--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 28 de desembre de 2010

Disseny revolucionari!

Segons sembla aquest estiu farà furor navegar pels freus del Cap de Creus amb aquests nous models de caiac.
Encara no m’han dit a quin preu els vendran, l'empresa de nova creació que els comercialitzarà, però sortosament també n’hi haurà de lloguer.
T’imagines fer la mar d’Amunt o el cap Norfeu amb un caiac com aquest?
Per més informació: http://www.caiacmardamunt.cat/

dilluns, 27 de desembre de 2010

Anem de vacances!!!

Avui marxem cap a "Cabo de Gata"!
Pot ser que siguem poc originals, ja que l'any passat vàrem anar-hi, però ens el volem beure a xarrups perquè és una maravella!
No us deixarem pas, anirem publicant posts.
;-)

diumenge, 26 de desembre de 2010

Noticies del mascarell pota vermella (Sula sula).

La setmana passada us parlàvem del mascarell de pota vermella que estava a l’Estartit i que venia gent de tota Europa a veure’l. Era la segona cita a Europa!

Bé, doncs aquest pobre animal ha tingut un accident que l’ha dut a les portes de la mort.
El dijous va ser ingressat al centre de recuperació de salvatgines dels Aiguamolls. En un primer examen fet per la veterinària i tècnic del centre, la Maria i en Berto, varen veure que s’havia empassat uns hams (de pesca esportiva) i que els tenia a l’estomac. L’endemà divendres va ser traslladat al centre de recuperació de fauna de Torreferussa i, la mateixa tarda era operat per extreure-li els hams. El pronòstic no és gaire bo. Resulta que els ocells marins no acceptem el captiveri. No es d’estranyar, si són ocells que volen lliurement per la immensitat del mar. Per poder-lo operar, se li han hagut d’eliminar plomes. Regenerar-les és un procés molt llarg i per ell la ploma és l’abric del fred...., total que ho té molt magre per poder sobreviure.

dijous, 23 de desembre de 2010

Crònica d'un desastre anunciat.

El vint-i-sis d'agost denunciàvem en un POST la possibilitat de que a les nostres costes hi hagués un accident en alguna de les plantes petrolieres que hi ha. Algunes d'elles davant mateix del Delta de l'Ebre. Avui tota la premsa parla del que anunciàvem fa uns mesos.
Si nosaltres ho denunciàvem i som us ignorants visionàris. Perquè no s'ha fet res?
Estem davant d'un altre accident fruit de la cobdícia d'aquestes empreses que cada dia arrisquen més i posen en perill milers de llocs de treball i dels recursos naturals (pesca, marisc, aigua, zones humides, etc.) de casa nostra.
Ho fan per enriquint-se a costa dels altres i dels recursos de tots.
Amb quin dret?
Qui ens protegeix d'aquests despietats?
Qui els protegeix a ells?
Avui ens en recordem, d'aqui uns dies ho haurem oblidat...

Llistat participants al cens.

Aqui teniu el llistat actualitzat dels voluntàris per fer el cens d'aus marines de la Badia de Roses.:
Àlex Ollè
Albert Roca
Teresa Montràs
Dani Valverde
Marc Bertran
Miguel Ángel Fuentes
Gerard Dalmau
Pere Serrano
Berto Minobis
José Calderón
Rosa
Martí + Carla
Manel Ortega
Artur
Albert Perealba
Consol Marco
Joan Pujol
Francis Planas + 2 (Equip de la Catalunya Nord)
Anna Moreno
Roger Rovira
Marcel Gutinell
Albert Valls
Pau Calero
Eduard Marquès
Cèsar Renau
Escola d'en Mar de Cadaquès (n=?)

dimecres, 22 de desembre de 2010

El Cachucho.

Falta poc perquè es declari l’Àrea Marina protegida (AMP) del Cap de Creus i sembla que està en la fase final d’aprovació. Entenem, que hi ha algú, que amb les tisores a la mà, va fent el retalls dels serrells i, ho fa perquè els que hi tenen interessos no en quedin molt afectats (s’ha de ser políticament correcte). De vegades els retalls són tan aparatosos que la protecció queda en paper mullat i, si no, mirem com està part del PNCC, amb el cul a l’aire, rebent encara les agressions de l’activitat humana, ja sigui per les conductes desaprensives d’alguns visitants-turistes-usuaris com: pescadors industrials, submarinistes d’aquí i d’allà, furtius de tota mena, navegants insensibles o insensats, i fins i tot, per la mateixa administració que el regenta. Sort en tenim de la governanta, altrament anomenada “tramuntana”, que imposa la seva particular llei de protecció i ens priva el pas bona part de l’any.
Però, avui us volem parlar de la primera AMP que es va crear, la va declarar el MARM (Ministeri Medi Ambient Rural i Marí) el 2009 i, és un mandat (?) de l’Unió Europea pel qual s’han de declarar unes zones de protecció marina.
Es tracta del CACHUCHO una muntanya submarina que emergeix de les profunditats abissals a més de 4500 metres de fondària, és tan gran com els “Picos de Europa”. S’ubica en el mar Cantàbric a 65 km de la costa. Allí un grup de geòlegs, físics i biòlegs l’han estudiat i han donat a conèixer la seva diversitat, estructura i distribució de les comunitats. Les metodologies que s’han desenvolupat pel grup de recerca ECOMARG són les que després s’han aplicat o s’aplicaran en 10 llocs més, per fer aquesta xarxa coherent d’AMP’s.

S’han inventariat més d’un miler d’espècies en el Cachucho, s’han descobert 3 noves espècies per la ciència, com un crustaci (Amphipeda, Caprillidae) anomenat Liropus cachuchoensis i es creu que se’n descriuran fins unes 40 espècies noves .
Òbviament, el que té més importància són els hàbitats, d’aquests destaquen alguns de vulnerables com, els boscos de gorgònies, les agregacions d’esponges, corals d’aigua freda i diverses espècies de taurons de profunditat.
A veure quan tenim la nostra AMP del Cap de Creus. Per ara l’únic que tenim per passar l’estona és l’APM de TV3..., quin acudit més tonto..., ho sento!

dimarts, 21 de desembre de 2010

Deures per nadal

Us deixem aquest ENLLAÇ per accedir a la presentació que els companys Teresa Monràs i Àlex Ollé havient preparat i , d'aquesta manera fer la formació pel cens de les aus marines de la Badia de Roses.
No us preocupeu! el que realment importa és que els caiaquistes siguem capaços de guiar correctament als ornitòlegs el dia del cens per la ruta preestablerta. Ells són els especialistes en identificació d'aus.
Tanmateix i com a deures de Nadal us deixem aquest document que era la base per saber quines espècies d'aus podrem veure aquell dia, així com, algunes coses de la seva vida i hivernada a casa nostra.
Recordeu que el cens el farem un cap de setmana del proper mes de gener.
Actualment som 25 preinscrits i hauriem d'arribar a la trentena.
Encara hi ha places vacants!

dilluns, 20 de desembre de 2010

Paràsits, mala gent.

La pesca d’avui duia sorpresa. Una oblada portava adherit un paràsit d’uns 3 cm, clarament un crustaci, però certament menys apetitós que una gamba. Es tracta del Poll de mar (Anilocra mediterrània), no es una troballa insòlita, ja que es una espècie relativament freqüent. Te 7 parells de potes transformades en garfis amb els que s’agafa al seu hoste, al que li xucla la sang i pot arribar a devorar parcialment. La primera impressió en veure’l enganxat al costat de l’oblada ha sigut força desagradable. Desprès, fent memòria d’altres paràsits familiars, com la puça, el poll, la paparra, els paràsits intestinals, els vampirs, …, resulta que tots son essers que provoquen aversió espontània, i es curiós perquè per exemple, un escamarlà o una galera no son gaire diferents morfològicament d’un poll de mar. Cal suposar doncs, que el que ens provoca l’aversió es aquest difícil art de xuclar la sang a una víctima però amb mesura, sense provocar-li la mort, perquè llavors s’acabaria la moma. Per altra banda i seguint aquest guió, el Poll de mar es bon nedador, i canvia sovint de peix quan la seva víctima es prou dèbil. No sembla que el peix parasitat perdi qualitats pel consum humà encara que visualment no es tant apetitós .

La cerca de característiques de l’al.lien ha portat a 2 curiositats. La primera es que el nom de 5 famílies de paràsits marins , el propi Anilocra, i els Cironala, Lanocira, Rocinela i Nelocira, son variacions del nom de la esposa del naturalista que els va estudiar, W.E. Leach, i que es deia Carolina. No es coneix, però, la reacció de la senyora al saber-ne inspiradora de l’estudi d’uns bitxos tan desagradables.
La segona curiositat es el modus vivendi d’un altre parent de l’Anilocra, el Cymothoa exigua. Aquest paràsit s’adhereix a la llengua del peix que parasita, i se la menja, però això no provoca la mort del peix, ja que el paràsit arriba a substituir la funció de la llengua, formant un conjunt simbiòtic un tant estrambòtic, però que no sembla afectar la salut del peix hoste. Tampoc, com en el cas de la senyora Carolina, no coneixem que en pensa el peix de la seva forçada relació amb el Cymothoa.

diumenge, 19 de desembre de 2010

Aprofitant els darrers dies de l’any.

Aquest dissabte prometia ser fred i a fe de Déu que ho ha estat. El fil de tramuntaneta residual que hi havia tallava com a fulles d’afaitar. A punta de dia estava a la platja petita d’Empuriabrava, on hi ha l’escola de vela municipal. El pla era fer un intent de pesca del llobarro a ran de costa i al bell mig de la badia. A aquella hora tan sols un gat enfredolit corria per aquest paratge desolat. El pobrissó, primer ha intentat entrar dins del cotxe i tot seguit m’ha acompanyat fins la vora de la platja i ha entrat dins del caiac. Estava pelat de fred, estava clar que ell era allà en contra de la seva voluntat i buscant un refugi calent per acabar de passar la matinada i, l’únic boig que hi havia era jo, que voluntàriament havia abandonat l’escalfor del llit de casa per estar en un lloc tan desemparat com aquest.

