--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 28 de febrer del 2013

Ja el tenim aqui!

Ja ha arribat el temporal de llevant, avui s'ha mostrat amb poca força però, ha estat la suficient per fer les delícies dels surferos a Llançà.


dimecres, 27 de febrer del 2013

Busca les errades

... d'aquest vídeo i deixa-les en els comentaris

diumenge, 24 de febrer del 2013

El mar et necessita!


Signa la petició per aturar les prospeccions petroleres del litoral català AQUI i passa l'enllaç a les teves amistats, No ens pots fallar!

dimecres, 20 de febrer del 2013

Slowly. Fotografia del Cap de Creus.



La foto que avui us presento va ser feta l’any 2011, any en que vaig començar a fer fotografia de baixa velocitat. Era un mati que bufava el llevant i per sort havia parat de ploure (13/11/11). Em trobava per la punta del Cap de Creus,  saltant de roca en roca i observant els batecs del mar. . Anys enrere, quan feia fotos de natura, fugia d’incloure dins de la imatge a qualsevol tipologia d’element humà, però això ha canviat. Aquell dia vaig pensar que en un paisatge com aquell, la punta del Cap de Creus, seria molt bo incloure-hi la figura humana, m’ajudaria a donar l’ordre de magnitud als penya-segats. Fou aleshores quan vaig decidir fotografiar al pescador que es trobava fent spining per cala Farriol i Estravioli.
Detalls tècnics.:
Com que ja era força tard (11:00), hi havia molta llum, i les fotos de baixa velocitat o llarga exposició són enemigues de la llum. Penseu que si baixo la velocitat de la càmera la foto em queda cremada, per evitar-ho em vaig ajudar d’un filtre gris anomenat de ” densitat neutra”  que em treu llum (penseu amb allò de la nit americana) ,i si tanco força el diafragma de la càmera, encara podré baixar més la velocitat. En aquest cas vaig utilitzar aquest filtre fosc i un diafragma de f14, la qual cosa també m’ajuda molt a guanyar en profunditat de camp sense perdre gaire de qualitat de la imatge (si el foradet per on entra la llum que ha de incidir amb el sensor és molt i molt petit tampoc anem bé).
També vaig estar de sort, perquè el  dia estava ennuvolat i el millor de tot va ser que els núvols del fons eren força atractius (quan feu fotografies penseu en el fons de la imatge, és molt important), se’ls hi podien veure les formes. Per evitar que aquella part del cel, més il·luminada, em quedes cremada i poder igualar les zones amb diferent il·luminació, vaig posar davant de l’objectiu un segon filtre anomenat “degradat de densitat neutra”, d’aquest manera compensem el diferencial de llum de les dues parts de la imatge (la part alta més il·luminada de la part baixa amb menys llum).  Finalment dir-vos que vaig utilitzar la sensibilitat més baixa 100ISO i, que el temps d’exposició va ser de 5 segons, d’aquesta manera aconseguia aquest mar sedós que tan bonic queda, i que transmet la sensació de moviment . La resta ho va posar  aquest espai tan espectacular que és el Cap de Creus.
Amb aquesta entrada d'avui iniciem un període de descans i reflexió aprofitant les vacances laborals.

dimarts, 19 de febrer del 2013

Balenes més velles que Matusalem.



Fa pocs dies publicàvem el 150è aniversari de l’aparició d’una balena morta a Llançà i que el seu esquelet ha tingut i té unes funcions pedagògiques als museus de Bcn. Doncs bé, avui us vull explicar que si aquest esquelet és vell, encara ho són més algunes de les balenes àrtiques (Balaena mysticetus) que poden estar vives a l’actualitat.
Diversos investigadors han trobat arpons clavats en els cossos de balenes mortes, el més sorprenent del cas és que aquests arpons tenen més de 100 anys, això ho han sabut perquè són models d’arpons molt antics, però per si amb això no n’hi ha prou, ho han datat a partir de l’aspartat que és un dels aminoàcids que constitueixen les proteïnes. A partir de les analítiques fetes en els ulls i les dents de balenes trobades mortes, s’han arribat a datar alguns exemplars.  Segons el resultat de les analítiques fetes per uns biòlegs californians (http://www.alaskareport.com/science10065.htm) s’ha vist, que la majoria d’elles havien mort entre els 20 i 60 anys, però cinc de les analítiques van donar uns resultats espectaculars, l’edat d’aquelles balenes era de 91, 135, 159, 172 i 211 anys !. El marge d’error d’aquestes analítiques està en un +/- 15%, això vol dir que aquesta darrera balena podria haver viscut entre un mínim de 177 anys i un màxim de 245 anys!
Us ho podeu imaginar..., és com dir que avui dia pot haver-hi balenes cabussant-se a l’Àrtic que van nàixer l’any en que Mozart va estrenar la seva primera òpera (1767), o l’any en que van arribar els primers baleners a l’Antàrtic o, un any abans que en Carles III obligués l’ensenyament del castellà a tot el territori del regne espanyol..., això sí que té gràcia, com podeu veure els de l’actual govern espanyol ens volen enviar al segle XVIII. 

