons llarga, noble, maternal i per què és maternal? doncs perquè no et fa mal però, t’ensenya la força que té. Ho veus  quan en arribar a la costa, espetega amb tota l’energia i fa saltar els blancalls que tan encisadors ens semblen, és en aquest moment que també es converteix en una mar bonica.La sortida ha estat des de la platja de l’Almadrava, en Pi m’ha acompanyat i hem costejat fent totes les puntes, Falconera, Cap trencat, El Bergantí i d’allí direcció la Pelosa per fer la paret sud a una distància prudencial i evitar el rebot de les onades de sud-est. Davant de cap trencat, una tonyina d’ unes dimensions molt respectables, ens ha fet dos salts molt a prop. Li hem vist el cos sencer fora de l’aigua. Espectacular! ens hem quedat bocabadats. Hem superat el Gat i allí hem vist al catamarà de Ninam capitanejat per l’Albert que, avui feien una sortida per l’observació de cetacis. Al veure’ls, ens hem dirigit cap a ells i ells han fet el mateix amb nosaltres, ens hem saludat i passat la informació de més interès. I no és maco saludar-te amb els companys al mig del mar? En un món com el nostre, m’agrada veure que hi ha gent capaç de fer una maniobra al mig del mar per poder enviar una salutació. Després d’esmorzar en una de les cales secretes i discretes del Cap Norfeu, hem tornat en un mar més calmat i ple de barques que sortien a prendre les darreres radiacions solars abans d’entrar al fosc hivern...., Nosaltres farem tot el possible per gaudir del mar tot l’any, faci calor o faci fred.Divendres toca donar un cop de mà als nedadors de la Marató de TV3 a les Illes Medes. Us esperem!

Monstres a la Mediterrània.

El 70% de la superfície terrestre és aigua i una bona  part encara és un espai desconegut. D’aquesta superfície, el 95% correspon a aigües profundes, això vol dir a fondàries superiors als 200 metres, allà baix hi viuen tota una munió d’organismes que són força desconeguts per  nosaltres i segur que n’hi ha que encara no han estat descoberts.

La Mediterrània, tot i ser , en termes geològics,  un mar relativament jove, també té algunes espècies de peixos de grans fondàries. Aquests han introduït en la seva morfologia tot un seguit de modificacions per adaptar-se a aquestes fondàries. Les espècies més conegudes són els peixos llanterna, o els dragó, entre ells en destaca una espècie que pot superar els dos metres de longitud, es tracta d’Alepisaurus ferox.

Quan naveguem amb caiac ho fem per aigües poc fondes,  però no ens hem de inquietar perquè allà sota hi hagi aquestes  meravelles de la natura, ans el contrari, potser si algun  arriba a la superfície podem tenir la sort de poder-lo observar. 

Tarifa-Istambul a cop de pala

Dimarts passat van aturar-se al Port de la Selva dos caiaquistes francesos, joves, de 23 anys, amb la cara una mica rostideta, normal , portaven 2 mesos dins d’un caiac doble, que es el temps que han trigat en venir de Gibraltar fins el Cap de Creus. Això, però, no es res comparat amb el que els falta… El seu destí es Istambul !!!!!  Tenen previst que el viatge duri en total 1 any. Combinen el paleig a bon ritme, hi ha dies que fan mes de 50 Kms. carregats com mules, amb estudis oceanogràfics i amb el projecte pedagògic de explicar les seves experiències a les escoles dels ports a on s’aturen, i defensar així  la seva peculiar manera d’estudiar.

Van quedar enamorats del Cap de Creus, deien que juntament amb el Cabo de Gata son els dos millors llocs del litoral mediterrani que han vist, de moment…

Han fet nit a Cala Taballera, normalment viatgen així,  dormint a les cales, i quan cal una dutxa, no han especificat la periodicitat, dormen a un poble.

La simpatia i l’entusiasme obren moltes portes, i al Port de la Selva han aconseguit fer-se una foto amb la senyera al balcó de l’Ajuntament, com a comiat de Catalunya, i al vespre ja eren a Banyuls.

Tenen una pagina web i un compte a facebook, a on publiquen les dades del viatge.

Els he desitjat molta sort i els he vist marxar amb un punt d’enveja, dubtant entre dos dites, la que diu que  hi ha una edat per cada cosa i la que assegura  que mai es tard...