He sortit palejant direcció sud seguint la línea de la costa. A l’avinguda d’Empuriabrava es sentien rebotir pel terra els ferros de les parades del mercat, els marxants no els podien aguantar a les mans, els hi cremaven!
He intentat palejar a trenc d’onada, encara que la mar de fons feia que aquest camí fos molt arriscat. En aquestes llargues platges de la badia la fondària varia de forma sobtada i l’onada que inicialment és imperceptible, es converteix en una paret vertical i amb barret blanc a punt de trencar. Cal estar molt i molt atent.

He arribat fins el Fluvià i desprès el fred m’ha fet replantejar la matinal. No podia seguir, les mans glaçades eren inoperants per treballar amb el fil i els esquers. Canvi de plans, torno cap al cotxe i encara estic a temps de trobar als companys de l’Escola d’en Mar a Portlligat i, així ha estat.

Allí he trobat l’escalfor que necessitava, la companyia d’un grup infalible, infatigable, bojament caòtic i que tenen una gran capacitat d’integració. Són com els habitants dels llocs inhòspits, difícils i de duresa extrema, on la naturalesa mana i imposa la llei. Llocs on l’adaptació al medi passa per reconèixer la petitesa pròpia. La gent que habita en aquests llocs purs i verges, tenen com a bandera la qualitat humana, la facilitat a fer-te sentir part del grup. Això ho basen amb la seva senzillesa externa, que amaga la riquesa interna, la de l’esperit i del intel•lecte. No són res més que el reflex de l’entorn on es fan, d’allí on s’estan modelant.
A cop de pala, cada sortida, cada setmana, cada estació, tots els anys, palejant en aquesta catedral del vent, la roca i l’aigua, sense que se’n adonin estan generant un grup únic i molt especial. Bells, rics i peculiars com el cap de Creus

Quan he arribat, ja de tornada a Portlligat, he pensat que era una bona manera de tancar la temporada 2010 al Cap de Creus. Havent-ho fet amb ells, havent passat per tots aquests llocs tan mítics, La Punta del Cap, Sa Coua de S’Infern, Es Camallerís, S’Encalladora, Pas Petit de Sa Devesa, cal Bona....

dijous, 16 de desembre de 2010

Recorda!

Us adjuntem dues invitacions per aquells que esteu interessats en les noves publicacions sobre el Cap de Creus.
Penseu que poden ser un bon regal pel Nadal!
Aquests dies he tingut el privilegi de poder llegir l’excel•lent treball publicat pels companys del projecte Ninam. Us aconsello que el compreu, no espereu a fer-ho per Sant Jordi que s’haurà exhaurit.
Tot i ser un treball fet amb rigor científic, no deixa de ser un llibre de divulgació i molt amè. Ens apropa al mon de les balenes i els dofins. Coneixereu el seu origen, anatomia, costums i sabrem el com, el quan i a on podem anar per observar-los, per desprès identificar-los correctament amb l’ajut d’aquest llibre.
Amb la seva lectura serem una mica més “savis” i amb aquest coneixement ens estimarem una mica més el Cap de Creus i segur que li trobarem més vàlua.
El llibre tan sols es pot comprar en aquestes presentacions que s’aniran fent.
Diumenge a les dotze a la Ciutadella de Roses i el dia 20 a Bcn a la Pedrera.
A Roses també es farà la presentació de l’anuari dels ocells albirats al Cap de Creus. Base de dades necessària per qualsevol ornitòleg que visiti aquest punt geogràfic de primera categoria ornitològica.

dimecres, 15 de desembre de 2010

Una altra excepcionalitat.

Imatge de l'Àlex Ollé
Si ahir comentàvem l’albirament d’un peix lessepsià, avui ho farem d’un ocell marí que és una rara avis, el mascarell de pota vermella (Sula sula). Aquesta espècie, típica del carib (a les amèriques l'anomenen "picudo"), ha arribat i s’ha vist per primer cop a Europa aquest any. Al mes d’agost es va veure a Màlaga (primera cita) i del 3 al 9 de desembre s’ha vist a l’Estartit (segona cita). No se sap com ha arribat, si portat per una tempesta atlàntica o ha viatjat en un vaixell transatlàntic com a polissó, però el que sí sabem, es que ha estat una notícia que ha revolucionat als ornitòlegs.
Aquestes cites cada cop són més freqüents i perquè passa això? Possiblement que les causes són diverses. Cada cop hi ha més gent ben formada que observa la fauna amb mètode i rigor científic. Les observacions són públiques i fins i tot la premsa en fa difusió immediata. Possiblement hi hagi alguns albiraments que senzillament ara són controlats i abans podien passar per alt. Però també hem de tenir en compte que l’home amb la seva frenètica activitat, entre les que podem destacar l’anomenada “globalització”, facilita i accelera processos de dispersió de moltes espècies vegetals i animals amb unes conseqüències moltes vegades negatives. Pensem en el musclo zebra, el cargol poma o el mosquit tigre que tenen un impacte econòmic i sanitari molt important . L’home també es responsable del canvi climàtic, conseqüència del qual moltes espècies poden variar les seves àrees de distribució geogràfica i, així podríem anar desgranant tot un seguit de causes i raons del perquè passen aquestes coses.
Pel que fa al mascarell de pota vermella, cal dir que se n’ha muntat una de grossa mai vista. Els responsables n’han estat els nostres companys de FRONTERA que han confirmat l’albirament i ho han difós. Ornitòlegs de tota Europa, Espanya i Catalunya han viatjat per terra i aire fins l’Estartit, en un peregrinatge foll per veure aquest pobre rodamón plomat.
Es tractava d’un exemplar juvenil que estava mudant la ploma, signe de que gaudia d’una bona salut. La vida que feia era molt tranquil•la, anava a menjar a les Medes i després descansava a la barana d’un iot del club nàutic de l’Estartit, on passava hores arreglant-se el vital plomatge.
Ara ja no es veu, ha marxat, no sabem si ha estat pel fet de sentir-se massa observat o perquè ha sentit arribar el tramuntanal. Diumenge l’espigó dels port de l’Estartit, estava ple d’ornitòlegs anglesos que a l’alba encara tenien esperances de veure’l, però ja no ha tornat. En aquests moments centenars d’ornitòlegs estan a l’aguait, pendents de que aparegui en algun altre port i, així tenir el privilegi de poder observar en viu i en directe aquest rar turista d’hivern. Déu n’hi do!

dimarts, 14 de desembre de 2010

El peix "trompeter".

El passat divendres el diari de Girona publicava la noticia de la pesca d’un estrany peix a Lloret de Mar. Es tracta del peix trompeter, una espècie lessepsiana que està envaint tota la Mediterrània. Es denominen lessepsianes a les espècies que traspassen les encluses del canal de Sues i en honor al enginyer francès que el va dissenyar.
A casa nostra havia estat descobert per primer cop l’any 2007 pels companys submarinistes del grup MARENOSTRUM i, la seva presència s’ha anat comprovant d’aleshores ençà en diferents punts de la costa occidental mediterrànea.
El primer cop que va ser vista va ser l’any 2000 a la costa oriental, exactament a Israel, posteriorment va ser albirada a la mediterrània central l’any 2004 a l’estret de Sicília.
Amb 7 anys s’ha escampat d’un extrem a l’altre del nostre mar.
Senzillament  espectacular!

diumenge, 12 de desembre de 2010

Marató TV3.

Amb una espectacular sortida de sol començava el dia d’avui a l’Estartit. Els nedadors a mar obert estaven descansant, però més d’un havia de tenir el cuquet remenant per la panxa, ja que avui es feia una prova en calendari extrem. Estem en ple mes de desembre i la temperatura de l’aigua de 15º C poc que convida al bany. Però avui hi ha una cursa no competitiva i aquesta penya es llençarà a l’aigua per anar a les Medes i tornar. Per poder fer-ho han pagat una inscripció que serveix per la recaptació de fons per la Marató de TV3 i això sí que té mèrit. N’hi ha que fins a l’estiu ens dutxem amb aigua calenta i aquests no tenen cap problema en fer-ho en ple mes de desembre i pagant. Quan en Lluís Saura ens va trucar per demanar la col•laboració, no vàrem dubtar ni un instant que allí hi seriem i, així ho hem fet més d’una vintena de pagaies.
La tramuntana hi ha col•laborat i ho ha fet excusant la seva presència. El dia ha estat radiant i al migdia la temperatura ambiental a la platja petita de l’Estartit tenia uns graus per sobre de la mitjana gràcies a l’escalfor humana de tots els participants. No podem dir res més que felicitar-nos tots per l’èxit assolit en aquesta prova.
Demà tindrem l’àlbum de les fotos!!!

dissabte, 11 de desembre de 2010

La natura posa les coses al seu lloc.

El llevant del 10 d’octubre va malmetre una obra de “l’enginyeria portuària” d’aquest estimat país. A Llançà, anys enrere, un emprenedor va tenir la gran pensada de fer una mena de microport esportiu anomenat “Marina Sant Carles”, ubicant la seva bocana orientada a llevant.
Finalment i després d’un temps que l’aigua l’hagi anat buidant per dins, la llevantada d’aquest mes d’octubre ens ha ensenyat les vergonyes d’aquesta obra.
La marina de Sant Carles és mereixedora d’un premi a la incapacitat mental de l'enginyer que va signar el projecte i el seu promotor. Ara, la seva obra resta a mercès de que mica en mica el mar se la vagi engolint i, mentre això passa, esperem que ningú prengui mal caient dins de la cavorca que ha quedat a cel obert.

divendres, 10 de desembre de 2010

Ja en som 100!

Ja hem arribat a la xifra màgica dels 100 inscrits. Un gran moviment de nedadors units per una causa, la lluita per la millora en la recerca i les condicions de vida dels malats medul·lars i cerebrals. Però, encara volem ser-ne més, us esprem diumenge 12 de desembre a L'Estarttit a la I Travessia Nedant de La Marató de TV3.

dijous, 9 de desembre de 2010

No es pot badar.

