--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 31 de març del 2011

Unes vacances diferents...

Si tens pensat anar a palejar a Lanzarote entre aquest mes d’abril i setembre, pots afegir-te uns dies als camps de treball que es faran al arxipèlag de “Chinijo”. Aquest espai està situat al nord i és d’una gran bellesa. L’illa més important és la “Graciosa”. La duració és d’una setmana i es fan treballs de conservació, com la vigilància de nius de baldriga cendrosa, així com accions d’estudi i divulgació.
Més informació AQUÍ.

dimecres, 30 de març del 2011

Antimarató ornitològica

El proper dissabte 30 d'abril se celebra, per quart any consecutiu, l'Antimarató Empordanesa. Es tracta d'una jornada d’observació intensiva d’ocells en plena primavera i arreu de l’Empordà, organitzada i compartida per ornitòlegs d’afició i vocació, oberta a tothom.
Enguany, coincidint amb aquesta trobada, es lliuraran el Premi CitaFrontera 2011 (a la citació més destacada de l'any anterior) i el Premi FotoFrontera. També s'ha organitzat una sortida d'iniciació a l'ornitologia i una excursió ornitològica amb caiac. Durant el dinar se sortejaran diversos premis entre els assistents. Us convidem amb aquest missatge a participar en l'esdeveniment, els detalls del qual trobareu al document.
No dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres per aclarir qualsevol dubte o ampliar informació. Aprofitem també per recordar-vos que cal reservar l'assistència al dinar a l'adreça info@frontera.cat. Us agrairem que ho feu amb tanta antelació com sigui possible.
Us hi esperem!

diumenge, 27 de març del 2011

Lliçó apresa.

Tres setmanes en sec són molts dies sense sortir al mar però avui per fi he pogut tornar a palejar. Els temporals i d’altres afers personals han estat la raó. Dissabte truco al Manel per saber si vol acompanyar-me, el trobo eufòric i té les seves raons per estar-ho, resulta que al mati ha “tocat” un llobarro. El seu primer llobarro!
Ens animem a fer una sortida al matí del diumenge, sabem que difícilment tindrem la sort de pescar-ne un altre, però és una bona motivació afegida.
La previsió és que entra un front, en arribar a la platja veiem que un marejol ens està esperant. Aquest fet pot ser bo per la pesca, als depredadors els hi agrada prospectar per sota de l’escuma a la cerca d’algun peix amb problemes. El cel està parcialment cobert i bufa un vent de xaloc força 3.
Sortim resseguint la línea dels penya-segats. A la poca estona s’aixeca una parella de collverds. Se’ns fa estrany. Per aquests penya-segats he vist espècies d’aiguamoll com blauets, martinets blancs, bernats pescaires, però encara no havia vist cap ànec collverd. Em pregunto el perquè estan aquí. Ara és l’època de cria, comencen a veure’s les primeres “llocarades” pels Aiguamolls, aquesta parella podria haver estat foragitada per la pèrdua del seu niu. Darrerament els porcs senglars i visons americans els hi fan la vida impossible.
Nosaltres, pacientment anem palejant i estant més pendents de les onades que de les línies que arrosseguem. El vent puja i es veuen alguns blancalls.
Avui no hem pescat res, però hem après una cosa. Les condicions per la navegació feien que per poder governar els nostres caiacs amb seguretat, haguéssim de fer canvis en la direcció i això comportava anar creuant les nostres direccions, al estar massa junts les línies de pesca s’han entortolligat i s’ha produït una situació d’un cert risc. Sortosament tot ha acabat bé i, no hem perdut els artificials, ni hem bolcat...
Una petita lliçó sí que hem après i és la importància que té el mantenir una certa distància de seguretat quan es pesca.

divendres, 25 de març del 2011

Pescar amb caiac de mar. Part IV

(Article publicat a Forum de pesca per en Martí Q)

