Punta de la Banya.

El recorregut ha estat d'anada i tornada a la Pta de la Banya (25 km)

La punta de la Banya és possiblement la reserva integral més important i extensa del Parc del Delta de l’Ebre. En els meus inicis com a naturalista l’havia recorregut per terra, era un moment en que encara no s’havia declarat el Parc Natural, l'entrada era lliure actualment això és impossible, la llei no ho permet.
Avui he pogut fer quelcom especial, un recorregut per la badia dels Alfacs, tot resseguint els límits d’aquest llarg braç deltaic, considerat un dels millors santuaris d'ocells de Catalunya.
La sortida ha estat des de les salines de la Trinitat, al posar-me a l’aigua s’han aixecat uns centenars d’ànecs que hi havia a la vora. Aquests pobres bitxos han provat els perdigons i s’espanten per res, a una distància de centenars de metres ja aixequen el vol!
Serà un paleig tranquil, assaborint tot aquest entorn, no vull anar amb preses, ningú m’espera..., seguiré la línea de l’horitzó, tan sols trencat per alguns elements com, les salines, les pinedes rodejades d'aigua de mar, les muscleres, el xiringuito de la punta i, poca cosa més.
La navegació per aquesta zona no és senzilla. Avui hi havia boira i calia estar molt atent per no perdre el nord, a més, hi ha bancs de sorra on et pots quedar encallat, cal mantenir una distància prudencial amb la línea de costa. Amb poca fondària és fa molt més dur tirar endavant, el caiac llisca amb dificultat, es per això que les embarcacions dels deltes són molt planes. Fins i tot, hi ha moments que la pala l'has de fer servir de perxa.
No es aconsellable baixar a terra, primer, perquè no pots internar-te per aquests terrenys que són reserva integral i, segon, perquè és molt perillós per la teva seguretat. Penseu que són terres formades per sorra i llims saturats d’aigua i, que es fàcil enfonsar-te molt, quan això passa, si et mous encara t’enfonses més. Per poder-hi caminar s’ha de ser un expert en aquests terrenys de “sorramolls”.
El que més m’ha sorprès és la gran riquesa d’aquests fons marins poc profunds. Estan coberts per praderies de la fanerògama C. nodosa, planta superior, especialitzada en créixer en ambients dinàmics i amb components sorrencs i llimosos. Són un excel·lent hàbitat per centenars d’espècies (molusc, crustàcis, peixos, etc.).
L’aiguabarreig de l’aigua marina i la del riu, el moviment de l’anar i venir de l'aigua provocat per les marees, les altes concentracions de nutrients, i les radiacions solars, fan d’aquestes aigües un dels hàbitat més productius i d’alta diversitat.
Molts d’aquests recursos naturals s’exploten per pescadors artesanals i gent no professional que segueixen la tradició local. Bàsicament, cloïsses, navalles, musclos, garotes, llobarros, llisses i un llarg etcètera.
Un lloc per anar-hi i perdre-s’hi!

Mots encreuats del Mar

Clicant AQUI et podràs decarregar i imprimir un pdf que ens ha elaborat l'activiste cultural Fede Fortunet.
Es tracta d'un passatemps pels dies de mala mar.
Sort i a veure si ets capaç de fer-lo!

El Delta de l'Ebre vist des del mar.

Aprofitant les vacances ens hem desplaçat fins al Delta i intentarem compartir la descoberta d'aquest espai des del mar, una visió diferent  que esperem sigui profitosa.

Navegarem per diversos espais i esperem tenir el bon temps i la sort per contactar amb els seus actors, tan humans com animals. El vent de Dalt no hi serà, però aquest dilluns hem tingut una boira que pot fer-nos la guitza...  

Tenim la pretensió d'oferir la lluita per la supervivència dels seus habitants..., moltes vegades una lluita inútil contra natura, aqui sota podeu veure com l'home s'encaparra en voler fixar la barra del Trabucador. El Delta té un dinamisme geològic en estat pur i alguns el volen sotmetre inutilment.

Instants del finde

La badia de Roses ha estat ocupada per molts "sea lovers"

Diu la dita: "Al febrer la xarxa al galliner", les pesques aquests dies són més aviat migrades. Els pescadors professionals fins i tot fan vacances, això si, les anomenen "veda" i està subvencionada..., diuen que són els dies que més diners guanyent.

La punta del Cap de Creus ha estat tranquila i s'ha pogut navegar amb suavitat per les seves aigües.

L'aparició de les mimves que acompanyen l'anticicló i que durarà tota la setmana, ha animat als pescadors artesanals a sortir a treballar..., aquests si que no fan mai vacances!