Dimarts vaig sortir a fer un vol, anava sol, la temperatura era suau i hi havia una mar de fons que et gronxava d’una forma soporífera , als cinc minuts de tirar la canya havia tocat un magnífic exemplar de sard, el més gran que mai havia pescat. La jornada no podia començar millor, peroooò, passada una estona llarga decideixo canviar l’artificial de la canya. Com estic mig adormit, al fer venir el fil amb el rapala, ho faig amb tanta mala fortuna que s’enganxa a la xarxa portaobjectes del caiac, com que m’ha quedat lluny, no el puc desenganxar i hauré de desembarcar en alguna cala propera.
Quina pèrdua de temps més preciós! La primera hora és el moment més idoni per la pesca...
Quan m’he aproximat a la platja, la mar de fons de més d’un metre que hi ha, em fa pensar per un moment que puc tenir un desembarcament complicat, però estic totalment relaxat i faig l’aproximació sense capficar-me gaire. Quin greu error que he comés! L’excés de confiança i no haver triat bé el lloc, m’ha fet anar a l’aigua. Quan ja era a la sorra i al treure les cames del caiac, una onada m’ha desestabilitzat, el peu se m’ha enredat amb el fil de pescar i quan m’he adonat, una segona onada m’ha trabucat el caiac. Ha entrat aigua, he perdut el magnífic exemplar de sard..., millor per ell i, les següents onades per poc que fan acabar el desembarcament en un desastre total. La platja de cala Murtra era deserta i el meu ego ha quedat indemne de tan ridícul desembarcament.
La jornada ha continuat sense més coses que destacar. Avui espero que hagi aprés el que he sentit fins la sacietat dels més experimentats companys, a mar mai pots abaixar la guàrdia. Soc l’únic responsable de l’estat catatònic en que quedo submergit degut a la relaxació que produeix la navegació amb mar de fons. Si t’entregues plenament per fruir-ne pots acabar moll i constipat. Ja ho sabeu!
Al vespre he rebut una trucada de l’amic Pi, té mono de sortir però, jo estic ple de dubtes de fer-ho. Tenim una previsió de forts vents de Garbí ( SO) i no m’agrada anar a patir, la zona de la badia pot tenir un mar massa mogut i, del costat nord del CdC es produiran uns perillosos venturis que et poden fer anar a l’aigua. Tot i la previsió dolenta, ens trobem a la platja de Llançà per fer la sortida. Un potent vent bufa direcció mar endins, al sortir de casa hi havia 20-25 nusos al C.N. de Llançà. Decidim anar direcció Port de la Selva, al girar l’espigó i estar a l’alçada del Castellar vèiem com al fons, a la badia de Port de la Selva, el vent aixeca uns remolins d’aigua impressionants, el vent acanalat per les valls arriba a una velocitat molt alta en topar l’aigua. Nosaltres haurem de prestar atenció per no ser sorpresos. Passada la platja de les carboneres, m’obro per evitar els esculls i al quedar desprotegit, la força del vent em fa palejar amb molta fermesa i segueixo direcció la Farella. La ratxa de vent és llarga i forta. No sé si anirem molt lluny. Just a l’ entrar al Cau del Llop una potent ratxa ens agafa de costat i desestabilitza els caiac d’una forma patent. S’ha acabat! girem cua i tornem. El dia no està per al nostre nivell de paleig.
Sortosament i de forma sobtada el vent comença a mancar i ens permet allargar la matinal. Ara el que fem és anar direcció nord, cap a Garbet. Allí esmorzarem i a migdia amb un vent de cara més constant i d’una força 4-5 hem tornat tranquil•lament i amb molta seguretat. El Garbí és un vent ratxejat amb unes pujades de força difícils de preveure. Aquest matí no hi havia ningú navegant, ni caiacs ni barques, els mariners tenen seny. Bé, els companys de l’Escola d’en Mar sí que han sortit i, segons expliquen al seu blog han tingut un naufragi degut al vent, tot i ser uns experimentats mariners!.

dimecres, 8 de desembre de 2010

25.000 visites!

Estimats seguidors, benvolguts tafaners i visitants esporàdics del blog HEM ARRIBAT A LES 25.000 VISITES... i això, què vol dir? Doncs no ho sabem ben bé. D’entrada intuïm que hi ha un bon grup de gent que assíduament entra al blog a mirar que hi ha. Si ho fa amb assiduïtat, està clar que hi troba coses interessants. Darrerament estem tenint més d’un centenar d’obertures diàries..., la meitat són meves ;-).
Ara seria un bon moment per saber la vostra opinió sobre aquest espai, a part de les coses bones, també d’alló que us agradaria que millorés. Hi ha hagut alguns companys que ens heu comentat que us agrada del blog. Hi ha unanimitat en dues coses, els excel•lents articles dels col•laboradors més habituals, com és el cas d’en Manel i en Martí, i també n’hi ha que us agraden les imatges que il•lustren els posts. Per cert, hem hagut de començar a esborrar imatges del articles publicats perquè creiem que ha arribat a la màxima capacitat que ens deixen penjar.
Aquests darrers dies hem introduït una secció nova anomenada “els blogs amics”, són els blogs d’altres companys que van publicant coses molt interessants i que ara ens hem vinculat. Podreu anar veient el que diuen d’una forma actualitzada per ordre cronològic de publicació i a la part alta sempre hi ha les publicacions de darrera hora.
Companys! no sabeu pas l’esforç que costa mantenir un espai com aquest, és dur i vol una gran dedicació, això tan sols val la pena fer-ho si sabem que vosaltres esteu a l’altre costat i ens satisfà molt que ens deixeu els vostres comentaris, d’altra manera perdia molt de sentit.
No ens queixem pas, ja que el dia que ens cansem senzillament deixarem de publicar i cap problema. Una cosa com aquesta és fa per gust no pas per obligació, però si que ens agradaria que fos una tribuna on tots els del nostre cercle hi puguem aportar coses com: les nostres experiències en les sortides que fem, els nostres coneixement tècnics, les descobertes geogràfiques o tecnològiques, les anècdotes del que ens passen, els nostres petits triomfs, les nostres frustracions, etc. Ja veieu que en cada sortida hi ha alguna cosa interessant que explicar, o no?, però tampoc passa res que no sigui així,
La vida val la pena viure-la si pots compartir-la. Aquest temps i espai que tenim en comú en la pràctica del caiac, seria molt poca cosa si no la compartíssim entre tots.
Sincerament, gràcies per estar aquí !
Perquè tot i que no us veiem la cara, ara amb les estadístiques que ens dóna el blogger, sabem en quina hora entreu, quins són els posts més llegits, quina cara feu al veure els peixets que pesquem ;-)), i moltes altres coses.
Si voleu donar-nos la vostra opinió no us talleu ni un pèl. Feu-ho en l’apartat de comentaris!

dimarts, 7 de desembre de 2010

Darreres noticies de la Travessa Estartir-Medes

Us mostrem a continuació les darreres informacions relacionades amb la celebració de la I Travessia Nedant de La Marató de TV3, L’Estartit – Illes Medes que celebrem el diumenge dia 12 de desembre, a les 11 del matí. Com alguns de vosaltres ja sabeu tenim 2 recorreguts possibles, un de 3.100 metres i un de 800 metres. Com sempre, la travessia és no competitiva i aquesta vegada és per recaptar fons per La Marató de TV3 o, en altres paraules, per recaptar fons pels malalts cerebrals i medul·lars.
1. Miquel Suñer, sense neoprè!!
Com sabeu en Miquel Suñer és l’impulsor d’aquesta travessia i coorganitzador. En Miquel, mostrant aquest impuls de superació que el caracteritza, es solidaritza amb els malalts cerebrals i medul·lars i nedarà sense neoprè la travessia llarga de 3.100 metres. Tot un exemple!! Moltes gràcies Miquel!!
2. Casquet Zero i casquet per a tots!!
Per deferència del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter i del nostre sponsor Disseny Sport cada nedador rebrà un casquet commemoratiu de La Marató de TV3. A més, totes aquelles persones o entitats que col·laborin amb el projecte a través del “Casquet Zero” també rebran l’esmentat casquet. Aprofitem per donar ja les gràcies a tots els que esteu fent aportacions desinteressades a través d’aquesta via solidària, el “Casquet Zero”.
3. Dinar de Cloenda
Com sempre, al finalitzar la prova podrem petar la xerrada i compartir sensacions al Dinar de Cloenda al Restaurant Robert, de l’Estartit, a tan sols 3 minuts caminant de la zona d’arribada. Heu de fer la reserva enviant un email a nedaelmon@gmail.com indicant el número d’adults i el número de nens que sereu. Els preus son de 7€ per nen i 15€ per adult. El menú serà un pica pica de amanides, entremesos i pà amb tomaquet de primer i paella, fideuà o graellada de carn a escollir de segon.
més inormació...
Qui pugui venir que ens ho deixi dit en l'apartat de comentaris.