Manel O.

I ens pensem que són dolents!

Els espanyols han iniciat els tràmits per declarar LIC (Lloc d’Interès Comunitari) el canó del Cap de Creus i, també s’ampliarà un espai de protecció per a les aus des del Cap de Creus fins Palamós, així ho informa La Vanguardia. La superfície que proposen protegir que agafa part de la plataforma continental i un altre dels recs de la Catalunya Nord és de 987.66 Km2 (98.766. Ha). Esperem que la proposta arribi a bon port i gràcies als nostres veïns per avançar-nos la feina.

Crida per la participació a la marató de Medes.

Els companys de Neda el Món ens demanen la col·laboració per la Marató de TV3, si pots venir t’esperem (si vols participar-hi pots contacta amb mi via email).:

"Neda el Món tanca la temporada de travessies del 2013 el proper Divendres dia 1 de Novembre amb la darrera prova del nostre calendari, la 4ª edició de L'Estartit-Illes Medes.

 Com sabeu, aquesta prova està enquadrada dins els actes que promou Tv3 per La Marató. Neda el Món, com cada any, donarà el 100% dels beneficis d'aquesta travessia a la Marató, que aquest any recaptarà fons per la lluita contra les malalties Neurodegeneratives.

 Una vegada més, us convidem a participar a la travessia més solidària del calendari de travessies d'aigües obertes, acompanyant als més de 400 nedadors que es llançaran a l'aigua a conquerir les Illes Medes. Com cada any, sereu benvinguts tots els que us animeu a participar en aquesta diada solidària i com és costum us cuidarem com mereixeu, amb la bossa regal dels nedadors, els avituallaments de durant i després de la prova i el dinar de cloenda que es celebrarà a l' Estartit.

 A tots els que esteu interessats en participar, us preguem que contesteu aquest mail confirmant la vostra assistència abans de dijous 31 d'Octubre (per tal que us puguem gestionar l'assegurança i puguem planificar la logística de mar) tot indicant:

 1.- Si necessiteu material  (Caiac, armilla i rem us el proporcionarem nosaltres si no en disposeu) o porteu propi.

 2.- Si us quedareu al dinar de cloenda.

 Esperem que us animeu a gaudir d'aquesta darrera travessia del nostre calendari, tancant la temporada 2013 de Neda el Món amb una nova trobada solidària per la Marató de Tv3!!"

Mascarells i plàstics.

Han estat moltes les entrades en que hem parlat de la problemàtica dels plàstics i la vida al mar, avui i per continuar sent una gota malaia sobre aquest tema, ja que és una problemàtica que em tortura i indigna profundament, us adjunto un petit comentari d’una noticia publicada recentment.

Sabíem que les aus marines ingereixen plàstic a la deriva i que aquest comportament els hi pot ocasionar greus problemes de salut i fins i tot la mort. El que no sabíem era quina incidència podia tenir el fet de que aquests plàstics se’ls hi quedessin enganxats al bec. En un estudi fet recentment amb els mascarells, s’ha vist que una gran proporció d’aquests exemplars que hivernen per les costes peninsulars, nord-oest d’Àfrica i mediterrània occidental, acaben guarnits amb plàstics als becs. Es tracta d’un estudi finançat per l’UE en el context del Life-Indemares. La xifra més escandalosa se l’emporten els mascarells que pesquen a les costes de Mauritània, els quals, arriben al 20% els que tenen plàstics enganxats al bec, escandalós! 

Aprofitant aquesta entrada us he de comentar que en la nevegació que vam fer per Galícia, un dels fets que més ens va sorprendre, va ser els pocs plàstics que veiem flotant en el mar, la qual cosa ens fa pensar que la Mediterrània està molt cardada, res de nou...

Cinema de muntanya

Com cada any a l'entrada de la tardor es celebra la mostra de cinema de muntanya de Figueres. És una bona oportunitat per veure a molts dels nostres herois en viu i en directe o els espectaculars documentals fent de les seves. No et perdis la baixada amb caiac en els rius més salvatges de Mèxic. AQUI teniu el programa.

Maleïdes cabres.