Accessoris:
Per últim, mica en mica aniràs adaptant-te el caiac a les teves punyetetes i necessitats. A mi em molestava tenir el rem a l'aigua mentre pescava parat. Les ones et fan picar el rem rítmicament contra el casc i enmig d'aquella placidesa, anar sentint el tac-tac-tac del rem contra el casc, és certament una molèstia. Copiant la idea que ja duen alguns caiacs, vaig col•locar-m'hi aquesta peça amb la que pinço el rem sobre coberta amb la goma de la línia de vida. Oli en un llum!
La última adaptació que hi he fet és col·locar a proa, una peça treta d'una pota d'armari de cuina. Amb un rebló (=remache) l'he fixada a proa. És una peça que fa com una "U". És que la tercera canya per spinning la duc sobre coberta ajaguda i si bé el rodet el puc agafar amb les gomes que em queden a mà, la punta sempre ballava a dreta i esquerra de proa i amb alguna onada se n'anava la canya a can pistraus i l'havies de tornar a col·locar bé. Amb aquesta "U" fixo la punta de la canya i ja no se'm mou. Ja us en posaré alguna foto.
I res més, em penso que ja està. Pots pescar des de costa i passar de la pesca al llençat a la pesca amb artificials d'spinning. És un petit pas, un canvi d'etapa. Però si estàs pensant en incorporar un caiac entre el teu material de pesca i passes de la pesca de costa, a la pesca embarcat, tingues del cert que aquest és un enorme salt endavant que et posarà a l'abast nous àmbits i espècies, alhora que et donarà una nova perspectiva del paisatge. Ves amb compte, que això del caiac, enganxa! Informa't de les normatives de pesca i navegació a la teva zona. Prepara't per acostar-te a les moles de peix en silenci i sobretot, mira de trobar algun palista amb qui compartir objectius i interessos. Pescareu millor i més segurs.
Espero haver-te sigut de gran ajuda si tot just entres al món del caiac. Desitjar-te unes molt bones jornades de rem i millors captures! Molta sort i la il•lusió, que mai falti!

dijous, 24 de març del 2011

Pescar amb caiac de mar. Part III

(Article publicat a Forum de pesca per en Martí Q)
Com col•locar la sonda:
Això és una mica més complicat, però no impossible. Per Internet pots trobar múltiples tutories detallades sobre els diferents tipus de sonda i com instal•lar-la. Com que la coberta del meu caiac té un solc longitudinal a proa per evacuar l'aigua que hi puja, no oferia una bona base per a instal•lar-hi el suport de la pantalla. Amb retalls d'una carpeta rígida de plàstic vaig poder fer-me una base rígida i plana.
El transductor no el podràs col•locar sota el casc del caiac. Es faria malbé a l'entrar i sortir de l'aigua. Hi ha qui el munta sobre coberta amb una goma elàstica que fa la volta al caiac. Quan ja té el caiac flotant a l'aigua, fa girar la goma perquè el transductor quedi a sota. Hi ha també qui col•loca el transductor dins d'un recipient sense cul, enganxat dins del caiac amb silicona marina. El casc del caiac, fa de cul del recipient. Omple d'aigua el recipient i col•loca el transductor a dins. Funciona. Però a criteri meu no pot garantir que emeti en vertical, de manera que veus els peixos, però no saps ben-bé cap a on queden.
Jo he optat per col•locar el transductor dins d'un dels compartiments estancs que no faig servir habitualment, enganxant-lo directament al casc amb silicona marina. Per a una bona emissió i recepció de la senyal, és molt important que no quedi ni una bombolla d'aire a la silicona, entre el transductor i el casc del caiac. Si t'equivoques, no et preocupis. Un cop seca, la silicona es treu fantàsticament bé del plàstic i pots tornar a començar.
Compte perquè els caiacs oberts autobuidables, floten sempre perquè tenen una càmera d'aire entre les dues capes de plàstic. Suposo que si poseu el transductor a dins del caiac podria no funcionar-vos per culpa de la càmera d'aire. Ho haureu de preguntar a algú que tingui un caiac autobuidable. Potser per a aquests casos us funciona millor allò que deia del transductor enganxat a una goma que faci la volta al caiac i quan sigueu a mar, gireu la goma elàstica perquè quedi el transductor dins de l'aigua. O feu algun invent abatible per posar el transductor dins l'aigua un cop estigueu a mar i poder-lo retirar al desembarcar a la platja.
I per últim, veuràs que els fabricants recomanen no col•locar el transductor a proa, però tu, col•loca'l on et peti. Això ho diuen perquè a les embarcacions a motor, les turbulències interfereixen la lectura de la sonda durant la navegació. No obstant, és obvi que aquest problema et desapareix si remes amb caiac.
La bateria, la duc també dins d'un compartiment que no faig servir, dins d'un tupperware per evitar que es mulli. Assessora't al teu electricista sobre on comprar una bateria. La meva és una d'aquestes de corrent contínua pensada per a alimentar una alarma de botiga en cas que se'n vagi l'electricitat. Compra'n una de nova o pregunta a una botiga qui li fa el manteniment de l'alarma i segurament tindrà un sac d'aquestes bateries, el seu corresponent carregador i el fusible que necessita. Compte perquè funciona diferent que les bateries dels mòbils. La meva bateria durarà més si està sempre connectada i es descarrega en poques ocasions. Al revés que els mòbils.