dilluns, 6 de desembre de 2010

Fenòmens paranormals amb gent fenomenal

Aquest dissabte ens hem trobat amb un grup d’entusiastes ornitòlegs per conèixer els conceptes bàsics per la conducció d’un caiac. El matí era gèlid però aquest no va ser motiu perquè l’ambient fos d’allò més càlid.
Al port nàutic de Sant Pere Pescador hi havia lo bo i millor del món de l’ornitologia de l’Empordà i segurament de Catalunya. Ells han respost a la crida per realitzar un assaig que mai s’ha fet, ajuntar dos col•lectius tan diferents com són els dels practicants del caiac i els ornitòlegs, per poder millorar el cens d’aus marines d’un espai tan extens com és la Badia de Roses.
Ara ja tenim clar que el projecte el farem realitat, tan sols el mal temps ens podrà fer la guitza. No sabem si serem prous per cobrir tota la superfície de la badia, molts de nosaltres hem donat un “sí” condicionat, tampoc sabem si el mestissatge entre els dos col•lectius serà ple, però, de segur que estem iniciant un procés d’enriquiment mutu en que trobarem multitud d’afinitats comunes.
La capacitació es va fer sota el mestratge d’en Pau Calero. L’activitat va consistir en una introducció dels conceptes bàsics de paleig feta a terra i, posteriorment varem passar a la part pràctica fent una navegació direcció la gola del Fluvià, tot passant per l’Illa de Caramany que és reserva integral del PNAE i, un cop a la gola vam sortir a mar obert per costejar i veure algunes de les espècies d’ocells que aquests dies tenim a la badia (calàbries, baldrigues, ànecs blancs, etc.)
La sortida va comptar amb la presència d’en Jaume Sañé, realitzador de televisió que estava gravant un reportatge sobre les activitats humanes que hi ha al voltant dels parcs naturals de Catalunya. Ens vàrem veure “obligats” a fer de figurants, com si fóssim els visitants que fan la descoberta d’aquest entorn amb caiac. Això ho expliquem per una anècdota que ens va passar i, que em fa pensar amb alguns fenòmens paranormals que han succeït aquesta setmana amb els caiaquistes de la comarca. Per exemple, aquest dimecres passat els companys de l’Escola d’en Mar, es van trobar amb Jesucrist a la platja de Cadaquès, tal i com ho expliquen en el seu blog. Doncs bé, nosaltres varem ser testimonis d’una dot visionària que té el nostre company Pau C., sabíem que és un dels ornitòlegs amb més projecció de futur de la nostra comarca, però desconeixíem del que és capaç de preveure i, dic preveure, perquè ell hi veu sense mirar, de fet no hi veu amb els ulls, si no que ho fa amb la ment. Ens va indicar amb una precisió científica, el moment i el lloc on es trobava un àguila pescadora, un dels valors més alts (naturalísticament parlant) del curs baix del Fluvià i això, sense haver-la vist abans. Increïble! Quan fèiem una gravació per la TV simulant que el guia ens ensenyava aquesta espècie de rapinyaire tan rar, va assenyalar un punt de l’horitzó i quan tots hi vam mirar amb els prismàtics o el teleobjectius de les càmeres de fotografiar, l’animal en qüestió estava sospès en el aire amb una llissa a les seves urpes i, en el lloc exacte que ell ens indicà. És més, ell va ser l’únic que no va veure l’àliga. No em direu que això no és un fenomen paranormal!
Els pocs companys caiaquistes que vam venir a la reunió organitzativa, van tenir un premi especial, van ser obsequiats amb una classe magistral per part de la Gemma i l’Albert del Projecte Ninam, sobre els cetacis del Cap de Creus. Ells ens van fer la presentació del seu nou llibre amb una xerrada no programada i que ens va delectar i seduir encara més.
Properament donarem més informació sobre el cens.
Qui encara estigui interessat li podem passar la presentació que havia preparat la Teresa Montràs i l’Àlex Ollé sobre les diferents espècies que podrem veure el dia del cens. Doneu-nos el vostre correu i us l’enviarem.

diumenge, 5 de desembre de 2010

I travessa Illes Medes per la Marató de TV3.

El proper diumenge demanen la nostra col•laboració i aquesta vegada és per una causa doblement bona, es tracta d’acompanyar als nedadors en un acte per la Marató de TV3, la I Travessia Nedant de La Marató de TV3, L’Estartit - Illes Medes a les 11h del matí.

Has pensat mai com se sent un malalt medul•lar?.
Has pensat quines limitacions té un malalt cerebral?.
Aquestes dues preguntes i els dubtes sobre les respostes ens han fet moure com a persones, com a esportistes, com a gent que ens agraden els reptes i que tenim aquest esperit de superació.
Per això, nosaltres ens solidaritzem fent el que més ens agrada, nedar!. Però, aquesta vegada no serà per nosaltres, si no per ajudar a millorar la qualitat de vida d'aquestes persones i en la recerca de millores en la detecció, prevenció i superació d'aquestes malalties….Llegir més
Nosaltres hi anirem!

divendres, 3 de desembre de 2010

XVIII Festival de les aus.

Aquest cap de setmana es celebra el festival de les aus. Entre moltes de les activitats que es realitzaran hi ha el cens d’aus marines a la punta del Cap de Creus.

Tots els que vulgueu aprendre sobre quines espècies d’aus marines tenim a casa nostra, demà hi haurà un bon grup d’ornitòlegs equipats amb el millor material per poder observar ocells i amb una experiència més que provada.
No t’ho perdis!

dijous, 2 de desembre de 2010

Nouvingut al Cap de Creus.

Desprès de 6 anys i més de 23.000 milles de navegació pel Cap de Creus i el NW de la mediterrània, la Gemma i l’Albert del projecte NINAM han tingut una criatura de 176 pàgines i no sé quants grams de pes. La Gemma també hi ha posat les fotografies i en Toni Llobet els dibuixos (el millor il•lustrador de natura d’aquest país i part de l’estranger). El nom que li han posat a la criatura és: “Guia dels cetacis del Parc Natural del Cap de Creus: Manual d’albirament i bones pràctiques marineres per la protecció dels cetacis a Catalunya”, ( els pares no s'han quedat curts amb el nom ;-), de fet i com és costum a casa nostra, probablement el nom ha rebut la influència dels padrins que, en aquest cas han estat el Departament de Medi Ambient, el Parc Natural del Cap de Creus, la Diputació i també hi han col·laborat l'Ajuntament de Roses i el de Vilajuïga
Ells vindran dissabte a la reunió-capacitació per preparar el cens d’aus de la Badia de Roses que farem a Sant Pere Pescador (per cert, falta la confirmació de molts caiaquistes!!!) i ens el presentaran en “petit comitè” i també el podrem comprar.
Si no podeu venir el dissabte heu de saber que també es presentarà.:
El dia 12 de desembre a les 16 h. al Centre d’Acollida Turística de Vilajuïga.
El dia 19 de desembre a les 12 h. a la Ciutadella de Roses.

dimecres, 1 de desembre de 2010

Una eina de consulta

Us deixem aquest ENLLAÇ que pot ser del vostre interès.
Podreu veure el tràfic naval i aeri en temps real. Sabreu de cada vaixell les seves característiques, per on passa, qui és, d’on ve, a on va i que transporta.
També sabreu en temps real, les condicions de la mar.
Aquí tens un eina nova de consulta.
Disfruta-la.

dimarts, 30 de novembre de 2010

AVIS IMPORTANT!!!!

Per a tots els que de forma voluntària podeu participar en els CENS D’AUS MARINES DE LA BADIA DE ROSES.
Aquest dissabte ens trobarem a Sant Pere Pescador per fer l’explicació de la metodologia que aplicarem en el cens d’aus marines de la badia de Roses al mes de gener. Hi ha dues parts ben diferenciades.
Per als ornitòlegs.:
Hora de trobada: de 9h a 10:30 h.
Lloc: Port Nàutic de Sant Pere Pescador.
Motiu: Classe pràctica de paleig amb caiac.
Material necessari: Porteu roba i calçat de recanvi per si us mulleu
Instructor: Pau Calero.
Pels ornitòlegs i els caiaquistes.:
Hora de trobada: de 11 h. a 12:30 h.
Lloc: Centre Cívic de Sant Pere Pescador
Motiu.: Mètode de navegació i elaboració del cens.
Material necessari si en teniu: Gps (Garmin, o similar), navegador cotxe (Tomtom, o similar), Keymaze Quechua 500 (Decathlon), etc.
Ponents.: Àlex Ollé i Ernest Pous.
CONFIRMEU LA VOSTRA ASSISTÈNCIA ALS TEL: Àlex 687416723 o Eduard: 699991102.
Llistat de Participants.:
1. Àlex ollé
2. Albert Roca
3. Teresa Montràs
4. Dani Valverde
5. Marc Bertran
6. Miguel Àngel Fuentes
7. Gerard Dalmau
8. Pere Serrano
9. José Calderón
10. Rosa Sadornil
11. Marti i Carla
12. Manel Ortega
13. Artur
14. Albert Perealba
15. Consol Marco
16. Joan Pujol
17. Francis Planas
18. Anna Moreno
19. Marcel Gutinell
20. Pau Calero
21. Cèsar Renau
22. Eduard Marquès
23. Albert Selva de Mar
24. PER ANAR BÉ HAURIEM DE SER 30 PARTICIPANTS.

dilluns, 29 de novembre de 2010

Flashos.

Segons la informació que ens han enviat els companys d’ESPORT EMPORDÀ, un grup de nedadors han tingut els sants c… de posar-se a l’aigua i nedar 3.000 metres aquest dissabte amb la fred que feia. La ruta l’han fet per zona de Cervera aquest cap de setmana. Trobareu la informació al seu BLOG.

També vàrem rebre una trucada de NEDAELMON, dient-nos que es vol muntar una col•laboració amb la Marató de TV3 pel proper dia 12 de desembre
Es tracta de fer nedant la ruta Estartit-Medes.
Ens demanen que els caiaquistes fem l’acompanyament i vetllem per la seva seguretat.
Tots els solidàris aneu reservant aquest dia a la vostra agenda personal.
Més informació.

diumenge, 28 de novembre de 2010

Fent amics.

Al sortir de casa, un fred glacial empenyia les gotes que em perdigonejaven la cara i em feien reflexionar sobre el meu grau de sensatesa. Diverses circumstàncies havien fet de que em quedes sol per la sortida matinal. Em sabia greu, però en el fons he de reconèixer que m’agrada fer-ho..., de tant en tant.
De fet és quan em sento més unit a l’entorn, perquè puc concentrar-me sense gaires distorsions. Pots navegar amb els sentits ben desperts, registrant tots i cada un dels inputs que t’ofereix l’entorn del CdC. Aprenent per poder estimar i poder valorar el desconegut i l’intangible d’aquest espai.
La mar estava arrissada. El cel pesat i encapotat d’uns núvols mitgencs que semblava que s’havien de trencar. Els colors dominants eren els grisos i els blaus.

