--------------------------------------------------------------------------------

divendres, 29 de juny del 2012

Transfronterera 2012

El seguent cap de setmana se celebrarà la tercera edició de la transfronterera, si vols acompanyar als nedadors a mar obert en aquesta travessa tan guapa estàs convidat a fer-ho. Per més informació clica AQUI.
Data.: 08/07/12
Hora.: 11h.
Sortida.: Cerbère
Arribada.: Portbou

dijous, 28 de juny del 2012

Vols col·laborar amb el club Pagaia


Us adjunto una circular del Club Pagaia per si algú vol apuntar-se i col·laborar en la competició d'aquest proper diumenge.:
Com ja us hem anat avançant, el proper 22 de juliol celebrarem la 3a etapa de la Lliga Mare Nostrum  a Llançà.
Sota el nom de "Copa Pagaia - Vila de Llançà" ens trobarem davant dos reptes:
  •  que a la prova hi hagi una bona participació Pagaia i
  •  que puguem atendre els diferents aspectes organitzatius que aquesta comporta.
Per als qui vulgueu palejar: 
Només cal tenir-ne ganes, inscriure's (en breu tindrem la informació a la web) i gaudir de la diada.  A les proves hi pot participar tothom que en tingui ganes i en sàpiga suficient com per complir amb el itinerari que es proposi.  Tant si sou federats, com si no, tant si son d'un club, com si no ho son.
 Per als que vulgueu i pugueu donar un cop de mà, podeu:
- col·laborar posant o buscant  publicitat per a la revista que editarem expressament per aquest esdeveniment 
(Fins al 12 de juny. Demaneu més informació)- suport als aspectes relacionats amb la competició i
- la organització del dinar de germanor que oferirem a qui s'hagi inscrit.
En annex hi ha un detall de les necessitats i ens podeu fer arribar la vostra disponibilitat ja sigui al fil de fòrum  com per correu electrònic (info@pagaia.cat). 

dimecres, 27 de juny del 2012

L’ÀNEC I L’ATZAR...


