--------------------------------------------------------------------------------

dissabte, 28 de setembre del 2013

Illes atlàntiques 1

Illes Atlàntiques 1 Clicant aqui entreu a l'album

Dissabte passat vaig aixecar-me aviadet per poder anar cap a Galícia, el sorprenent  és que abans del migdia em trobava embotit dins d’un caic per entrar en contacte amb l’aigua de l’Atlàntic. Si li pogués explicar a la meva iaia ho trobaria fantasiós, pensar que ella va viure l’estrena del primer servei de diligències que connectaven Bcn amb Reus amb 11,5 hores!
Al que anàvem, a les deu del mati ja era al Càmpingde Limens. Allí hi havia la resta del grup, estava liderat per en Pau Calero d’Sk-Kayak i  com a components erem la Júlia i en Jordi, l’Alba i l’Albert i jo com a single. En Jaime Corral, gerent de Nordest-Kayak ens havia preparat uns dies per poder conèixer tot l’entorn de les Illes Atlàntiques, aquestes illes es troben enfront de les ries Baixes i són un parc natural . Què més podem demanar? Tenim l’Oceà Atlàntic, tenim uns dels millors caiaquistes de mar de la península com a guies, tenim un entorn declarat parc natural, estem situats en l’extrem occidental de la península ibèrica, és plena època de pas de la migració d’aus, estem en una de les zones més riques des del punt de vista de producció marina i, a més amb una gastronomia basada amb els productes del mar. Estem senzillament en el setè cel.

El primer dia com aperitiu ens han preparat un itinerari senzill, sense sobresalts. Hem aprofitat el primer dia per fer un recorregut suau, sortida del Port de Aldán, d’allí hem tret el cap pel cap situat al sud de l’entrada a la ria (Punta Couso), per tenir una perspectiva de la Costa da Vela, una línea de costa espectacular plena de gran pedres i un lloc increïble per fer busseig. Posteriorment hem travessat l’entrada de la Ria d’Aldan per anar a l’altra punta “Cabo Udra”, l’hem girat per entrar a la ria de  Pontevedra però, ens hem quedat dins de les primeres platges per dinar. Platges de sorra blanca i aigües turqueses. Bona part del grup no resisteix banyar-se en aquest paradís. De tornada hem anat fent paradetes per poder conèixer els detalls de tots els racons, això ho hem fet de la mà d’en Jaime Corral, gerent de Nordest Kayak i excel·lent orador i un verdader pou de coneixement. Al final del recorregut hem tingut la sort de poder conèixer a dos components d’un grup de caiaquistes extrems, ells s’anomenen “Ocean Dragons” i es dediquen a fer totes les “....” inimaginables per entre els esculls d’aquesta costa.

dilluns, 23 de setembre del 2013

El blog fa 4 anys.


Sembla que fos ahir i ja en fa quatre anys. Són moltes entrades escrites, vora d’un miler i amb més de 125.000 visites rebudes durant aquest temps, hores i hores de dedicació, tant per escriure com per preparar el material gràfic. Això no es pot fer si no t’ho passes bé. Aquesta constància no ha estat fàcil de portar i hi ha hagut moments de debilitat..., l’única manera de superar-ho és amb l’afecte que m’aneu mostrant una part dels que entreu i em coneixeu. Us ho agraeixo de tot cor, teniu la vostra part de responsabilitat de que el blog estigui viu.
Amb tot aquest temps hi hagut de tot, gent que s’ha enganxat i desenganxat, alguns d’ells fidels des del primer dia i que tenen en el blog, la finestra per saber allò que passa pel Cap de Creus. Per mi s’ha convertit en un costum d’anar compartint tot allò que faig, de convertir en públic bona part del meu lleure, però el més important és compartir tot allò que descobreixo i aprenc d’aquest entorn tant captivador i feréstec. No entenc l’aprenentatge i la descoberta, sense poder-ho fer extensiu a tots vosaltres.
Segur que durant les properes setmanes tornareu a veure les pujades i baixades en els ritmes de publicació. Entrem en la fase hivernal i després de tant de temps i com és natural hi haurà símptomes de cansament, replantejaments, dubtes, etc. Lo millor per mi és anar al ritme que em demani el cos i la ment. El blog no pot convertir-se en una obligació, si això passa està mort.