Entrava a l’aigua amb la intenció de pescar, però el dia convidava a jugar amb la càmera de fotografiar. Quin estrès que em provoca que se m’acumuli la feina de bon mati !
Vaig començar pescant perquè hi havia molt poca llum. La primera hora i mitja va ser frenètica, mai ho havia vist, els resultats també van ser espectaculars. No us avorriré amb cada una de les “tocades”, però una d’elles em va fer sortir el cor del pit. Els resultats els teniu aquí i, tot va ser fet abans de les nou del matí. Espectacular! Un “luju”!

Després vaig poder dedicar-me al que més m’agrada, palejar i fruir d’aquest entorn tan privilegiat que és el Cap de Creus. Ara està absolutament buit, si més no, a primera hora del matí, quan el fred retarda l’hora de la sortida de les barques de pesca esportiva i, no és fins al migdia que es comença a veure una mica de moviment.

Mentre fruïa d’aquesta costa regalada, vaig fer un nou amic. Davant meu i a vol baix, d’uns deu metres sobre la superfície de l’aigua, se m’aproximà un mascarell adult. A l’arribar a la meva vertical va fer un gir de 180º i va seguir davant meu. Semblava com si el pogués tocar amb la punta dels dits. Al cap de poc, es va llençar amb picat sobre l’aigua i es va quedar observant-me. No entenia que volia dir-me. Potser volia dir-me que deixés de pescar, que ell també és pescador i el podia deixar sense queviures. Potser esperava que grumegi amb sardina per facilitar-li la manduca matinal. Potser és un enviat d’aquest món únic i, que de mica en mica es va difuminant amb el perill de que acabi perdent-se. Després d’uns minuts de creuar-nos les mirades i els gests, una barca de palangre passa a pocs metres i el foragità mar endins. Em venien ganes de seguir-lo, però encara no he descobert el seu llenguatge. Quina llàstima!

El matí va discorre sota un cel canviant però sempre ennuvolat i amb uns penya-segats plens de vida.
Era un dia pels pescadors. Estaven els blauets, els xatracs bec-llarg, els mascarells, els corbs marins emplomallats, les gavines, els gavians, fins i tot hi havia els bernats pescaires i entre ells, m’hi sentia jo, un aprenent de pescador que creu que li comencen a sortir plomes sota les aixelles.

dimarts, 23 de novembre de 2010

Bons consells i molta sort.

La mar fumejava quan ens posàvem a l’aigua, a la platja dels Palangres de Roses. El mati era molt fred, però les ganes de fruir d’unes hores amb ella superava la sensació tèrmica.
En Lluís, l’Albert, en Manel i jo sortíem disposats a fer una activitat mixta: palejar i a la vegada intentar pescar alguna cosa. Tots quatre som uns passerells en el tema de la pesca, però ens retroalimentem i anem avançant en el coneixement d’aquest art.

Bé, jo jugo amb una mica d’avantatge, porto més mesos fent proves i anant anotant en el disc dur les observacions i resultats dels assajos, que després discutim i cadascú extreu les seves conclusions..., que mai són les mateixes, ja se sap, visca la diversitat!
Abans de sortir vaig consultar al meu mestre “jedi”, ell em va informar de quina era la situació respecte al bonítol, els quals han desaparegut de la zona. Això sí, em va animar a utilitzar tot el bagatge que estava adquirint durant aquests mesos d’aprenent. Dit i fet, el diumenge, de matinada, vaig fixar el meu pla de pesca. Era una estratègia que desobeïa al mestre, ja que volia iniciar la sortida i, així ho vaig fer, temptant la sort amb els bonítols. El resultat va ser el predit per ell, un zero absolut. Més tard vaig comprovar que les barques de pesca esportiva, que aquestes darreres setmanes es comptaven per desenes (50 exactament), aquest diumenge tan sols n’hi havia cinc.
Feta la prova de Sant Tomàs, tot seguit, vaig anar pel llobarro, aquesta és una peça molt cobejada pels pescadors per l’esquerp del seu comportament i difícil d’enganyar.

Però jo tenia un pressentiment de que era un bon dia, allò que ara es diu “tenia bones sensacions” i, fent honor a la veritat també havia escoltat i seguit les explicacions del mestre, que em feien pensar que les condicions del mar eren bones per tocar-ne algun. Aleshores, continuo amb l’estratègia prefixada i em dirigeixo ràpidament cap a la zona on crec que n’hi ha d’haver. A l’arribar, armo la canya amb l’artificial que se’ls hi fa irresistible als llobarros i començo a remar. Passats deu minuts sento el soroll de carraca del carret de pesca i veig la canya vinclada, primera picada del dia i premi! era un llobarret preciós que ens delectarà el dinar del diumenge. Quina sort que tenim els principiants! i quina sort tinc de poder-me assessorar amb el gran mestre.

Gràcies Martí Q.Q. pels teus assenyats consells. Te’n dec una altra!

dilluns, 22 de novembre de 2010

De cara al vent.

Dissabte al matí la inèrcia em va conduir fins la platja de Port de la Selva. Bé la inèrcia i perquè havia quedat amb el company Manel. Però era un d’aquells dies que t’aixeques molt mandrós i amb poques genes d'estar actiu.
La previsió del gurú era de vent de direcció S-SW i de força 5 amb pics de 6. Vàrem optar per la mar d’Amunt perquè el cap de Creus ens protegís del vent.  El lloc de sortida el vàrem canviar degut a l’arc que impedeix l’entrada de les caravanes a la platja de la Ribera i, com quan anem amb la furgoneta carregada aquesta és molt alta i no passa, vàrem optar per anar a l’extrem de la platja que toca al poble i, que en aquest temps té un aparcament absolutament buit. El que no sabíem és que en aquest tram de platja s’acumula un matalàs de posidònia d’uns 70 cm de gruix, que a l’hora d’entrar a l’aigua fa que et mullis totes les cames i amb l’aigua a 15ºC, no és la millor manera de començar la jornada de paleig.
Quan ens dirigíem cap a Port de la Selva, el fort vent es feia notar en l’arbrat i en arribar a la platja cada cop era més fort. Tinc molts dubtes d’entrar a l’aigua, però el company no s’arronsa. Doncs pit i coratge i cap a l’aigua. Tot i això, al moment d’embotir-nos dins del caiac, ja es veu que el mati pot ser emocionant per les dificultats que tenim per posar-nos dins i col•locar el “cubre” al seu lloc, sense que el vent ens reboteixi sobre el matalàs de posidònia.
Primer palegem direcció la benzinera, donant la proa al vent, tot va bé "bones sensacions". Al girar, no sense dificultats, el vent de popa ens porta amb un tres i no res fins al port. Allí veiem clar que no ens hem de fer els herois i decidim quedar-nos dins de la badia.
Triem fer uns recorreguts pel costat de ponent de la badia. Allí ens hem quedat tot el matí d'aquest dissabte gris, fent el curri i practicant la navegació amb vent. Aquest vent es va mantenir durant tot el matí era de direcció NW, una "tramuntana canigoninca". Freda, molt freda. A l’arribar a casa vaig entrar al web de l’estació meteorològica del Port de Port de la Selva i havíem gaudit d’un vent sostingut de 40-50 km/h amb puntes màximes de 85 km/h. Les zones més exposades era tot el tram de la platja de la Vall, allí el vent s’acanala i per l’efecte Venturi s’accelera. Hi va haver algunes ràfegues que pràcticament no et deixaven avançar. Va ser molt interessant poder palejar amb el vent i veure les reaccions del caiac i com podies anar compensant els seus efectes, les derives, la direcció, la intensitat i tot mentre anàvem pescant algun que altre peixet. Les complicacions venien amb la picada, l’extracció de l'ham s’havia de fer cercant algun raser i anant molt en compte.
Tots dos companys vàrem coincidir que donant la cara al vent és quan tenim major sensació de seguretat i control. Suposo que no descobrim res de nou, però és un plaer posar-ho en pràctica en dies com aquest dissabte, gris, mandrós, però que finalment ha estat profitós.

diumenge, 21 de novembre de 2010

Cens d'aus marines. 2n avís

Divendres vàrem fer una trobada per determinar la viabilitat del cens d’aus marines de la badia de Roses amb caiac. Amb la gent que fins ara s’ha apuntat ja es viable l’activitat. Tot i això caldrà fer una crida per mobilitzar més caiaquites. Per anar bé hauríem de ser uns 30 en total (10 ornitòlegs i 20 caiaquistes). Ens falten caiaquistes preparats per portar un grup amb un rumb exacte, ja sigui ajudats d’un gps o un navegador, ja sigui ajudat d’una brúixola o compàs o, ja sigui amb una referència visual.
A veure si més gent del club Pagaia i de l'Escola d'en Mar, palistes experts, s’animen i s’apunten a l’activitat. Us necessitem!