...d'en Manel Ortega
Potser recordareu aquell anunci publicitari d’un cotxe que passaven a la tele fa 2 o 3 anys, en el que es veia com un vaixell de càrrega, en mig d’una tempesta, perdia un contenidor. Un cop al mar el contenidor s’obria i alliberava el seu contingut, milers d’aneguets de plàstic, que suraren per l’oceà, fins arribar a una platja a milers de kilòmetres de distància on una nena els troba. La filosofia de l’anunci era comparar l’extraordinari del fet amb l’extraordinari del vehicle publicitat. Però el que potser no es tan conegut es que  l’espot es basat en fets reals.
 El 10 de gener de 1992 un vaixell de càrrega que creuava el Pacífic de Honolulu a Washington va ser sorprès per una turmenta a l’alçada de les Illes Aleutianes i va perdre 12 contenidors. Un d’ells es va obrir i el seu contingut, 28.800 aneguets grocs fabricats a la Xina, es va dispersar per l’oceà transportat pels corrents de tal manera que varen començar a aparèixer aneguets en llocs molt llunyans, tant a la costa oest del Estats Units com a les costes del Japó o Siberia.
Hi va haver gent que es va interessar pel simpàtic fet. L’oceanògraf Curtis Ebbesmeyer va estudiar el patró dels recorreguts dels ànecs i el va aplicar a la determinació dels paràmetres que regeixen el gir del corrent oceànic del Pacífic Nord, i que alhora tenen aplicació pràctica en la creació de models de prediccions meteorològiques, navegació, pesca, etc.. Els ànecs que seguien aquest corrent trigaven 3 anys en donar la volta al Pacífic Nord i tornar al lloc de sortida, d’altres quedaven atrapats en una illa de residus, escombraria oceànica surant, d’una mida colossal, mes gran que la península ibèrica, i d’altres es dispersaven amb rumb imprevisible.
 Donovan Hohn, periodista, també va ser captivat pel tema, i va dedicar 5 anys a recórrer les costes del Pacific a la recerca d’ànecs nàufrags. La evocadora imatge de la joguina solitària  desafiant l’oceà, a la recerca dels seus germans, li ha donat l’ànim necessari per recórrer milers de kilòmetres de platges, contactar amb comunitats locals de cercadors, embarcar-se en un creuer per l’Àrtic, i finalment escriure un llibre, “Moby Duck”, que narra el seu periple.
Alguns ànecs varen prendre trajectòries erràtiques allunyades dels corrents dominants, i quedaren varats a les costes de Hawaii, d’altres integrats al glaç àrtic, però els cas mes extraordinari va ser el del que va aparèixer a Escòcia. !!! Quin viatge ¡¡¡ Anar del Pacific a l’Atlàntic per l’oceà Àrtic, trobant el mític Pas del Nord-est, el somni dels mariners durant segles. Segurament la llista dels mariners morts cercant el pas no cabria en aquesta voluminosa revista, i un irrisori ànec, de plàstic, fabricat a la Xina, groc, va i es planta a Escòcia. Per treure’ns el barret. Coneixent la premsa sensacionalista britànica ens podem imaginar els titulars, “ Un ànec amb un parell d’ous” , “!!! Quin animal ¡¡¡” i similars.
I es que la combinació de temps i atzar pot fer realitat les coses mes insòlites, qualsevol cosa. L’exemple mes extraordinari dels resultats increïbles que produeix la combinació de temps i atzar es la pròpia vida, resultat de l’atzar combinatori de matèria inert durant milions d’anys. D’altres van mes enllà i sostenen que si la eternitat és realment eterna, els àtoms que  formen el nostre cos es tornaran a trobar, per atzar, en una fortuïta reencarnació. Fins i tot podríem viure les vides que no hem viscut. Irrefutable, tractant-se de l’eternitat.  Com exemple mes proper del poder de l’atzar  tenim el cas dels pals, troncs, i restes vegetals que els temporals dipositen dispersos a les nostres cales, desordenats, caòticament entrellaçats a la platja. Qui podria haver imaginat que, un dia, l’onatge amuntegaria els pals a la caleta que la toponímia cadaquesenca coneix com a Ca la Giordano, unint-los entre ells de tal manera que el resultat seria un perfecte sofà de tres places ?
Atzar i temps fan miracles. Atzar o miracle va ser que el dissabte 21 d’abril, cap a migdia, a Port-Lligat, un ànec que, polvoritzant la gesta del seu germà escosses, havia entrat a la Mediterrània esquivant els petrolers a Gibraltar, havia seguit el corrent general mediterrani, pujant pel litoral del llevant espanyol, fent la mateixa ruta que en alimenticia carrera fan els nutrients mes bàsics, el peix blau, les tonyines i els reis rorquals, aquest ànec alhora ridícul i heroic, empès per un moderat vent de mar embocà la badia per Boquelles i tocava terra als meus peus. Amb gest reverent vaig clavar els genolls a la sorra i el vaig recollir tremolós d’emoció. El podia haver trobat qualsevol, ignorant de la seva importància,  des d’un nen, al qual la seva mare li hauria tret de les mans ràpidament i al crit de “això es caca” l’hauria llençat a la paperera, o un empleat municipal de neteja, amb idèntic resultat.
Però l’atzar el va posar als meus peus, i ara tenia una gran responsabilitat. El meu primer impuls va ser posar-me en contacte amb en Curtis Ebbesmeyer, que de ben segur agrairia la noticia, potser contribuiria a la millora dels models climàtics, al perfeccionament de la tecnologia que ens permet afinar cada dia mes les prediccions meteorològiques. Vaig pensar però, que si ara, quan consultem la predicció de l’estat de la mar abans de sortir a navegar, ja sabem la direcció i intensitat del vent, la temperatura i nuvolositat, l’alçada de la onada i la pluja que trobarem, ¿ que serà dins d’uns anys, quan la tecnologia predictiva hagi avançat encara més ? . No es difícil imaginar un futur, no gaire llunyà, en el qual els caiacs portin un navegador com els dels cotxes, amb una agradable veu femenina ( o masculina, opcional ) que ens digui “clava mes la pala a la dreta que t’has desviat un grau de la ruta”, o bé “ compte, que en deu segons et vindrà una ratxa de garbí, força 4,45”.  Perdrem doncs, definitivament, la capacitat d’observació del cel i del mar, l’ensurt, la emoció, el respecte...
Llavors ho vaig veire clar, les tècniques de predicció tendeixen a buscar la perfecció, la seguretat absoluta, i la seguretat es la negació de l’atzar !!!   L’homèric viatge de l’ànec, la suprema plasmació de la casualitat, contribuint a la desaparició de l’atzar ?   Ni parlar-ne, l’ànec no s’ho mereix.
Finalment vaig prendre una decisió egoista, vaig enganxar l’ànec a la proa del meu caiac, com un mascaró. Amb bona lògica vaig pensar que si ell havia navegat 18.000 kilòmetres fins arribar a Port Lligat, no tindria cap problema en guiar-me, tot i els seus ulls ja glaucs de sol i sal, en el camí de tornada cap a l’entrada de la badia quan surto a palejar els dissabtes pel Cap de Creus.

dimarts, 26 de juny del 2012

Fotoidentificació geogràfica 3a setmana.