Fa poques setmanes em queixava de la desaparició del pastor (ramat) del mas de Puignau i l’aparició de cabres sense pastor a la zona de Puig Gros (Port de la Selva) amb el perill que això suposa per la vegetació del Cap de Creus, doncs avui he llegit un article d’en Joan Mayol en que expressava la seva preocupació per les cabres assilvestrades a la serra de Tramuntana de Mallorca (quadern Quercus nº 332. Octubre 2013).  L’Article que escriu a la revista “Quercus” el titula “Pitjors que el foc o que el ciment” i diu que les cabres són pitjors que els grans incendis o l’especulació urbanística que ha malmès gran part del litoral illenc i peninsular. Elles suposen un impacte continuo en l’espai i en el temps i això és pitjor que els incendis i el ciment.  

Els ecosistemes mediterranis estan preparats per rebre impactes puntuals, tant els aquàtics com els terrestres. Han desenvolupat tot un seguit de defenses per aquestes pertorbacions que s’estableixen en un curt període de temps i en una part del seu espai. Amb més o menys rapidesa, els ecosistemes “cauteritzen” la ferida provocada i, tot torna cap a l’equilibri o, va cap a l’estat de maduresa però, les maleïdes cabres sense pastors són un veritable flagell bíblic que impossibilita la recuperació de la vegetació i empobreix l’ecosistema portant-lo cap a la desertització.

Ara em pregunto, saben les autoritats que vetllen per la conservació del Cap de Creus que això pot passar?  llegiran el nostre blog?  Reaccionaran davant d’aquest fet ara que es pot arranjar? Soc massa pessimista i segurament que això ja s’està fent i, els caps de la guarderia ja pensen en l’estratègia per foragitar-les amb els seus magnífics fusells amb mires telescòpiques de visió nocturna. Què pensin aquests senyors amants de les armes, que ara que els hi cauen crítiques per anar disparant contra daines i senglars, poden venir al Cap de Creus amb l’excusa de defensar la vegetació amenaçada per les cabretes abandonades. Va nois, no patiu! que feina no us en faltarà.

Pd.: Sabies que els navegants es dedicaven a deixar cabres per les illes per crear un rebost de proteïna fàcil? D’aquí venen els noms de Cabrera, Capri, etc.

Illes Atlàntiques. Final

Sentiments cetacis.

Què els cetacis tenen sentiments, no hi ha cap dubte i si el tens llegeix aquest article sobre l’alliberament d’una balena i la celebració del fet per la seva companya. Increïble però cert. Prem AQUI 

Illes Atlàntiques 5. Ons.

El cinquè dia es desperta autènticament gallec, plou! Aquesta és la Galícia que tots tenim interioritzada, núvols baixos i una pluja continuada que va canviant de intensitat intermitentment. Perquè m’agraden tant els dies tapats? Desprès d’esmorzar i amb el cos ple de cruiximents del dia anterior, ens desplacem al port per embarcar amb els caiacs al transbordador que ens durà a l’Illa d’Ons. Arribem d’hora i el capità encara no hi és, fem els darrers preparatius i carreguem el material a bord. El viatge el fem a la coberta, volem sentir l’aire a la cara, amb poc més de vint minuts som al moll del poble d’Ons. Allí ens hostatjarem al hostal “Casa Acuña”, quin encert! Per dinar tocar menjar els productes de la mar. Resulta que la senyora de la casa va quedar primera classificada al concurs de “pulpeiras” del 2012, no explico més per no fer-vos massa enveja. Desprès d’acomodar-nos en una casa de la part alta del llogarret i fer una migdiada, ens trobem tots a les quatre a la platgeta del moll. Tots estem a punt per palejar, les previsions són dolentes i ha d’entrar un sud de 15-20 nusos. Caldrà aprofitar el temps.

Sortim palejant direcció sud, aquest costat d’illa (est) està ple d’esculls, amb la marea baixa cal anar molt en compte. Anem fins el pas que hi ha entre l’illa d’Ons i l’illa petita d’Onza. Aquí hi ha un illot enfonsat que quan les tres maries passen per sobre creen una gran onada trencant. En Pau, no ho resisteix i s’enfila a la roca per surfejar l’ona. Nosaltres estem impressionats pel mar, que aquesta hora està una mica mogut. Per sort i conforme passa el temps el dia es va arreglant, queda vent de sud i una mica de mar formada però el cel s’aclareix i la tarda agafa una llum ben preciosa. Arribats a Onza en Pau i en Carlos es dediquen a passar pels freus, cal tenir nivell per fer-ho...

