--------------------------------------------------------------------------------

dissabte, 29 de desembre de 2012

divendres, 28 de desembre de 2012

dijous, 27 de desembre de 2012

dimecres, 26 de desembre de 2012

dimarts, 25 de desembre de 2012

dilluns, 24 de desembre de 2012

Bon Nadal i feliç 2013

La mar ens ajudarà a passar el mal tràngul d'aquesta nova època.

diumenge, 23 de desembre de 2012

dissabte, 22 de desembre de 2012

Dofí moribund a Port de la Selva

El matí de dijous, un dofí ha aparegut a la platja gran amb símptomes de estar agonitzant, s'han desplaçat fins el lloc, Agents Rurals, Mossos, Guàrdia Municipal, tècnics especialitzats, regidor de governació, per tal d'intentar que tornis mar en dins, la qual cosa ha estat infructuosa i l'animal es troba en molt mal estat i tot apunta a la seva mort.



divendres, 21 de desembre de 2012

Primer derelicte iber o hem de dir català?


Que el Cap de Creus és un excel·lent lloc de derelictes ,se sap des de fa molts anys, els més apreciats pels estudiosos són els d’origen grec i romà, però fa pocs dies ha sortit la notícia de la troballa del primer vaixell iber. És del segle I abans de Crist, es trobava a 20 metres de profunditat al Cap de Vol i sota 60 cm de sorra, cosa que ha permès un bon estat de conservació. Quantes vegades hem passat per sobre d’aquesta joia? Doncs moltes, ja que el Cap de Vol es troba a límit dels municipis de Port de la Selva i Llançà.
La certesa de que és iber ve per la forma de la seva quilla, resulta que és planera, això li permetia navegar per aigües somes com són els aiguamolls costaners, concretament els del Maresme. Se sap que es dedicava al cabotatge, transportava vi de baixa qualitat possiblement de Badalona, i això,  se sap perquè les àmfores anaven tapades amb un suro foradat, el qual, permetia la sortida dels gasos de la fermentació de l’apreciat líquid. El vi anava destinat a les legions romanes que en aquella època feien la campanya de la Gàl·lia i aquesta àmfores duien el segell d’aquesta zona (Bétulo).
Un altre detall que se sap és que a la base del màstil s’hi havia amagat una moneda (poc coneguda) de l’època del ibers, una mena d’amulet de la sort. Tots aquests detalls junt amb el fet de que els quadernes anessin lligades amb cordes és el que fa concloure als arqueòlegs de que es tracti del primer derelicte iber conegut.

dijous, 20 de desembre de 2012

I avui el vídeo del genet de les onades

El prolífic Marc ens ha editat el vídeo del dissabte a la Fosca filmat pel gran Xevi.:

dimecres, 19 de desembre de 2012

Mundaka, el paradis del surf

El vídeo penjat anteriorment estava malament, ara si que és el bo

dimarts, 18 de desembre de 2012

Diumenge autèntic.







Diuen que el diumenge és el dia més radiant de la setmana perquè el dediquem al descans, però això no sempre passa...
Aquest diumenge i, desprès d’uns  caps de setmana d’aturada obligada sense poder sortir a mar, finalment hem pogut disfrutar d’un matí autèntic.  A les nou ens hem trobat a la platja de Llançà en Manel, en Pi i l'Albert, el qual no l’havíem vist mai. A l’arribar al parking i trobar-lo descarregant el seu caiac ens hem apropat  i l’hem convidat a acompanyar-nos en una sortida que buscàvem la placidesa de la navegació.  En Xavi fa dos o tres anys que navega i porta un caiac nou de disseny esquimal fet amb fibra, tota una preciositat que ens ha fet dentetes a més d’un.
El  recorregut ha estat  fàcil i, es que el mati ho demanava,  anar fins Portbou i tornar. Allí hem esmorzat tranquil·lament sota un dels penya-segats més imponents de la Costa Brava, just abans de la Punta del Falcó i que desconec quin nom té (algú pot ajudar-me a trobar el nom?). La menja estava garantida perquè amb en Pi mai es passa gana..., ni set! La pesca també estava garantida, perquè en Manel tenia els astres de cara,  amb el seu killer ha omplert el sarró de peix de roca pescat al curri. L'ùnic mal punt del dia ha estat la picada d'un parell d'agulles (Belone belone) que han estat tornades a l'aigua.
Amb tot, el temps ha passat volant i massa aviat s’ha fet l’hora de plegar. 