La resposta de la setmana passada era "LA FORADADA" del Montgrí. Lloc on cada estiu milers de persones la travesen amb tot tipus d'embarcacions. Els del Baix Empordà no us podreu queixar...
Aquesta setmana us posem un altre lloc mític que també és una “ roca foradada” però, no és aquest el nom que la denomina. Saps de quin lloc estem parlant?..., 
Classificació general.:

NOM TOTAL
Rosa S. 2
Sergi B. 1
Joaquim V. 2
Santi P. 2
Dani U. 2
Dani G. 2
Marc A. 2
Rosa B. 2
Artur A. 2
Daco 1
Xavier Ars 2
Ernest P. 2
Joan Pujol 2
Toni Ll. 2
Natamor 2
Manel O. 1
Marc Vilà 2
DiegoMestre 2

diumenge, 24 de juny del 2012

Dormint amb la Milky Way.













Aquest cap de setmana teníem una previsió per la nit del divendres de tramuntaneta, això ens va fer replantejar la sortida per la mar d’Amunt i vam fer opció B, mar d’Avall.  Sortíem de Portlligat a les 19 h. la temperatura era molt agradable, la tramuntana era un vent fi que ens refrescava el paleig, tot i això, avançàvem lentament, contemplativament. Coneixem molt bé aquesta zona, però feta amb la llum de la tarda mereix concentrar-se en l’admiració de tots els detalls, colors i formes d’aquest paratge inhòspit. Gavians banyant-se a Cudera, junt amb un grup familiar de corbs marins que fan les darreres cabussades del dia, una escadussera baldriga cendrosa fa un vol fins la nostra posició, retallem la costa fins la cova de s’Infern i allí tirem milles pel mig de la “batedora” fins sa Rata. La Batedora és el tros de mar que separa l’illa de s’Encalladora i sa Rata, àrea de notables corrents. En Manel que fa el curri, li dóna la volta pel darrera a Sa Rata i jo que estic enjogassat, les surfejo en tot el seu tram més fort fins la cua de sa Rata. Reunits en aquest punt, ens quedem parats veient els efectes de remolí que hi ha, si l’aigua superficial empesa pel filet de Tramuntana va de nord a sud, nosaltres com uns suros flotants ens desplacem de sud a nord, la corrent de sota és molt i molt forta, i això es nota al tirar el jig, el qual queda horitzontal a la superfície de l’aigua.
Finalment i vist el resultat de la pesca, varem decidir pujar a sopar al restaurant de la caserna, ens estem aburgesant!. A mitjanit en sortíem ben alimentats i ens vam enfilar als caiacs que teníem a cala Fredosa. La nit era fosca, sense lluna, la tramuntaneta una mica més forta, però sense molestar molt ens va acompanyar de camí a cala Bona. La navegació nocturna és plena de noves sensacions, el caiac llisca més ràpid, la mar de fons ens gronxa amb suavitat i, tots els sentits es desperten per no fallar a l’hora de creuar les puntes plenes d’esculls, tot es qüestió d’oïda i de imaginar-te els paratges mil vegades recorreguts.
Arribats a cala Bona fem una sessió de fotografia nocturna i, és que la nit acompanya, un cel net per la tramuntana ens ofereix una visió de la via làctia (milky way) magnífica.
Dissabte al matí l’hem aprofitat per cabussar-nos un parell d’hores disfressats d’espermatozous (neoprè) i gaudir del fons d’aquesta cala arrecerada i plena de vida, una veritable meravella, però alguna de les descobertes que hem fet ens les guardem per una altra entrada..., posteriorment han arribat els companys de Cadaquès i hem pogut esmorzar  junts, fent el comiat d’en Toni Sbert que torna a “ca seu”, Mallorca.

divendres, 22 de juny del 2012

Per a conscienciar

Imatges colpidores dels efectes dels plàstics sobre la fauna alada.: AQUI

dijous, 21 de juny del 2012

Jornada de promoció turística de la pesca



Extret del feixbuc.:Avui, dijous 21 de juny a les 8 del vespre es celebrarà la primera Jornada-Taller “El mar i la pesca al Cap de Creus”, a l’Oficina de Turisme de Llançà, oberta a tothom. Es comptarà amb la presència del regidor de turisme, comerç i promoció econòmica de Llançà, Joan C.arles Mora, i l’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera per a l’obertura d’aquest acte. Victòria Riera, directora del Parc Natural del Cap de Creus, i Josep Lloret, biòleg i professor a la UdG parlaran d’aquesta àrea inèdita, de les formes de pesca al Cap de Creus i com afecta al fons marí. Seguidament es presentaran dues noves activitats relacionades amb la pesca i el fons marí: Pesca Turisme Cap de Creus i unes rutes subaquàtiques de Llançà.
Amb aquesta jornada-taller es pretén donar a conèixer aquests productes i posteriorment posar en comú idees i/o impressions al respecte i fins i tot trobar noves línies d’enfocament turístic mitjançant aquestes activitats.

dimecres, 20 de juny del 2012

La guiula, donzella o Juliola (Coris julis).