dilluns, 18 de febrer del 2013

2012 DA14


Pel mig d'aquestes traces d'estels va passar el 2012 DA14


A sota, el golfet i a la dreta la llum del far del CdC.
Divendres vàrem sortir per la mar d’Amunt, ho vam fer al vespre i per terra, res de caiac. Era aquest el millor lloc i més proper per albirar l’asteroide 2012DA14, erem conscients de que no podríem veure’l (així ens havia informat l'astrònom i caiaquiste C. Corney) però, esperonats pel que havia succeït als Urals a la matinada del mateix divendres, ens vàrem desplaçar fins al cim del Puig Gros acompanyat d'en Ricard Llorente (un futur fotògraf de la nit).
Era el lloc perfecte, poca contaminació llumínica i una immillorable orientació cap al NNE per on aquest asteroide va fer la seva aproximació i posterior allunyament de la Terra. Una tramuntana gèlida ens va embolcallar durant tota la sessió  i va tenir la consideració de bufar amb la força justa per no malmetre el treball dels sensors de les càmeres digitals. Un tel de núvols alts captaven la llum de la lluna per així guarnir les captures i reduir la visibilitat de l’asteroide :-( .
Al 2012DA14 no el recordarem pel seu nom,  el recordarem per l’estona que hem passat enfredolits  i envoltats d’aquest univers d’estels majestuós i enigmàtic  i, que cada cop està més allunyat d’una societat il·luminada pels leds i els vells neons, però nosaltres de tant en tant l’anirem a veure de nit i dels llocs més foscos que ens quedin.    
Aqui teniu unes imatges del NEO fetes des de les illes Canàries.: 
Asteroid 2012 DA 14 from Daniel López on Vimeo.

diumenge, 17 de febrer del 2013

Una historia increïble


Dies enrere va aparèixer una història d’un dofí que va demanar auxili a uns submarinistes per alliberar-se  d’un ham que tenia clavat, avui us deixo aquest vídeo d’una balena de gep enredada en una xarxa de pescadors i amb un comportament increïble un cop alliberada.  


Une baleine dans un filet de pêche - Insolite

dissabte, 16 de febrer del 2013

Si vas al Canadà...

...no t'ho pots perdre

dijous, 14 de febrer del 2013

Ocean Kayak Cruce 2013


Hem rebut aquesta convocatòria per fer-ne difussió, a veure qui s'anima!.:

"Nos dirigimos a vosotros para anunciaros la competición anual de embarcaciones a remo: Ocean Kayak Cruce 2013.Ocean Kayak Cruce es una prueba deportiva de orientación y resistencia en la que los participantes navegan en kayaks de mar, paddle board o surfski individuales para unir África con Canarias desde Tarfaya (Marruecos) a Las Playitas (Fuerteventura, España) recorriendo ininterrumpidamente y en autosuficiencia alimenticia los 100 kilómetros de aguas abiertas (62,15 millas) que separan ambos enclaves en el Océano Atlántico.
La travesía se realiza con un sistema de seguridad muy preciso sobre los competidores, estando monitorizados en todo momento desde un centro de control permanente en la isla de Lanzarote. Además, las embarcaciones estarán acompañadas por barcos de apoyo durante toda la travesía para asistir los abandonos u otras incidencias. Todos los participantes portarán en su embarcación otros elementos de seguridad obligatorios detallados en el Reglamento de la prueba.
Ocean Kayak Cruce 2013 está catalogada como prueba Extrem; por tanto, no puntúa ni se ajusta al reglamento de ninguno de los circuitos oficiales de competición internacional.

