Els freus són territori pels caiacs.

Els estornells no són els únics culpables

Tots els que vivim al Cap de Creus sabem del neguit que provoca als pagesos les volades d’estornells quan s’abraonen sobre els olivets i et poden deixar sense olives en molt poques hores. Aquests estols de lladregots de vegades estan composats per milers d’exemplars famolencs. El seu règim és omnívor. Si a l’estiu quan campen pels conreus centreeuropeus, solen alimentar-se d’insectes i els pagesos d’aquelles zones els veuen amb molt bons ulls, a l’hivern, quan venen a casa nostra, es tornen vegetarians i són capaços de polir-se tot un olivar en un tres i no rés.
Doncs bé, l’altre dia després d’esmorzar plàcidament a l’illa de Messina, vaig fer un vol per l’illa (en pocs minuts el tens fet) i en va fer gràcia descobrir la composició de les regurgitacions dels gavians, ells solen expulsar allò que és indigerible i en aquest cas hi eren molt abundants, de fet dominaven els pinyols d’oliva.
Està clar, que un dels recursos alimentaris més preuat del Cap de Creus és l’oliva, i aquest no és tan sols apreciat pels homes, si no que ho és també per més d’una espècie alada.

Nova amenaça pel Cap de Creus.

Segons informa el Diari de Girona , l’empresa noruega “Exploracions l'ocell marí” (Sea Bird Exploration), especialitzada en proveir a les petrolieres de serveis de prospecció sísmica marina, està planificant una campanya a la mediterrània occidental, exactament en una àrea compresa entre Menorca i el Cap de Creus. La tecnologia i el mètode que s’aplica pot tenir un impacte sobre la fauna marina d’aquesta zona. Científics i grups naturalistes han aixecat la llebre i han demanat que s’estigui alerta de com s’apliquen aquestes metodologies de prospecció, ja que la tecnologia pot afectar a un gran ventalls d’organismes marins. De tots és conegut la riquesa i la importància de la fauna marina del Cap de Creus, la qual està a punt d’entrar dins de la xarxa europea dels llocs més importants i sensibles que cal conservar a nivell d’Europa.
El pitjor que ens pot passar és que aquestes prospeccions fossin positives, aleshores, les dades seran venudes a les grans empreses, les quals es llençaran a explotar aquest preuat recurs. De tots és conegut la manca de sensibilitat de les petrolieres, que són responsables de les més grans catàstrofes marines que hi hagut els darrers anys. Això pot significar una greu amenaça per la nostra costa i els seus valors naturals. Creuem els dits.

TransCapdeCreus 2012.

De tant en tant és bo fer una sortida amb caiac en solitari, podríem dir que es tracta d’una teràpia bifuncional, serveix per veure en quin estat físic i psíquic et trobes.
Dijous em vaig demanar A.P. (assumptes propis) per anar al terapeuta i abans de que es fes clar em trobava a la platja de Port de la Selva. Feia una mica de fred però era molt suportable, en fa molt més quan trenca el dia. Quan vaig arribar a la platja estava absolutament sol, però just quan tenia tot a punt van aparèixer un parell de jubilats remolcant una zòdiac. Sortien a pescar el paxano (besuc), segons em van dir, desprès de preguntar-me, sorpresos per la meva presència,  què coi feia allí.
Quan l’anticicló es centra sobre nostre, és un bon moment per fer la travessa del CdC. És una distància molt llarga, anant a prop de la costa venen a ser una quarantena de quilòmetres i, en aquesta època que el dia és tan curt, no et pots encantar. És per això, que és una sortida més aviat física, la distància és llarga i s’ha d’estar avesat al paleig. També és una sortida que quan és fa amb el sentit Port de la Selva-Roses i a l’hivern, no pots badar gaire. El sol és baix i et peta directament a la cara, vas bona part del recorregut totalment enlluernat. Aleshores és quan et quedes sol totalment amb els teus pensament i pots començar a cantar el “tantra” : “sia, boga, sia, boga,.....” , posant la ment en blanc i purificant-te.
Poc més de set hores de paleig amb descansos inclosos donen per molt.
El recorregut que vaig fer aquest any, va ser de Port de la Selva fins l’illa de Messina, allí vaig esmorzar amb la colònia de gavians, que durant uns minuts van esperar a l’aigua que acabés la meva visita per tornar a ocupar la seva talaia. Havent esmorzat vaig anar fins una platgeta a peu del penya-segat de Norfeu i molt a prop de la Pelosa (Cala d’Oques). Allí vaig dinar i fer un descans banyat per la llum càlida del sol de gener. Posteriorment i molt suament vaig lliscar lentament fins a Roses.

En Sergi Basolí torna a fer una de les seves.