dimarts, 22 de març del 2011

Pescar amb caiac de mar. Part II

(Article publicat a Forum de pesca per en Martí Q)
BÉ, JA TINC EL MEU CAIAC DE TRAVESSIA. I ARA, COM L'ADAPTO PER PESCAR?
Primer de tot, com col•locar-hi els suports per a les canyes.
Els caiacs de mar normalment no venen preparats per a la pesca. Si és de fibra, sandwich o algun material que no vulguis foradar, hi ha qui amb canonades de PVC es munta un suport suficient per a dur la canya mentre rema. El meu és un caiac de plàstic i me'l vaig foradar. A Internet no et costarà trobar tutories detallades de com fer-ho. Una màquina de fer forats, raspa, enformador i martell, broca del diàmetre dels cargols, els dos suports de canyes i silicona marina per segellar-ho al final. Pensa't molt bé la posició del forat i ves-lo fent gros mica en mica, emprovant el suport a cada moment. Pensa que un forat el pots fer gros a cop de raspa, però ja no el pots fer petit!
Com a última recomanació, sàpigues que el suport per a les canyes està pensat per anar col•locat sobre una superfície plana. És possible que el teu caiac sigui corbat al punt on vulguis col•locar el suport. Sobretot, no forcis la base del suport per a canyes si el teu caiac és corbat. Fes el forat, perfila'l amb silicona marina, col•loca el suport de la canya i colla'l una mica. Quan la silicona hagi pres, acaba'l de collar. Un suport recte que força una coberta corbilínia és un punt dèbil i el dia que enroquis o piqui una bona bèstia i duguis el fre massa tancat, pots fracturar el suport o el caiac. T'ho dic per experiència.

Lliga-ho tot!
Tingues en compte que algun dia pots bolcar o trobar-te que quan per fi hagis embarcat el llobarro que tant esperaves, te n'adones que el teu rem ja qui sap on para. Si vols un gran consell, lliga-ho tot. I el rem i les canyes, especialment.
Per no perdre les canyes amb una bolcada, jo em vaig instal•lar primer, una prolongació de la línia de vida, des de davant de la banyera, cap a darrere. A banda, tinc un cap amb un mosquetó a cadascun dels extrems. Un mosquetó (el gros) el passo pel rodet i l'altre (el petit) el poso a la prolongació de la línia de vida, de manera que el mosquetó petit pugui córrer al llarg d'aquesta. Sí mai bolco, les canyes queden lligades al caiac, però al mateix temps, el mosquetó petit pot córrer al llarg de la línia de vida i puc maniobrar còmodament amb la canya quan recullo fil.