D'altres pescadors de raça s'ho han mirat des de les seves talaies...

i entre tots aquests encara hi ha els "porquets de mar" una mala raça. 

No els podem considerar uns "sea lovers", l'únic que s'estimen són a ells mateixos.

Entenen la mar com un abocador.  Quina llàstima!

A propòsit dels fruits del mar...

N'hi ha que se la juguen !

Cens d’aus marines al Cap de Creus.

Dissabte hi ha el cens mensual d’aus marines al CdC. Qui vulgui introduir-se en aquest meravellós món de les aus, té l’oportunitat de fer-ho anant a la punta del Cap de Creus a les 9:00. Punt de trobada el far.
Allí podràs passar-te tot el matí acompanyant als experts ornitòlegs que t’ensenyaran a identificar les diferents espècies i, tot pel increïble preu de 0€.
L’únic que no s’ha de tenir és vergonya !

IV Simposi de Caiac de Mar. Ponents I.

Aquest any toca Simposi de caiac de mar a Llançà. El club Pagaia i, amb una freqüència bianual, organitza el "IV Simposi Internacional de Caiac de Mar", el d'aquest any es farà a Llançà del 16 al 18 d'abril. Pel que fa a la participació dels ponents sembla que la crisi no ha arribat al simposi. Aqui teniu una part dels que ja han confirmat la seva participació i jutgeu vosaltres mateixos.:

Nigel Foster.:

Nigel Foster (Seattle) es un dels millors entrenadors de caiac a nivell mundial.
Va començar molt jove a palejar, a escalar i, a tocar la guitarra
El 1974 va fer la seva primera travessa entre Anglaterra i França.
El 1975 la seva primera travessa en solitari per la costa de Cornualla i el Cap Land's End.
Nigel conjuntament amb Geoff Hunter varen ser els primers en circumnavegar Islandia l'any 1977.
Ha dissenyat nombrosos caiacs entre el quals destaca el "Legend"
Nigel va ser un dels principals ponents en el I Symposium de 2005 on ens va meravellar amb la sensibilitat especial amb la qual dominava l'embarcació.
També varem poder presenciar les seves habilitats amb la guitarra.
Aquie teniu el seu Blog

Nigel Dennis.:

Nigel Dennis va començar a fer caiac de mar amb 23 anys i nomès 3 anys desprès habia fet la primera circumnavegació de Gran Bretanya amb el seu company Paul Caffyn. des de llavors ha dirigit expedicions per tot el mon especialment al voltant del Cap de Hornos, la circumnavegació de l'illa Easter i una expedició a l'Antàrtida. La seva última expedició va ser a les illes Georgies del Sur, 800 milles al sudest de les illes Falkland a l'Atlàntic Sud.
Va participar en el III Symposium l'any 2009 i després ha tornat a Llançà per donar formació BCU 3 i 4.
Dennis té també la seva linia de disseny, Nigel Dennis Kayaks, utilitzats en grans expedicions al voltant del mon i va fundar la seva pròpia escola, the Anglesey Sea and Surf Centre, a Holyhead, North Wales.

Philip Clegg.:

En Phil treballa a temps complert com a instructor per Sea Kayaking UK a Anglesey. Es un experimentat caiaquista de riu, de mar i de surf havent palejat per tota Anglaterra i pel estranger. A 2005 va formar parts del grup que va circumnavegar Gran Bretanya en 80 dies. A 2006 va formar part d'una expedició sense suport per la costa est de Groenlandia. A November 2007 va fer una expedició per Madagascar.
Va participar en el symposium 2009

Eila Wilkinson.:

Elia és BCU 5* mar. A3, UKCC Instructora de caiac de mar.
Palista patrocinada per SKUK i Lendal.
Palejo amb – Elite Pilgrim i Pilgrim Expedition de carbon Kevlar.
Setembre 2010 – Circumnavegació en solitari de Anglesey en 12.24 hores –nou record femení ! (Pilgrim Expedition)
Setembre 2010 – Circumnavegació en solitari de l’illa de Man, en 15.15 hores (Pilgrim Expedition)
Maig-Juney2010 – Circumnavegació de Irlanda, en 37 dies (Pilgrim Expedition)
Juliol 2009- Circumnavegació en solitari de les Hébrides en 12 dies (Greenlander Pro)
Setembre 2008 – Circumnavegació d’Anglesey en 14.40 hores (Explorer LV)
Vaig començar a fer caiac de mar el 2008 i vaig acabar la meva primera circumnavegació d’Anglesey el mateix any en 14.4 hores. Després d’aquest viatge en Nigel em suggerí donar la volta a Irlanda. Treballant tot el dia això no era posible de manera que ho vaig canviar per la volta a les Hébrides exteriors amb un SKUK Greenlander Pro.
El desig de circumnavegar Irlanda va ser prou per deixar la meva feina com auditor corporatiu a finals d’Abril de 2010 i començar l’expedició tot just després del Symposium d’Anglesey el Maig de 2010.
Vaig sortir amb Sonja Ewen amb l’esperança de completar el viatge en 6 setmanes. Malauradament desprès de 22 dies i estant a mig camí Sonia emmalaltí i no podia continuar. Vaig acabar l’expedició en 15 dies després moltes aventures i un encontre proper amb 2 orques. No estava plantejada com a cap rècord però vaig aconseguir el rècord femení.
Actualment treballo com a instructor Freelance amb Sea Kayaking UK. També ajudo amb el recentment adquirit negoci de Lendal.
He fet d’instructora en diferents països i symposiums incloent-hi Irlanda, Estats Units, Espanya i Israel.

Jean Marc Terrade.:

En Jean Marc és guia de natura, especialista de la relació entre educació medioambiental i esports en plena natura i concretament d’activitats nàutiques. He passat de les profunditats a la superfície de l’aigua mitjançant el caiac de mar fa una mica més de 20 anys. Una passió voraç que m’ha impulsat des de la pràctica amateur i voluntària fins a la titulació oficial de l’especialitat. Responsable d’empresa/Tècnic, formador, constructor, fortament implicat a les xarxes, una passió equilibrada entre el plaer per els encontres, l’intercanvi i compartir.
La itinerància, durant tot l’any, per Bretanya, però també per Escòcia, Irlanda, Gal·les i Grenlàndia. Països que, ja sigui per la seva situació o gràcies a la seva historia, han conservat una cultura forta y una profunda semblança.
Aigües braves en OC1, onades oceàniques en caiac surf, aigües braves a rius de muntanya, corrents marins (over falls) en caiac de mar, però també bivac, observació de la natura, patrimoni marítim. Una multiplicitat de pràctiques complementaries per arribar sempre més lluny.
Un leitmotiv sempre present : aprendre i transmetre i per això, uso tots els mètodes de l’animació en el medi natural.
« El contacte freqüent amb la natura que ens envolta, la VIDA A L’AIRE LLIURE, el contacte amb els elements (terra, aigua, aire, foc), la descoberta directa, sense pantalles o media, de la vida, flora i fauna en la seva plenitud i complexitat; igual que les emocions, la sensibilitat, la consciencia, els coneixements, les actituds que aquest encontre suscita, ens sembla, més que mai, indispensable per la plenitud de la persona.

Hans Heupink.:

Hans Heupink, 1963, Woerden Holanda. En Hans va tenir les seves primeres experiències en caiac amb només 8 anys i un caiac casolà de fusta laminada. Va començar el caiac de mar el 1994 i des de llavors es un addicte a l’'aigua salada. La seva zona de paleig es la costa holandesa en llocs com el Voordelta i el Waddenzee. Ha palejat també per les zones costeres de Dinamarca i Alemanya (Mar Bàltic i Mar del Nord), Gal·les, i Escòcia (Mar d’Irlanda). Li agrada explorar les diferents disciplines del caiac (caiac de mar, aigües tranquil·les, fitness, canoa). S'adapta fàcilment a les noves tècniques de caiac, equipaments i tendències, però també està fascinat pel estil groenlandès de paleig i esquimotatge.
En Hans te llicencia com a instructor de caiac i monitor de caiac de mar de la NKB (Associació Holandesa de Piragüisme). Com a president del comitè de caiac de mar, participa en l'organització i supervisió de la formació i entrenament dels instructors de la NKB. Organitza les trobades de caiac de mar de Vlieland i altres cursos, excursions i sessions de piscina a Holanda i ha cooperat amb instructors de la alemanya Salzwasserunion per fer cursos a Alemanya sobre Competència en el mar.
Va participar en el symposium de 2009.