diumenge, 16 de desembre de 2012

El genet de les onades.










O el “Wave rider” , aquest dissabte finalment he pogut veure al Marc Adroher en plena acció, amb ell havíem  navegat  algunes vegades però,  mai havia pogut disfrutar de veure’l cavalcar les onades de  la Fosca en viu i en directe.
A les deu del matí he arribat a la platja, allí hi havia l’Anna amb la seva panxa rodona per una “Ona” que aviat veurà la llum, també hi era en Xavi, el company inseparable que fa de càmera dels magnífics vídeos que tant ens fan gaudir.  La mar estava estranya, l’onada venia amb una direcció que no permetia fer llargues surfejades i a més trencava amb molta mala llet. La fosca és una platja que té un illot al mig, normalment l’onada bona està al costat sud, però avui les grosses entraven pel nord. Allí hi havia els lludrigots (surfers) que l’ocupaven tota.  En Marc s’ha posat al costat sud per escalfar una mica i posteriorment ha anat a buscar l’onada grossa i trencada, tot un “suïcida” però,  senzillament espectacular. HO FA FÀCIL! Quan portava mitja hora mirant-lo m’han agafat moltes ganes d’entrar a l’aigua, però un ha de ser conscient de les seves limitacions.
Aquí teniu quatre imatges de l’espectacle que hem pogut gaudir amb l’Anna i en Xevi .  Espero que algun dia s’atreveixi a ensenyar-nos a fer –ho la meitat de bé que ell ho fa. Jo m’apunto a les classes, mestre!

dijous, 13 de desembre de 2012

dimecres, 12 de desembre de 2012

Notícies de Thalassa

Us passem notícies de Thalassa.

La productora del programa ha fet la presentació de dos DVD que acaben de publicar i que ha tingut lloc el dilluns 10 de desembre al Fnac de l'illa Diagonal a les 19h.
La col·lecció es diu Thalassa, quaderns de viatge, la vida secreta del Mediterrani i és una mirada temàtica sobre diferents llocs del nostre mar. Els dos primers documentals són sobre Cadaqués i l'illa de Sardenya.
Podeu trobar més informació sobre la col·lecció de DVD a la seva web (www.thalassa.cat).

 De moment la producció del programa segueix aturada però estan en converses amb TV3 per veure si el 2013 es fan alguns capítols nous...

De moment manten la plataforma activa fins que arribin temps millors.

Molta sort!!!

dimarts, 11 de desembre de 2012

Manolo Pastoriza, tot un dofí

Al Manolo molts de vosaltres ja el coneixeu al ser habitual en els simposiums del club Pagaia. El seu blog el tenim lligat al nostre i li podeu seguir l'activitat d'aquest "artiste" del caiac.
Aquest galleg ara ha estat fixat per la casa Fun-Run com a assessor-probador. Un dels seus primers treballs ha estat probar un prototip per fer onades, si voleu veure'l cliqueu AQUI. Esperem poder anar veient molt aviat més imatges dels seus treballs de palista probador.

diumenge, 9 de desembre de 2012

Bufa que bufaràs.