diumenge, 20 de març del 2011

Pescar amb caiac de mar. Part I

(Article publicat a Forum de pesca per en Martí Q)
Vaig començar a pescar de molt petit, encuriosit per una canya de bambú sense rodet ni anelles que sempre havia vist voltar entre mals-endreços.
Ha plogut molt des de llavors i la meva afició ha passat per successives etapes, focalitzades cadascuna en diferents espècies i estils de pesca.
Una de les dues últimes etapes de les que parlo, és la pesca amb caiac. Les raons? doncs per recórrer una altra d'aquestes etapes i arribar còmodament a espais inaccessibles fins ara.
Passa però, que escollir bé el propi caiac i adaptar-te'l per fer-te'l més còmode, no sempre és trivial. Com me les he apanyades després de dos anys de sortides, ara us ho detallo.
EL TEU CAIAC. COM ESCOLLIR-LO:
Un caiac és una eina que et serà l'únic punt de flotació enmig del mar, l'únic mitja que tens per entrar-hi i sortir-ne, siguin quines siguin les condicions que et puguin sorprendre allà dins.
Et serà de gran ajut per pescar diferent i veure la costa des d'un altre punt de vista, però també et caldrà cuidar-lo perquè t'ha de durar molt de temps. Així doncs, inverteix una temporada en valorar tots els pros i contres de la pesca que vols practicar, per tal d'escollir el caiac que millor s'adapti a les teves necessitats.
Jo no tenia ni idea de caiacs i van acabar passant quasi dos anys mentre ho valorava, un temps per madurar la idea, parlar amb molta gent i assessorar-me, escriure als importadors perquè em fessin arribar els seus catàlegs, contrastar informacions i models, mirar on el compraria i decidir on el guardaria. Aquest text és potser l'escrit que m'hagués agradat trobar llavors per ordenar-me les idees. T'esbosso les grans preguntes que em vaig formular llavors, per si t'ha d'ajudar a estalviar temps i problemes.
I si escullo un caiac doble? Així, també em servirà per quan m'acompanyi algú!
Gran error si no és que els dos sortiu a pescar junts de forma habitual. Un caiac doble no navega bé si no són dos a remar-lo. Un caiac doble és més ràpid que un d'individual, efectivament. Però per pescar no es tracta de fer carreres precisament i la gestió de l'espai en un caiac doble, és complicada. Dos caiaquistes i només dues canyes pel curri. A parer meu, moltíssim millor si cadascú té el seu propi caiac independent. Cal afegir-hi -a més- el problema de carregar i descarregar un caiac doble si baixem sols. Són molt llargs i per tant, és poc pràctic i probablement te n'acabaràs cansant en quatre dies.
I si n'escullo un d'inflable? Així no tinc problemes d'espai ni transport!
A parer meu, també pot ser un inconvenient, depenent de la pesca que vulguis practicar. Un caiac inflable efectivament et facilitarà on guardar-lo, però un caiac el comprem per navegar i els inflables, són caiacs lents. Si pretens fer sempre pesca parada i no massa allunyat del punt de sortida, et pot ser una solució. Si pretens fer curricà, recórrer distàncies, sortir de la cala o preveus que et pugui pujar el vent (sempre hi ha alguna vegada que passa), no és el teu tipus de caiac. Tingues en compte també, que si optes per un d'inflable, hauràs de ser molt metòdic i ordenat amb hams, agulles i peixos per no punxar-lo.
Igualment tingues present que amb un caiac d'aquest tipus et caldrà matinar encara una mica més per a poder inflar-lo. No em llevo d'hora per pescar i després perdre el temps ran de mar inflant un caiac!
Voldria un caiac per pescar, però que no superi els 300 euros.
