Caiaiquistes tradicionals

El caiac és una embarcació tradicional que ens permet traslladar-nos per un medi que no és el nostre. Els usuaris d’aquesta embarcació som amants de les tradicions, tan dels inuit com òbviament de les nostres. Durant la tardor i ja a les portes de l’hivern la tradició dels habitants del Cap de Creus i d’arreu de l’hemisferi nord, mana que acabem d’omplir el rebost per poder passar aquests mesos de penúria, temps en que la mar deixarà de donar els seus fruits i els temporals de tramuntana s’ensenyoriran de la costa de la mar d’Amunt, fent d’aquest lloc un dels més perillosos de la mediterrània occidental. Diuen que els pescadors duien les xarxes a les engolfes fins l’arribada del bon temps. Doncs bé, la tradició mana que ara és el moment d’acabar de recollir el que la natura ens ofereix, i això és els que ens agrada fer a nosaltres que som uns enamorats d’aquesta cultura i d’aquesta costa. Cultura que no volem perdre i que s’ha de portar a la pràctica perquè això no passi. Aquest cap de setmana l’hem dedicat a recollir els fruits del bosc que la tardor esplèndida ens està oferint. Tanmateix, també hem pogut tastar alguna de les poques delicadeses que els anticiclons hivernals ens permet collir i així socialitzar amb els amics al recer dels penya-segats.  

Sau 2011

Sau2011

Les autores de les imatges són les companyes Marta Duch i Rosa Sadornil.

Pels que no volen veure el futbol

Recordeu.:
Per tots els que esteu interessats en aprofundir una mica més en el coneixement del Cap de Creus, el dissabte dia 10 de desembre, la Xarxa Llibreria organitza cinc xerrades en ràfega sobre aquest espai tan proper. Les xerrades aniran sobre temes tan diversos com són els miradors del CdC, les recuperacions patrimonials, els nudibranquis, la geologia i flora de s’Encalladora o el fons marí de Sa Coua d’es Bou marí. Es farà a la Casa de la Cultura de Llançà a partir de les 18 h.
Espero tenir la tarda lliure per anar-hi, em sabria molt de greu perdrem aquesta oportunitat d’ampliar els coneixements sobre el CdC. Són tan comptades les oportunitats que tenim!
Ara, que fer-ho el dia del Madrid-Barça....,segurament que no hi havia mala intenció, però ens ho poseu difícil renoi! sort que el partit és ales 10 h.