Diu la dita: “Al gener i febrer el caiac al galliner” i, si no ho diu, aquesta és la realitat de la nostra costa, però també cal dir que s’ha de ser pacient i anar esperant la bona ocasió per treure-li la pols i sortir.  Estem segurs que entrarà l’anticicló de les Açores i amb ell arribaran les minves,  exel·lent moment per navegar i disfrutar dels fruits que ens ofereix  el mar.

dissabte, 8 de desembre de 2012

dimecres, 5 de desembre de 2012

Una ajuda per expedicionaris


Si vols anar d'expedició i vols que puguin seguir-te, ara ja ho pot fer a partir d'aqesta web.: EXPENEWS.

dimarts, 4 de desembre de 2012

Si el problema era l'espai...


...ara ja no tens cap excusa per tenir un caiac a casa. (+ info)

diumenge, 2 de desembre de 2012

La mala mar continua...

Es fa molt dícil sortir aquests dies a mar, la tramuntana s'ha enssenyorit del litoral i se l'haurà de deixar fer. Us deixo un article que ha sortit a la "Revista de Girona" amb unes màgnifiques imatges del fons del Cap de Creus. Per veure'l clica AQUI.

dissabte, 1 de desembre de 2012

Mart


El cap de setmana són bons per desengreixar una mica del mar i evadir-nos una mica en altres oceans.
En el món del vídeo la imatge representa un 40% del impacte, el 60% restant ho és el so. Aquí teniu un exemple en que podràs comprovar aquest fet.

dijous, 29 de novembre de 2012

dimecres, 28 de novembre de 2012

Els Racons del Bandoler 2012

Aqui podeu veure el vídeo de la cursa d'orientació que es fa cada any al pantà de Sau i que ens han fet arribar els companys de l'organització.:

dimarts, 27 de novembre de 2012

Marató de TV3 a les Illes Medes


El proper diumenge 2 de desembre es celebrarà la cursa de natació solidària per la Marató de TV3, segons ens han comunicat els organitzadors de Neda el Món aquest any està tenint un èxit aclaparador i serà la proba més multitudinària organitzada per ells. Hi ha dos recorreguts amb dues distàncies, tots dos van a les illes Medes i tornen. Sembla que la tramuntana també vol fer-se solidària, en aquest cas el recorregut serà dins del port de l'Estartit.
Per la seguretat dels nedadors es necessiten caiacs  i se’n necessiten molts.  Si vols anar-hi t’esperen amb els braços oberts.  Nosaltres hi anirem, Vols venir?
Per + info

diumenge, 25 de novembre de 2012

“Boira a Pení, plega es volantí....”








Aquesta és una dita de la mar d'Avall que acaba dient.:  “... i ves-te’n a dormir”. Significa que quan bufa fort el garbí, millor que no t’enganxi al bell mig de la mar. Quan els vents de component sud bufen fort, tal i com ha passat aquest dissabte, es produeix un efecte palanca a la serra de Verdera i en arribar l’aire humit a la part més alta d’aquestes muntanyes es condensa, i genera una mena de capell amb aspecte de boira o núvol. Aquest fenomen quan es produeix i, si et trobés a mar, millor que pensis en tornar a port, perquè a la  plana ja està bufant i li queda poc per arribar. És un vent que aixeca una onada molt desagradable de ser navegada i, si és molt fort, pot arribar a ser perillós per les petites embarcacions.
La mar d’Amunt queda força arrecerada, tot i això, hi ha dos llocs que poden portar-nos problemes els dies de garbinada, la badia de Port de la Selva i el Golfet. Quan el vent es despenja per les respectives valls, es comprimeix i s’accelera, aleshores pot ser molt fort i ens podrem trobar amb problemes si no estem acostumats a navegar amb vent d’alta intensitat, per sort com el seu recorregut per mar és curt, no aixeca onada grossa i aleshores la qüestió és més de força que de tècnica.
Aquest dissabte el vent era un “garbí aponentat” i una altra dita diu que “de ponent ni vent, ni gent”,  és obvi que fa segles que de ponent no ens arriba res de bo. Esperem que aviat ens alliberem d’ells i que tot això no quedi en una falsa il·lusió.
Doncs, el que volia explicar-vos és que nosaltres hem anat a cercar la calma de la mar d’Amunt, hem fet el curri amb un resultat minso, però no s’ha tornat de buit i a més, desprès d’esmorzar hem fet un volt  i hem recollit quatre bolets per fer l’aperitiu. Què més podem demanar? Mai tornes de buit a casa! La mar sempre et regala alguna cosa bona.