Si tot va bé, mentre llegiu aquesta entrada em trobaré en aigües de l’Atlàntic, navegant per les illes de Ons i Cies, així que la propera entrada serà per anar explicant aquest viatge amb caiac. Resteu a l'espera,  Fins aviat!

divendres, 20 de setembre del 2013

La llebre de mar





La llebre de mar, el llimac marí més gran que podem veure pel Cap de Creus.

dimecres, 18 de setembre del 2013

Què s’ha de fer amb les cabres?



Fa poc més d’un any va aparèixer un ramat de cabres al mas Puignau (Port de la Selva), és aquell mas que et trobes quan surts per la pista que va a Sant Baldiri i arribes a la part alta, just abans d’anar cap a Sant Baldiri, o cap a Tavallera.
Un pensa que s’ha potenciat la introducció de les cabres pel control de la vegetació i així crear un mosaic paisatgístic, potenciant els prats de pastura que han d’alternar amb les bosquines on les cabres controlaran el sotabosc, etc, etc.  Teworía sentida i llegida moltes vegades i qu un hi creu.
El ramat i el pastor han desaparegut. El mas que estava fet una ruïna, es va utilitzar com a corral i ara és una ruïna plena d’excrements... Ell va venir de les terres del sud, no sé perquè va arribar fins aquí, ni qui el va portar o si va venir sol, el que està clar és que no ha trobat el que buscava.

Ens ha deixat una herència en forma de cabres que se li van despistar. Ara elles corren lliures pels penya-segats, aviat seran assilvestrades i una nova espècie domèstica s’instal·larà al Cap de Creus. Seran uns animals lliures, que menjaran on vulguin, el que vulguin i quan vulguin. Possiblement que això no sigui el millor per les plantes del Cap de Creus, per aquelles que subsisteixen en les zones més apartades i inaccessibles, algunes d’elles endèmiques. Aquestes tenen el perill d’acabar a l’estomac d’aquest caprí, si es que abans algú no intenta posar-hi una mica d’ordre. Crec que poden fer més mal aquestes cabres descontrolades durant els propers anys, que milers de visitants al voltant del far del Cap de Creus fent-se fotos de record del lloc. 

diumenge, 15 de setembre del 2013

Atrevits








Aquest cap de setmana hem agafat aire i ens hem atrevit a anar fins Cap Norfeu. Animats pel final d’estiu i amb ganes de tastar com està la pesca a la zona, hem anat fins a la platja de l’Almadrava i ens hem dirigit tot costejant fins al Cap Norfeu. Una sortida que ens ha tingut ocupats tot el mati del dissabte.
L’objectiu era fer el curri i posteriorment cabussar-nos per les parets verticals del cap. El curri ha fallat i, mira que era un bon dia pel bonítol però, no anàvem preparats. Ens hem trobat un pescador amb caiac que en portava quatre de tocats i tres de pescats, el quart se l’hi havia escapat.
Això sí, l’èxit ha estat la cabussada, fins a quatre espècies de nudibranquis, una d’elles era el primer cop que la vèiem, la “vaqueta suïssa”. També hem tingut sort de veure una espècie endèmica de la zona i que porta el nom de “Banyuls”, al ser els científics del laboratori de Banyuls els primers en descriure l’espècie. Les altres dues eren la Cratena peregrina, que n’hi havia a grapats i alguns exemplars esporàdics de Flabellina affinis.
Desprès d’esmorzar al clot del Boc hem tornat per la via ràpida cap a l’Almadrava, la mar començava a emplenar-se de barques conduïdes per “dominguers”,un perill per la nostra integritat.   

divendres, 13 de setembre del 2013

Desempat!!!!

