--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 4 de desembre de 2011

Tramuntaneta que no en falti.

Aquest dissabte altre cop hem tingut una tramuntaneta suau. Al sortir de casa l’anemòmetre del nàutic de Llançà marcava 20-30 nusos i al llarg del matí ha anat baixant. Mar endins hi havia blancalls, però al ser NW la muntanya ens protegia una bona part de la costa. Qui vulgui emoció ha d’anar mar endins i una bona manera de fer-ho amb seguretat és anant fins Portlligat.
Aquest dissabte 12 palistes ens hi hem trobat, hem tingut la visita de la Marta Duch, que no havíem vist des de la seva tornada de Grenlàndia i ens ha fet molt il•lusió poder tornar a palejar plegats. També teníem al Xavier Massanés i la seva germana Cris que ha fet el seu bateig amb la deessa Tramuntana i n’ha sortit molt “airosa”. En Josep Flor ha vingut acompanyat del seu fill Adrià que aquest cap de setmana ha deixat d’enfilar-se per les parets i ha palejat amb nosaltres. El grup el tancàvem en Miquel amb un mono d’un mes sense veure l’aigua i en Xevi que duia un constipat important; finalment estàvem els incondicionals, en Mútur, la Natalie, l’Albert, en Manel i jo.

La sortida s’ha fet sense gaires incidents, bé, hi ha hagut algú que s’ha remullat abans de sortir. Hem arribat a sa Freu sense més problemes que els de voler enraonar amb tots i haver-ho de fer d’un en un, com sempre passa. A sa Freu n’hi hagut tres que han sortit esperitats per anar a trobar la mar grossa de l’altre extrem, allà on arriba amb tota la seva força empesa pel vent i, sense esperar s’han endinsat per així poder donar-li la volta a l’Illa de s’Encalladora. La resta, més prudents, hem refet el camí per el rec de sa Claveguera i ens hem dirigit al punt d’esmorzar. Al passar per la punta i a recer de tramuntana hi havia un parell de pescadors de canya, els hi he preguntat com anava el matí i m’han ensenyat un bonítol de dos quilets. Sembla ser que aquesta setmana s’està movent el bonítol per la zona. Haurem d’estar atents!

A la tornada hem fet el curri i l’únic que s’ha tocat ha estat alguna oblada i prou.
Sembla estrany que aquest vent sigui tan odiat per alguns i que d’altres el trobem a faltar quan no ens visita durant setmanes. Cada cop més, estem establint una relació de gran respecte, però també de diàleg, entre nosaltres i és que la tramuntana com diu el mestre “s’ha de negociar” i ella normalment es deixa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada