Tranquils abans del tramuntanal

D’una predicció espantosa, a un matí asserenat, és com ha estat aquest diumenge la passejada per la Mar d’Amunt. Era d’aquells dies que si feies cas a les prediccions era millor anul·lar tots els plans de sortir a mar, però finalment l’entrada del nord s’ha retardat i no ha estat fins a mitja tarda que ho ha fet.

Nosaltres hem sortit de Llançà direcció nord, per allò de que si ens sorprenia la tramuntana millor tornar cap a port ajudats per la seva força. Hem anat fent tots els racons i raconets d’aquells lloc que normalment hi passes massa ràpid i hem descobert molts punts deliciosos i més aquest matí en que el mar era tot per nosaltres.

Realment poder viure en aquest entorn és un privilegi i més ara que tot és per nosaltres, ara que la calma ho envaeix i les aigües es tornen cristal·lines, ara que tan sols sents la fressa de l’aigua arrossegada per la fulla de la pala i les branques de les pinedes que filtren el vent. Perdoneu-me si soc massa líric però m’encanta aquestes passejades domingueres sense rumb, són sensacionals.