--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 22 de maig del 2011

Objectiu acomplert!

Vàrem sortir a no veure balenes i vàrem veure 6 exemplars de dofí mular. Objectiu aconseguit! Hi haurem de tornar...
(per veure de forma òptima les imatges clica sobre elles)
Tot i l’hora inhumana de la sortida, el sol ens va guanyar i, va il·luminar el Cap de Creus  abans que entréssim a l’aigua.
En el primer escamot érem 11 palistes.: 4 de l’Escola d’en Mar, 1 de Llançà, 2 de Castelló, 1 de Riumors i, 3 de Vilajuïga.
Teníem planificat sortir i passar per Massa d’Oros per desprès encaminar-nos cap a mar obert. Volíem arribar just al punt on s’acaba tot, a la zona dels abismes i, fins allà vàrem arribar.
La preparació, l’espera, l’observació constant de l’horitzó, el repartiment de l’espai per escanejar, la paciència, la constància, la perseverança, la motivació, el coneixement i la sort, van fer que aquesta vegada un escamot del grup albirés cetacis




6 formosos exemplars de dofí mular varen ser interceptats i fotografiats pels elements més experts del grup. Ells, desprès de confeccionar  una brillant estratègia, van ubicar-se en el punt exacte on intuïen que havien de passar els cetacis  i BIMBO! (aquest és el crit que tot naturalista -especialment els ornitòlegs-,  fa quan veu una espècie nova per ell). Els mascarells, els xatracs bec llarg, les baldrigues mediterrànies, les balears i la cendrosa (imatge), junt al rar ocell de tempesta varen ser vistos també durant tota la sortida.




Arribats al principi del final, ens varem trobar amb un grup de tres barques que pescaven la ictiofauna “abissal”, entre ells hi havia el bon amic Charli i en Santi. A la imatge del grup de caiaquistes podeu observar a l’horitzó la petita illa de Massa d’Oros.

dimarts, 10 de maig del 2011

Naufragi d’uns caiaquistes al Cap de Creus.

La imatge és d'un rescat a Cabo de Gata
Dies enrere saltava una notícia del naufragi d’un caiac al Cap de Creus i del rescat dels seus ocupants amb helicòpter. Amb la vocació d’informar i fer-ho de forma contrastada i ben documentada ens hem posat a treballar per investigar l’esmentat incident. Després d’un bon grapat de trucades, d’haver desplaçat als nostres millors periodistes que tenim en plantilla, creiem que estem en condicions d’aportar una mica de llum sobre el tema.
Resulta que el passat cap de setmana dos homes varen llogar un caiac a Portlligat. Feia bo i la mar no feia pensar que hi pugues haver-hi cap problema. A la mateixa hora sortien altres caiacs amb mainada per aquesta mateixa zona. Els dos homes van sortir de Portlligat i en un moment donat, un dels ocupants va perdre les ulleres d’alta graduació al caure-li a l’aigua. Amb el nerviosisme per aquesta pèrdua, sembla que va acabar bolcant el caiac doble. L’home no s’hi veia gens i finalment van poder arrecerar-se sobre unes roques. Tota la moguda la va veure un pescador de canya, el qual, no va torbar-se gaire i es va limitar a trucar al 112, devia tenir un bon dia de pesca. Al trucar al 112 es va muntar tot un dispositiu de rescat, aquests dispositius actuen d’una forma ràpida i amb un tres i no res allí hi havia cap a unes 5 dotacions de bombers terrestres i un helicòpter.
A l’hora que havia de tornar el caiac al punt de lloguer i no fer-ho, el responsable del lloc va sortir a buscar-lo i es va trobar amb tot el sidral.
Segons sembla el llogater també va perdre el telèfon i no va poder trucar avisant del problema. El que sí està clar és que es va magnificar l’incident i un problema que es podia solucionar amb el rescat mitjançant una petita embarcació, es van acabar mobilitzant una quantitat de recursos absolutament desmesurats.
L’ única lectura positiva és que els hi servís als equips de rescat com a simulacre de rescat i així mantenir-se en forma. Tanmateix desitgem que algú analitzi bé la situació que es va donar i se’n treguin les conclusions per evitar que es repeteixin aquest malbaratament de recursos públics. Tots en tenim d’ aprendre d’una situació com aquesta. Reflexionem, re-fle-xio-nem...

dilluns, 9 de maig del 2011

Montgrí

(Clica sobre les imatges per veure-les millor)
El cap de setmana es presentava mogut i ha fe de Déu que ho ha estat. Si dissabte vam fer una matinal amb l’Escola d’en Mar per CdC, diumenge va ser de tot el dia pels penya-segats del Montgrí.
Els nous sistemes de comunicació tenen unes peculiaritats que uneixen gent de molt diferent procedència, però que tenim moltes coses en comú, sobretot la passió per aquest esport. En Marc Adroher fa unes quantes setmanes feia una convocatòria per sortir a palejar pel Montgrí-Medes. Aquest company s’està convertint en un dinamitzador de la pràctica del caiac de mar a la Costa Brava. Després de l’èxit de la convocatòria de la Fosca amb més de 30 palistes de tot Catalunya, ahir un grup menys nombrós (10 palistes) ens trobavem per navegar en unes condicions un pèl més complicades. Aquesta vegada hi érem: un grupet del maresme (4), d’altres del Montsià (1), la Selva (2) i de l’Empordà (3). Després que durant la matinada ens creués un front, la mar presentava unes onades d’un metre amb màxims de dos metres d’alçada d’origen SE. Les parets del Montgrí estaven espectaculars amb l’espetec d’aquesta maregassa a la seva base. En Toni va exercí el paper de guia, amb la seva experiència en el maneig del caiac i el coneixement del lloc. El seu guiatge i el seu mestratge van donar seguretat i il•lustració a la sortida. Un matí ennuvolat van posar-hi el to misteriós. El bon rotllo de tots van ser la garantia d’una sortida que m’atreviria a qualificar d’inoblidable, al menys per mi, que m’inicio en aquest món i que encara no estic acostumat a sortir en condicions de navegació d’aquest nivell en que el mar et pica per tots costats. El premi va ser arribar a la platja de l’Estartit i trobar-nos amb unes onades molt formades que permetien fer una sessió de surf pels més agosarats. La pràctica majoria del grup van practicar-lo, amb l’excepció meva, que encara trobo l’aigua massa freda i el meu nivell massa baix.
Vam parar per dinar a la cala Pedrosa i, després d’una curta i regeneradora migdiada ens vam tornar cap a Montgó. El sol ponent hi va posar una llum filtrada per l’aerosol marí que conferia una atmosfera d’una plasticitat impressionant. A l’arribada a la platja de Montgó vaig haver de retreure –amb molt de carinyo-, a les dues llebres que comandaren la tornada, d’haver anat massa ràpid i, de no haver pogut contemplar amb més tranquil•litat aquelles llums de tarda. Ja no en queden de romàntics..., mai es pot tenir tot.