• L’activitat es farà un cap de setmana del mes de gener. Preferentment un dissabte.
• Primera condició i la més important, l’activitat es farà si el temps és òptim: visibilitat excel•lent, i el mar ha de ser una bassa d’oli. Confiem amb les minves de gener.
• D’aquí poc es farà una matinal de formació (mes de desembre).
• El recorregut serà lineal i travessarà tota la badia de Roses. Sortint de Roses i en direcció cap a l’Escala.
• La distància a fer és variable, però va des dels 8 Km fins als 15 km.
• Es faran 7-10 grups que tindran assignats un rumb per cada grup.
• Cada grup està composat per un mínim de tres persones.:
 Caiaquiste guia.: Té la funció de portar el grup pel rumb prefixat i que se li ha assignat. Ha de tenir domini en el funcionament de Gps i/o Navegador, brúixola i/o compàs, o tenir l’habilitat de seguir una referència visual traçant una línea recta perfecta.
Ornitòleg.: Ha de ser capaç d’identificar les espècies d’aus marines típiques de la mediterrània. Això si, ho podrà fer ajudat dels seus prismàtics.
“Secretari”.: La seva funció és la d’anar prenent nota de tots els albiraments d’aus, sobre el full de ruta assignat. Haurà de saber la posició on es troba el grup i anar equipat de rellotge (cronòmetre) i material per apuntar les dades del cens.
• El caiaquiste guia i el secretari hauran de tenir coneixements en rescats, i així poder assistir a l’ornitòleg en l’hipotètic cas que aquest acabes a l’aigua. Els ornitòlegs tenen tendència distreure’s mirant els ocellets i poden tenir un petit incident...
• Cadascú serà responsable d’ell mateix. No hi ha cap assegurança per cobrir aquesta activitat.
• Finalitzada l’activitat a l’Escala s’entregaran les dades i es farà una petita sessió d’estudi per veure els resultats.
• La jornada s’acabarà amb un dinar de germanor que anirà a càrrec de cada un dels participants (ca la Manela d’Espolla..., No?).
L’única dificultat pels més inexperts en caiac és la distància que s’haurà de recórrer, que pot arribar a ser de 15 km. Penseu que amb un ritme de paleig normal es fan 5 km l’hora, això vol dir que els que estaran més estona a l’aigua, hi romandran 4 hores, ja que conmptem les estones que es pararà per mirar i agafar notes dels avistaments. És per això que posarem en aquests grups a les persones amb una experiència provada i expertes en navegar a mar obert.
Properament i en dissabte es farà una jornada formativa. Aquesta jornada constarà de dues parts, una de teòrica i una de pràctica.:
• Presentació de l’activitat on es donaran tots els detalls de la mateixa.
• Ensenyament de com identificar les diferents espècies d’aus marines més comunes i que seran objecte de ser censades. Aquesta classe teòrica anirà a càrrec d’uns experts ornitòlegs pertanyents al grup FRONTERA.
• El caiaquiste i geògraf Ernest Pous, ens farà la capacitació en el maneig del Gps i Navegador.
• Un expert i reconegut caiaquiste farà la formació dels ornitòlegs en el maneig del caiac. Nocions bàsiques del paleig, navegació i rescats. La resta de caiaquistes participants podran donar-li suport.
Llistat actualitzat dels participants apuntats.:
Ornitòlegs confirmats (7):
Àlex Ollé, Albert Roca, Teresa Montràs, Dani Valverde, Marc Bertran, Miguel Ángel Fuentes, Gerard Dalmau.
Caiaquistes (9).:
José Calderón, Rosa Zhebi, Martí (Carla) Portell, Manel Ortega, Albert (Selva de Mar), Artur, Albert Perealba, Consol Marco, Joan Pujol, Francis Planas.
Caiaquistes amb possibilitat de substituir a ornitòlegs (3).:
Marcel Gutinell, Pau Calero, Eduard Marquès.
Podeu seguir apuntan-vos a l'apartat de comentaris.

Cimera per salvar les tonyines.

Petició de SIGNATURES per salvar les tonyines.

"Todos los responsables de garantizar la protección y sostenibilidad de las poblaciones de atún rojo están fracasando. La Comisión Internacional para la Conservación del Atún Atlántico (CICAA), el organismo regulador mundial que se reúne a partir de esta semana, ha hecho caso omiso a las recomendaciones de sus propios científicos para que se prohíba su pesca; el Comisario de Pesca de la Comisión Europea (CE), que inicialmente propuso medidas de emergencia, está siendo desautorizado por los Estados miembros. La propia CE ha venido subvencionando buques especialmente equipados para la sobrepesca, y los principales países que comercian el atún han superado las cuotas de la CICAA ilegalmente. De seguir así, esta enorme negligencia podría acabar con el atún rojo por completo.
Hoy en día, las ganancias que genera el atún son controladas por una reducida élite pesquera con una tecnología muy sofisticada, y que gestiona potentes buques de cerco y granjas de engorde de atún. Pero el resto de las comunidades cuyo medio de vida es la pesca están sufriendo pérdidas enormes. Es más, este saqueo nos afecta a todos: como el atún rojo se encuentra en la parte superior de la cadena alimentaria, su extinción por motivos comerciales podría desencadenar un efecto dominó con consecuencias nefastas. En pocas palabras: sin grandes peces depredadores, los peces medianos se comerán a todos los peces pequeños y no quedará nadie para comerse a los microorganismos. En unas pocas décadas, esto podría llevar a la defunción de nuestros océanos, que acabarían habitados principalmente por medusas y fango.
Irónicamente, Japón podría acabar siendo el gobierno más activo en busca de fuertes medidas durante la reunión de la CICAA. La Agencia Japonesa de Pesca asegura que los consumidores japoneses "tal vez deban olvidarse del atún rojo por el momento", mientras que la Corporación Mitsubishi, uno de los compradores más importantes del mundo, ha anunciado su compromiso de proteger stocks de atún rojo, apoyar los santuarios de desove y reducir las compras para permitir la recuperación de poblaciones amenazadas.
Pero no podemos dejar esta tarea a los políticos y a los operarios del mercado del atún. Es hora de mostrar nuestra indignación ante este descarado incumplimiento de las normas internacionales, y alzar nuestras voces demandando que la CICAA adopte medidas urgentes para reducir a la mitad los cupos de captura (como mínimo), asegurar un cumplimiento de las normas eficaz y transparente, castigar a los países transgresores y crear una reserva para proteger las áreas de desove. Firma la petición y envía este correo a todos tus conocidos":  SIGNATURES

dissabte, 20 de novembre de 2010

Massacre a Dinamarca

Com mana la tradició danesa, a les illes Feroe cada any els nois fant la celebració de la majoria d'edat amb una massacre de dofins Cap d'Olla. Un altra savatjada tradicional com les curses de braus, l'ablació del clítoris o, el bou embolat. Visca les tradicions!!!..., que ens recorden que els humans som capaços de fer el que cap animal mai ha fet. Tanmateix denominem a un fet com aquest "una animalada" i ens quedem, tan amples.


dijous, 18 de novembre de 2010

Cetaci-espectacle


Finalment i desprès d'una llarga espera en Manel ens regala aquest magnífic escrit, que confirma alló de "lo bo es fa esperar".:

Aquests dies, en els que caiaquistes sense fronteres hem picat de morros contra l’horitzó a la recerca de miratges amb forma de cetaci, un gratificant no res, segons escriu en Mutur a http://escolamarcadaques.blogspot.com, s’escau rellegir aquell entretingut llibret, “Balenes i dofins a la Costa Brava”, escrit per en Josep Mª Dacosta i en Pere Pagès i publicat per Edicions El Brau l’any 1993. Tot esser viu es una meravella, però una mosca no provoca la mateixa admiració que una balena. La excepcionalitat del cetaci explica la fascinació que en fa sentir, i que el converteix en un animal quasi mític. Les seves abusives proporcions havien de provocar forçosament el respecte entre els homes de mar, que pescaven des de fràgils embarcacions, i l’astorament entre els vilatans de la costa quan, mortal al cap i la fi, el monstre acabava els seus dies varat en uns esculls. No es estrany que un rorqual de 14 metres que va embarrancar l’octubre de 1921 a l’illa Encalladora fos remolcat per pescadors a cop de rem fins a Llançà, amb la finalitat de ser exposat sota una carpa per satisfer la curiositat dels vilatans, que pagaren religiosament la entrada per veure el fenomen. I es que veure de prop el monstre que protagonitzava tants relats mariners pagava la pena. Espectacularitat i espectacle. L’any 1955, el senyor Mateu, per tal d’impressionar els seus amics, va fer arrossegar una balena morta des de Cap de Creus fins el seu embarcador particular de Garbet, a on li posaren uns taulons a la boca perquè restes oberta i la mainada pogués saltar sobre la llengua que, segons deien, era tova com un matalàs. Un cop satisfet el seu desig patrici, i davant la ferum insuportable de l’animal en descomposició, el va fer tornar a alta mar per on va surar dies i dies, ara cap a Llançà, ara cap a Port de la Selva, fins que un temporal el va estavellar contra el rocam. Els ossos, un cop repelats pel mar, eren un preuat trofeu pels mariners, un record del seu contacte amb el monstre, el fenomen, el molà. A Cadaquès era costum guardar les vertebres com a tamborets per seure davant del foc, i algunes esglésies lluïen costelles de balena a les seves façanes, com a exvots donats per mariners que se’n havien sortit de situacions difícils. Fins i tot a Vilajuïga es coneix algun veí que guarda un os de rorqual com a testimoni d’un dia molt assenyalat a la seva vida, com una bandereta en un mapa, quan va poder sentir a tocar la grandiositat de la bestia.
Si volem mes espectacle, hi ha anècdotes varies, com la de l’anomenada “Moby Dick – La Ballena Gigante”, un realment enorme rorqual de 20 metres, capturat a l’estret de Gibraltar i que després d’un procés de conservació, va ser exhibit per tota Espanya, França i Itàlia, arrossegat per un camió de 18 rodes. A Figueres es va poder admirar a la Plaça de l’Escorxador el dijous 16 de desembre de 1951. La escena, en un dijous de mercat, amb els pagesos arremolinats al voltant del prodigi, hauria de ser impagable.
Mes al•lucinant encara devia de ser la imatge d’una balena de 16 metres, embarrancada fa 200 anys a la Platja Gran de El Port de la Selva, que desprenia una fortor insuportable, i davant la impossibilitat d’arrossegar-la mar endins, en va decidir de cremar-la. Quina visió nocturna ¡¡¡. La badia il•luminada pel cetaci cremant dins l’aigua, i el poble embadalit, hipnotitzat per l’escena, i per la fumera fosca de greix cremat barrejada amb la pudor de la descomposició.
Es un llibret curt, divertit, segurament ja impossible de trobar a les llibreries, però disponible a la Biblioteca de Figueres. Recull anècdotes i testimonis, tampoc masses ja que, recordem-ho, el contacte humà amb la balena es excepcional, que faran que nosaltres, caiaquistes fascinats pel mite, no ens sentim com uns pirats, sinó simplement com a dipositaris d’una ancestral sensibilitat davant el prodigi.

dimecres, 17 de novembre de 2010

Darrera matinal tècnica del 2010.