L’altre dia vaig pescar una guiula mascle, tot i que estava pescant per menjar, no vaig poder resistir d’alliberar-la. La raó per fer-ho va ser l’extremada bellesa dels seus colors, que en època d’aparellament i, aquest va d’ara fins l’agost, fa que siguin d’una intensitat aclaparadora i irresistible. No me la podia imaginar dins de la paella amb l’oli roent!   
Aprofito l’avinentesa per fer-vos un comentari sobre la reproducció d’aquesta “xulada” del nostre litoral. Penseu que durant la parada nupcial, la parelleta puja fins la superfície tot alliberant els ous i l’esperma, però no estan sols, els mascles joves els envolten i també deixen anar esperma, aquesta actitud se la denomina “fecundació paràsita”. Aquestes freses que solen fer-se a la posta del sol, la femella allibera de 600 a 5500 ous planctònics i, aquests tenen una mida de poc més de mig mil·límetre.
Ara entenc perquè diuen que és tan bona l’aigua de mar, penseu que quan ens en bevent un glop, amb ella no entra tan sols aigua salada, si més no sabem que també ingerim altres substàncies de propietats altament nutritives, reflexionem i no ens ho agafem amb fàstics, tot el contrari! Si aquests ous porten tots els nutrients per generar una nova vida, simplement, no poden ser dolents i si són d’una preciositat com les guiules encara menys. Salut!

dimarts, 19 de juny del 2012

Fotoidentificació geogràfica


Resposta de la 1ª setmana.: SA RATA.
"És l'últim pic del Pirineus, el clam de llibertat d'una serralada que després de forjar l'Istme ibèric, vol morir amb orgull i llibertat. Es tracta d'un illot rocallós, alterós i massis, sense cap brinc de vegetació i situat a notable distància de la costa. Pel seu emplaçament a mar obert, és batut per vents i tempestes de tota procedència i afectat per tots els corrents i les ressaques marines, condicions que han significat una protecció natural dificilment millorable per ordenació del home. A l'ombra del fons, les nombroses escletxes i cavitats subaquàtiques serveixen d'habitacle i refugi a families senceres de meros i abassega tanta abundància de plàncton que avala la pervivència i la gran talla de les espècies representades" (Arnald Plujà i Canals, 1996)

Si la setmana passada us fèiem una pregunta d’un dels indrets més emblemàtics del Cap de Creus, avui no rebaixem la categoria i també heu de identificar un dels llocs  més coneguts i fotografiats de la Costa Brava, no us donem cap pista, amb la imatge que encapçala aquest text en feu prou.:
Com s'anomena aquest indret?
La resposta al correu-e que figura al lateral del blog..
Resultat de la primera setmana del concurs.:
NOM TOTAL
Rosa S. 1
Sergi B. 1
Joaquim V. 1
Santi P. 1
Dani U. 1
Dani G. 1
Marc A. 1
Rosa B. 1
Artur A. 1
Daco 1
Xavier Ars 1
Ernest P. 1
Joan Pujol 1
Toni Ll. 1
Natamor 1
Manel O. 1
Marc Vilà 1
Diego Mestre 1

diumenge, 17 de juny del 2012

Fent planter.







Aquest cap de setmana hem estat d’actes socials i familiars però no per això hem deixat de fer el que més ens agrada, la pràctica del caiac. No s’ha pogut fer una sortida llarga però sí que hem treballat  fent “planter”.
Els avis que tenen horts han de guardar una part d’aquest, el millor racó en condicions ambientals, per plantar-hi les llavors que després trasplantaran perquè creixin  i  donin els seus fruits com els enciams, tomates i altres productes que són únics i els millors del món! . Doncs bé, en les associacions esportives també és convenient cuidar molt bé el planter i això, no sempre se sap fer. Sovint l’empenta dels membres associats pot generar un rebuig pels que volen iniciar-se, creant així uns mena de murs o barreres invisibles però d’efectes negatius.
Aquest cap de setmana hem navegat amb nens, joves i companys que començaven a fer les primeres palejades. Dedicar-hi algunes de les nostres sortides a promocionar i facilitar la pràctica del caiac, és fonamental per la pervivència del nostre grup. Deixar de ser per unes hores els herois que lluiten amb els mars enfurismats pel garbí o la tramuntana i, cercar els recers per fer agradable i segura la sortida, és sembrar les llavors que aficionaran als neòfits en aquesta pràctica que és el transport marí més ben integrat i de baix impacte ambiental.
Dissabte vàrem sortir de Portlligat desprès d’ajudar en la prova de natació de la triatló de Cadaquès, ens varen acompanyar tres infants, dos joves i uns amics que feien les seves primeres palejades, amb un mar que començava a moure’s pel garbí. Vam buscar el recer de Guillola i els més forts van anar fins cala Bona, d’altres, fins i tot vàrem inspeccionar l’arrabassada de carpobrotus de l’illa de Portlligat. Tot això en un matí trepidant que començà amb sol, desprès boira i que va finalitzar amb una entrada de vent que va cobrir de blancalls tot el litoral sud del Cap de Creus.  Una magnífica inversió del nostre temps.  