Si tens la sort de trobar el que necessites, bingo. Però no és el més habitual. D'entrada, trobo erroni escollir el teu caiac en funció del preu. Sobretot si l'has de fer servir habitualment. Tingues en compte que un caiac que no s'adeqüi a les teves necessitats, acabaràs cansant-te'n i deixant-lo de banda. Si és molt barat, però carregar-lo i descarregar-lo se't fa pesat, en poques sortides et farà mandra treure'l. Si en trobes un de barat que és curt, però a tu t'agrada fer curri, acabaràs pescant a jigging o fondal perquè estaràs tip d'acabar mort després de cada sortida. No et compris el caiac que menys et costi. Compra't el que més necessitis (i si és barat, millor per a tu). Si el caiac t'és còmode i t'agrada la pesca, ja l'amortitzaràs. Si et gastes pocs quartos però te n'has de cansar al cap de poques sortides, t'haurà sortit car. Com a solució, si t'agrada un model en concret però no t'hi vols gastar tant, et pots esperar un temps per tal d'estalviar una mica més o pots mirar el mercat de segona mà. A banda dels particulars, hi ha moltes botigues i escoles que renoven el material de forma periòdica.
Així doncs, un de plàstic o fibra. D'acord. Però llarg, o curt??
Altra vegada, no escullis la longitud del caiac en funció de l'espai que tens al parking de casa teva. Fes-ho pensant amb l'ús que li vols donar. Si t'hi cap al balcó però no t'és còmode per pescar-hi, acabaràs pescant des dels rocs i tenint un trasto al balcó.
Quan més ample sigui un caiac, més estable i més lent resulta. I a la inversa, quan més estret, menys estable, però avançaràs sense haver de clavar pràcticament el rem a l'aigua. Si vols embarcar i desembarcar a les roques per arribar a plantar les canyes a aquell lloc inaccessible des de terra, no et compris un caiac estret. Bolcaràs damunt dels musclos a les primeres onades.
Jo em vaig comprar un caiac de mar de 5m d'eslora (57cm de màniga) pels següents dos grans motius:
A. Tenia previst fer tirades llargues.
B. No volia que si em sorprenia la tramuntana, hagués de deixar el caiac a les roques i tornar a peu. En aquest sentit, un caiac de mar haig de reconèixer que ha estat un veritable encert. Si et trobes que contràriament a la previsió, el vent et sorprèn lluny del punt on t'has posat a l'aigua, reculls les canyes i tornes al cotxe remant sense patir.
I si bé inicialment se'm creaven dubtes sobre quina seria l'estabilitat del caiac quan hagués de treure un bonítol o una sèrvia, haig de dir que el meu caiac estret ha respost immillorablement bé. Així doncs, no em canso quan faig el curri durant hores, puc cobrir extenses zones de territori, tinc la seguretat si el vent va a massa i és estable quan pica una bona bèstia. Què més vull?
És un consell meu que tendeixis a escollir un caiac estret i llarg. Podràs fer els quilòmetres que vulguis fent curri, però també et servirà per jigging i pesca a fondal. Podràs anar a explorar zones relativament llunyanes si no trobes moviment de peix i estaràs invertint en seguretat per si et puja el vent d'imprevist. Amb un caiac ample podràs pescar tonyines si vols, però no és el més habitual i en canvi, aniràs limitat per a la navegació del dia a dia o te les veuràs negres per retornar a la costa, quan una palomida de 10 quilos t'arrossegui mar endins (en sé d'un que us ho pot explicar bé).
Un caiac de mar? orsa o timó o res de res??
Fixa't en els caiacs de riu: necessiten molta estabilitat i pràcticament pivotar per esquivar els rocs. Són caiacs molt curts i molt amples. Fixa't en els de competició de rem: són molt estrets i molt llargs i amb timó. És que necessiten anar com un llamp, però costen de fer girar i per això necessiten un timó. En resum: quan més llarg sigui el teu caiac, més necessitat tindràs d'una orsa o un timó. Normalment els que en necessitin, ja ho duran de sèrie o vindran preparats perquè te n'hi puguis muntar un.
Així doncs, si esculls un caiac estret i llarg, orsa o timó? Ah! bona pregunta! Jo també la vaig fer a un munt de gent caiaquera que sabien el que tocaven. Generalment, la gent preferia orsa. Jo hi tinc una orsa que ve de sèrie i haig de reconèixer que generalment no la utilitzo, però haig de reconèixer que en alguna ocasió de vent o onades laterals m'ha anat bé. La calo més o menys i m'estalvio d'haver d'estar lluitant contra les onades/vent, corregint la trajectòria i en conseqüència, cansant-me molt més i especialment del braç d'un dels costats. Cales l'orsa i remes molt millor i mantens el rumb fàcilment.

