--------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 11 de maig de 2015

Apnea i premi!





Aquest diumenge hem fet la primera apnea de l'any i hi hagut premi gros, una nova espècie de nudibranqui per la col·lecció, una Felimare picta. Suposo que cabussar-se "fora de temporada" té aquestes conseqüències positives, passes una mica de fred però pots veure bitxo nous :-).
Vàrem sortir a primera hora del mati per anar a la zona de la punta del CdC , això si, embotits en el neopré de 6mm, ja que ara és el moment de l'any que les aigües són més fredes. Tot i això la cabussada va durar prop de dues hores.
En aquests dies es pot veure algunes espècies que estan en plena època de cel, com ara és el cas de la rabosa morruda (Tripterygion tripteronotum), o espectaculars poliquets, entre mig de les esponges grogues o vermelles però, la sorpresa va sorgir al final de la cabussada quan ja el fred ens feia anar cap al caiac i ens va aparèixer aquest llimac marí sense nom comú, Felimare picta (http://opistobranquis.info/ca/guia/nudibranchia/euctenidiacea/doridacea/felimare-picta/#gsc.tab=0).

Per sort sempre el mar ens té algun regal preparat, no hi ha dia que no tornis amb algun regal, el que no s'entén és que sent així com és, que hi hagin persones que el maltractin. Només cal caminar pel les puntes on es posen els pescadors "esportius" i veure com està ple de deixalles i ja no parlem dels pescadors industrials que el van esquilant o que anem un dia després d'una llevantada fins  una cala "salvatge" i veurem tots els plàstics que s'acumulen de la nostra "sucietat" industrial. Hem de cuidar-lo molt ja que ens hi va el futur!  

dissabte, 2 de maig de 2015

Tots cap a mar





Aquest pont de maig s'ha notat molt la necessitat de mar que tenim. Hi hagut veritables peregrinacions de caminants, pescadors, navegants, etc., que han recorregut els camins de ronda del Cap de Creus,  per mar una bona colla de "pescadors" s'han mobilitzat per empaitar les pobres tonyines que a la vegada empaiten les moles de peix que hi ha arran de costa. Tots són cicles.
Els que naveguem tot l'any també empaitem els llocs tranquils d'aquest paradís nostrat.
Nota faunística.: Ja fa dies que es veuen moltes meduses anomenades Aequorea forskalea, les densitat que em vist són de les més altes dels darrers anys.  També podem dir que per segon any consecutiu una parella de gavines corses ens ha visitat, l'any passat fins i tot les vam fotografiar copulant però amb tant de moviment ja han marxat a cercar llocs més tranquils.

Queixa.: Notem un més que notable increment de barques que es dediquen a portar submarinistes, n'hi ha que fins i tot fan una forta olor a pintura recent. El fondeig que fan és absolutament lliure perquè senzillament no hi ha boies que ordenin aquesta activitat. Un excés de pressió repercutirà sobre l'ecosistema i es degradarà. Algunes d'aquestes barques són transformades de l'activitat pesquera, si la seva actitud ha de ser la mateixa que han tingut amb els recursos marins, ja em begut oli!

dimarts, 28 d’abril de 2015

Trobada de caiac de mar


A mitjans de maig es celebra la trobada de caiac de mar a Llançà amb tot un seguit d'activitats força interessants. AQUI teniu el programa

dilluns, 20 d’abril de 2015

De cargols marins rars i meduses que formen superorganismes



Aquesta bellesa que hi ha dins el palmell de la meva ma és un cargol marí sense closca, és molt rar i no surt a les guies de fauna marina però, a la mar d'Amunt cada any a la primavera el podem veure, es diu  Pterotrachea coronata, elefantet marí pels amics, ja en vàrem parlar el seu dia al blog.




També hi podrem trobar aquesta mena de serp salmonada (sifonòfor) que no és res més que una colònia de meduses, pot arribar als quatre metre de longitud, tenen les funcions repartides a diferents nivells i alçades del cos, en un extrem n'hi ha una encarregada de tenir el cos ple de gas per ajudar a la flotabilitat de tot el conjunt, d'altres tenen una funció defensiva  amb cèl·lules urticants, d'altres s'encarreguen de la reproducció, d'altres de la digestió, etc, etc són una mena de comuna cooperativa, amb una distribució del treball. S'anomena Forskalia edwarsi i també n' havíem parlat el blog varies vegades, ja em repeteixo massa :-( 

dissabte, 4 d’abril de 2015

Retornant







Si queda algun lector del blog, aquest haurà "notat" que fa algunes setmanes que no publico, i es que m'he agafat unes vacances. El perquè? era simplement que no tenia gaire per explicar i calia obrir aquest parèntesis de repòs. Esperem que de mica en mica es pugui tornar a agafar el ritme i així, poder contar tot allò que anem fent i anem observant al voltant del Cap de Creus.
Bé, avui hem palejat amb els amics de l'escola d'en Mar, era dia de tramuntana i aquest punt era l'únic navegable.
Un vent que tenia una direcció lleugerament diferent N-NE, ens ha fet la guitza durant la primera part del recorregut, des de la bocana fins Guillola, on la seva força era per sobre del que podíem pensar i frenava el nostre avanç amb una força inusitada, molt difícil de vèncer. A partir d'aquí tot ha estat dins dels paràmetres controlables, fins i tot podríem dir que ha estat còmode. La matinal ha estat transparent, d'un blau intens i amb un sol que suavitzava la temperatura d'un aire refredat per l'aigua del mar, aquesta ara està en el punt més fred de l'any i això, es nota i molt.  Ahir vàrem veure dofins, tant aquí a Portlligat com jo mateix a Colera, i avui dins del  buit produït pel vent, no hi havia ni barques ni  gavines, hem vist algun grup de tonyines a la llunyania. Ja tinc ganes de palejar mar endins per saludar els rorquals en el seu pas cap al mar de Liguria i de cabussar-me en les aigües transparents dels penya-segats.  

