--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 12 de gener del 2014

Primera de l’any i premi!


Avui hem fet la primera sortida caiaquera de l’any junt amb en Manel.  Fins l’hora d’anar a l’aigua hem tingut clar des d’on ho faríem i ha estat des de Roses. L’objectiu era fer una passejada  diumengera tot arrossegant els  “rapales” i tenint molt clar que no trauríem res. Un segon al·licient, si és que es pot denominar així, era veure l’operatiu de rescat muntat a la punta de Norfeu per treure l’ULM enfonsat fa tres setmanes.
El mar era un plat; vent zero; el cel ennuvolat es deixava travessar pels feixos de llum solar hivernal, simplement espectacular. Hem gaudit d’una palejada tranquil·la, d’aquelles que et pots oblidar absolutament del mar i concentrar-te en tots els detalls de la costa. Segur que més d’un que conec diria: quin avorriment! ;-)
Pel  que fa a l’operatiu de rescat, tan sols dir-vos que a una milla davant de Norfeu hi havia set embarcacions, entre les de Salvament Marítim, Guardia Civil, equip de rescat privat i la premsa. Estava tot a punt perquè un vaixell de rescat marítim enorme (l’hem vist de lluny) hissés l’avioneta del centenar de metres que es trobava. Fins i tot s’hi ha fet present  un helicòpter! En el temps actual són molts els que treuen profit de les desgràcies dels altres.

El premi l’he tingut durant la passejada i és que fa molt de temps que no treia res digne de ser mencionat i, avui sí, avui tocava i, un preciós dentolet ha acabat al forn de casa per il·luminar el dinar del diumenge.  He de dir que sóc una mala persona i des de fa setmanes que l’enveja em corrou per dins, veient com el company Marc no para de treure bonítols de considerables dimensions i, nosaltres ni ensumar-los. Avui m’hagués agradat poder compartir la taula amb ell ;-)

8 comentaris:

  1. Bona primera entrada i bon profit, nosaltres dissabte varem veure les tasques de reflotament a formigues, sense exit que sàpiga, esperem no haver de pressenciar més rescats ni reflotaments, salut Eduard i seguidors !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Dani, esperem que sigui la darrera desgràcia de l,any

      Elimina
  2. Una abraçada ben forta Eduard!!!! Jo també sento enveja llegint les vostres aventures i contemplant els plats fantàstics que prepareu. Gairebé puc sentir l'oloreta.
    Diego

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ja toca que ens veiem aviat. Una forta abraçada espero veure't

      Elimina
  3. Ostia que bé Eduard! Ja te'l ben mereixes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finalemnt t'he fet cas i vaig utilitzar un peixicu com el teu del dia de Formigues. Thanks!

      Elimina
  4. El Manel anava amb el seu gorro? Això us ha donat sort! Una abraçada a tots dos!!

    ResponElimina