divendres, 18 de març del 2011

Nova fita per aquesta primavera

Somiar és gratuït i fer el camí per aconseguir els somnis és molt gratificant. Aquesta primavera ens hem proposat poder tenir una experiència com aquesta.:

dijous, 17 de març del 2011

Erosió alveolar

Quan ens passegem pel Cap de Creus ens trobem molt sovint amb roques plenes de forats. Aquestes roques configuren una de les peculiaritats d’aquest paisatge tan apreciat per tots nosaltres.

Tan sols dir-vos que aquest tipus de forat els genera l’erosió alveolar. Molts ens preguntem, perquè són rodons? Doncs resulta que aquestes roques són de consistència heterogènia, aleshores la seva duresa també ho és, de manera que quan s’erosionen ho fan de forma desigual.
Com es produeix aquesta erosió?
Dons bé, normalment en el nostre cas, l’erosió ve originada pel vent. Aquest transporta els agents erosius més importants. Per un costat tenim la sal que viatja amb l’aigua del mar i, que produeix una reacció química diferenciada, segons els components de la roca i, per l’altre, tenim les partícules solides que impacten en la superfície de la roca i que el resultat físic de l’impacta és diferent segons la duresa de la zona on ho fa.
El resultat final és aquest paisatge tan suggerent que ens fa volar la imaginació i, que ha estat i és font d’inspiració artística.

dimecres, 16 de març del 2011

Kayak surf a La Fosca

Segueix l'ENLLAÇ per veure'n més.

dimarts, 15 de març del 2011

Rom al forn a la pescadora.

Si cliqueu AQUI entrareu al blog d’en Carles Ginès, ell ens fa una proposta culinària que no podem desestimar.
Als que ens agrada el mar, també solem gaudir dels seus fruits, aquests normalment no necessiten gaires floritures per fer-nos caure la llagrimeta, amb sal, oli i foc ja és suficient.
En aquesta ocasió en Carles ens suggereix una recepta d’un gran mestre de la cuina empordanesa, en Josep Mercader del Motel Empordà de Figueres.
Que us aprofiti!

dilluns, 14 de març del 2011

Estem de sort!

Si les previsions pel que fa a les precipitacions es compleixen, durant aquest cap de setmana i fins dimecres, poden caure més de cent litres sobre el Cap de Creus. Tot té una part negativa. El mal estat de la mar ens ha deixat a terra sense poder sortir a palejar, encara que s’ha de reconèixer que va bé descansar i dedicar el nostre temps a altres afers.
Ara la part positiva. Hem de considerar aquesta pluja una excel•lent notícia per moltes raons. Si les previsions del windgurú es compleixen, durant aquests dies hi hauran unes precipitacions totals de 132 litres per metre quadrat. Això vol dir que caurà un volum d’aigua sobre la superfície del Parc Natural del Cap de Creus equivalent al 20% del volum de l’embassament de Boadella i això és molta aigua.
Què passarà amb aquesta aigua? Doncs una part serà absorbida pel terreny i les plantes (evapotranspiració) i, l’altra s’evaporarà, però com la roca mare de bona part del Parc és molt impermeable, aquesta aigua anirà fluint pels recs i rieres fins anar a parar a la mar. Amb aquesta aportació d’aigua cap al mar hi arribaran molts de nutrients arrossegats i que compliran amb la seva extraordinària funció d’adobar el mar.
Si ens posem una mica “pagesots”, per allò de que mai estan contents, hauríem de dir que si aquesta pluja hagués caigut d’aquí un mes seria molt millor. Això ho dic perquè d’aquí un mes hi haurà altres paràmetres que juguen un paper molt important en aquest còctel de la vida, el quals es trobaran al seu punt òptim, com ara és el cas de la temperatura i la llum. També d’aquí un mes, moltes plantes que, ara tenen la flor, estaran fructificant i la seva carència d’aigua és molt més gran.
El més important és que aquests nutrients que ara arriben al mar, junt a la llum solar i una temperatura cada cop més alta, permetran el creixement de les algues. A partir d’aquí s’iniciarà la xarxa tròfica que ha d’acabar fins arribar a beneficiar als grans depredadors d’aquest ecosistema marí com són els llobarros i per tant, beneficiaran als grans “super-depredadors” com som els que intentarem pescar-los, si som el suficientment hàbils i tenim la sort necessària.
Que continuï plovent!

dijous, 10 de març del 2011

Imprudència? Ignorància?....

