--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 15 de gener de 2012

Thalassa amb l’Escola d’en Mar











Aquest dissabte el millor programa sobre el mar i la seva gent ha vingut a gravar al Cap de Creus les activitats del club “l’Escola d’en Mar”.

El matí era radiant i un gregal fresc ens ha fet moure amb agilitat i rapidesa per despenjar els caiacs i preparar-ho tot per fer la sortida d’exhibició. Hi havia una mica de nervis perquè tots parlàvem més de lo normal. Ens hem ajuntat 22 caiaquistes en un grup acolorit i, perquè no repetir-ho, una mica anàrquic, uns venien de Cadaqués amb els llençols marcats a la cara, d’altres venien de travessar l’Atlàntic, d’altres de Selva de Mar o Figueres.
Les ordres es llençaven al vent.: ajunteu-vos per una imatge del grup, ara tots cap a la bocana, ja podem anar tirant...., i cap a on anem? Quina pregunta tan absurda, anem cap a la punta! És el recorregut clàssic amb vent de component nord i, el gregal és un nord, no?
Mentre la zòdiac del Toni Albert porta els dos membres de l’equip de Thalassa, tots comencem a palejar direcció el far. Ells ens van donant voltes com mosques c... fent el seu preuat i apreciat treball de gravació. El grup s’estira més i més. Finalment ens agrupem davant de “sa coua de s’infern”. Entrem en petits grup i dins s’aprofita per fer un parell d’intervius.... Al sortir, salta la nova ordre: ara tots cap a Culip! Quèèè? Culip, penso jo, però si tenim gent poc experimentada en el grup, quina bogeria! Penso per dins meu. Però realment tothom sap o ha de saber els seus límits, girar i entrar a sa Freu és una decisió que s’ha de prendre amb molt de seny, d’allí fins a Culip hi ha un ball de bastons que tan sols és apte per caiaquistes experimentats. El millor d’aquest grup és això, que aviat et transformes en caiaquiste experimentat. Aquí no s’estila la sobreprotecció paternalista, cadascú ha de ser conscient de les seves capacitats i aviat te n’adones que l’aprenentatge es pot fer molt ràpidament.
El pas per sa Freu s’ha fet com sempre, com a isards saltant per les puntes de penyals líquids i mòbils. Tan sols hi ha hagut un “umiartoq” de primer dia, com a “novatada” havia de fer una demostració d’autèntic nàufrag i així ha estat. Benvingut al club!
Dins de Culip hi ha hagut més intervius, fotos amb “retardateur”, xerinola i, riures moltes riotes terapèutiques que enforteixen els vincles del grup.
D’aquesta manera ha transcorregut un matí dedicat a la passejada de tots els dissabtes amb l’al•licient d’haver col•laborat amb la difusió d’aquesta activitat esportiva. No sé el que han dit els companys que han estat entrevistats, però espero que s’hagi pogut reflectir una mica la filosofia d’aquest club tan encantadorament anàrquic.

1 comentari:

  1. Des-de que vaig conèixer els de la mar d´amunt i Umiiartoq visc un somni.
    Un somni tant real, que temo un dia despertar-me i descobrir que només era un somni. Si fos així, resaria perquè els deus fessin aquest somni realitat i la realitat somni.
    Albert. El de la Selva

    ResponElimina