--------------------------------------------------------------------------------

dissabte, 8 d’agost de 2015

Proscrits


Quan arriba l'estiu les sortides amb caiac són més llargues que a l'hivern però, perquè conservin la seva essència, hem de enquibir-les en el període de temps que sigui més semblant al que tenim la resta de l'any, això vol dir que el mar sigui (sembli) per nosaltres sols, és una mostra més de l'egoisme extrem que ens posseeix i que no ens ruboritza. Per fer-ho, sortim el divendres a la tarda i tornem el dissabte al matí. La gent d'aquest país ja està de tornada cap a les seves cases i apartaments i el silenci s'ensenyora de la costa, aquesta és la nostra hora.
Divendres vam sortir tard, més tard de lo normal i vam arribar al nostre destí ja quasi de fosc, molt a prop, dues barques amb gent gran començaven a pescar el calamar. A la primera cala que normalment dormim tenia l'accés tapat per dues embarcacions franceses i, a la cala alternativa hi havia una parella que es passejaven nusos gaudint del seu paradís per unes hores, aleshores tampoc es tractava d'anar a molestar. Finalment, com uns proscrits, vam anar fins a la següent cala on estranyament no hi havia arribat ningú, era pràcticament de nit. Allí vam desembarcar, sopar, descansar de la dura setmana de treball i a la sortida de sol, ens vàrem submergir per gaudir de les belleses del fons marí. Tot un descans merescut.  
Aquest text no té cap mala intenció, sabem compartir i més quan tenim la seguretat que aquest paradís tornarà a ser nostre d'aquí pocs dies ;-P

8 comentaris:

  1. Combrego totalment, per desgràcia l'estiu és el pitjor moment per practicar kayak a casa nostra.
    Potser un dia podré provar la vostra recepta però per sort, de seguida arribarem al setembre....

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ens podem queixar gens ni mica. De totes maneres tinc un dubte però crec que apostaria pel bé de tots (persones i entorn) repartir les vacances entre juny i setembre. Tots aniriem més ben servits i l'impacta seria (?) menor

      Elimina
  2. Al final, seràs tant del Cap de Creus, com el mateix Pla de Tudela o s'encalladora!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara tinc un idil•li amb el Cap de Creus però realment soc un enamoradís i en qualsevol moment li puc ser infidel. Una abraçada

      Elimina
  3. Ai Eduard!!! Quanta raó en aquest post! Potser ens haurem de plantejar algun dia muntar la República de 8 a 8 (del vespre i del matí, respectivament)!!!! Aquesta, de moment, és tota NOSTRA! Ahir mateix, a un lloc tan "apretat" de dia com el Bonifàs, a quarts de vuit ja estàvem sols i el soparet amb amics fins quarts de deu -i tornada amb kayak en Pietro sol fins a Canyelles- va ser una delícia... i això, al pic de l'estiu i al rovell de l'ou!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona aquesta, me,n alegro que en Pietro sigui autònom, què bo! Un dia hem d,ajuntar.mos ;-)

      Elimina
  4. Respostes
    1. T,entenc , sempre volem allò que no tenim ;-) els del pla de Lleida teniu moooltes coses i mooolt bones.

      Elimina