La imatge és especial, poder algú la pot considerar fins i tot dolenta, però per mi representa el dinamisme d'aquest peix amb forma d'anguila....
Sap de quina espècie estem parlant?

Com que he sortit a fer la nit pel Cap de Creus..., demà us donaré la resposta, encara que estic segur que tots l'heu necertat ;-)

dijous, 12 de setembre del 2013

dimecres, 11 de setembre del 2013

dimarts, 10 de setembre del 2013

Resultat final

GRÀCIES PER PARTICIPAR!
Nom Classificació General
Artur Antúnez 8
Daniel Gras 12
Adrià Tomas Perelló 1
Maria del Mar Marquès 4
Manel Teodoro 1
Júlia Pous  13
Aroa García 13
Rosa Bardés 5
Sara Vergonyós 13
Carla i Jan Portell 12
Marti Que 5
Joan Pujol 11,5
Ona Cabarroques 11
Lluc Auceller 9,5
Joel Capdevila 5
Arnau Toledo 1
Narcís Macau 6
(en color vermell els que poden escollir un dels sis premis)

Com podeu veure hi ha dos empats (un de triple i un de doble). Amb 13 punts tenim la Júlia, l'Aroa i la Sara i amb 12 punts en Dani i la Carla-Jan. El sis premis s'han d'escollir per rigurós ordre, per la qual cosa farem un desempat. 
El divendres a les 21 hores és publicarà una imatge i a partir d'aquell moment els 5 que esteu empatats haureu de respondre per tenir el nº d'ordre per escollir el premi. O.k.?
La resposta l'heu de posar en l'apartat de comentaris i un cop tothom hagi dit la seva, jo diré la resposta correcta, a partir d'aquell moment vosaltres mateixos podeu fer un segon comentari seguin l'ordre d'encertant i deixeu dit el regal que us faci més gràcia. Us sembla bé?
Us prometo que la pregunta serà fàcil, serà una imatge d'alguna de les entrades anomenades.: "ampliant l'arxiu".

dilluns, 9 de setembre del 2013

Altra vegada a la Prona.









Pràcticament feia un parell de mesos que no anàvem a la Prona i això és molt de temps, durant  el pic de l’estiu millor alliberar aquest espai pels passavolants. Durant aquestes setmanes ens hem amagat per la mar d’Avall. També direm que han estat molts divendres de tramuntaneta, i aquest ha estat el motiu principal de buscar el recer del sud del CdC. 
Divendres vàrem sortir amb en Lluís i en Manel, les tardes s’escurcen i ja quasi no queda temps d’arribar i pescar per sopar. En l' itinerari d’anada ens vàrem creuar amb dos nois que duien un “caiac” transparent, és un dels meus somnis, poder navegar amb un caiac tot veient el fons marí. Malauradament amb les presses no vam poder enraonar amb ells i que ens expliquessin que tal els hi va..., un altre dia serà.
A l' arribar a Furallons he prioritzat la fotografia sobre la pesca, he deixat als meus companys que pesquin el sopar i en un acte de pur egoisme, m’he enfilat pels Furallons per poder fotografiar la posta. Per sort els companys també són uns bons amics i no els hi sap greu que m’escaqueigi.  Mentre vaig fent el muntatge, un falcó peregrí és posa en una de les agulles de la pegmatita que forma aquest conjunt geològic tan peculiar. El capvespre s’omple de silenci, tot el golfet d’en Gou és nostre. Quin regal!
El sopar ha estat a base de peix de roca i complementat per uns ous ferrats, una mica de vi i cervesa per hidratar-nos. A aquella hora han aparegut per fer la xefla, tres joves de Port, i més tard han tornat cap al poble. Ells també reivindiquen el dret a gaudir d’aquest espai un cop ha passat l’estiu.
Dissabte al matí hem tornat a pescar, els companys ho han fet a fondo i jo he anat a fer el curri. En plena pesquera ha aparegut una mola de centenars de llampugues de bona mida. Aquesta espècie és estacional i cada cop es veu més en aquesta època..., serà pel canvi climàtic? possiblement.
Un cop esmorzats, i haver recollit i endreçat l’espai, ens hem anat a fer la cabussada al Ravaner, un altre petit paradís submarí ple de grans roques que creen forats, coves i passadissos submarins  amb una molt rica i variada ictiofauna.
Com podeu veure, res de nou, immersos en la rutina d’aprofundir en el descobriment i coneixement dels racons d’aquest litoral...., un “suplici” bo de patir ;-)


