--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 28 setembre de 2014

Comiat?








Dissabte vàrem fer una sortida amb caiac al voltant del Cap Norfeu, com que cada cop hi ha menys barques, ara és el moment que bé més de gust palejar per aquest sector. També ens hi vam cabussar, una cabussada llarga d’unes tres hores, per dins meu ja notava com si fos una de les darreres de la temporada, l’apnea és una activitat de temporada, tot l’any esperant que faci bo per anar-hi i no te’n adones que ja s’ha acabat.
També vam aprofitar per pescar, bé qui ho va aprofitar va ser el “soci” que va endur-se cap a casa, un espet, una magnífica escòrpora i un pop enorme , res que a mi em va tocar dinar verdureta  i això em fa morir d’enveja J. Aquí us deixo unes imatges per fer-vos enveja als que us vàreu quedar en sec. 

dimecres, 24 setembre de 2014

Cabrella, la reina del camuflatge


Una de les bestioles que més m’ha sorprès en el descobriment dels habitants de la costa ha estat la cabrella (Maja verrucosa). Aquest crustaci no és gens fàcil de veure i si no em creieu, feu l’exercici de buscar-lo pel google i us en adonareu de les poques imatges que hi ha.
Resulta que l’esmentada bestiola té la gran habilitat de crear tot un jardí sobre seu. Hi va dipositant sorra, restes de pedres i posteriorment hi va plantant algues, fanerògames o hidrozous i aquests a la vegada poden albergar tot un seguit d’epibionts (organismes que viuen a sobre d’altres).  El resultat final és tot un prodigi del camuflatge, passa absolutament inadvertida, la única manera de localitzar-la és si l’agafes a contrapeu, just en el moment que es mou. Un dels exemples que us posaré, la vaig veure perquè entre el bitxos que vivien a sobre seu, hi havia un nudibranqui i al observar-lo amb atenció vaig veure que movia les peces bucals. 


Aquest exemplar el vaig traslladar quatre metres en un entorn homogeni per retratar-lo (mai s'ha de fer això de manipular les bestioletes però si és per finalitats pedagògiques pot passar ;-) )

Aquest exemplar viu dins d'una praderia de Zoostera noltii i té un "jardi" monoespecífic a sobre de la closca 

diumenge, 21 setembre de 2014

Previsions desencertades


Dissabte era un dia d’aquells en que has de prendre decisions que afecten a altra gent i no t’agraden, resulta que dos companys volien estrenar-se amb això del caiac cobert i la previsió del temps donava mala mar, òbviament ho vàrem deixar córrer, però al final el mar va estar pràcticament com una bassa d’oli i això em va fer sentir malament :-(.
La opció escollida, preveient un bon trencant d’ones, va ser fer el curri per veure s’hi havia algun llobarro famolenc.   La realitat va ser un altra i pel que fa a un servidor vaig sortir de la matinal amb un artificial perdut i sense cap peix que portar a taula, no va passar el mateix amb el company Manel, ell si que va pescar, van ser fins a tres els espets que van picar, malauradament el més gran se li va escapar, però el suquet va arribar a la taula de casa seva. A l’hora d’acomiadar-nos feia aquell somriure de nen entremaliat, altre cop m’havia passat la ma per la cara! ;-) .

L’anècdota trista del mati va ser la troballa d’un bot (peix lluna, Mola mola) mort, semblava que la mort s’havia produït per la topada amb una barca, duia pintura blava i vermella al la zona del cap. 



dimecres, 17 setembre de 2014

Cercant la llum, cercant el peix...




Aquesta podria ser la definició de la sortida d’aquest diumenge, més que cercant el peix seria perseguint el tord rogenc, aquesta espècie em falta a l’arxiu i avui n’he tingut l’oportunitat d’empaitar-ne uns exemplars però finalment no he pogut fer-los-hi la foto amb una mínima qualitat, per treure’m l’espina he pogut captar la llum filtrada que entrava dins d’una petita cavorca.
La sortida l’he fet amb la Laia i per la mar d’Amunt. No ho entenc, cada cop el temps em passa més ràpid quan estic al mar. No us passa el mateix?

diumenge, 14 setembre de 2014

Navegant amb amics llunyans






La costa de Portbou és un dels llocs que tinc més propers i que menys navego, sempre te’n adones quan i ets. Els penya-segats d’aquest darrer tram de la Costa Brava tenen un tret morfològic diferencial i és això que la fa especial. L’altre dia teníem la visita d’una amics de les Rias Baixas i ens va fer gràcia a tots poder compartir una navegada per aquest tram de costa, entrant a les coves, travessant els freus i fins i tot, vàrem travessar la frontera administrativa actual. 

divendres, 12 setembre de 2014

Passats per aigua

El darrer cap de setmana vàrem fer una sortida en que es van estar més hores dins l’aigua que amb el caiac. Us deixo un recull d’imatges

 





dimecres, 10 setembre de 2014

dilluns, 8 setembre de 2014

Aprofitant el final d’estiu.





Dimecres al vespre mestres molts de vosaltres estàveu fets un sac de nervis per respondre la darrera pregunta del concurs i així desempatar., alguns per no haver de patir ens varem anar a fer una cabussada nocturna. Vàrem descobrir que les llebres de mar s’han fet visibles, aquest opistobranqui ens resulta més fàcil de veure’l més freqüentment a finals d’estiu, al menys aquesta és l’experiència que hem tingut amb ell. Us deixem alguna imatge que testimonia aquest fet.