Celebracions

S’ha de celebrar l’èxit aconseguit en la convocatòria per anar al pantà de Sau. Catorze persones entràvem a les 9h en punt a les fumejants aigües del pantà. Hem anat a passar-ho bé en un dia que ens fan celebrar els espanyols la seva festa. El grup era nombrós i complia la paritat de gènere.: L’Anna, la Laura, la Marta, la Montse, la Pilar , La Rosa B., La Rosa S., l’Albert, en Lluís, el Manel, el Marcel, en Niceto, en Pi, i jo. Tots amb caiacs individuals menys la Laura que portava al seu pare en un de doble..., l’edat no perdona i arriba un moment que si no fos pels fills no sortiríem de casa ;-) .
La sortida no ha decebut, a Roda de Ter les aigües del pantà ens van oferir l’espectacle visual que tan sols els que matinen poden veure. El nivell dels palistes era molt variat, des dels que porten anys palejant molt sovint per tota mena d’aigües, fins els que una mica enganyats ho feien per primer cop. Dic una mica enganyats perquè la sortideta és dura, una palissa de poc més de 30 quilòmetres, per sort fets en unes aigües que eren un mirall i sense cap vent, ni en contra, ni a favor.
Ja de bon començament es respirava un ambient de ganes de passar-ho bé, tots ens coneixíem directa o indirectament i els que no, el bon feeling va aparèixer de immediat.
Els boscos mixtes del pantà ara tenen un aspecte més hivernal que de tardor i el sol també vola baix. Tot i això, la bellesa del recorregut es fa palesa en cada un dels metres que fem, conforme ens anem endinsant per les seves aigües. Aquest recorregut té un inconvenient i és que pràcticament no hi ha escapatòries, un cop a l’aigua l’has de fer tot i així ha estat, tothom l’ha fet sense cap problema. La contemplació del paisatge ens ha fet oblidar els mals que van apareixent segons avança el temps. Penseu que per completar la primera meitat del recorregut ens hi hem estat més de tres hores i per qui no hi està acostumat, això és molt.
Un cop al bell mig del pantà ens hem fet la foto de rigor aferrats a la punta del campanar que ara si té, la senyera. Posteriorment, les cingleres de Tavertet han fet de parets del menjador improvisat, on un excels dinar a base d’ous ferrats de can Niceto, anxoves casolanes, pinetells del Cap de Creus, codonyat amb parmesà, brunyols, més moltes altres delicadeses, han aportat les calories perdudes durant el trajecte, i tot regat per uns bons vins de l’Empordà i el Priorat i cerveses fetes a casa nostra. Aquesta ha estat la nostra celebració d’aquest 6 de desembre imposat i que per molts anys puguem celebrar el que faci falta.
La tornada s’ha fet d’una tirada i amb menys paradetes, és aleshores que s’ha demostrat com estàvem tots físicament: en molt bona forma!. Tots hem arribat, més o menys fets caldo, però amb una rialla de satisfacció dibuixada a la cara i amb ganes de tornar-hi.
Bé tots, tots..., no, la rosa B. i jo portavem el disgust d’haver perdut la càmera al fons del pantà en l’últim tram i en un moment de clímax eufòric. Ja és la segona càmera que perdo, la primera una Panasonic submergible se’m va podrir per la sal (us aconsello que mai la compreu), ara una Olympus que també començava a fer el burro i s’hagués hagut de canviar tard o d’hora. Il•lustrar el blog em surt a una càmera l’any! La veritat que em sento una mica orfe :-(
Per sort sempre hi ha companys que ens poden passar les seves fotos i d’aquesta sortida tenim les magnífiques imatges de la Marta Duch i la Rosa S. que publicarem el diumenge.

Bufo calamita.

Aquest és el nom que la ciència ha posat a un esgalaput (localisme de gripau) que també se’l denomina oficialment com a “gripau corredor”. Doncs l’altra nit mentre “ventava afotos” nocturnes me’n vaig creuar un, és una espècie de costums nocturnes i crepusculars com jo i, la veritat que és una mica tard perquè els amfibis estiguin actius, però estem tenint una tardor, de fet és tot l’any que el tenim, amb unes temperatures per sobre de la mitjana i la natura va una mica descontrolada.
Aquest gripau colonitza les zones àrides d’Europa occidental i el Cap de Creus; creieu-me que d’àrid n’és força. Durant aquests dies d’aigua n’hi ha a dojo. Doncs aquesta espècie que està protegida per la UICN en la llista vermella “en perill de desaparició per pèrdua d’hàbitat”. Està criant en les basses que s’han format per les extraordinàries pluges d’aquesta tardor i els seus capgrossos neden i es desenvolupen just abans de que arribi l’hivern! Esperem que quan neixin els subadults puguin arribar a bona fi.
Per distingir-lo penseu que és un gripau més aviat petit, per sota dels 10 cm de longitud, té una ratlla longitudinal a l’esquena de color groc verdòs i també unes “berrugues” algunes de color vermell. Un detall que també el diferencia de l’esgalaput comú és que les glàndules parotídies que són aquelles protuberàncies que tenen darrera els ulls, estan situades en paral•lel. Les potes són llargues i es que aquest bitxet corre en comptes de saltar com els altres, d’aquí el seu nom comú oficial.

Tramuntaneta que no en falti.

Aquest dissabte altre cop hem tingut una tramuntaneta suau. Al sortir de casa l’anemòmetre del nàutic de Llançà marcava 20-30 nusos i al llarg del matí ha anat baixant. Mar endins hi havia blancalls, però al ser NW la muntanya ens protegia una bona part de la costa. Qui vulgui emoció ha d’anar mar endins i una bona manera de fer-ho amb seguretat és anant fins Portlligat.
Aquest dissabte 12 palistes ens hi hem trobat, hem tingut la visita de la Marta Duch, que no havíem vist des de la seva tornada de Grenlàndia i ens ha fet molt il•lusió poder tornar a palejar plegats. També teníem al Xavier Massanés i la seva germana Cris que ha fet el seu bateig amb la deessa Tramuntana i n’ha sortit molt “airosa”. En Josep Flor ha vingut acompanyat del seu fill Adrià que aquest cap de setmana ha deixat d’enfilar-se per les parets i ha palejat amb nosaltres. El grup el tancàvem en Miquel amb un mono d’un mes sense veure l’aigua i en Xevi que duia un constipat important; finalment estàvem els incondicionals, en Mútur, la Natalie, l’Albert, en Manel i jo.