diumenge, 8 de setembre del 2013

Evolució resultats parcials

Nom Classificació General
Artur Antúnez 8
Daniel Gras 11
Adrià Tomas Perelló 1
Maria del Mar Marquès 4
Manel Teodoro 1
Júlia Pous  10
Aroa García* 13
Rosa Bardès 5
Sara Vergonyós 10
Carla i Jan Portell* 12
Marti Que 5
Joan Pujol* 11,5
Ona Cabarroques 8
Lluc Auceller 6,5
Joel Capdevila 5
Arnau Toledo 1
Narcís Macau* 6

divendres, 6 de setembre del 2013

Evolució resultats parcials

Nom Classificació General
Artur Antúnez 8
Daniel Gras 10,5
Adrià Tomas Perelló 1
Maria del Mar Marquès 4
Manel Teodoro 1
Júlia Pous  10
Aroa García 10
Rosa Bardès 5
Sara Vergonyós 10
Carla i Jan Portell* 12
Marti Que 5
Joan Pujol* 11,5
Ona Cabarroques 8
Lluc Auceller 6,5
Joel Capdevila 5
Arnau Toledo 1
Narcís Macau* 6

Amb * els que han finalitzat.

dimecres, 4 de setembre del 2013

Anhelant un futur diferent

Fa més de tres-cents anys que el poble de Catalunya ha estat immers en una fosca nit amb la pèrdua dels drets com a pobla lliure i sobirà.
Aquest onze de setembre TOTS els catalans hem d'estar JUNTS per reclamar la INDEPENDÈNCIA.
La nit ha estat llarga, massa llarga, però l'albada arribarà en una Catalunya lliure.
Aqui sota tens una senyera estelada, símbol d'un poble en lluita. Descarrega-la i fes-la visible, que corri per la xarx, que la gent que ens sentim catalans i volem ser lliures la compartim.


dimarts, 3 de setembre del 2013

Endevina qui és. La traca final

Foto 1 
Foto 2 
Foto 3 
Foto 4 
Foto 4
Aquesta és la darrera setmana del concurs, tot i que sembla una competició, per la meva part no l’entenc com a tal, més aviat m’agradaria que es vegi com una descoberta conjunta que hem anat fent de la vida que hi ha al litoral del Cap de Creus. Espero que us ho hagueu passat tan bé com jo ;-)

La traca final seran 5 preguntes de bon nivell. Agafa-t’ho amb calma, tens molts dies per anar fent.:
Foto 1.: El concurs va començar amb una imatge dels fideus de mar, avui i per acabar tornarem a posar una anèmona, aquesta viu sola. Saps quina espècie és? Imprescindible nom llatí. Val per 0,5 PUNTS.
Foto2 .: El podeu veure si us cabusseu, no cal anar a molta fondària però, caldrà que el busqueu en els forats i llocs amagats com els espais que hi ha sota les grans pedres, allà és on s’amaguen. Quina espècie és? 0,5 PUNTS
Foto 3.: Impossible de confondre per la seva forma tan peculiar. També buscà els llocs ombrívols. Que és? (no cal dir l’espècie en concret) 0,5 PUNTS
Foto 4.: Podríem dir que és un dels més petits i a més, el molt punyeter, viu amagat i tan sols treu el cap. Quina espècie és? 0,5 PUNTS
Foto 5.: Una de les espècies més llampants i fàcils de veure a poca fondària al Cap de Creus. Quina espècie és? 1 PUNT.