La Edición Ocean Kayak Cruce 2013 se celebrará del 28 de octubre al 3 de noviembre de 2013; el número de competidores está limitado en esta primera edición a 25 participantes. Todos los deportistas interesados en realizar la Edición 2013 serán seleccionados por orden de inscripción, otorgando prioridad a aquellos que se inscriban en primer lugar. La organización elaborará una lista de espera de otros competidores interesados, para el caso que se produzcan bajas de los primeros inscritos.
La Organización responsable de Ocean Kayak Cruce está compuesta por las entidades No Limit y Donstop.
Hoy día 13 de Febrero del 2013 se abre el plazo de inscripción para la
prueba.La organización de OKC está buscando representantes de la prueba en cada país del mundo. Si estás interesado, ponte en contacto con nosotros.
Además, todas las personas que traigan 4 competidores a la prueba tendrán la inscripción gratuita para este año. Para inscripciones y más información: www.oceankayakcruce.com
Un cordial saludo".

dimecres, 13 de febrer del 2013

Ja n’hi ha prou.


Sé que amb aquesta entradeta puc ofendre a algun company de pesca, però la indignació que em produeix cada vegada que passo per un lloc on hi ha una alta freqüentació de pescadors esportius m’avergonyeix molt. Em refereixo com estan aquests llocs absolutament plens de porqueria, sense anar més lluny el dissabte em varen venir les ganes de plorar al veure l’entorn de la gola del Fluvià.
No entenc com els pescadors que gaudim del mar i que també en traiem un profit  ja sigui metafísic o més tastable, siguem capaços d’embrutar-lo de la manera que ho fem.  Us convido a ser descarats i a fotre canya als porcs que llencen les llaunes de cervesa, el paper d’alumini de l’entrepà, o les caixes dels cucs. Hi ha gent que se’ls hi hauria de retirar el permís de pesca per porcs.
Ho sento molt però necessitava dir-ho.  Uffff!

dimarts, 12 de febrer del 2013

Impactarà?



Aquesta entrada no té res a veure ni amb el caiac, ni amb el Cap de Creus directament, però com que alguns dels que disfrutem del mar també ens agrada mirar el cel de dia i de nit, aqui la teniu.:
Aquest divendres 15 de febrer a les 20:27 un asteroide de 40-80 metres de diàmetre passarà a tocar la terra, de fet passarà a una distància  equivalent a dues vegades el diàmetre del planeta  (27.000 quilòmetres), els satèl·lits geostacionaris estan més lluny! Li han posat el nom de 2012DA14..., que poc romàntics que són aquests astrònoms! Ha estat el Dr. Jaume Nomen, astrònom tortosí  que treballa al Observatori Astronòmic de Mallorca qui el va descobrir l'any passat, són tants els que descobreixen constantment que han optat per la denominació numèrica. 
En el cas improbable (99,96% de que no impacti) de que hi hagués impacte, si la seva  composició és metàl·lica, pot produir un crater com el d’Arizona (crater Barringuer). Si la composició és rocosa s’assemblaria al impacte que hi va haver a Siberia el 1908 (Tunguska). Els científics creuen que el seu impacta pot succeir però encara falta molt....
La previsió per aquella hora del divendres és de cel obert. Si es fa visible, haurem d’estar a punt per fotografiar-lo, encara recordo el pas del famós “iakutaque” al 1996 i l’any següent del “Hale-Bopp”  amb la doble cua que ens va il·luminar el cel i va ser visible des de tot el món.  
Aquest divendres penso estar amb la càmera oberta per si es veu alguna cosa (ja m’han dit que serà molt difícil veure’l), però si resulta que es transforma amb un bell espectacle?  D’entrada posaré la càmera amb el diafragma ben obert i una sensibilitat ben alta....

diumenge, 10 de febrer del 2013

Treva



Les darreres setmanes l’Atlàntic Nord és escombrat per profundes borrasques amb pressions atmosfèriques increïblement baixes i, les seves cues fuetegen tot el nord de la península Ibèrica . Dic que “fuetegen” perquè darrera del pas de la cua de la borrasca entren vents del nord realment molt i molt  forts. Aquest hivern ja hem viscut unes tramuntanades que al mig de la plana superen els 120 quilòmetres hora. Sense anar més lluny, la setmana passada el vent s’emportà el teulat d’una granja de Castelló d’Empúries.
Per sort aquest diumenge hem tingut treva i ho hem aprofitat per fer una sortida “dominguera” . Ens ho hem agafat amb calma, sortida des de Llançà per anar direcció nord fins a Portbou, allí un petit refrigeri  i tornada. A la tornada ens ha bufat una mica de SW, però que no ha anat a més. La rufa del Pení ens ha fet pensar que la mar d’Avall estava més moguda. Si que ens esperàvem trobar la moguda del carnaval Pagaia, però a l’arribar a la platja no hi havia ni rastre del mateix. Segurament que el partit del Barça ha avançat l’hora de plegar ;-) 

dissabte, 9 de febrer del 2013

divendres, 8 de febrer del 2013

dijous, 7 de febrer del 2013

dimecres, 6 de febrer del 2013

Benvingut!



