--------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 29 d’octubre de 2012

A la boca del llop.



Aquest dissabte hem sortit amb els companys de Portlligat, erem nou i tots estàvem conscients de que era una sortida per extremar les precaucions, bé, tots, tots, no.
A les 10 h del matí entràvem a l’aigua il·lusionats com sempre i una mica temorosos per no ser sorpresos pel llop que ja udolava per la costa del Rosselló. Sabíem que de mica en mica la força de la tramuntana aniria creixen fins fer-se de força 11, això és un temporal de màxima categoria, senzillament un vent  huracanat.
Per sort a aquella hora bufava un fil de Tramuntana més aviat fluix. Hem palejat fins la punta del Cap de Creus, el mar era buit, per no haver, no havia ni ocells marins, la majoria es trobaven a redós en els penya-segats. Tan sols mar endins, a prop de Messina hem pogut albirar els empaits d’unes tonyines gegants, les quals,  han quedat delatades per un grup de gavians i mascarells. Si, avui els mascarells els vèiem arran de costa, senyal de que mar endins la navegació no estava be.
A la punta, els més agosarats han volgut fer el canal de sa Claveguera  però, del costat de fora les onades començaven a ser d’un alçada i virulència importants. La majoria hem girat cua i cap a Portlligat. Malfet! Havíem de girar tots, però, som majors d’edat i cadascú és responsable d’un mateix. A l’arribar al final del canal de sa Claveguera, just a la gola del llop, una onada ha agafat al company i l’aixecat i expulsat pels núvols, a ell i al caiac. Sort que es tracta d’un excel·lent nedador , tot i que la massa d’aigua on es trobava s'enfonsava, ell no ha perdut la calma i desprès d’ingerir una bona quantitat d’aigua ha sortit a l’exterior. El rescat ha estat difícil i ha durat mitja hora o més. Per sort,  un hora més tard, als penjadors de Portlligat, ens ho contava amb una rialla a la cara de nen entremaliat. N’ haurem après alguna cosa?

5 comentaris:

  1. Suposo que parleu de la mateixa sortida que he llegit al bloc de l'escola de mar, us copio el comentari fer allà:

    "Es ben bé que allò de tocats per la tramuntana, afecta més a uns que a uns altres, però "puntet" de bogeria a part, segur que la vostra experiència i tècnica del dia a dia us ajuda a afrontar aquestes situacions i convertir el que podria ser un gran ensurt en una mera anècdota, espero arribar algun dia al vostre nivell, de moment poso seny i ahir em vaig conformar a sortir pel Fluvià "

    Suposo que vosaltres que ho vau viure, en sabreu la conclusió i haureu aprés alguna cosa més, però cal recordar que al mar sempre l'hem de respectar, salut !

    ResponElimina
  2. Hi ha gent que necessita per viure de situacions d'un cert risc, és una manera de trobar-se més a gust amb ells mateixos. Normalment en aquestes ocasions i amb una mica de sort tot passa per una pura anècdota, un ensurt però, arribarà un dia que falla el físic, la tècnica i no apareix el factor sort, aleshores tenim la tragèdia. Dissabte la temperatura de l'aigua era "agradable", aquesta mateixa situació al mes de març hagués estat una mica diferent. Un rescat ha de fer-se amb el menys temps possible, no pot durar mes de mitja hora.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Interesante experiencia. Gracias por compartirla

    ResponElimina