Divendres a la tarda vaig rebre la trucada d’en Sergi Basolí, feia unes hores que pel “face” li havia demanat si s’animava a explicar la seva experiència del periple per la península ibèrica i ell, molt amablement, em trucava per dir-me que el projecte haurà d’esperar uns mesos...
Resulta que el noi durant la seva circumnavegació peninsular va conèixer a uns francesos que viatgen amb catamarà. Aquesta setmana se’n van a fer la travessa de l’Atlàntic tenint com a punt d’arribada Guadalupe. Doncs resulta que l’home s’ha apuntat per acompanyar-los i, el millor de tot és que s’endurà el caiac. Sembla que la idea és que un cop hagi arribat a port iniciar un nou periple per aquestes illes del carib.
M’ha dit que intentarà activar el blog i explicar el que vagi fent, tot i que possiblement les properes setmanes, mentre duri la travessa, difícilment podrem tenir notícies seves. Malgrat tot, per part nostra agregarem a partir d’ara mateix el seu blog així, tan aviat doni senyals de vida podrem saber com li ha anat.
Sergi, des del blog i en nom de tots els seguidors et desitgem molta, moltíssima sort!

Transfreu 2012

L'Albert Jimenez Xandri ha compartit les imatges de la trobada d'ahir a Lloret de Mar "Transfreu 2012". Pels que no hi vam ser-hi aqui tenim una mostra per anar fent gana per l'any vinent. Moltes gràcies Albert.

Thalassa amb l’Escola d’en Mar

Aquest dissabte el millor programa sobre el mar i la seva gent ha vingut a gravar al Cap de Creus les activitats del club “l’Escola d’en Mar”.

El matí era radiant i un gregal fresc ens ha fet moure amb agilitat i rapidesa per despenjar els caiacs i preparar-ho tot per fer la sortida d’exhibició. Hi havia una mica de nervis perquè tots parlàvem més de lo normal. Ens hem ajuntat 22 caiaquistes en un grup acolorit i, perquè no repetir-ho, una mica anàrquic, uns venien de Cadaqués amb els llençols marcats a la cara, d’altres venien de travessar l’Atlàntic, d’altres de Selva de Mar o Figueres.
Les ordres es llençaven al vent.: ajunteu-vos per una imatge del grup, ara tots cap a la bocana, ja podem anar tirant...., i cap a on anem? Quina pregunta tan absurda, anem cap a la punta! És el recorregut clàssic amb vent de component nord i, el gregal és un nord, no?
Mentre la zòdiac del Toni Albert porta els dos membres de l’equip de Thalassa, tots comencem a palejar direcció el far. Ells ens van donant voltes com mosques c... fent el seu preuat i apreciat treball de gravació. El grup s’estira més i més. Finalment ens agrupem davant de “sa coua de s’infern”. Entrem en petits grup i dins s’aprofita per fer un parell d’intervius.... Al sortir, salta la nova ordre: ara tots cap a Culip! Quèèè? Culip, penso jo, però si tenim gent poc experimentada en el grup, quina bogeria! Penso per dins meu. Però realment tothom sap o ha de saber els seus límits, girar i entrar a sa Freu és una decisió que s’ha de prendre amb molt de seny, d’allí fins a Culip hi ha un ball de bastons que tan sols és apte per caiaquistes experimentats. El millor d’aquest grup és això, que aviat et transformes en caiaquiste experimentat. Aquí no s’estila la sobreprotecció paternalista, cadascú ha de ser conscient de les seves capacitats i aviat te n’adones que l’aprenentatge es pot fer molt ràpidament.
El pas per sa Freu s’ha fet com sempre, com a isards saltant per les puntes de penyals líquids i mòbils. Tan sols hi ha hagut un “umiartoq” de primer dia, com a “novatada” havia de fer una demostració d’autèntic nàufrag i així ha estat. Benvingut al club!
Dins de Culip hi ha hagut més intervius, fotos amb “retardateur”, xerinola i, riures moltes riotes terapèutiques que enforteixen els vincles del grup.
D’aquesta manera ha transcorregut un matí dedicat a la passejada de tots els dissabtes amb l’al•licient d’haver col•laborat amb la difusió d’aquesta activitat esportiva. No sé el que han dit els companys que han estat entrevistats, però espero que s’hagi pogut reflectir una mica la filosofia d’aquest club tan encantadorament anàrquic.

El bon rotllo de la turmalina

Dissabte quan tornava de viatge amb aquella companyia de baix cost que tots coneixem i que no mereix ser anomenada, em va sobtar sentir en una de les incomptables ofertes comercials que et fan, una, en que pretenen vendre uns rellotges que porten “turmalina” amb l’excusa de les propietats curatives que té aquest mineral.
Com sabeu la turmalina és un mineral força abundant al Cap de Creus. Podem trobar els seus cristalls incrustats en les pegmatites de la nostra zona de paleig.
Doncs resulta que té propietats piroelèctriques i piezoelèctriques, això vol dir que sorgeixen diferències de potencial tant per deformació com per escalfament. És a partir d’aquestes característiques que se li donen propietats “curatives” des de fa molt temps.
Per exemple la turmalina que podem trobar pel Cap de Creus, és la de color negre (n’hi ha d’altres colors i combinacions d'ells), diuen que desvia les energies negatives de l’entorn,i també dissipa i canalitza les energies negatives pròpies, per la qual cosa ens protegeix de la negativitat i de les nostres pors. Diuen que també protegeix contra les ones electromagnètiques! (ordinadors i telèfons)
A partir d’ara mateix, quan fem el descans de les nostres jornades de paleig, si veiem un cristall de turmalina, millor que hi posem durant una bona estona el dit i ens traurem de sobre el mal rotllo.