dissabte, 24 de novembre de 2012

dijous, 22 de novembre de 2012

Problemes en la comunicació dels rorquals.

Segons un estudi de L’Universitat Complutense,  els rorquals de la Mediterrània tenen problemes de comunicació degut al tràfic marítim i les prospeccions geològiques marines (recerca de petroli).
Com tots sabeu els rorquals es comuniquen mitjançant uns cants que es transmeten a centenars de quilòmetres sota l’aigua, doncs resulta que s’ha comprovat que aquests cants els han de modificar per poder-se comunicar.
El so dins de l’aigua es transmet a molt llarga distància, sense anar més lluny, aquest estiu vaig poder-ho comprovar. Em trobava dormint a l’illa Messina i en plena nit, serien per allà a les quatre de la matinada, que  podia sentir perfectament (de fet em va despertar) la fressa dels motors dels transatlàntics que passaven mar endins a unes quantes milles d’allí. Puc imaginar-me als pobres rorquals intentant comunicar-se entre ells i no poder-ho fer. Deu ser el mateix que intentar parlar en una discoteca que estigui sonant el “gangnam style” a màxima potencia decibèlica. No?

dimecres, 21 de novembre de 2012

dimarts, 20 de novembre de 2012

La boina.


Dissabte passat quan estàvem palejant pel litoral de Roses i a l’alçada de cala Murtra vàrem poder veure diversos exemplars de boines (Codium bursa) flotant.  
Aquesta alga que pot arribar a assolir més de 30 cm de diàmetre té un aspecte d’esponja però realment es tracta d’una alga. Viu a més de 10 metres de fondària i té un aspecte de bola i està plena d’aigua, fins que en arribar a la maduresa, queda deprimida per la part central i s’aplana, i és en aquest moment que pren el nom de boina.
Un segon aspecte més sorprenent encara és la seva constitució,  es tracta d’una sola cèl·lula gegant amb nombrosos filaments ramificats i entrellaçats que formen un teixit dens i ben consistent.
No perdeu l’ocasió de passejar per les cales del Cap de Creus , amb una mica de sort podreu tenir a les vostres mans una supercèl·lula vegetal d’aquestes dimensions. Sort!

dilluns, 19 de novembre de 2012

Abans de que arribi l’hivern...



....haurem d’aprofitar aquest llarg període de batibull per anar acomiadant-nos de la Mardamunt.  El “bat” és la dominància dels vents de component sud i, el “bull” és l’onatge de la mar d’avall”.
Aquest dissabte hem fet el recorregut entre Port de la Selva i Tavallera. La mar de fons es feia notar i superava el metre d’alçada, era un mar noble però, l’aspecte amenaçador del cel feia d’aquest matí, un dia una mica tenebrós, semblava que algú d’allà dalt  estigués força emprenyat.
En aquest tram de costa el punt més crític sempre és el pas de Puig Gros, allí on hi ha el “Còdul”, o el “Pensador”, en aquest punt sempre hi trobes el ball de bastons, és un punt que faci el vent que faci, la mar bull i l’onada es creua i el fa especialment  delicat. Avui era un dia per passar-lo una mica allunyat del penya-segat, i així, evitar l’onada traïdora que pugui desestabilitzar-te.  Com que portava el “cetus”, havia d’anar fent recolzaments baixos per mantenir la posició.  
Hem fet el curri fins Tavallera sense cap resultat positiu. Avui la cala estava pràcticament deserta i dic pràcticament perquè sempre acaba passant-hi  algun excursionista.
A la tornada hem tingut la sort de trobar-nos a un company caiaquista i pescador, que amb tot el seu equip al complert, anava temptant diferents punts per veure si pescava alguna cosa. Hem parlat i la veritat que ens han quedat les ganes de conèixer-lo més a fons. Esperem tenir algun dia (o dies) l’oportunitat de iniciar un intercanvi cultural ;-). 