diumenge, 8 de maig del 2011

Visita al pou de calç de Cadaquès

El dissabte s’ha despertat gris, la previsió del temps és que ha d’anar empitjorant, cauen quatre gotes i no tinc cap company(a) per compartir la matinal a mar. Entro al blog i miro la boia de la badia de Roses, onades de 110 cm i la significant és de 55 cm. No m’ho puc perdre. Sort que tinc uns companys que sempre hi són i sempre hi ets ben rebut. El destí és Port lligat, l’hora de sortida són les 9:30 i ells són els de l’escola d’en Mar.
Quan arribo ja estan pràcticament a l’aigua. El grupet sempre és nombrós, diversificat i com ells es qualifiquen: una mica anàrquic.
Sortim de la badia per Boquelles per anar a Messina. Aquest és un punt magnífic per sentir el primer cop de mar , l’onada arriba trencada i aquest embat t’embolcalla amb la seva força i bellesa. Pel camí de Messina notem la magnitud de la mar de fons, la seva alçada, l’amplada, i el seu moviment ens gronxarà durant tot el matí.
Després d’un intent fallit de travessar Messina, tres maries ens ho han desaconsellat, hem enfilat cap a Cala Nans. Allí hem disfrutat d’un descans on les galetes “principe” han estat substituïdes per unes d’ integrals i en Mútur ens ha ensenyat un pou de calç que en l’edat mitjana tenia la funció de crematori d’empestats. Ell sempre té una pedra a la faixa, vull dir que sempre et regala una perla cultural d’aquest magnífic indret del CdC i ho fa amb aquella exquisida discreció que el caracteritza.
La tornada, magnífica. Una entrada a la badia del poble, on avui hi havia a tocar el passeig un iot, que li ha anat d’un pel d’embarrancar. Com se la juguen alguns per tal de fer-se veure! Nosaltres hem sortit, estranyament agrupats, per Caials amb l’espectacle de les ones elevant-se al aproximar-se als freus, tal com si haguessin d’emergir lloms de rorquals que avui tampoc hem vist.

dissabte, 7 de maig del 2011

divendres, 6 de maig del 2011

Sortida Montgrí-Medes.

La previsió de la meteo pel dissabte és de SE força 4-5. Aquest vent ens pot regalar unes onades interessants per surfejar.
Pels que volen una mica de tranquilitat, el diumenge el temporal pot anar de baixa, i quedar una mar de fons que faci brava la costa orientada a sud.
Si no vols sortir sol, a les 10 del matí del diumenge, hi ha una sortida des de Montgó per fer els penya-segats del Montgrí i les illes Medes. 
Bon cap de setmana!

dijous, 5 de maig del 2011

Cens d'aus marines al CdC. Què fas Aquest estiu?

  • Aquest diumenge dia 8 a les 6:30 del mati s'inicia el cens mensual d'aus a la Punta del Cap de Creus
Si ets jove i et va la "marxa" pots apuntar-te a fer unes estades de voluntariat per treballar per la defensa de les tortugues marines de l'Atlàntic o del Mediterràni.:
  • Mèxic (tortuga carey) Contacte: tortugasmarinas@pronatura-ppy.org.mx . Fins al setembre, estada mínima d'un mes.
  • Uruguai tortuga verda Contacte: Projecte Karumbé (Alejandro Fallabrino) volkarumbe@gmail.com. Torns entre maig i juliol.
  • Itàlia tortuga babaua (Caretta caretta) Contacte: Projecte Arché. archeturtle@tiscali.it. Estada mínima d'una setmana entre juny i juliol.
  • Grècia Tortuga babaua (Caretta caretta). Contacte: Projecte Archelon. stps@archelon.gr. Estada mínima d'un mes, fins a mitjans d'octubre.

dimecres, 4 de maig del 2011

Barreres invisibles.

Tot just ara fa, poc més d’un any, que les aigües del Cap de Creus estaven farcides d’uns organismes misteriosos: els ctenòfors. Aquests “bitxos” d’aspecte gelatinós com les meduses es podien trobar per milions. Tot el CdC era una sopa d’aspecte llefiscós per a uns o, com un cel estelat en una nit d’estiu per a d’altres.
Quan la migració de les tonyines va passar per aquestes aigües va ser un festival. L’aigua bullia mentre les moles de tonyines joves devoraven frenèticament aquests petits organismes. No podien menysprear tanta proteïna fàcil d’abastar.
Què ha passat perquè aquest any no s’hagi vist aquest fenomen?
Doncs la pluja n’ha estat la culpable! Si, la llevantada de mitjans de març ha canviat la salinitat de l’aigua litoral rebaixant-te-la. Aquest canvi ha estat molt petit, imperceptible per la nostra llengua i que tan sols detectarem amb un anàlisi fisico-químic. La massa d’aigua que toca al litoral és més dolça i no es barreja amb l’aigua de mar endins. Aquestes dues masses que ara no es barregen són una veritable frontera que limita l’arribada de les salpes fins la costa.
Ara falta saber com reaccionarà amb les properes setmanes aquesta arribada d’aigua dolça i si això pot significar un increment de les pesqueries a la zona. Estarem atents per esbrinar-ho i aprofitar-ho. D’entrada la mar d’Amunt esta ple de residus sòlids flotants, que en un altre post en parlarem.