Hi ha vegades que quan surts a palejar et creues amb companys que van en caiac i que veus que són una mica imprudents..., l’altre dia vàrem trobar-nos amb un pescador amb caiac, i és que no era un caiaquiste que pesca, sinò que abans era pescador que palista.
L’home estava fent el curri amb una mar de fons notable a ran dels penya-segats. Amb aquelles condicions es fàcil passar per sobre d’un bau i que coincideixi amb una ona de les grosses. Quan això passa, de sobte el mar s’aixeca i es trenca, les conseqüències poden ser una bolcada immediata.
Si us fixeu amb la imatge veureu que aquest pescador no porta armilla salvavides i, a sobre va equipat amb unes botes d’aigua que li arriben fins al pit. Segurament que deuen ser molt aptes per la pesca de la truita al riu, però no vull pensar que pot passar si et banyes amb les botes posades. Imprudència? Temeritat? Ignorància?
Possiblement que els dos col·lectius, el dels pescadors i els dels palistes, podem compartir molt coneixement. Haurem de trobar un espai en comú!

dimecres, 9 de març del 2011

Dofins a Port de la Selva

Avís per a navegants naturalistes!
Aquesta tarda de dimecres -a dos quarts de cinc-, un grup d’entre 4 i 6 dofins mulars han entrat a la Badia de Port de la Selva.
Tot i haver-los vist a uns quants centenars de metres, semblava que anessin en un grup familiar amb exemplars adults i d’altres de talla més petita.
El dofí mular és el més comú i el més gran dels que podem veure en aquesta costa.
Si teniu temps i voleu observar-los agafeu el caiac, els prismàtics i cap a mar.
Sort!

dimarts, 8 de març del 2011

Noves instal•lacions a Portlligat.

Dissabte vàrem poder comprovar les millores que l’Escola d’en Mar de Cadaquès ha dut a terme a la platja de Portlligat.
Darrerament s’havia instal·lat un contenidor sobre la platja que, feia de magatzem per guardar el material de paleig de l’escola d’en Mar. Aquest contenidor oferia un impacte visual negatiu sobre l’entorn de Portlligat.
Aquesta platja és una de les més concorregudes al llarg de tot l’any i, no per la platja en si, si no per l’existència de la casa d’en Dalí, la qual, atreu a milers de turistes.
Finalment s’han instal·lat uns nous penjadors per als caiacs i, un “armari” per al material del club que ha dignificat l'espai. Us deixem aquestes imatges perquè pugueu jutjar vosaltres mateixos.

dilluns, 7 de març del 2011

Un mini llevant…

Els temporals de llevant es formen quan una borrasca entra a la mediterrànies pel sud peninsular, quan els seus vents giren amb el sentit contrari a les agulles del rellotge, és aleshores que la nostra costa rep el vent procedent del mar carregat d’humitat.
En aquestes circumstàncies és quan a casa nostra es produeixen les pluges més generoses i aquests fenòmens meteorològics solen ser més potents durant la tardor, particularment en el mes d’octubre, tot i que de llevant en pot haver-hi tot l’any.
No sé si és mania meva, però darrerament les llevantades no ens acaben d’arribar, sembla com si en el seu recorregut trobessin un tap que els deixes pujar més cap al nord.
Un exemple el tenim en la darrera mini llevantada que no ha significat gaire res. Si a les comarques del sud de Tarragona es donaven precipitacions de 80 litres, a casa nostra tot just mullaven els carrers.
Possiblement l’anticicló que s’ubica sobre el continent europeu és més potent, exerceix les funcions de “tap”, impedint l’evolució de la llevantada cap a casa nostra. Si això ho provoca el canvi climàtic ho desconec, però m’agradaria estudiar l’evolució de les llevantades dels darrers 25 anys i veure les tendències.
Pel que fa a la mala mar que porta associat el llevant, en el cas d’aquest darrer, també ha estat insignificant i, tan sols el divendres a la tarda hi havia puntes d’onada màxima de 3,5 metres d’alçada, tal i com es pot veure en el gràfic que us adjuntem.
A nosaltres aquestes onades “maternals” ens va fer gaudir d’unes precioses imatges durant la sortida del dissabte.