 Podeu enviar la resposta de cada pregunta per separat o totes de cop. Conforme aneu responent, trauré un quadre amb les classificacions que s’actualitzarà cada dia (que pugui), així pot ser més emocionant, no?
 Resposta de la setmana passada.:
Foto1 (1 punt).: De qui són fills els peixets de la imatge? Castanyola, burra o somera. Chromis chromis.

Foto2 (mig punt).: Aquest té l’activitat nocturna però per la seva forma no el podeu confondre en cap altre. Qui és? Mollera roquera, bròtola.  Phicis phicis
Nom Classificació General
Artur Antúnez 8
Daniel Gras 10
Adrià Tomas Perelló 1
Maria del Mar Marquès 4
Manel Teodoro 1
Júlia Pous  10
Aroa García 10
Rosa Bardès 5
Sara Vergonyós 10
Carla i Jan Portell 10
Marti Que 5
Joan Pujol 9
Ona Cabarroques 8
Lluc Auceller 6,5
Joel Capdevila 5
Arnau Toledo 1
Narcís Macau 3

Llistat de premis.:
Kayakink Costa Brava 1: Bidó estanc  3,5 litres + samarreta kayaking
Kayaking Costa Brava 2: Bossa estanca 20 litres + samarreta kayaking
Kayaking Costa Brava 3: Funda móbil + samarreta kayaking
Kayaking CostaBrava 4: Lloguer 1 h. kayak doble a PORTLLIGAT
Blog Mar d’Amunt: Guia del Cap de Creus d’en Toni Llobet dedicada.
Blog Mar d’Amunt un pot de flor de sal del Cap de Creus.

diumenge, 1 de setembre del 2013

Ara ens toca a nosaltres.






Alguns dels que treballem durant l’estiu, aquests dies comencem a pensar i, fins i tot, verbalitzem aquesta frase.: “Ara ens toca a nosaltres”, i és que ja en tenim ganes de que arribi el setembre!
De fet no em puc queixar, perquè he pogut fer festa la majoria dels caps de setmana però, ja tinc moltes ganes de navegar sense haver d’estudiar l’estratègia del lloc, l’hora i el dia per poder tenir una certa tranquil·litat. No entenc, com en un país que viu del turisme, no tinguem més ben repartits els períodes de vacances.
Aquest dissabte he sortit amb la intenció d’omplir la tarja de memòria de la compacta amb imatges del fons del litoral. Com que feia tramuntaneta la sortida ha estat per la mar d’avall, i l’objectiu ha estat ses Iellles, un lloc que vull conèixer bé el seu fons submarí. Navegar amb tramuntana sense cap companyia és molt diferent, noto la manca de la referència visual dels companys per dosificar l’esforç i no cansar-me. Ho trobo més cansat.
Un cop arribat a ses Ielles m’he enfundat la protecció de neoprè, és protecció tèrmica i dèrmica, imprescindible pels organismes urticants. La cabussada ha estat de vora dues hores i he disfrutat molt. La primera sorpresa ha estat trobar-me el cadàver d’un bot (Mola mola), ell no ha superat l’estiu. També he vist molts llocs amb concentracions de llimacs marins, exemplars adults, joves i postes. Uns dels que fan molta via de créixer aquestes setmanes, són els joves de les castanyoles però, així com creixen perden el color L

Ara ens toca als locals de disfrutar de l’aigua escalfada durant aquestes setmanes estiuenques, esperem que tot s’assereni i de mica en mica cada cosa es posi al seu lloc. Ens queden per davant deu mesos de tranquil·litat, tota una “eternitat” que no podem deixar perdre i que prometo beure-me-la a xarrups.  Apali!