divendres, 15 de juny del 2012

Imatge d'examen per compartir


Sou uns amics molt ben parits. Com agraïment a les bones estones que estem passant junts, alguns de vosaltres ens envieu fotos per posar-nos a prova i fer-nos gaudir. Avui volem compartir una de les que ens han arribat, és una imatge antiga i, veritablement l'has de mirar un parell de cops per encertar el poble. Sabríeu dir de quin poblet estem parlant? (pregunta fora de concurs!). Com han canviat els poblets de la costa!
Aqui teniu el resultat final del 2n concurs de fotoidentificació geogràfica de la Costa Brava (fent especial incidència amb el CdC).:

NOM Total
Dani Ubric 4
Diego Mestre 5
Marti Q 8
Rosa S 8
Ernest P. 8
Natamor 2
Toni Ll. 3
Borja F. 1
Daniel G. 5
Marc Adroher 3
Rafel Almenar 1
Marc Tarradas 1
Joan Pujol 2
Marcel 1
Manel O. 3
Josep Mª Llargues 1
Marc Vilà 1
GRÀCIES A TOTES I TOTS PER LA VOSTRA PARTICIPACIÓ!

dijous, 14 de juny del 2012

3 etapa del concurs


Comencem avui una tercera etapa del concurs, ara l’empresa que paga la ronda o que és la patrocinadora del concurs és SK_KAYAK, en Pau ens ha dit els regalets que tindrà el guanyador-a i no està gens malament, es tracta d’una samarreta de “Tramuntana Republik” i unes “Crocks”. Què us sembla!  
A part d’aquest premi material també hi ha el d’anar coneixen alguns racons de la nostra costa i això esperem que sigui una gran satisfacció per tu i tots els seguidors del blog.
Intentarem fer les preguntes seguint una progressió en la dificultat de manera que us animem a tot a participar-hi, tot i que ens centrem amb el Cap de Creus, també sortiran preguntes d'altres llocs de la Costa Brava.
Pel sol fet de participar i encertar alguna pregunta us passarem un arxiu (kmz) de google-earth on hi ha una bona colla de noms dels accidents geogràfics de la Costa Brava.
Digueu-nos un dels dos noms d’aquesta illa, el que fa referència al seu aspecte zoomorfològic...
Les respostes al correu-e.: eduardmarques@hotmail.com

dimarts, 12 de juny del 2012

Desempat



El seu nom el tenim repetit tres cops al Cap de Creus, el podem trobar a Port de la Selva, a Cadaquès i a Roses. Aquest és un d’aquests punts que tan se’l pot anomenar com a “illa”, “passatge” o “punta”. No volia donar-vos cap més pista perquè seria massa fàcil, però.... aquí en teniu una altra i així no patireu més: “La seva base està molt ben cimentada des del 1968”.
La imatge es va fer un cap vespre d'aquest hivern, però això no és cap pista.
Deixeu la resposta a l'apartat de comentaris!
SORT CAMPIONS!!!

Tres campions!!!!

La resposta correcta a la darrera foto era els "ILLOTS O ESCULLS DE LA MEDA I CARBÓ". Estan ubicats entre Cala Cativa i Fornells, un lloc que tots els que heu navegat per la Mar d'Amunt hi heu passat pel mig si hi havia bona mar.
Finalment s'ha produit el triple empat esperat, els de la "lliga a part" han estat els campions, us adjunto la resposta que van enviar cada un d'aquests campions i que ens expliquen el secret de com es pot arribar a la resposta correcta. Esperem que ens animi a participar i barrinar encara més en properes endevinalles.:

Resposta de l’Ernest (05/06/12).:
 Ha estat molt difícil però crec que ho he trobat (crec!)
Primer he pensat que era la zona de Port-lligat però no... després s'Encalladora però no... (tot això mirant la fotografia aèria)
És molt difiícil!!!
Busco una estratègia... dins el blog.. busco fotografies a picassa i trobo dues fotografies del mateix lloc... a l'àlbum Cap de Creus "slowly"... em donen pistes del perfil de la costa nord... busco més i no trobo.
Miro la data de captura de la foto... 20/11/2011... entro de nou al blog i busco un article per aquelles dates... dijous 24 de novembre de 2011... El pela-roques: "Diumenge quan feia la passejada matinal per la mar d’Amunt, just a la zona desprès de cala Cativa, als esculls anomenats Carbó i Meda se m’ha posat als costat un ocell que feia temps que us en volia parlar ....."
Crec que són aquests dos esculls. Busco la cala Cativa al visor de l'ICC que et permet localitzar topònims (la veritat és que no s'havia a on era aquesta cala). És el lloc!. Busco la zona a google earth i ho confirmo, però al kmz dels topònims que ens vas passar no hi ha cap nom concret per aquest lloc. Torno al visor de l'ICC i posa Cap Mitjà i la Meda.
B
é crec que és això.. esculls Carbó i Meda.
 Resposta d’en Martí (06/06/12).:
Aquesta vegada m'has fet suar, reconsagrat bergant! Però mica en mica, vaig poder anar desgranant algunes pistes.
Finalment vaig aconseguir localitzar el lloc en base al roc que t'he encerclat en vermell i el toll verd que t'he encerclat en groc. Però el nom dels dos illots, no me'n surto. No trobo cartografia que en parli. A tot arreu, com a màxim hi apareix "La Meda". Per la forma, suposo que "La Meda" correspon a l'illot blanc. Però em falta el nom del petit i negrós. "Sa negra"?? ha, ha. Jo la veig del mateix to negrós que la resta de Cap de Creus!   Potser està rovellada pel costat que no es veu de la foto i té algun nom en plan: "Sa rovellada" o té biotita i també se li diu "l'illot d'or" o ves a saber.
En fi. No dono per a més i se m'han acabat les fonts a consultar. Aquí ho deixo. De totes les fotos que m'ha tocat endevinar, em quedo amb aquesta i la del Medallot. Aquesta és la primera amb la que he arribat al meu sostre. No conec cap pescador ni cap amic amb qui gastar el comodí de la trucada. No tinc cap cartografia ni guia de submarinisme on m'hi aparegui. Potser està indicat a l'arxiu *.KMZ que ens vas enviar, però he estat intentant instal·lar-lo en diversos ordinadors i no me n'he sortit. Potser la única opció està en el teu *.KMZ. Ves a saber. Per ara, aquí em quedo en aquesta ocasió. Ja no sé per on tirar més......
.....unes hores més tard.:
......Osti, osti, osti.... és clar!! havia d'estar al mardamunt!!!
Una mica de google.... "Mardamunt + Meda"...... tatatxàn!!!   la solució: el pela-roques!!!
Cagum la pell de satanàs!!!  escull carbó!!!!!!!!!  ja me'l miraré de reüll la propera vegada que hi passi remant pel davant, ja!! qui l'ha parit. Sa negra, tampoc anava tant desencaminat, no??
Ara, que em vas dir que amb el google en tindria prou i això de l'escull carbó no hi surt ni al cartogràfic, tio!!!   Hi, hi, hi. Que content que estic. Home, arribar a 1m de la meta i no poder fer l'últim pas... quina frustració!!
 Resposta de la Rosa S. (07/06/12).:
Em sembla, que desprès de suar la gota gorda, l’hem trobat !!!
Dic em sembla, perquè amb en Martí ens hem fet tota la costa des de Portbou (Garbet, Cap de Creus, Calella, Begur, Illes Formiga, etc.) fins a Platja d’Aro amb el Google Earth i  l’Institut Cartogràfic  de Catalunya.  Ahir a la nit me’n vaig anar a dormir amb la sensació que ja estava perdut, en Martí encara s’hi va quedar més estona i res !!
Però aquest matí, amb energies renovades (crec que em faran fora de la feina !!) he pensat que podia buscar les fotos artístiques que vas fer l’any passat, però he anat trobant pràcticament  totes les entrades sense fotos, menys en la votació popular, bingo!!! He trobat la foto de la Julia amb “HORITZÓ” i en l’entrada del dilluns 8 d’Agost he trobat una sortida que vas fer amb la Júlia i que podia ser d’aquest dia, explicant per quina zona et movies !!! Quin subidón !!! ( Anava trucant a en Martí per explicar-li cada troballa.)
Bingo una altra vegada !, sortint de Port de la Selva hem acabat trobant les maleïdes roques, perdó illots.  En l’Institut Cartogràfic em donaven només un nom i no ho trobava, però finalment al google earth, l’he trobat, he aixecat la imatge per veure si l’horitzó es corresponia i per fi !!!  LA MEDA I EL CARBÓ amb aquesta banyera tant característica i que no oblidarem mai de la vida !!!
Amb en Martí hem parlat que aquest estiu farem alguna sortida en alguns dels indrets que ens has fet trobar i que no tenen “desperdici”.
De moment, si l’hem endevinat, aquest vespre ens beurem una “ birriquin” a la terrassa de casa a la teva salut (hi estàs convidat), perquè de veritat que el premi és el de menys, estic totalment d’acord amb en Dani. Agrair-te els bons moments que ens fas passar i alhora tenir la possibilitat d’anar coneixent aquest costa tan fantàstica que tenim, que ens la fas aprendre amb lupa.
Gràcies, gràcies, gràcies, de part meva i d’en Martí !!!
1 Petonàs 
Per la meva part ho tinc més fàcil, tiro d'arxiu fotogràfic propi i pels noms, no és que sigui un il·lustrat de tota la toponímia de la costa, tot el contrari, les meves maltractades i danyades neurones ja no estan capacitades per retenir gaire cosa. Faig ús d'un llibre que el seu autor és un estudiós del Cap de Creus i que va publicar amb el nom de "Estudi del Cap de Creus LA COSTA" Diccionari toponímic, etimològic i geogràfic" és l'Arnald Plujà i Canals. Aquest llibre el podreu trobar en llibreries dels nostre poblets. Per exemple, en el poble on resideixo, Vilajuïga, el tenen a la venda per si algú hi està interessat.
AQUEST VESPRE A LES 22 H DESEMPAT
Sé que cap dels tres us agrada estar pressionats pel temps i que el premi ja el teniu amb la bona estona que hem passat tots junts, que sou gent que no us agrada exhibir-vos, però no sé altra millor manera de desfer el desempat...
Demà iniciarem la tercera etapa del concurs. No us el perdeu!