diumenge, 15 de febrer de 2015

La costa de l'Empordanet



Per un cap de setmana hem abandonat el Cap de Creus per endinsar-nos per la Costa Brava d'en Pla. Perdó! pel que havia estat la seva costa. En Pla l'ha lloat en gran part de la seva obra, tant per la seva geologia única, com per la seva gent peculiar. Avui dia aquesta "gea" ha estat maltractada pel "tot si val" del boom turístic i, la gent que hi va viure abans dels cinquanta, no sé que dirien si la veiessin com l'hem deixat.
Personalment navegar per aquesta costa em fa aflorar uns sentiments contradictoris, per un costat l'admiració per la seva  morfologia espectacular, tenyida de d'aquest color rosa "retro" dels seus granits, que estan contrastats per les infiltracions en forma de vetes de verd fosc que denota un origen  endogen profund, aquests fets em fa disparar la imaginació i també l'admiració però, per un altre costat tenim que aquests penya-segats que s'havien caracteritzat per ser coronats per pinedes impossibles, suspeses sobre l'aigua, ara estan esquitxades de cases que amb més o menys gust, han matat el paisatge primigeni i l'han transformat en una zona urbanitzada buida de vida gran part de l'any.

Dissabte l'hem vist des del costat més amable, des del mar, hem passat pels seus  freus, ens hem endinsat per les ses coves estretes i profundes,  alguns, fins i tot, han estat palejant al costat dels dofins mulars que aquests dies de tranquil·litat hivernal gaudeixen del seu espai sense interferències humanes. Hem rigut en les seves cales farcides de cases buides i, al tornar a casa després de passar un dia meravellós amb gent super trempada, a mi m'envaeix aquest sentiment contradictori que us he dit. Poder és pel fet de que normalment naveguem pel Cap de Creus, lloc on la natura sempre ha estat la senyora d'aquestes costes i l'home tant sols ha colonitzats els petits punts més arrecerats.  















diumenge, 1 de febrer de 2015

Vent i vent i vent.....





Aquest final d'estiu i  tardor alguns ens queixàvem de manca de tramuntanades, vent que pels empordanesos té molts significats i que produeix multitud de sensacions i reaccions, algunes d'elles contraposades. El que està clar és que als que ens agrada el mar i anar amb caiac ens feia falta una mica de canya. Ara, en ple hivern i en plena temporada de tramuntanades un demanaria una mica de calma per poder anar a fer el curri..., es ben bé que som contradictoris, sempre volem allò que no tenim i, "ara no toca" la calma.
 Dissabte bufava moderada (F5), negociable, tot i que ens van dir que faria un mati ennuvolat i fins i tot que cauria alguna gota, aquest va ser brillant. Hi va haver dos astres que van brillar per sobre dels altres, l'Anna i en Nardo els quals feien anys. Aquest va ser el motiu de que la sortida fos una mica més especial.

El mar estava absolutament buit de barques, no van veure a ningú, tant sols els xatracs bec llargs volaven per sobre de l'aigua pescant tot allò que podien. Vam navegar arran de penya-segats i vaig poder observar al blauet i també al falcó peregrí. Una mar de fons llarga i imperceptible emblanquinava el trencat.  Vam arribar fins el rec i vam palejar fins la punta buscant les grans onades que venen de la mar d'Amunt, els mes agosarats van fer la volta a S'Encalladora i posteriorment, tots ens vam ajuntar a cala Bona per celebrar els aniversaris.  



dilluns, 26 de gener de 2015

Dofí mort a Port de la Selva.

 Foto: Jesús Aparicio

Aquest matí ha aparegut un dofí llistat a la platja Gran de Port, es tracta d'un exemplar femella de l'espècie Stenella coerulealba, es té la sospita que podia estar prenyada. Tot i l'enorme esforç fet pels voluntaris i tècnics del CRAM no se l'ha pogut salvar. Han tingut cura d'ell des de les 15 h. moment en que han  arribat els del CRAM, encara que l'animal sembla que s'ha trobat a les 10:30 d'aquest matí. El primer que se li ha fet, és subministrar-li sèrum i antibiòtic, també se li ha fet una analítica, la qual fa pensar una possible afectació hepàtica de l'animal.  Malgrat tots els esforços fets a les 18:15 l'animal ha mort.
Sempre que hi ha forts temporals, ja siguin de llevant o de tramuntana, apareixen animals marins que no els han suportat, possiblement són exemplars que ja estan tocats i que la mala mar els posa a límits de les seves possibilitats. Recordem que en el darrer temporal de llevant van aparèixer una tortuga a la platja de can Comes i un dofí llistat jove a Sant Martí d'Empúries.