--------------------------------------------------------------------------------

divendres, 17 de juny de 2011

Eclipsi

Sens dubte que una part dels que anem amb caiac tenim un punt de romàntics, és per això que aquest dimecres alguns devien maldar el fet de no poder estar al mar disfrutant de l’eclipsi lunar. Nosaltres no varem perdre l’oportunitat d’estar al costat de la nostra amant, la mar, i a més, en moments tan especials com aquest.
Dotze palistes varem sortir per anar a rebre la lluna plena a la punta del Cap de Creus. Uns una estona abans per pescar algun peix i poder fer un aperitiu durant l’espera, però, ahir en Neptú els havia fet amagar a tots ells. Podria ser que el fenomen d’alineament entre el sol, la terra i la lluna tingui una fluència negativa sobre la seva activitat. Per sort el fracàs de la pesca va ser diluït pel vi d’Espolla i substituït per uns magnífics entrepans que cadascú s’havia preparat.
La sorpresa es va apoderar de nosaltres i de milers de romàntics quan, havent sopat, i sent l’hora que per l’horitzó havia de sortir la lluna, aquesta no apareixia. Els minuts anaven passant i ella no venia. Es comportava com una amant mal criada que volia jugar amb nosaltres. A la mitja hora d’esperar-la, la sorpresa començava a convertir-se en impaciència, i varem optar per anar a buscar-la al bellmig de la mar. Allí el temps corre diferent i l’espera és més lleugera.
Mica en mica el paleig ens va anar allunyat de la costa, fins que els ulls més fins d’alguns del grup van començar a veure la seva tènue figura dibuixada al cel. Agrupats i no satisfets amb aquella visió, varem navegar al voltant de les illes de Massa d’Oros i s’Encalladora, la nit era fosca, però tots ens sentíem molt reconfortats.
S’encalladora la varem rodeja per llevant i al entrar al rec de sa Freu la visió que varem tenir era absolutament surrealista. A l’esquerra i sota un cel estrellat es retallava la silueta de s’Encalladora, a la dreta la del Cap de Creus i davant nostre, una esfera rogenca amb 3D, s’aixecava un pam sobre l’horitzó reflectint la seva llum al bellmig del canal de sa Freu que, en aquella hora s’havia encalmat totalment.
Tots ens varem quedar en silenci. Ella es mostrava més bella que mai. S’havia fet pregar, però finalment no ens ha decebut. Engolits per aquella imatge tan extraordinària ens varem fondre en aquest medi tan meravellós i que cada dia ens sorprèn més.




3 comentaris:

  1. Amb tant de vi, més que veure l'eclipsi, ves no veiessiu la lluna ballar sobre l'horitzó!

    Quins bons moments, Eduard!

    ResponElimina
  2. Va ser realment espectacular, especialment el moment de voltejar Encalladora. Moments inoblidables poder veure l'eclipsi de lluna en aquell entorn. Et felicito Eduard per les fotos. I al Toni per portar el vi.

    ResponElimina
  3. Va haver-hi mesura amb el vi! varen ser dues ampolles i per sort tothom va beure

    ResponElimina