En Marc jugant amb els esculls

Entrem al mes més dur

Avui dissabte ha estat un dia d’aquells que m’agrada anar llegint els núvols, que estan més actualitzats i són reals que qualsevol aplicació per mòbil. Teníem una previsió que partia la jornada  en dos meitats molt ben diferenciades, al mati amb vent de component sud i a la tarda amb nord. Hem sortit amb en Manel per fer passejar els “rapales” i esperar que algun peixot s’animés a mossegar-los però, l’únic que hem tret han estat diverses enrocades.

El matí era d’hivern, fred i gris i l’espectacle el teníem al cel, les properes setmanes seran de tramuntanades fortes i de difícil navegació. Aprofitant aquesta excepcional jornada, ens hem limitat a palejar, enraonar de tot i viure.

Des de la finestra de casa es veuen els cims de la serra de Verdera, avui els núvols l’acaronaven empesos pel vent de garbí, aleshores hem escollit el costat nord del CdC per sortir i evitar la mar picada de la mar d’Avall. Un cop a Port de la Selva, hem decidit provar de pescar alguna cosa pel tram de costa entre el Port  i Cap de Ras, d’haver anat cap a Taballera ens jugàvem que la tramuntana ens agafes i, no volíem passar-ho malament.  Mentre palejàvem hem anat comentant el moviment dels núvols i com ens anaven ensenyant el vent canviant. Què important és saber llegir el cel. Al recollir a la platja del Pas, una parella que passava pel costat nostres ha dit, “això és tramuntana”, tot just començava a bufar i, en Manel els ha contestat, “a nosaltres ens agafarà a casa”.  Al mar millor pecar per excés de seny que per defecte.

Fins que no torni a l'aigua...

aqui teniu un video que m'ha fet morir d'enveja

Primera de l’any i premi!

Avui hem fet la primera sortida caiaquera de l’any junt amb en Manel.  Fins l’hora d’anar a l’aigua hem tingut clar des d’on ho faríem i ha estat des de Roses. L’objectiu era fer una passejada  diumengera tot arrossegant els  “rapales” i tenint molt clar que no trauríem res. Un segon al·licient, si és que es pot denominar així, era veure l’operatiu de rescat muntat a la punta de Norfeu per treure l’ULM enfonsat fa tres setmanes.

El mar era un plat; vent zero; el cel ennuvolat es deixava travessar pels feixos de llum solar hivernal, simplement espectacular. Hem gaudit d’una palejada tranquil·la, d’aquelles que et pots oblidar absolutament del mar i concentrar-te en tots els detalls de la costa. Segur que més d’un que conec diria: quin avorriment! ;-)

Pel  que fa a l’operatiu de rescat, tan sols dir-vos que a una milla davant de Norfeu hi havia set embarcacions, entre les de Salvament Marítim, Guardia Civil, equip de rescat privat i la premsa. Estava tot a punt perquè un vaixell de rescat marítim enorme (l’hem vist de lluny) hissés l’avioneta del centenar de metres que es trobava. Fins i tot s’hi ha fet present  un helicòpter! En el temps actual són molts els que treuen profit de les desgràcies dels altres.

El premi l’he tingut durant la passejada i és que fa molt de temps que no treia res digne de ser mencionat i, avui sí, avui tocava i, un preciós dentolet ha acabat al forn de casa per il·luminar el dinar del diumenge.  He de dir que sóc una mala persona i des de fa setmanes que l’enveja em corrou per dins, veient com el company Marc no para de treure bonítols de considerables dimensions i, nosaltres ni ensumar-los. Avui m’hagués agradat poder compartir la taula amb ell ;-)

Noves imatges d'en Noé, kitesurfiste empordanés i internacional

Benvingut hivern.

 

Hivern, sempre seràs benvingut però encara més si ho fas amb dies com el d’avui. Amb un mar plàcid i una temperatura propera als zero graus, ens hem embarcat a la platja del Pas de Port de la Selva. El grup ha estat nombrós, des de que hem decidit treure el fogó, fem un ple cada sortida ;-). Hem tingut la sort de poder comptar amb l’Albert que no hem sabut calcular els mesos que feia que no navegàvem junts, també ens ha acompanyat la Duna i en Pau de Ses Illes i la resta hem estat els habituals, la Carme, en Lluís, en Manel i en Pi.

El resultat  pel que fa a la pesca al curri, un ZERO! i ja massa temps que traiem aquesta nota L. Dir-vos que aquesta setmana passada s’han pescat algunes tonyines grosses i tot l’aviram ha d’estar espantat. Per les tabernes de Port s’explica que una tonyina de més de cent quilos que havia caigut al bolitx, duia una queixalada que no podia ser d’altra cosa que d’un tauró.

Nosaltres hem fet un esmorzar per celebrar poder estar junts i de tornada hem palejat cremant totes  les calories acumulades com uns autèntics “domingueros”.  Alguns hem fet un bany de sol i els més agosarats l’han fet de mar.

Buscant la placidesa

+ fotos

Ves en compte el que toques!