Presentació del llibre:  Atles dels amfibis i els rèptils del cap de Creus 
 Per Joan Ferrer i Eduard Filella,  Societat Catalana d’Herpetologia
 Data i lloc: dimarts 5 de febrer 2013  a les 19:30, al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Museu Blau)  Parc del Fòrum (Plaça Leonardo da Vinci, 4-5 ,08019 Barcelona) i presentació a Llançà, el 8 de març a les 19:30 h a la casa de cultura.
 Aquest llibre, 7è lliurament de les monografies ‘Treballs de la Societat Catalana d’Herpetologia” editat per la SCH amb el suport del PNCC i el DAAM, es fruit d’un estudi herpetològic de la península del cap de Creus de les darreres dècades.  Es tracta d’una zona peculiar on els Pirineus es submergeixen  a la Mediterrània.  A l’àrea d’estudi s’han detectat un total de 26 espècies d’hèrptils: 8 amfibis i 18 sauròpsids no aviaris (rèptils que no siguin aus), dels quals 15 són terrestres i 3 són marins. S’ha descartat la presència de citació clàssica de 2 espècies.
Es farà un petit resum dels continguts del llibre acompanyat d’un passi d’imatges del mateix així com algunes d’altres que per motiu d’espai no s’hi van incloure.

dimarts, 5 de febrer del 2013

Comença l’espectacle !













Dies enrere mentre navegàvem amb una temperatura d’allò més plàcida vam observar  l’aparició de fitoplàncton , aquestes taques d’aigua tèrbola portaven associades algunes meduses als seu voltant (P.noctitula).  Possiblement són  l’efecte de les minves de gener i la suavitat de les temperatures que posen en funcionament els resort de la vida i, és que perquè tot rodi a la natura hi ha una variable molt important, la temperatura, aquesta està lligada a les hores de llum.  Ara el dia s’allarga i les temperatures de mica en mica es recuperaran i tindran el seu efecte. El canvi climàtic introdueix petites variacions de dècimes de grau en les temperatures que, es tradueixen en canvis “notables” en la fenologia de les plantes i els animals.
 Doncs aquest divendres, vaig tenir la sort de fer festa (local) i sortir a navegar amb la meva filla, ella va observar l’aparició dels primers “sifonòfors”,  es tractava de l’anomenada  Forskalia edwarsi que la darrera temporada 2012 va ser molt abundant durant els mesos de març i abril, i amb la Forskalia arribaran tota una colla d’espècies gelatinoses que converteixen els fons del Cap de Creus en un escenari farcit d’estranys i, meravellosos personatges que la resta de l’any no podem veure . Ens haurem de preparar pel gran espectacle, al meu entendre,  el més bonic d’aquestes aigües.
Tots al·lucinem amb la presència dels dofins i els rorquals, però les explosions o blooms de llapó o gres, nom comú d’aquests organismes gelatinosos, és el més gran espectacle que es produeix i ens ofereix cada any el Cap de Creus i que passa absolutament desapercebut per la majoria dels mortals d’aquestes contrades, el dia que algú ho descobreixi s’oferirà com a producte turístic de primer ordre per la desestacionalització de la temporada turística.

diumenge, 3 de febrer del 2013

Passen baixes!









Quan la tramuntana bufa fort, els castellonins al creuar-se pel carrer exclamen: "passen baixes" , es refereixen a que en aquestes condicions anem amb les mans a les butxaques i mig ajupits, encara que l’origen de l'exclamació ve del temps de la guerra i fa referència a les bales que passaven baixes i calia protegir-se.

dissabte, 2 de febrer del 2013

Baixes extremes ones gegants

La setmana passada per l'Atlàntic nord va passar una borrasca molt profona, els vents associats van generar una mar de fons que a la costa portuguesa es van traduir amb unes onades de 30 metres. Aqui les teniu amb els surfers fent el rècord mundial.

divendres, 1 de febrer del 2013

Peix escalador


A Hawai hi ha un peix Sicyopterus stimpsoni que és capaç de pujar salts d'aigua de més de 100 m. d'alçada i d'altres coses.