Retornem direcció nord i veient les condicions i que encara hi ha temps, anem fins la punta nord de l’illa. Aquí ens rep un mar brutal, la zona té uns penya-segats espectaculars, amb molts esculls i freus. Quin espectacle! La meva càmera en el moment de la millor llum diu prou, “memòria insuficient” he de parar de fer fotos i dedicar-me a disfrutar del moment. Ho faig, m’apropo cap a les parets plenes de corbs marins i sento espetegar les onades al voltant meu- Ara sí que toco el cel! Veig com l’aigua s’aixeca amb esquitxos gegantins i el contrallum em permet observar cada una dels milions de gotes, aspiro l’aerosol marí per omplir-me d’energia. Un altre moment inesborrable. 

Illes Atlàntiques 4. Cies

Després d’haver passat la nit en una tenda del càmping ubicat al costat de la llacuna, ens hem disposat a donar la volta a l’illa petita o “Illa de Sant Martinyo”. El pas que hi ha entre les dues illes és compromès, els dies de mala mar és un punt on hi ha ball de bastons. Avui i per quart dia consecutiu la bona mar serà la tònica general del dia, això sí, amb un cel enteranyinat que és premonitori de l’entrada del mal temps. Fem la volta començant pel ponent de l’illa, per aquesta banda sempre pots gaudir del mar de fons i avui sembla una mica més format. Un cop hem arribat a l’altre extrem de l’illa ens apropem a la línea de costa. Aquí hi ha ubicat un molí d’aigua, sembla estrany que en una illa relativament petita pugui haver-hi un molí mogut per la força de l’aigua, una veritable relíquia d’altres temps. Com anècdota, dir-vos, que hem trobat un gavià jove que havia mort per empassar-se un palangre.

Per dinar parem a la platja gran de Sant Martinyo, allí ens hi trobem per un costat al veler de “Ecologistas en acción” que s’estan preparant per cabussar-se..., algun estudi de seguiment deuen estar fent. M’apropo al vaixell per parlar amb ells però tot l’equip està “absort” amb les seves feines. Quina enveja! Quan sigui gran vull fer com ells. A la platja la cosa pinta diferent, allí hi ha una colla de voluntaris que estan fent neteja de l’entorn. He de dir-vos que durant tot el viatge una de les coses que més m’ha sorprès és el bon estat de les platges i l’aigua. Les del Cap de Creus estan molt i molt més brutes. Abans de dinar ajudem als voluntaris a carregar les saques de plàstics i altres andròmines al vaixell del parc Natural. Ens hem guanyat una bona recompensa, però en aquell moment no ho sabíem encara.

Retornats a l’illa gran, recollim els tres darrers caiacs de la base de Nordest Kayak i els arrossegarem fins la “península”, d’aquesta feina se’n encarreguen els més forts. La tornada és molt divertida, tenim l’onada una mica creuada de popa i la fem amb molta velocitat, aquí he pogut gaudir del X-cape. Bé, no tots s’ho han passat bé. Pels que es queixen de la incomoditat però, hi ha un premi just a la platja de Liméns. Allí ens esperen un grup familiar d’una dotzena de dofins mulars. Ja a la platja i amb les darreres forces i feliços com uns anissos, ens dediquem a retornar al mar les desenes de llebres de mar que descansen mig mortes a la blanca sorra d’aquest racó de la ria de Vigo.

Illes atlàntiques 3. Cies

El dilluns al mati sortim cap a Cies, com que dormim al Camping Liméns, tan sols hem de traslladar els caiacs fins la platja del mateix poble (100 metres). Abans hem comprat unes empanades per dinar, aquests dies la intendència del migdia la basem en ingerir tot tipus d’empanades que trobem en una fleca de primera categoria.

