--------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 1 de febrer de 2016

La mar d'agraïda



Sempre he pensat que el mar és la mar d'agraïda. Si la tractes bé ella t'ho tornarà d'alguna manera.
Normalment quan sortim a navegar una de les coses que fem és recollir tota la porqueria que trobem surant i que podem transportar en el caiac. Som conscients que aquesta neteja és totalment insuficient per la gran quantitat de residus que hi aboquem però, passar pel costat d'un plàstic i no agafar-lo, no és ètic.
Per contra, el dia que has de menester recollir algun fruït marí, la mar te'l ofereix i et permet que l'agafis molt fàcilment. Aquest cap de setmana començava les vacances anuals i em feia gràcia  oferir un dinar als amics i, el mar no va fallar. Als pocs minuts de sortir palejant i fer córrer el curricà ja tenia l'espet més gran que mai havia pescat, feia uns 70 cm. de longitud i va acabar cobrint un llit de patates, ceba, tomata, alls, pebrot, oli i sal, també anomenat suquet que ens vàrem cruspir. Per fer l'aperitiu, l'anticicló va posar unes minves molt potents que ens van permetre recol·lectar un bon grapat de garotes i altres fruits inconfessables que van fer les delícies dels paladars.  No em digueu que no val la pena anar recollint la porqueria que hi trobem i publicitar-ho perquè tothom sigui més cívic? ;-)

Com a conclusió.: " si vols ser ben tractat, fes el mateix amb el que t'envolta, siguin persones, animals o plantes" 


dissabte, 19 de desembre de 2015

Ens ha tocat la loteria



Una conversa que solem repetir quan sortim a la mar és que sempre hi trobem alguna recompensa, aquests regals que ens ofereix avui han agafat una dimensió molt gran, avui ha estat un premi dels grossos.
Quan hem arribat a la platja Gran de Port de la Selva tot just començava a clarejar, les llums i siluetes del poble es reflectien sobre l'aigua. Com que la maniobra de descarregar els caiacs l'hem repetida centenars de vegades amb un tres i no rés ja érem a l'aigua. Mentre  travessàvem la badia de Port hem comentat que avui seria un bon dia per fer albiraments, el mar era una bassa d'oli, qualsevol moviment en la superfície era un senyal que quedava fàcilment al descobert.
Ràpidament ens hem adonat, de fet ja fa setmanes que passa, que hi havia moltes meduses (Pelagia noctiluca), les altes temperatures del novembre i desembre permeten un desenvolupament de fitoplàncton i amb ell també hi ha els organismes filtradors i els que se'ls mengen. Ja sabeu, allò de la xarxa tròfica.  
Nosaltres com a superdepredadors anàvem fent el curricà, i escanejàvem la superfície de l'aigua per si veiem alguna cosa interessant. En Manel, que està molt fort, anava molt més endavant, uns 400 metres. De sobte veig una forma surant sobre l'aigua que la trobo estranya, no és un objecte d'origen antròpic però, tampoc acabo de relacionar-lo en res natural. És de forma corbada i amb unes protuberàncies com les que tenen els dracs sobre la línea dorsal. M'hi apropo i quina és la meva sorpresa en descobrir que es tracta d'una tortuga babaua (Caretta caretta) que està dormint.  
La resta ja us la podeu imaginar, el cor a cent per hora, fruït de la segregació d'adrenalina de les glàndules suprarenals, tremolor al pols, pèrdua de l'agilitat per maniobrar, total que aquesta sobreexcitació desperta al queloni, el qual, amb una parsimònia reptiliana comença a aletejar i anar-se perden cap al fons del mar.  Miro al Manel i el veig parat a quasi mig quilòmetre de distància, pobret s'ho ha perdut, quin greu que em sap. A l'aproximar-me començo a explicar-li el que m'ha passat, i ell amb la seva tranquil·litat que el caracteritza em diu.: jo l'he amanyagat, l'he intentat agafar però se m'ha escapat. Resulta que ell n'havia trobat un altra i m'havia estat fent senyals perquè hi anés!
Us demano perdó però les fotos d'avui no m'hi he pogut dedicar, avui ha estat el primer cop a la meva vida que veig una tortuga salvatge a la Mediterrània i en un acte de suprem egoisme l'he gravat en la meva retina i no en la tarja de la càmera. La propera ho faré millor! ;-)  

diumenge, 13 de desembre de 2015

Piano-piano








Portava molts dies sense penjar res i possiblement en aquest fet hi ha de tot, des d'una certa desmotivació  pel cansament d'una freqüència molt alta de publicació, fins una manca de material fotogràfic de les darreres sortides.
 Aquestes darreres setmanes no he deixat de sortir a mar, majoritàriament a fer matinals de pesca amb en Manel però, també hi hagut una mica de canya anant a lluitar amb la tramuntana amb els companys de l'Escola d'en Mar a la punta del Cap de Creus o com van fer la setmana passada de donar-li la volta a tot el CdC, sortint de Roses i finalitzant a Port de la Selva.
Avui que hem tornat a la placidesa d'una matinal de pesca i que duia la càmera us deixo les boniques imatges que sempre el mar ens regala. Avui la mar estava especialment bella amb aquest tul de boira que s'havia posat. 

dissabte, 31 d’octubre de 2015

Tocats de l'ala...o com una cabra.

+



 Aquest cap de setmana he sortit amb un tocat de l'ala (avui sortia en el programa de TV3), en Gerard Carbonell, un joveníssim biòleg que des de ben petit ja apuntava maneres. Aquest mati m'ha recordat que quan era adolescent i feia el treball de recerca del institut sobre el bou marí (la foca mediterrània), ja vam anar amb el caiac a mesurar les coves del cap de Creus on possiblement havien criat aquest mamífers marins. No hem vist ni rastre de bous marins, però si que hem trobat a les cabres marineres*. El recorregut ha estat gravat per una nova aplicació que desconeixia i que amb un rellotge es pot guardar i representar les dades tècniques d'una excursió.  
Hem fet un recorregut de vora divuit quilòmetres, hem estat acompanyats pel cabussó emplomallat, els xoriguers, el falcó peregrí i les cuabarrades, entre altres molts ocells. Mentre en Gerard disfrutava de la placidesa del mar en ple silenci, ja anava arrossegant el curri i pescant oblades, avui estaven hiperactives, deuen sentir el temporal . N'he tocat mitja dotzena!
L'esmorzar l'hem fet a la Prona acompanyats d'un grup que feia la volta del Cap de Creus durant aquest cap de setmana. Aquí hem fet la visita d'obres de la restauració que se li està fent. Està quedant molt bé, tot sigui dit. Esperem que ara no passi a ser "coto privat" d'alguns privilegiats. Un matí rodó!
*Senyors del Parc Natural, crec que s'haurien de plantejar de fer alguna cosa amb aquestes cabres que porten més d'un any a sota de la punta del Xoriguer i que si s'animen a reproduir-se acabaran amb els endemismes dels penya-segats. Ara hi soma temps