dimarts, 3 de maig del 2011

Les cares de Bélmez & Les cares del Cap de Creus

Fa molts anys (1971) van aparèixer en una casa d’un poble de Màlaga (Bélmez) unes misterioses cares pintades. Aquell fet aixecà una gran polèmica i els diaris de l’època en van parlar abastament. Ja us podeu imaginar totes les especulacions que es varen arribar a fer, si eren les cares d’unes persones assassinades en temps passats, que si no sé què, etc. Posteriorment els mateixos diaris varen descobrir la farsa
Doncs resulta que pel CdC també podem trobar-hi cares ocultes a les parets dels penya-segats. Possiblement que deuen pertànyer als nàufrags que secularment han perdut la seva vida per aquestes aigües i que han quedat empresonats en aquestes pedres per purgar alguns pecats. Ara aquests presoners petrificats els podem observar per exemple a cala Fornells, lloc on s’han fet aquestes fotos.

dilluns, 2 de maig del 2011

Els Pirates del Cap de Creus.

Amb aquest títol podria començar un relat històric d’aquest emblemàtic espai, però no és el cas. Avui volem denunciar alguns dels pirates del s.XXI que actuen per les aigües i terres protegides del CdC.
Els actuals pirates no naveguen amb “galeons”, sino que ho fan amb llanxes pneumàtiques ràpides i vesteixen de neoprè, o d’altres que ho fan amb vaixells de pesca equipats amb motors de centenars de cavalls de potencia, o senzillament van amb corbata i estan en els despatxos, al costat del poder i els poderosos.
Ens referim al que hem vist durant aquests dies de vacances i que ha quedat reflectit en els comentaris d’una entrada del nostre blog. Resulta que hi ha alguns submarinistes que els hi és més fàcil aprofitar els dies festius, la mala mar i, la primera hora del matí, per buidar les nanses dels pescadors artesanals de Port de la Selva. No sabem si desprès els veurem a la taberna bevent rom al costat dels mateixos pescadors als que roben, és possible que no estiguin gaire lluny...
Uns altres pirates, els quals, han estat “castigats”, són els de la barca d’arrossegament anomenada “lo calero” (que significa: originari de l’Ametlla de Mar), i amb seu al port de Roses. Segons publica el Diari de Girona les repetides infraccions per pescar en zones protegides del CdC, ha motivat que les autoritats l’hagin immobilitzat. Aquest és un cas que no ens ve de nou. Han estat moltes vegades que hem vist barques d’arrossegament que s’aproximen molt a la línea de costa i, fins i tot arriben a passejar les seves males arts per dins de les cales del CdC.
Finalment us explicarem que desprès de molts anys d’haver-ho denunciat, aquesta setmana s’ha iniciat el judici (Diari de Girona) de la pedrera de Vilajuïga. El seus explotadors s’havien extralimitat, havien superat els límits i havien començat a fagocitar terres del parc natural. Això sí, l’administració no havia vist res. Va haver de ser la IAEDEN (Institució Altempordanesa per la Defensa i l’Estudi de la Natura) que aixequés la llebre. Sort en tenim d’ells. Amb un retard de set anys es celebra aquest judici.
Aquests són uns exemples del que està succeint per aquest tros de terra i mar del CdC.
Possiblement que sigui la punta del Iceberg i, que de malifetes n’hi ha moltes més.
Cada cop la població creix més i la pressió sobre l’entorn és més gran. Hem d’aprendre a gestionar-ho. Molt em sembla que encara no hi ha la voluntat de fer-ho. El camí serà llarg..., tan sols amb l’estudi, la sensibilitat i el diàleg, tindrem el coneixement per fer les coses ben fetes.