divendres, 16 de novembre de 2012

dijous, 15 de novembre de 2012

Què menja la foca leopard?

Aquesta foca és el terror dels pingüins de l’Antàrtica, fins fa poc es pensava que tan sols menja aquest tipus de presa, però això ne és així, resulta que és capaç de menjar preses més petites succionant-les. Aquí teniu un vídeo i un article que ho demostren

dimecres, 14 de novembre de 2012

dilluns, 12 de novembre de 2012

Tranquil·litat?





Aquest cap de setmana cercàvem una mica de tranquil·litat i vàrem prendre la decisió d’anar a pescar, el que no vàrem interpretar gaire bé va ser el guingurú. Durant la nit va bufar un vent de sud força fort que va deixar una mar molt moguda a primera hora. Pescar a fons no era aconsellable, a no ser que trobessis algun recó molt arrecerat i, fer el curri molt arran del penya-segat era com a minim arriscat.
Finalment el millor de la sortida va ser gaudir d’uns celatges espectaculars amb molts de matisos, i pel que fa a la pesca el resultat va ser un parell d’oblades que a la tarda es van convertir en un gustós fumet....

diumenge, 11 de novembre de 2012

Quin gust!

Als que hem volat amb parapent veient aquestes imatges ens venen unes ganes boges de tornar-hi.:

dissabte, 10 de novembre de 2012

Cabo de Gata 3




El tercer dia va ser l’etapa reina, de fet tots els dies són etapes reina, però la que havia de ser la més normal, es va convertir en l’etapa reina del periple. El responsable de que això fos així va ser el vent de ponent. Aquest vent es el dominant a Cabo de Gata. Es pot veure observant la direcció en que creixen els pocs arbres que hi ha, o de quin costat s’enfilen les dunes a les platges de la costa.
Ja sabíem que el ponent havia d’entrar fort i no per això vàrem suspendre la sortida. De fet som habituals d’una costa esventada com cap altra i, estem bregats en situacions de intensitats altes de vent, l’únic que va canviar en aquesta darrera etapa va ser la direcció. Si normalment estem acostumats a navegar amb vents de proa, avui ens ha tocat fer-ho amb vent de popa i estribord.
Vam sortir de “Las Negras” direcció nord, cap la cala de Sant Pedro, lloc on hi ha ubicat una comunitat “Hippie-okupa” des de fa molts anys. Ja en el tram d’aproximació a la cala, el vent s’ha fet present amb força 4-5 i a l’arribar a la platja decidim continuar camí  per superar  la punta que està molt exposada. A  la punta, ràfegues de vent de F7 aixecaven polsims d’aigua i a partir d’aquell moment serien les protagonistes de tot el recorregut fins a la població “d’Aguamarga”.
Si habitualment solem ser un grup que navega dispers i de forma caòtica, a partir d’aquell moment es va fer un reagrupament i els més experimentats van ajudar  als altres. En moments així cal tenir les coses molt clares i s’ha de mirar de cometre els mínims errors possibles, d’altra manera podríem convertir una situació difícil en un caos fatal. La reacció per part de tothom va ser magnífica i ens ha fet créixer individualment i com a grup, des del punt de vista tècnic vam superar la prova i des del punt de vista humà vam respondre de forma solidària i com un grup. Tots hem avançat, indiferentment del nivell de cadascú i, en arribar a la platja la sensació de satisfacció es feia ben palès en els rostres de tots. Prova superada!