El tema de la instrucció era la navegació. Inicialment m’havia prefixat la idea d’anar-hi amb la llibreta, el llapis, el transportador d’angles, etc. etc., però un cop vaig rellegir la convocatòria no hi deia res d’això i he agafat el caiac i cap a Llançà.
Les previsions meteorològiques eren de vent de S-SE força 5, vent que podia fer pensar en una maregassa forta, però sortosament, Llançà queda a reparo d’aquest vent, protegit pel Cap de Creus. De fet les barques que varen sortir a passeig des de Roses, pel costat sud, a mig mati varen tornar a port.
El mati es va presentar amb una temperatura molt agradable, fins i tot el pantaló curt era millor vestimenta que el mono sec Kokatak amb el que podies quedar rebullit.
En Francesc N. va ser l’instructor de l’activitat, es varen fer tres grups i per cada grup vàrem tenir un monitor, tot un luxe! El meu era integrat per en Jóse C. (el presi del club) que actuava com a monitor i els alumnes erem el José Luis, l’Artur i jo.

A cada un d’ells se li va entregar un exercici que havia d´ estudiar-lo i posteriorment executar-lo. L’exercici era senzill, el nostre constava de diferents ordres que havies d’interpretar:
1- A partir d’unes coordenades (graus, minuts i segons) marcades intencionadament per l’instructor, calia trobar un punt de la costa en una carta nàutica. En el nostre cas l’estimat Sr. Francesc N. ens va enviar a la Punta de Gat i Llepis, situada a l’entrada sud de la Badia de Portbou, una mica més i ens envia fora del mapa...., al Rosselló.
2- Un cop ubicats en aquest punt calia seguir un rumb durant mitja hora. En el nostre cas havíem de seguir el rumb 160º. En cas de que no tinguéssim rellotge, hi havia la possibilitat de fer la conversió de palades a temps i posteriorment a distància (30 palades = 1 minut = 90 metres).
3- Un cop situats en aquest punt del mar calia buscar dos referències o accidents geogràfics i dirigir-se al punt de trobada que era la platja de Garbet.
La primera part de l’exercici va ser molt senzilla, ja que un cop trobat el punt a la carta nàutica jugàvem amb l’avantatge de que coneixem aquesta costa i com arribar-hi pel camí més ràpid. Mentre ens posàvem a l’aigua vàrem començar a notar el garbí i aquest ens empenyeria durant la nostra singladura en direcció nord. Ens varem tornar per guiar el grup una estona cada un dels integrats, tal i com fan els ciclistes. El primer tram va ser d’escalfament, tot i que l’Artur va imprimir un ritme força fort, per mantenir la línea recta, vaig ajudar-me de l’orça i em va sembla que funcionava força bé. El segon tram havia de comandar-lo jo i era el més llarg, com que teníem l’ordre d’anar més ràpid, vaig incrementar la freqüència de paleig i per no cansar-me, no enfonsava tant la fulla de la pala. Cal dir que anava amb el Cetus i amb aquesta tècnica arriba a agafar una velocitat força alta. Finalment el tercer tram va ser fet retallant la línea de costa per sentir l’onatge trencant amb els esculls del Claper.

Arribats a la Punta de Gat-i-Llepis vàrem enfilar els rumb 160º, és un rumb SE, just de cara al vent i cada cop estava entrant amb més força. En Jose el nostre monitor se li dibuixava un somriure maliciós en veure aquesta brisa que anava sent més intensa, veia amb ell l’aliat en convertir aquesta matinal en una oportunitat de fer multitud d’exercicis que en mar planera tenen poc sentit i que fets amb marejol evolucionant a maregassa es fan molt interessants. Per moments la intensitat pujava, poc després baixava, era una mica irregular i tots sabem que aquest mar nostre en qüestió de pocs minuts pot fer canvis sorprenents.
Un cop situats mar enfora i més o menys davant de Garvet, vàrem buscar les referències geogràfiques i varem dirigir-nos cap a la platja. Durant aquest recorregut i amb el vent lateral es produïa una deriva força notable, això ens va obligar a fer diverses correccions de rumb, d’altra manera haguéssim acabat estavellats en el penya-segat de l’illa gran.

Evolució de l'onada significant durant el diumenge a la badia de Roses.
Aquest exercici pràctic d’orientació ha estat força interessant, més que res, és que hem tingut l’oportunitat de navegar sota un itinerari prefixat, cosa que mai havia fet. Quan surto normalment tinc prefixat on vull anar, però per anar-hi passo per allà on em ve de gust. També s’han hagut d’introduir alguns càlculs i observacions visuals, els quals el vent ens ha tergiversat i amb la seva força ens ha recordat que al cap i la fi són els elements naturals els qui governen aquestes aigües.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Birdwatching amb caiac


Necessitem de la vostra col•laboració!!!

Estem treballant per veure si hi ha la possibilitat de fer una activitat conjunta entre caiaquistes i ornitòlegs.
Es tracta de participar en un cens d’aus marines a la Badia de Roses. Aquests censos es duen a terme anualment i es fan en el període hivernal, moment de màxima afluència d’aquests turistes alats que busquen en les aigües de la badia de Roses la tranquil•litat i els bons aliments que no tenen en aigües situades molt més al nord. Llocs que estan escombrats per les grans depressions atmosfèriques. Aquests censos normalment es fan des de terra i ara es tractaria de veure si fent els cens des de mar podem millorar-ne els resultats.
El mètode de treball s’està madurant, però segurament que es tractarà de fer tot un seguit d’equips mixtes, ornitòleg-caiaquiste, els quals sortiran des de diferents punts de la badia de Roses i tindran assignat un recorregut a fer. La seva tasca serà anar identificant i comptant les diferents espècies d’aus marines.
Amb anterioritat farem una petita formació. Als caiaquistes se’ls formarà en la identificació d’aus marines i els ornitòlegs rebran una formació mínima sobre el maneig del caiac.
Necessitem gent oberta, amb ganes d’aprendre i motivades per passar mitja jornada de navegació plàcida per les aigües de la Badia de Roses.

AQUESTA CRIDA ES PER AVALUAR LA VIABILITAT DEL PROJECTE.
TOTS ELS QUE ESTIGUEU INTERESSATS EN PARTICIPAR-HI DEIXEU LES VOSTRES COORDENADES (adreça) AL CORREU-E D’AQUEST BLOG.
L’ACTIVITAT ES FARÀ DURANT UN CAP DE SETMANA D’AQUEST HIVERN AMB CONDICIONS DE METEO ÓPTIMES.
SI US PLAU FEU LA PRE-INSCRIPCIÓ DURANT AQUESTA SETMANA.

diumenge, 14 de novembre de 2010

Un dia meravellosament ensopit.

El cap de setmana ha estat hiperactiu, hem començat amb una sortida amb el amics el dissabte al mati, a la tarda hi hagut reunió per preparar el Simposi 2010 que ja avança a tot drap i, al diumenge matinal tècnica del Club Pagaia. Comencem amb la sortida...
...Aquest dissabte el “parte” de la meteo donava un dia “ensopit”, diré un dia meravellosament ensopit. Havíem previst una sortida per la mar d’Amunt, que ja feia massa temps que no hi navegàvem, les circumstancies ens havien allunyat d’aquesta costa. La sortida la fem un “petit comitè” que ens estem aficionant a la pesca esportiva, l’Albert, en Manel i jo. Hem tingut un company de darrera hora, en Miquel de Castelló d’Empúries, els interessos d’en Miquel eren diferents, ell esta provant el seu nou caiac, podríem dir que és pilot de proves i, com a tal, va ràpid, molt ràpid. Un cop hem sortit de Port de la Selva ha començat a palejar i ja no l’hem vist fins l’hora d’esmorzar, el propulsor d’aquest nou caiac és molt potent.
Nosaltres teníem un objectiu força definit, volíem tractar de pescar algun bonítol, per fer-ho volíem temptar la sort per les aigües del golfet, teníem un engany que hem de seguir provant i perfeccionant, perquè no ha funcionat. Després d’arrossegar-lo durant algunes milles no hem obtingut cap resultat, bé hem estat a punt de perdre’l clavat en un escull.

Mentre anàvem retallant aquesta bella costa també hem temptat als peixos de superfície amb diferents artificials, els resultats han estat força reeixits i els podeu veure en la foto que adjuntem. A manca de bonítols, les oblades són en recurs que un cop a casa poden fer-te ben feliç, a la planxa i amb paciència per anar traient les espines, resulta que tenen una carn molt gustosa. També són un bon component per obtenir un brou potent.

Un altre regal que hem tingut és el pas d’un esparver en vol rasant per sobre de la vegetació arbustiva de cala Portaló, aquesta espècie és un rapinyaire típic de zones arbrades i depredador d’ocells boscatans. Té poca envergadura alar i una cua llarga, aquestes característiques morfològiques li permeten volar entre la vegetació i maniobrar amb molta agilitat.
A la tornada, després d’un fugaç i efectiu esmorzar, en Miquel s’ha enfilat a seu flamant caiac i ja no l’hem vist més, i es que això de la pesca és una activitat renyida amb la velocitat o la pressa.
Finalment dir que hem estat palejant des de les set fins les dues, un bon grapat d’hores i una bona distància recorreguda, avui uns 30 quilòmetres, això sí , si t’agrada el paleig les hores passen volant.

dissabte, 13 de novembre de 2010

Ressó a la premsa escrita

Algunes de les notícies que anem publicant al blog de vegades acaven sent publicades als diaris de Girona. Si fa uns mesos la premsa escrita es feia ressò de la història d'en Loulou, ara ha estat l'article de l'efecte batedora el que s'ha publicat al PUNT DIARI.

divendres, 12 de novembre de 2010

Albirament de balenes amb gep

Informació publicada per l'associació submon.:

