--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 3 d’octubre del 2013

Illes atlàntiques 3. Cies

El dilluns al mati sortim cap a Cies, com que dormim al Camping Liméns, tan sols hem de traslladar els caiacs fins la platja del mateix poble (100 metres). Abans hem comprat unes empanades per dinar, aquests dies la intendència del migdia la basem en ingerir tot tipus d’empanades que trobem en una fleca de primera categoria.
El dia és net i clar, la mar sembla que vol posar de la seva part i es manté molt encalmada dins de la ria de Vigo, però tot fa pensar que podrem donar la volta a l’illa gran de Cies. He de destacar que en Jaime de Nordest Kayak em fa un regal i em deixa estrenar un caiac de fibra, exactament és un Tiderace i el model X-Cape, un excel·lent caiac, ràpid i que es comporta molt bé en les empopades. 
De la platja de Limens anem fins el cap d’ Home. Abans d’arribar-hi ens creuem amb un dels millors caiaquistes d’Europa, en Manolo Pastoriza, faig una foto on es veuen el Manolo, en Jaime i el Pau, un trio de primera, el que no entenc, és que coi fa un mindundi com jo al costat d’aquest cracks. Arribats a Cabo Home, en Jaime ens explica la necessitat de fer el creuament del canal el més ràpid possible. Aquí els vaixells que circulen són enormes, no tenen res a veure amb el Don Pancho de Roses, millor que no ens creuem en la seva trajectòria.
Enfilem el far de Monteagudo ubicat a l’illa i anem derivant cap a la punta nord o “Punta do Cabalo”. Aquest penya-segat és imponent i, també ho són els seus baixos, aquests aixequen una onada de grans dimensions que a uns palistes del mediterrani com nosaltres ens posen un culet d’allò més petit. Aquí se’ns ha apuntat el Carlos, ell porta la base de Cies i ens acompanyarà durant el viatge a partir d’ara, d'ell tan sols us diré una cosa, al moment d'acomiadar-nos a tots se'ns va fer un nus a la gargamella. En els entrants de la Punta do Cabalo hi ha una verdadera batedora amb les onades de la mar de fons. Ja estem a mar obert! En Carlos li mostra les parets del penya-segat que són farcides de percebes, com diu en Jaime, aquí hi ha el metre quadrat més car de Galícia.
Palegem tot el tram de fora de l’illa, és una excepcionalitat que en aquest temps (tardor) es pugui navegar. Quina meravella! Nosaltres, remem callats, bocabadats, al final del tram no resistim d’apropar-nos al penya-segat i jugar amb els blancalls i l’escuma produïts pel xoc de la mar de fons amb aquestes roques. Ha estat emocionant.
A les quatre de la tarda desembarquem a la platja “tropical” de Cies, exhausts i morts de gana. Un cop ingerim les empanades i la fruita, ens ubiquem al càmping i encara anem a fer uns “estiraments” tot pujant al far. Aquí gaudirem d’unes majestuoses vistes sobre les illes a vista d’ocell. Avui dormirem planers!

6 comentaris:

  1. Molt bona crònica ! Bon lloc, bona companyia, bon clima, fantàstic !! Les empanades deuen ser com aqui el pa amb tomata no? Eduard espero la resta de les cròniques impacient, ja m'hi trobo !

    ResponElimina
  2. Gràcies Dani, amb aquests comentaris em proporciones la força per seguir donant-vos la palissa! ;-)

    ResponElimina
  3. molt bon reportatge. M´hagués agradat ser-hi

    ResponElimina
  4. Quina sortida, quines fotos i quin "bon rotllo" !!!
    Sou uns privilegiats !!
    Esperem la continuació impacients ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat que va molt bé un canvi d'aigües de tant en tant.

      Elimina