diumenge, 10 de juny del 2012

Canadell.










Amb l’arribada de les temperatures estiuenques cal canviar els costums, si a l’hivern és el moment d’afrontar la tramuntana amb els companys de l’escola d’en Mar de Cadaquès, ara hem de fugir de les zones “transitades” i, això ho aconseguim amb el canvi d’horaris. Les sortides a partir d’ara són d’anar a fer nit pel cap de Creus i l’endemà a dinar a casa. Aquesta és la única manera que aconseguim una de les nostres pretensions, el sentir-nos, ni que sigui per unes hores, part integrant d’aquest entorn.
Dissabte a la tarda vam sortir de l’Almadrava un grupet de sis amics, teníem convidats! ens visitaven l’Anna i en Marc A., ells solen navegar pel Baix Empordà. També tornem a tenir a la Rosa B., tornada del seu periple sud americà i en Pi i el Manel tancàvem aquest petit grup d’enamorats de la mar.
La sortida va ser a les set de la tarda i arribàvem a Canadell, a tocar Jòncols, a quart d’onze de la nit. Ha estat una navegació molt tranquil·la, no havíem de batre cap rècord de paleig, senzillament havíem de intentar trobar alguna cosa per sopar. Finalment vàrem poder fer un sopar a base de fruits del mar i, les habilitats amb el curri de l’Anna, van permetre completar el menú amb peix de roca. Tot al voltant d’una magnífica taula de pedra que l’endemà al matí vam descobrir que estava rodejada de cascall marí florit. Quina meravella!. A les postres es va convidar de forma sorprenent una lluna minvant, que va emergir de l’horitzó desplegant-se com una vela llatina en flames, instants aquests que pagaven sobradament el venir a passar la nit en aquesta cala tan bella.
Canadell (significa “cana petita”, topònim d’origen cèltic que indica l’existència d’una zona humida o estany amb juncs) ha estat durant uns anys l’aula de la natura de l’Institució Alt Empordanesa per la Defensa i l’Estudi de la Natura. Molts joves han descobert en el seu fons rocallós els primers albiraments de pops, franquets (cranc verd) o gòbids, mentre pel cel travessaven en vol suïcida els ballesters o el mateix falcó pelegrí. Aquestes emocions les hem pogut rememorar com si fóssim nens petits durant aquestes hores passades a Canadell. Més tard, la fressa dels motors de les barques ens ha fet despertar i ens ha recordat que el nostre temps de gaudi s’havia acabat , que s’havia de tornar a la realitat, la de compartir aquest espai amb tota la resta de població, molts d’ells amb conceptes molt diferents de com es pot gaudir d’un espai protegit com és el Cap de Creus.  

dijous, 7 de juny del 2012

La fragilitat de la piràmide.


Encara que moltes de les piràmides hagin durat milions d’anys, aquestes són fràgils. Sí, sí, he dit milions d’anys i es que avui us volem exemplificar un petit segment d’una piràmide tròfica marina.
Resulta que uns estudis han relacionat la sobrepesca dels taurons de puntes negres (Carcharhinus limbatus) amb la disminució de les vieires de baia (Agropecten irradians) i perquè succeeix això, doncs perquè en els ecosistemes tots els seus components estan íntimament relacionats i quan l’home amb la seva mala costum i excés de consum d’aletes i carn de tauró abusa de la pesca d’aquests superpredadors marins, doncs resulta que les poblacions de ratjades cara de vaca (Rhinioptera bonasus) creix molt, ja que eren la presa fonamental dels esmentats taurons i aquestes ratjades tenen com a element molt important del seu menú a les vieires, per la qual cosa, la seva població està en franca regressió. Solució, o es deixa de sobrepescar taurons o ens quedarem sense vieires i posteriorment, fins i tot, poden desaparèixer les ratjades, les quals, hauran perdut el seu menjar predilecte i, ens quedarem amb un pam de nas.
No anem pa bé, perquè som massa gent o, alentim el ritme o això s’acabarà!

