--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 28 de juny de 2015

Àguila pescadora, la joia dels penya-segats del Cap de Creus.


Dissabte finalment vam poder sortir a palejar després d'un mes de juny ple de compromisos socials. Ja era hora!. A 2/4 de set carregàvem els caiacs per poc després entrar a l'aigua a la platja gran de Port de la selva, el dia havia de ser calorós i nosaltres no volíem patir.

Al pocs minuts de sortir tenim el primer premi en forma d'espet que en Manel treu de l'aigua hàbilment, i li fa dibuixar un somriure entre satisfacció i entremaliadura a la cara.  El mar estava més mogut de lo normal, durant la nit una fina tramuntana l'havia atiat.
A l'esquerra el gavià captura pel jove de cuabarrada que no s'aprecia i a la dreta l'adult que observa els avenços del seu "fill" ;-) La foto s'ha fet amb una simple càmera compacta, perdoneu per la baixa qualitat.
El segon premi va parèixer al penya-segat, on vam poder testimoniar com un jove d'àliga cuabarrada havia caçat un gavià i el mascle el vigilava de ben a prop. Tot un espectacle que demostra que el Cap de Creus és un dels espais millors per albergar i catapultar aquesta espècie de rapinyaire mediterrani. que ha estat en regressió, i que fins i tot va fer pensar que podia desaparèixer de les nostres cingleres litorals.   Les del Cap de Creus tenen una dieta alimentària molt especialitzada que inclou als gavians, el que la fa d'una inestimable ajuda per regular a aquesta espècie.  Després d'aquest espectacle en Manel em mira i diu, " ara ja podem tornar cap a casa, tots dos hem aconseguit el nostre premi"...., i així va ser però....







...tot hi això, encara vam tenir temps de fer una cabussada i gaudir d'aquests magnífics fons marins de la mar d'Amunt. 

diumenge, 7 de juny de 2015

Indescriptible.






Divendres vàrem fer una sortida exprés, es tractava d'anar a fer una fotografia nocturna a un lloc de molt difícil accés. La imatge la tenia al cap però tampoc estava segur de que fora possible de fer-se tal i com estava planificat, eren molts condicionants els que hi intervenien.  Sortosament hi va haver final "feliç" i l'objectiu es va aconseguir.  em va acompanyar en Ricard, ell ja comença a ser un expert caiaquiste, i avui calia fer un desembarcament que podia ser una mica complex.  Vam sortir a les vuit del vespre amb el sol que il·luminava el Cap Norfeu, la roca tenia aquells tons torrats tan agradables a la vista,  la mar estava buida de barques i el silenci ho inundava tot. A l´ arribar a la punta, a tocar el Gat, encara hi ha una mica d'onada de la marinada que ha bufat durant la tarda. Aquí ens dediquem a cercar llocs bons per poder desembarcar un altre dia i poder fer futures imatges d'aquesta costa tan peculiar.  No és fàcil fer-ho després d'una garbinada de tarda en un lloc tan escarpat. Seguim camí travessant la badia de Jòncols i a mig camí ens creuem amb un bot (peix lluna) i l´ intentem acaronar sense èxit. Poc després arribem al nostre destí. Allí desembarcarem sense gaires dificultats i això ens permet estudiar amb la darrera claror del dia l'interior de la cova. Acabem sopant en un petit replà d'un metre quadrat i allí esperem que apareguin els estels que lluiran durant la primera hora de foscor absoluta, tan sols trencada per les pampallugues verd fluorescent que apareixen sobre l'aigua. L'espectacle està servit, davant nostre un escenari natural en un "marc incomparable".    Aprofitem aquests curts minuts  abans que surti la lluna per fer la foto somiada durant tant de temps.   La podeu veure AQUI.
Acabada la feina i passada la mitja nit iniciem el camí de tornada mentre la lluna emergeix per l'horitzó lluint un color ataronjat absolutament espectacular i increïble. El mar ja s'ha encalmat i l'espectacle de tornada és senzillament indescriptible. L'aigua il·luminada per la luminescència de la noctiluca ens acompanya durant tot el viatge, passem arran dels alts penya-segat de la punta del Cap Norfeu, és la primera vegada que ho faig de nit amb caiac, "pell de gallina". Tots dos estem emocionats per tant espectacle gratuït de pura natura.

dilluns, 1 de juny de 2015

Segona apnea i premi doble!