dijous, 8 de novembre de 2012

Cabo de Gata 2




Si el primer dia va començar amb uns núvols amenaçadors i va acabar amb un cel radiant que ho inundava tot , el segon dia va ser al revés, va començar amb un cel transparent dins de la gran plana de les salines de cabo de Gata i va finalitzar amb un tarda fresca i tenyida amb tota la gama de tonalitats del gris.
El paisatge de la plana de Cabo de Gata, just al indret de la “Fabriquilla”, com més me’l miro, més em fa pensar amb la plana de l’Empordà mirant cap a la serra de Verdera. Quina preciositat! Sembla com si estiguessis a casa. 
La sortida va ser des de la llarga platja d’aquest veïnat. La mar de fons portava unes ones que feien d’aquest lloc un punt delicat per sortir. Vàrem haver de triar molt bé de quin punt exacte ho podíem fer amb més seguretat i altre cop, la professionalitat d’en Toni Albert es va fer patent a l’hora d’organitzar l’entrada a mar.
Gronxats com la mainada dins de bressols de plàstic, la suau mar de fons ens va acompanyar tot el dia. Primer  ens vam dirigir fins els esculls de “las Sirenas”. Allí vàrem travessar el mític punt geogràfic del cabo de Gata i posteriorment ens vam dirigir al peu de l’alt penya-segat de la “Vela Blanca”. Ens trobàvem a l’interior del que havia estat un conjunt de conus volcànics que ara constitueixen aquest paisatge tan peculiar de la punta del cap. També vàrem poder navegar la base de l’estreta i alta columna basàltica del “Dedo”, molts de nosaltres vàrem estar més d’acord en que la seva morfologia és més emblant a un penis que a un dit. En èpoques pretèrites hagués estat un bon lloc per ser convertit en un punt de peregrinatge pel culte a la virilitat masculina.  
D’aquí vam continuar palejant direcció nord per anar a dinar a la famosa platja de Monsul, escenari natural de pel·lícules com “Indiana Jones” o vídeo-clips de l’estrella local, en David Bisbal. Allí també nosaltres vàrem fer l’Indiana Jones a l’hora de sortir a terra, les onades que trencaven llarg,  van posar altre cop el punt d’emoció i on es va poder demostrar el bon nivell de tot el grup a l’hora d’afrontar aquesta delicada situació, això sí, sempre guiats de forma magistral per les ordres d’en Toni.

dimarts, 6 de novembre de 2012

Cabo de Gata 1



Cabo de Gata és d’aquells llocs que mai et cansaries de navegar. A tots els que  ens agrada la contemplació, diria que representa un dels trams de la costa Mediterrània més bells que podem trobar. La seva bellesa rau amb el seu origen volcànic i d’això ja en  fa de 7 a 20 milions d’anys. En aquella època, el xoc entre la placa africana i europea va originar tot un conjunt de volcans marins. Avui dia, part d’aquest volcans del mar d’Alborà  resten emergits i , el pas del temps ha acabat els hi ha donat el darrer toc.
Hem navegat tres dies d’aquest llarg pont de Tots Sants i, hem fet un viatge complert en tots els sentits, per un costat la meteorologia en ha permès conèixer aquesta costa tan peculiar i que està declarada parc natural. Durant dos dies s’ha pogut fer l’etapa complerta i, el tercer dia el vent de ponent ha volgut estar-hi present  i tot i que no s’ha pogut completar l’etapa, hi ha posat el toc d’èpica que el mar sempre ha de tenir, i ha convertit el que hagués pogut estar una etapa més aviat normal en una de molt emocionant. Per l’altre costat també ens ha servit per poder aprofundir en el coneixement de tots els membres del grup amb la llarga i intensa convivència que representa viatjar junts. Aquesta  vegada ens hem mobilitzat divuit persones i un nen, ell ha estat l’alegria en tot moment i ha mostrat un comportament  que ens ha robat el cor a més d’un.
Us deixo aquestes imatges de la l’etapa del primer dia per així poder compartir aquest entorn tan magnífic del Cabo de Gata amb tots vosaltres.
Per poc que pugueu aneu-hi que no us en penedireu!

dilluns, 5 de novembre de 2012

Nou blog.