"La Xarxa de Col•laboradors de SUBMON és una iniciativa que s’emmarca dins un projecte de custòdia marina, que es realitza conjuntament amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya per tal de promoure “Accions de participació social per a la promoció i protecció de l’ àrea marina Canons del Maresme”. L’objectiu principal d’aquesta xarxa és comptar amb la col•laboració de particulars, associacions o organitzacions, usuaris del mar, de forma que es pugui tenir accés a una informació a la que d’altra banda no seria possible accedir-hi.
El dissabte dia 11 de setembre, membres de la Xarxa de Col•laboradors de Custòdia Marina de SUBMON van informar de l’albirament d’una balena amb gep (Megaptera novaeangliae) davant de la població tarragonina de Torredembarra.
Un nou albirament d’una espècie poc comuna a les nostres aigües ha estat identificada per l’entitat SUBMON com un individu de balena amb gep, de la qual se n’han fet en els últims 200 anys, poc més de 15 albiraments al Mediterrani.
Les balenes amb gep estan distribuïdes pràcticament a tots els oceans (Pacífic, l’Atlàntic i Índic) i realitzen migracions de baixes a altes latituds per tal d’alimentar-se o reproduir-se. Al Mediterrani els albiraments són ocasionals, però aquest és el segon albirament registrat durant aquest 2010, després del que es va fer durant el mes d’agost a la Toscana (Itàlia).
L’albirament del cetaci va ser efectuat per una embarcació membre de l’Associació Catalana per una Pesca Responsable durant una jornada de marcatge de tonyina, a uns 50 metres de fondària i menys de 4 km de costa, just davant de Torredembarra".
Informació extret de la revista Quercus:
"tres dies desprès d'aquest albirament, dos exemplars varen ser vistos en front de la costa de Jàvea (Alacant). A finals de setembre un altre exemplar va ser detectat a sudest de l'illa de Cabrera (Balears).

dimecres, 10 de novembre de 2010

La tramuntana generadora d’efectes amagats.

Que la tramuntana és el meteor més important de l’Empordà no hi ha cap dubte i ho hem dit molts cops. Però avui encara farem esment d’un efecte que encara no havíem comentat. Aquest efecte succeeix a la Badia de Roses i, ens fa plantejar unes preguntes que són força inquietants. Per un costat tenim els corrents marins transportadors de sorres i dinamitzadors de les nostres platges i per l’altre aquests corrents que poden portar altres elements invisibles però que amb el temps poden tenir un gran impacte sobre els essers vius.
Anem per parts, si observem la línea de costa de la Badia de Roses i concretament mirem els espigons dels ports d’Empuriabrava i el de Santa Margarida, observarem que el dipòsit de sorres es produeix pel costat sud, lloc per on la platja creix. Així tenim que la platja d’Empuriabrava creix perquè l’espigó atura les sorres que porten els corrents marins i sedimenten pel costat sud. A Santa Margarida passa el mateix, però el que creix és la platja de la Rubina que pertany a Castelló d’Empúries. El disseny de l’ espigó no sembla que tingués en compte les corrents dominants. Ignorar-ho provoca que periòdicament la gola s’ennuegui i s’hagi de drenar la sorra que s’hi acumula, un cost afegit que algú ha de pagar per haver anat contra natura. Quin país!

Doncs bé, això que us hem explicat ve motivat per uns corrents marins que circulen en sentit anticiclònic (com les agulles del rellotge) i que els mouen la tramuntana. Aquesta, tot i que bufa en direcció Nord-Sud, en arribar a l’Escala provoca aquest corrent anticiclònic dins de la Badia. Hem d'estar alerta, perquè l'aigua del Golf de Lleó amb els seus continguts (bons i dolents) acaba entrant a la Badia de Roses.
Com a prova us aporto les imatges de satèl·lit d’aquesta darrera setmana i que es veu la evolució de la pluma de concentració de “clorofil·la a” que ve de França (imatge 1) , supera el CdC i quan entra a la Badia gira i penetra direcció Roses (imatge 2) per desprès dispersar-se per tota la Badia (imatge 3). (si cliquem al cim de la imatge aquesta s'obre més ampliada en una altra finestra)

Imatge 1 del 1/11/10 en que es veu les concentracions de clorofil·la "a" a la costa francesa. La desembocadura del Rodan és on hi ha la concentració més extensa. Les concentracions al voltant del CdC eren de 0,1 a 0,2 mgr/m3 
Imatge 2 del 02/11/10 on la tramuntana d'aquest dilluns passat ha fet sobrepassar la pluma de pigments fotosintètics el CdC i entra dins de la Badia de Roses. Les concentracions estan entre 0,6 i 0,9 mgr/m3 i al centre de la Badia de 0,3.

Imatge 3 del 03/11/10 en que no es diferencia la pluma en gir anticilònic i sembla que s'homogeneitzi. Tota la Badia de Roses mostra una concentració uniforma de 0,5 mgr/m3. Destaca les altes concentracions de Chla a la desembocadura del Rodan (2,1 mgr/m3) i a Saint Tropez (3,67 mgr/m3)

Amb aquests corrents també han pogut arribar a casa nostra altres contaminants químics orgànics i metalls pesants procedents de França. Allà l’agricultura ha estat intensiva i se n’ha fet un ús i abús durant molts anys.
Aquests contaminants es pot pensar que es troben al bell mig de la Badia, ja que els corrents anticiclòniques han fet que sedimentessin al centre (més o menys).
Els interrogants inquietants que em venen al cap són els següents:
S’han estudiat els sediments del centre de la Badia? En cas afirmatiu: s’han trobat contaminants com els metalls pesants (molt estables) o els organoclorats procedents de l’agricultura intensiva del segle passat? En cas afirmatiu: Aquesta contaminació pot arribar a la nostra taula en forma de peix contaminat? En cas afirmatiu: Quins efectes sobre la salut de les persones pot tenir?....., ho sento però si segueixo per aquest camí em ve molt mal rotllo.
Un altre dia parlarem de la contaminació difusa, tema interessant, però una mica depriment.

dimarts, 9 de novembre de 2010

Peixets de mentida

Article del forum de pesca escrit per en Marti Q.Q..:
Bàsicament: els peixos no són tontos. Intentar-los enganyar amb un tros de plàstic que es mou com un tronc i no fa olor de peix, sempre és més difícil que engatussar-los amb un peix natural, que sí que fa pudor de peix, però és més pesat d'utilitzar i aconseguir.
Retornant als peixos artificials. Bàsicament, les normes són:
A. Amb aigües clares, intenta utilitzar bones imitacions i colors naturals. Amb aigües tèrboles o amb escuma, utilitza colors més brillants o blancs o fluorescents perquè si no, els hauries de passar molt per davant del nas perquè el veiessin.
B. Amb aigües transparents, una mica més de velocitat. Si no, s'hi acosten, però veuen que és un tros de plàstic. Sobretot, si empaites bisos, bonítols, verats, sorells... tot això que és peix que corre amunt i avall tot el dia, no et faci por recollir a tota llet. Per ràpid que vagis, aquestes bèsties te l'atrapen. Si empaites llobarros, són més mandrosos i recull una mica més lent. Si no, el deixen passar de llarg.
C. El peix sempre li és més fàcil atacar des de baix, cap a dalt. Si tens poc calat, no posis una mostra que vagi pel fons. A banda que tens més risc d'enrocar i perdre'l. Si hi ha mala mar, l'artificial li costarà nedar bé. Busca un lloc amb més calat i posa una mostra enfonsada que vagi per sota les ones. Si les ones són grosses, els peixos no poden nedar bé. D'això se n'aprofiten els depredadors. Si les onades són petites, els peixos petits no poden nedar bé, però els mitjanets, sí. O el que és el mateix dit d'una altra forma: si hi ha onades petites, un artificial gros és una presa que pot fugir bé i no és tant susceptible de ser atacada. Utilitza doncs, peixos petits. Si les onades són més grosses, pots utilitzar esquers més grossos. I si les onades són bèsties, busca les feres en profunditat (si tens els trons de sortir amb la barca) o en raconades on es puguin haver refugiat.
D. I la última, bàsica, fixa't amb el peix-presa i intenta imitar-lo. Si veus llísseres petites per la zona, utilitza una imitació de llissereta. Si pesques més a mar obert, no posis una imitació de llissereta, que allà no n'hi ha. Utilitza una imitació de sardineta, de la mida que vegis córrer entorn la barca o de la mida que escupin els peixos pescats. Si pesques a la desembocadura a l'hivern, imita anguilons, etc.... i així anar fent.
E. Tema metralletes. Jo prefereixo reservar-les per a sorells i bisos. Als llobarros crec que els espanta una mica. Tot i que me n'han sortir alguns amb metralleta.
Seguir aquestes normes no és garantia de pescar, però sí que t'augmenten les possibilitats. Clar que sempre hi ha el que pesca un llobarro amb un pal de xupa-xups, però no és el cas més habitual...
I també és veritat que de tant en tant, els agafa el frenesí i crec que llavors picarien fins i tot posant-los una fulla de pi o un tros de suro, per dir alguna cosa. Però estar el dia indicat, a la hora indicada, al punt indicat, amb l'artificial indicat, tampoc és la tònica general. A vegades passa i a hores d'ara, encara em trenco la closca intentant desxifrar el perquè, on com i quan.
I sobretot, mira d'anar a buscar les zones on hi hagi menjar. Tota la feina que tenen els peixos és viure, menjar i reproduir-se. Així que si hi ha una zona que el mar de fons els ofereix menjar, no els busquis en una zona on el mar no estigui remogut.
Intenta conèixer els costums i preferències del peix que empaites. No busquis bisos a la desembocadura d'un riu i poc calat. No busquis un llobarro amb 40m de profunditat. No busquis una palomida, ni un tallahams a l'hivern. No busquis bonítols al Gener. Per l'època que estem, ara toquen tallahams, sorells, bisos, palomides i sards a l'escuma. M'en deixo algun. Al setembre, busca els bonítols. Seran grossos i seran fàcils de trobar. Generalment, un tipus de peix, prefereix unes certes condicions, les quals poden canviar en funció de la temperatura del mar. Pensa el peix que t'interessa, pensa com deu viure, pensa on pots trobar-lo i com temptar-lo. Si funciona, sabràs que no és casualitat haver aconseguit aquella bèstia i la presa té gust de glòria. Observa molt el mar i mira de sortir sovint. Camufla els teus esquers dins del cicle marí.