dimecres, 6 de juny del 2012

Bàrbara


Ha sorprès a la comunitat científica per lo viatgera que arriba ha ser, aquesta balena gris (Eschrichtius robustus) d’uns tres anys d’edat, va ser marcada fa poques setmanes a prop de l’illa de Sakhalin (Russia), actualment se la està seguint en DIRECTE tot el seu periple vital. Pertany a la població occidental d’aquesta espècie, que és classificada per l’UICN en estat crític de conservació (la població oriental que viu a la zona del “Pacífic Est” es troba en un millor estat de conservació).
Doncs resulta que aquesta “noieta” ha fet un viatge sorprenen i ha travessat tot l’oceà pacífic i ha anat fins el Mar de Cortès (Baixa Califòrnia, Mèxic), lloc de reproducció de les seves parentes orientals. A partir d’aquestes dades, ara es creu que les dues poblacions de balenes que es creien separades físicament i genèticament, poder resulta que fins i tot poden creuar el seu material genètic!
Després d’aquest llarg viatge, la Bàrbara ha tornat cap al seu origen, ja se sap “roda el món i torna al born”, mentre escric aquest post (17/05/12) es troba a l’extrem de la península de Kamxatka...., sempre que he vist documentals d’aquest lloc m’ha sembla un paradis.... qui hi pogués anar!

dimarts, 5 de juny del 2012

Última setmana del concurs.


Amb aquesta foto tanquem la segona sèrie del concurs, com som una mica dolentots i per mirar de desfer l’empat, hem posat una imatge sense referències de fons, la pista estarà en la pregunta.:
Davant vostre hi ha dos illots, l’un té el nom que fa referència a la seva morfologia i l’altre al seu color. De quins illots estem parlant?
La resposta de la setmana passada era.: PORT JOAN (Colera)
Classificació general.:

NOMTotal
Dani Ubric4
Diego Mestre5
Marti Q7
Rosa S7
Ernest P.7
Natamor2
Toni Ll.3
Borja F.1
Daniel G.5
Marc Adroher3
Rafel Almenar1
Marc Tarradas1
Joan Pujol2
Marcel1
Manel O.3
Josep Mª Llargues1
Marc Vilà1

dilluns, 4 de juny del 2012

Com desempatarem el concurs de fotografia.


El concurs està que treu foc, la competència és màxima i cap dels capdavanters ha afluixat ni una sola setmana. Penseu que dimarts quan va sortir la penúltima foto, tots tres i amb un marge de 30 minuts varen enviar la resposta de forma correcta. Brutal!!!
Crec que hores d’ara podem dir que tots tres són mereixedors del premi, ja que han demostrat un gran coneixement de la costa i, si més no, una magnífica habilitat per trobar els llocs a partir de les poques pistes que es donen.
Demà sortirà la darrera imatge i en el cas que en el període d’aquesta propera setmana segueixen sense desfer-se el triple empat, us proposem fer un desempat molt senzill. El següent dimarts quan s’obri la tercera etapa del concurs, això vol dir el dia 12 a les 9:00 AM farem la pregunta i sortirà la classificació general final d’aquestes darreres 8 setmanes, doncs a les 22:00 PM del dimarts, posarem la pregunta per desempatar, la resposta s’ha d’escriure en l’apartat de comentaris de l’entrada del blog, de manera que el primer comentari amb la resposta encertada serà el guanyador. Què us sembla? Així tots serem testimonis del resultat, en el cas d’una resposta errònia, us diré en l’apartat mateix de comentaris si heu fallat i podeu tenir una segona oportunitat.
Primer però, cal que encertem demà la darrera pregunta del concurs, i demà sortirà a les 9:00 com tots els dimarts la pregunta que tancarà aquesta magnífica ronda.
Sort i creieu-me que tots, tots hem guanyat!

diumenge, 3 de juny del 2012

dissabte, 2 de juny del 2012

divendres, 1 de juny del 2012

Quin artista!



Kayak Experience presenta una nova sessió trepidant de surf amb kayak de mar. Aquest cop amb el P&H Scorpio LV, que ha demostrat un bon rendiment en l'art d'agafar un bon reprís i enforquillar bé a l'oponent... Res, que cada cop és més difícil surfejar a la Fosca! Per part meva, això no em farà desistir i continuaré exercint aquesta modalitat tan poc preuada entre els amants del kayak de mar. Amén! (Marc Adroher)