L’amic i caiaquiste Manel Teodoro s’ha llençat a la piscina i ha començat a escriure el seu blog on ens contarà coses del mar. El felicitem per la valenta iniciativa i esperem passar unes bones estones llegint les seves històries. No defalleixis!  t’has embolicat en una magnífica aventura. Benvingut a la comunitat de blogers . Necessitem sang renovada i amb empenta. Companys disposats a compartir les experiències i coneixements sobre el mar.
El blog s’anomena “Històries de mar”. Per part nostra li hem fet un link en el lateral del nostre blog per així anar sabent tot el que ens conti de nou.

diumenge, 4 de novembre de 2012

Cabo de Gata


Ja sé que no som gaire originals i que ens repetim. Aquest pont de Tots Sants havíem d'anar a Còrsega però, per problemes en el transport ens hem quedat a la “peni” i hem baixat a Cabo de Gata.
Avui estem tornant i tan aviat com pugui us en farem cinc cèntims de la sortida.

dijous, 1 de novembre de 2012

Illes del Cap de Creus.



L’altre dia us parlàvem d’un nou llibre sobre el Cap de Creus, concretament sobre les seves illes, com que ens han dit que encara no esteu segurs de comprar-lo ara podeu obtenir més informació entrant a la seva web i d’aquesta manera esvaireu tots els dubtes. Penseu que d’aquí dos dies arribarà Nadal i sou molt dignes de fer-vos un regal com aquest. Si no us cuideu vosaltres, qui ho farà?

dilluns, 29 d’octubre de 2012

A la boca del llop.



Aquest dissabte hem sortit amb els companys de Portlligat, erem nou i tots estàvem conscients de que era una sortida per extremar les precaucions, bé, tots, tots, no.
A les 10 h del matí entràvem a l’aigua il·lusionats com sempre i una mica temorosos per no ser sorpresos pel llop que ja udolava per la costa del Rosselló. Sabíem que de mica en mica la força de la tramuntana aniria creixen fins fer-se de força 11, això és un temporal de màxima categoria, senzillament un vent  huracanat.
Per sort a aquella hora bufava un fil de Tramuntana més aviat fluix. Hem palejat fins la punta del Cap de Creus, el mar era buit, per no haver, no havia ni ocells marins, la majoria es trobaven a redós en els penya-segats. Tan sols mar endins, a prop de Messina hem pogut albirar els empaits d’unes tonyines gegants, les quals,  han quedat delatades per un grup de gavians i mascarells. Si, avui els mascarells els vèiem arran de costa, senyal de que mar endins la navegació no estava be.
A la punta, els més agosarats han volgut fer el canal de sa Claveguera  però, del costat de fora les onades començaven a ser d’un alçada i virulència importants. La majoria hem girat cua i cap a Portlligat. Malfet! Havíem de girar tots, però, som majors d’edat i cadascú és responsable d’un mateix. A l’arribar al final del canal de sa Claveguera, just a la gola del llop, una onada ha agafat al company i l’aixecat i expulsat pels núvols, a ell i al caiac. Sort que es tracta d’un excel·lent nedador , tot i que la massa d’aigua on es trobava s'enfonsava, ell no ha perdut la calma i desprès d’ingerir una bona quantitat d’aigua ha sortit a l’exterior. El rescat ha estat difícil i ha durat mitja hora o més. Per sort,  un hora més tard, als penjadors de Portlligat, ens ho contava amb una rialla a la cara de nen entremaliat. N’ haurem après alguna cosa?

diumenge, 28 d’octubre de 2012