Christophe Claeys.:

NORSAQ està format per un trio d'amics, Gilles Huguenin, Frédérique et Christophe Claeys. Caiaquistes de mar de fa molt temps, autors d'algunes expedicions en l'Àrtic i d'altres bandes. estem interessats en el caiac tradicional des de 1996 havent constrüit mes de 50 caiacs.
Referencies a: http://norsaq.ifrance.com
o per correu : norsaq@aol.comAquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
NORSAQ es una associació dedicada a la promoció del caiac tradicional. NORSAQ os proposa construir el vostre propi caiac Inuit segons les antigues tècniques àrtiques. Al abast de tothom, aquests tallers son abans que tot una meravellosa aventura humana. Organitzem també cursos al aigua sobre les tècniques pròpies del caiac tradicional.
Han publicat "Construir i utilitzar els caiacs de l'Àrtic", un llibre que permetrà al afeccionat portar a terme la construcció de diferents tipus de caiac tradicional.
L'últim repte va ser la construcció d'un curragh amb el qual han navegat aquest estiu per les costes d'Irlanda amb dos nens de 8 i 12 anys.

Garotes, un plaer que s’acaba?

Fins fa relativament poc, si volies menjar garotes te les havies de pescar amb una canya garotera. Era un menjar de pobre. També havia estat una excusa per fer una xefla amb els amics. Fa uns anys, un restaurant de Roses les servien com a tapa-aperitiu de forma gratuïta. Aneu-hi ara i veureu el preu que se’n paga.

Ara pot ser un esnobisme, però el seu consum ve de lluny. Se sap que els grecs ja les consumien, una de les primeres referències és del s-IV a.C. d’Ateneu de Nàucratis. Els romans, que varen “copiar” algunes de les bones costums hel•lèniques, també se les menjaven i, són múltiples les obres on se’n troben referències del seu consum, comercialització i ús mèdic. Posteriorment es perd en la foscor dels segles i, no és fins l’aparició dels tractats naturalistes dels segles XVI i XVII que se’n tornen a trobar referències. En els s. XVIII i XIX es documenta la seva comercialització per al consum en ciutats de l’Adriàtic com Venècia, així com es coneixen algunes receptes per cuinar-les.
Fins fa un parell de dècades era un producte de consum amb grup, un element socialitzador. Colles d’amics anaven vora el mar per menjar-les a l’hivern, s’aprofitava els dies assoleiats que coincideixen amb les minves, moment en que era molt més fàcil agafar-les. Es reunien al voltant del cove curull de garotes, una barra de pa i la bota de vi. Qui ha mamat des de petit el ritual de fer-se la canya garotera i abastar-les tot saltant per les roques dels penya-segats, no ho haurà oblidat i sempre que pot hi torna.
Però això són costum quasi perdudes..., Actualment se serveixen als millors restaurants, com si fos una menja d’emperadors. Els primers en portar-les fins als restaurants van ser els pescadors-mariscadors artesanals del Baix Empordà. A partir d’aquell moment i, d’una forma exponencial, el seu consum s’ha estès per tot el país i, fins i tot, actualment hi ha una empresa baix empordanesa que les comercialitza a França, Suïssa, Itàlia i els EEUU. El consum s’ha generalitzat, aquesta setmana es celebra la setmana de la “garoinada” a Palafrugell.
A partir de l’any 2007, la Generalitat va haver de declarar una veda davant del progressiu deteriorament de les seves poblacions per l’excés d’explotació del recurs. Es va dir que la reducció de la població havia arribat fins al 30%. La història es repeteix, l’home passa d’un ús sostenible del recurs a un abús de la seva explotació.
Actualment els que tenen permís de pesca esportiva en poden pescar fins a 150 exemplars diaris destinats al consum propi. La seva comercialització és molt llaminera. Pensem que s’estan pagant a uns preus molt substanciosos i això es degut a que la demanda del sector de la restauració s’ha disparat per la seva popularització. La llei del mercat es qui mana!
Una pescador esportiu a l’atur pot obtenir un jornal, lliure d’impostos, per poder sobreviure amb la seva captura i comercialització. Amb l’escenari econòmic actual és normal i lògic que, hi hagi gent que es busqui la vida d’aquesta manera.
Però hi ha part de la població preocupada pel descens de les poblacions d’aquests equinoderms i s’estan mobilitzant per la seva salvaguarda, com ho fan els cadaquesencs.
Cada cop hem d’anar més lluny amb la canya garotera per abastar-les, però..., deixeu-me ser un il•lús i, pensar que els responsables dels recursos naturals deixaran treballar als científics i, ells ens diran quin és el límit d’extracció perquè la seva explotació sigui sostenible i així poder seguint degustant aquestes gònades essència de mar mediterrània.
Noms catalans de Paracentrotus lividus.: Bogamarí, capellà, cassoleta, castanya de mar, eriçó de mar, garota, garoina, olleta, oriç i paparinell. Si afegim les seves variants locals podem arribar a vint-i-vuit formes diferents. A casa nostra se l’anomena GAROTA.