diumenge, 25 d’octubre de 2015

A tot arreu i enlloc


Aquest cap de setmana s'han acumulat les activitats de mar, per un costat en Pau Calero celebrava els 15 anys d'haver-se aventurat a crear l'empresa  Sk-Kayak  a LLançà amb un munt d'activitats, algunes de tant interessants com un clínic de com muntar expedicions amb en Rai Puig (que aquest any ha fet Canada-Alaska).  FELICITATS SK-KAYAK!!. També teníem la concentració de la Fosca organitzada per l'amic Marc Adroher i tots els pirates del Baix Empordà però, feia molta mandra fer la quilometrada després d'haver baixat l'altra setmana a navegar-hi.  També hi havia la sortida setmanal amb els companys de l'Escola d'en Mar de Cadaqués que fa molt que no hi anem però, finalment vam optar per una formula intermitja, abans de que claregés, quan els carrers no estan posats, entravem a l'aigua amb la intenció de retallar la costa amb tota tranquil·litat i parsimònia tot fent el curri. Fèiem el tram Llançà-Portbou amb parada a Portbou per esmorzar, cada cop en sabem més de cuidar-nos. Una suau brisa de sud va animar la sortida que sempre és molt espectacular per aquest tram de costa i que ahir va ser productiva des del punt de vista pesquer. Vaig tenir la sort de tocar tres peces que m'ajudarien a fer un bon suquet un cop arribat a casa, ja que a la nevera tan sols hi quedaven mitja dotzena de quintos ;-). La cirereta la va posar l'Albert de Selva de Mar que finalitzada la migdiada m'avisa que davant de la Casa del Mar encara hi ha el dofí que va entrar al port el divendres,  una dutxa ràpida i a contemplar la figura sempre atractiva d'aquest mamífer lliscant per l'aigua mentre la llum s'anava extingint. Un dia rodó!
P.d.: El dofí era un llistat (Stenella coeruleoalba) possiblement estava mort de gana,  va entrar a pidolar una mica de menjar i, un cop refet aquesta nit passada ha continuat camí. 


Foto Albert Rosado

De la jornada de SK-Kayak, aquest va ser un dels moments més emotius, segons diu en Pau "Recordant a tots el companys amb els que hem navegat i ja no hi son...pales amunt!!!, Tenim cendres d'ells a Cap Ras, Taballers, Punta del Cap de Creus..."

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Fent el conill


Aquest cap de setmana ens hem traslladat més enllà de la Muga, del  Fluvià i del Ter! Hem anat a fer un curt però sucós recorregut entre Tamariu i cap de Begur, un del trams de costa més preuats de la Costa Brava, hi érem  el Lluís Riera i en Pi. En Lluís era el primer cop que visitava aquest tram de costa i l'ha disfrutat plenament.
Personalment feia dies que no tacava l'aigua, crec que és el primer cop amb set anys que he estat un mes seguit sense entrar al mar! malauradament he tingut una parada forçada per un petit problema físic d'espatlla, ara caldrà anar afinant el cos per preparar-nos per les palejades amb Tramuntana que començo a enyorar-les i molt!.

No escriure sobre aquesta costa que està tant ben descrita per en Josep Pla però, tant sols dir-vos que es fa estrany que en ple mes d'octubre un pugui estar navegant pràcticament en solitari per uns racons tant preciosos com aquests,  i que duri! Definitivament som una població que vivim d'esquenes al mar.  Ah! el títol és perquè en el recorregut d'avui i, com no pot ser d'altra manera, ens l'hem dedicat a entrar per tots els forats que anaven trobant pel camí. 







diumenge, 20 de setembre de 2015

Marnató 2015, Poseidó també hi va ser


Diuen que el guanyador d'aquest any va volar fent el trajecte (6,5 km) amb un hora i deu minuts. jo no el vaig veure volar però si que en vaig veure un que caminava per sobre de l'aigua, Era Déu?






 L'amic Miquel ens traeix per un dia i se'n va a nedar

Ja és una tradició de quan arriba el setembre toca donar un cop de mà als de la Marnató, aquest any els caiaquistes que hi hem anat han estat l'Escola d'en Mar de Cadaqués, els voluntaris de Kayaking Costa Brava i la gent de Sant Feliu de Guíxols.















La jornada va ser lúdica i per tant divertida, no com l'any passat que una tramuntana molt forta ens va fer treballar fins l'extenuació per evitar petits accidents dels nedadors amb els esculls.  Tot i que la tramuntana hi ha estat present, ha estat fluixa sense provocar mar de fons que dificulta la visibilitat dels nedadors. Si que encara queden alguns lloc on es pot millorar la senyalització per evitar que aquestes topades amb les roques. Més d'un cop hem hagut de interposar el caiac entre les roques i la trajectòria del nedador que no sentia els nostres xiulets o crits d'atenció, cosa desagradable pel nedador i que no entén perquè l'has "atropellat" :-(.

Al final hem vaig perdre el dinar amb els companys de l'Escola però ja me'l cobraré d'alguna manera :-)