La sortida s’ha fet sense gaires incidents, bé, hi ha hagut algú que s’ha remullat abans de sortir. Hem arribat a sa Freu sense més problemes que els de voler enraonar amb tots i haver-ho de fer d’un en un, com sempre passa. A sa Freu n’hi hagut tres que han sortit esperitats per anar a trobar la mar grossa de l’altre extrem, allà on arriba amb tota la seva força empesa pel vent i, sense esperar s’han endinsat per així poder donar-li la volta a l’Illa de s’Encalladora. La resta, més prudents, hem refet el camí per el rec de sa Claveguera i ens hem dirigit al punt d’esmorzar. Al passar per la punta i a recer de tramuntana hi havia un parell de pescadors de canya, els hi he preguntat com anava el matí i m’han ensenyat un bonítol de dos quilets. Sembla ser que aquesta setmana s’està movent el bonítol per la zona. Haurem d’estar atents!

A la tornada hem fet el curri i l’únic que s’ha tocat ha estat alguna oblada i prou.
Sembla estrany que aquest vent sigui tan odiat per alguns i que d’altres el trobem a faltar quan no ens visita durant setmanes. Cada cop més, estem establint una relació de gran respecte, però també de diàleg, entre nosaltres i és que la tramuntana com diu el mestre “s’ha de negociar” i ella normalment es deixa.

Què és el caiac per a tu?

M’agradaria preguntar-vos sobre una qüestió i que en l’apartat de comentaris hi poseu la vostra opinió per poder-nos enriquir una mica tots plegats. Podeu indicar quina resposta a, b o c i afegir algun argument més.

Quina és la vostra concepció de la pràctica del caiac?
a-Per mi la pràctica del caiac és un esport en que s’ha de tenir un bon control tècnic (paleig, maniobra, rescat, etc) tota la resta és secundària.
b-Per mi el caiac és un mitjà de transport amb el qual puc accedir a llocs que d’altra manera no podria fer-ho, l’aprenentatge tècnic ja anirà venint amb la mateixa pràctica.
c-Per mi és una pràctica esportiva en que valoro tenir un cert nivell tècnic per assolir amb seguretat el seu ús com a mitjà de transport.

Segurament que hi ha moltes respostes i combinacions possibles, pràcticament tantes respostes diferents com practicants hi ha però, la pregunta és simple i es tracta de que cadascú respongui essencialment quina és la seva concepció personal. Que és el que més ens atreu d’aquesta activitat, poder evolucionar en els aspectes tècnics que et faran assolir un nivell d’excel•lència tècnica i esportiva o, senzillament tenir un control sobre aquest mitjà de transport en un medi que no és el nostre, de manera que se’ns obre tot un ventall de possibilitats per poder conèixer els llocs de costa des d’una perspectiva diferent o les dues coses, si és així digues quina és la que li dones més importància.
Gràcies a tots!

Sortida al pantà de Sau.

La propera setmana farem una sortida al pantà de Sau, amb aquesta ja serà la tercera vegada que hi anem, és una sortida que des del punt de vista paisatgístic és molt plàstica. Tot i que la tardor està ja força avançada, gaudir del reflex dels colors del bosc sobre les calmades aigües del pantà és una passada. El pantà està al seu nivell màxim (93%) i això li confereix un magnífic aspecte.
També cal dir que és una sortida “dura”, caldrà palejar una bona colla de quilòmetres, doncs anem des de la cua del pantà (Roda de Ter) fins el campanar i tornem. Fent alguns racons que no podem perdre’ns, farem una trentena de quilòmetres.
Inicialment hi anirem el dia 6 però, si fes mal temps (pluja) ho deixaríem per al dijous dia 8. (cal portar el dinar)
Si algú vol venir amb nosaltres que m’ho digui per correu-e.