El dia és net i clar, la mar sembla que vol posar de la seva part i es manté molt encalmada dins de la ria de Vigo, però tot fa pensar que podrem donar la volta a l’illa gran de Cies. He de destacar que en Jaime de Nordest Kayak em fa un regal i em deixa estrenar un caiac de fibra, exactament és un Tiderace i el model X-Cape, un excel·lent caiac, ràpid i que es comporta molt bé en les empopades. 
De la platja de Limens anem fins el cap d’ Home. Abans d’arribar-hi ens creuem amb un dels millors caiaquistes d’Europa, en Manolo Pastoriza, faig una foto on es veuen el Manolo, en Jaime i el Pau, un trio de primera, el que no entenc, és que coi fa un mindundi com jo al costat d’aquest cracks. Arribats a Cabo Home, en Jaime ens explica la necessitat de fer el creuament del canal el més ràpid possible. Aquí els vaixells que circulen són enormes, no tenen res a veure amb el Don Pancho de Roses, millor que no ens creuem en la seva trajectòria.

Enfilem el far de Monteagudo ubicat a l’illa i anem derivant cap a la punta nord o “Punta do Cabalo”. Aquest penya-segat és imponent i, també ho són els seus baixos, aquests aixequen una onada de grans dimensions que a uns palistes del mediterrani com nosaltres ens posen un culet d’allò més petit. Aquí se’ns ha apuntat el Carlos, ell porta la base de Cies i ens acompanyarà durant el viatge a partir d’ara, d'ell tan sols us diré una cosa, al moment d'acomiadar-nos a tots se'ns va fer un nus a la gargamella. En els entrants de la Punta do Cabalo hi ha una verdadera batedora amb les onades de la mar de fons. Ja estem a mar obert! En Carlos li mostra les parets del penya-segat que són farcides de percebes, com diu en Jaime, aquí hi ha el metre quadrat més car de Galícia.

Palegem tot el tram de fora de l’illa, és una excepcionalitat que en aquest temps (tardor) es pugui navegar. Quina meravella! Nosaltres, remem callats, bocabadats, al final del tram no resistim d’apropar-nos al penya-segat i jugar amb els blancalls i l’escuma produïts pel xoc de la mar de fons amb aquestes roques. Ha estat emocionant.

A les quatre de la tarda desembarquem a la platja “tropical” de Cies, exhausts i morts de gana. Un cop ingerim les empanades i la fruita, ens ubiquem al càmping i encara anem a fer uns “estiraments” tot pujant al far. Aquí gaudirem d’unes majestuoses vistes sobre les illes a vista d’ocell. Avui dormirem planers!

Illes Atlàntiques 2. Sàlvora, aus pelàgiques i cetacis.

El segon dia és diumenge i l’agafem per fer una activitat alternativa al caiac, ens en anem a observar aus marines i cetacis 

, ho fem de la mà d’un dels millors ornitòlegs de Galícia, en Damian Romay i en Martín Rodríguez. Navegarem amb el “Chasula” 

 comandat per l’ “Isidro” un  activista artesanal defensor de les naus tradicionals i una excel·lent persona. El bon rotllo amb ells apareix des del primer instant i quan hi ha bona química, hi ha diversió i albiraments garantits.

El dia era immillorable, mar calmada i una visibilitat extraordinària. Per poder observar les aus ens hem ajudat del “xum” (un macerat d’oli amb peix i peix triturat i congelat en blogs), ho hem fet 12 milles mar endins, a l’alçada de Sàlvora i el resultats han estat espectaculars: 33 espècies d’aus, entre elles 5 espècies de baldrigues, paràsits, gavians i gavines entre elles la de “sabini”. Pel que fa als cetacis, hem vist fugaçment un exemplar jove de rorqual d’aleta blanca, dofí comú o “golfiño” i el mular que ells anomenen “arroaz”, així com tintoreres i peixos lluna. 

Hem sortit a primera hora des de O’Grove i només sortir ja hem topat amb els dofins i una bona colla d’espècies de gavines. Ens dirigim a l’illa de Sàlvora, on podem observar aquest arxipèlag format per grans “bolos” de granit,on hi crien algunes espècies marines de gran interès com la garsa de mar i els corbs marins emplomallats. Durant el viatge, la televisió gallega fa un reportatge de l’activitat per així promocionar-la, ens convertim per unes hores en protagonistes  televisius, us deixo el LINK  amb el reportatge. Durant el viatge a part de donar menjar a les aus, també ens han donat menjar a nosaltres i no ha estat  precisament “bolleria” industrial. En resum una jornada marinera que no oblidarem mai. Gràcies companys de Intramar .