Estem iniciant la temporada d'apnees molt forts pel que fa a la "descoberta" de noves espècies que no havíem vist abans. Aquesta setmana ens hem traslladat amb el caiac a una zona que ens havíem fet unes grans expectatives i que no ens ha defraudat. La sortida l'hem fet en Pi, en Manel i un servidor, després de dos setmanes de tramuntana l'aigua encara era tèrbola però no tant freda. El mar estava molt encalmat i el dia ben solejat, unes condicions òptimes per fer una apnea i observar tots aquests tresors que estan amagats sota l'aigua.Als pocs minuts de iniciar-la ja hem pogut observar una densitat molt alta de planàries (cucs marins de cos aplanat) de l'espècie Yungia aurantiaca, mai l'havíem vist i la veritat que van ser moltes desenes els exemplars que vàrem poder observar amb el parell d'hores i escaig que va durar la immersió. Segons sembla no és gaire comuna al mediterrani, ja que és amant de les aigües més fredes i que per exemple si que ho és al cantàbric. Encara que també es diu que es tracta d'una espècie poc coneguda..., seguirem investigant. L'altra sorpresa de la matinal ha estat una espècie de planària que és d'una gran bellesa pel seu disseny cromàtic, es tracta de Prostheceraeus roseus, d'aquest cuc tan sols hem vist un parell d'exemplars però ens ha fet molta il·lusió.Contents pels resultats hem decidit seguir explorant aquest entorn aquest estiu per veure que ens depara. Us anirem informant. 

dilluns, 11 de maig de 2015

Apnea i premi!





Aquest diumenge hem fet la primera apnea de l'any i hi hagut premi gros, una nova espècie de nudibranqui per la col·lecció, una Felimare picta. Suposo que cabussar-se "fora de temporada" té aquestes conseqüències positives, passes una mica de fred però pots veure bitxo nous :-).
Vàrem sortir a primera hora del mati per anar a la zona de la punta del CdC , això si, embotits en el neopré de 6mm, ja que ara és el moment de l'any que les aigües són més fredes. Tot i això la cabussada va durar prop de dues hores.
En aquests dies es pot veure algunes espècies que estan en plena època de cel, com ara és el cas de la rabosa morruda (Tripterygion tripteronotum), o espectaculars poliquets, entre mig de les esponges grogues o vermelles però, la sorpresa va sorgir al final de la cabussada quan ja el fred ens feia anar cap al caiac i ens va aparèixer aquest llimac marí sense nom comú, Felimare picta (http://opistobranquis.info/ca/guia/nudibranchia/euctenidiacea/doridacea/felimare-picta/#gsc.tab=0).

Per sort sempre el mar ens té algun regal preparat, no hi ha dia que no tornis amb algun regal, el que no s'entén és que sent així com és, que hi hagin persones que el maltractin. Només cal caminar pel les puntes on es posen els pescadors "esportius" i veure com està ple de deixalles i ja no parlem dels pescadors industrials que el van esquilant o que anem un dia després d'una llevantada fins  una cala "salvatge" i veurem tots els plàstics que s'acumulen de la nostra "sucietat" industrial. Hem de cuidar-lo molt ja que ens hi va el futur!  

dissabte, 2 de maig de 2015

Tots cap a mar





Aquest pont de maig s'ha notat molt la necessitat de mar que tenim. Hi hagut veritables peregrinacions de caminants, pescadors, navegants, etc., que han recorregut els camins de ronda del Cap de Creus,  per mar una bona colla de "pescadors" s'han mobilitzat per empaitar les pobres tonyines que a la vegada empaiten les moles de peix que hi ha arran de costa. Tots són cicles.
Els que naveguem tot l'any també empaitem els llocs tranquils d'aquest paradís nostrat.
Nota faunística.: Ja fa dies que es veuen moltes meduses anomenades Aequorea forskalea, les densitat que em vist són de les més altes dels darrers anys.  També podem dir que per segon any consecutiu una parella de gavines corses ens ha visitat, l'any passat fins i tot les vam fotografiar copulant però amb tant de moviment ja han marxat a cercar llocs més tranquils.