Sembla que aviat comença a preparar-se'n un altre...

diumenge, 6 de març del 2011

Un dissabte amb gust primaveral…

El febrer és el mes més curt de l’any, però és el que se’ns fa més llarg. Aquest primer cap de setmana de març ha estat un regal pels sentits i molts de nosaltres ens hem llençat a disfrutar del mar i de l’aire lliure buscant les sensacions primaverals.
Hem notat una crida interior que ens ha portat a l’extrem oriental d’aquesta terra, la punta del Cap de Creus. És aquí on el mar ens ensenya totes les seves meravelles, com són els fenòmens d’aflorament de milions d’organismes gelatinosos, o el pas dels túnids que fan bullir l’aigua, mentre estols d’aus famolenques els sobrevolen al devorar moles de seitons. També el pas dels rorquals que viatgen cap al mar de Ligúria i que amb molta sort podrem veure els bufaruts que expulsen com a sortidors de vapor d’aigua, o desenes de peixos lluna escalfant-se mentre dormen sobre l’aigua i esperen ser desparasitats pels gavians. Nosaltres neguitosos per ser testimonis d’aquests fenòmens, hem anat fins Portlligat, per sortir amb els amics de l’Escola d’en Mar. Malauradament encara no s’han iniciat tots aquests fets, però si que el dia ha estat magnífic preludi primaveral.
Durant la sortida ens hem gronxat amb una mar de fons molt ben constituïda amb onades de fins a 150 cm d’alçada. Hem navegat fins l’Illa de Messina, allí hem gaudit del mar espetegant sobre els esculls i en Josep s’ha batejat com un “umiartoq”, ara ja és membre de ple dret del club! Posteriorment hem passat per davant de la badia de Cadaquès que avui estava especialment radiant i desprès hem fet el camí entre el far de cala Nans dins la punta de la Figuera, un dels trams més magnífics del Cap de Creus. Hem recordat el mal efecte que feia l’abocador d’escombraries que hi havia a l’alçada de Punta Prima i hem vist la platja generada per la llevantada de Sant Esteve en la qual algun dia desembarcarem.
Un matí per carregar piles i sentir-se espectador d’aquest gran espectacle que roda sense parar i que conforme el nostre coneixement es fa més ample, més ens meravella.
Per veure millor les imatges clica sobre elles.:
Nou punt de sortida a Portlligat

divendres, 4 de març del 2011

Copa a la REGULARITAT.

Si t'avorreixes amb el meus rotllos i t'agrada l'acció i la competició ara tens l'oportunitat d'anar a fer-ho.:
Aquest any 2011 Roc Roi llança aquesta copa de caiac de mar amb un total de 10 regates que es realitzaran a Vilanova i la Geltrú.

Hauran diferents categories: Ocean Racing i Tradicional en k1 i k2 homes i dones.
Puntualment en cada prova es faran demostracions de Kayak Surf, Stand Up Paddle, esquimotages
Per més informació clica AQUI.

dijous, 3 de març del 2011

Imatge amb sorpresa

Al mirar aquesta imatge hi vàrem veure alguna cosa estranya. Què hi veus?
T'ho posaré més fàcil encara. Què hi veus ara?

No ho has descobert? Aqui tens la darrera ajuda i, si ara no ho veus, t'ho has de fer mirar!