Queixa.: Notem un més que notable increment de barques que es dediquen a portar submarinistes, n'hi ha que fins i tot fan una forta olor a pintura recent. El fondeig que fan és absolutament lliure perquè senzillament no hi ha boies que ordenin aquesta activitat. Un excés de pressió repercutirà sobre l'ecosistema i es degradarà. Algunes d'aquestes barques són transformades de l'activitat pesquera, si la seva actitud ha de ser la mateixa que han tingut amb els recursos marins, ja em begut oli!

dimarts, 28 d’abril de 2015

Trobada de caiac de mar


A mitjans de maig es celebra la trobada de caiac de mar a Llançà amb tot un seguit d'activitats força interessants. AQUI teniu el programa

dilluns, 20 d’abril de 2015

De cargols marins rars i meduses que formen superorganismes



Aquesta bellesa que hi ha dins el palmell de la meva ma és un cargol marí sense closca, és molt rar i no surt a les guies de fauna marina però, a la mar d'Amunt cada any a la primavera el podem veure, es diu  Pterotrachea coronata, elefantet marí pels amics, ja en vàrem parlar el seu dia al blog.




També hi podrem trobar aquesta mena de serp salmonada (sifonòfor) que no és res més que una colònia de meduses, pot arribar als quatre metre de longitud, tenen les funcions repartides a diferents nivells i alçades del cos, en un extrem n'hi ha una encarregada de tenir el cos ple de gas per ajudar a la flotabilitat de tot el conjunt, d'altres tenen una funció defensiva  amb cèl·lules urticants, d'altres s'encarreguen de la reproducció, d'altres de la digestió, etc, etc són una mena de comuna cooperativa, amb una distribució del treball. S'anomena Forskalia edwarsi i també n' havíem parlat el blog varies vegades, ja em repeteixo massa :-( 

dissabte, 4 d’abril de 2015

Retornant







Si queda algun lector del blog, aquest haurà "notat" que fa algunes setmanes que no publico, i es que m'he agafat unes vacances. El perquè? era simplement que no tenia gaire per explicar i calia obrir aquest parèntesis de repòs. Esperem que de mica en mica es pugui tornar a agafar el ritme i així, poder contar tot allò que anem fent i anem observant al voltant del Cap de Creus.
Bé, avui hem palejat amb els amics de l'escola d'en Mar, era dia de tramuntana i aquest punt era l'únic navegable.
Un vent que tenia una direcció lleugerament diferent N-NE, ens ha fet la guitza durant la primera part del recorregut, des de la bocana fins Guillola, on la seva força era per sobre del que podíem pensar i frenava el nostre avanç amb una força inusitada, molt difícil de vèncer. A partir d'aquí tot ha estat dins dels paràmetres controlables, fins i tot podríem dir que ha estat còmode. La matinal ha estat transparent, d'un blau intens i amb un sol que suavitzava la temperatura d'un aire refredat per l'aigua del mar, aquesta ara està en el punt més fred de l'any i això, es nota i molt.  Ahir vàrem veure dofins, tant aquí a Portlligat com jo mateix a Colera, i avui dins del  buit produït pel vent, no hi havia ni barques ni  gavines, hem vist algun grup de tonyines a la llunyania. Ja tinc ganes de palejar mar endins per saludar els rorquals en el seu pas cap al mar de Liguria i de cabussar-me en les aigües transparents dels penya-segats.