--------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 2 de febrer del 2011

Garotes, un plaer que s’acaba?

Fins fa relativament poc, si volies menjar garotes te les havies de pescar amb una canya garotera. Era un menjar de pobre. També havia estat una excusa per fer una xefla amb els amics. Fa uns anys, un restaurant de Roses les servien com a tapa-aperitiu de forma gratuïta. Aneu-hi ara i veureu el preu que se’n paga.

Ara pot ser un esnobisme, però el seu consum ve de lluny. Se sap que els grecs ja les consumien, una de les primeres referències és del s-IV a.C. d’Ateneu de Nàucratis. Els romans, que varen “copiar” algunes de les bones costums hel•lèniques, també se les menjaven i, són múltiples les obres on se’n troben referències del seu consum, comercialització i ús mèdic. Posteriorment es perd en la foscor dels segles i, no és fins l’aparició dels tractats naturalistes dels segles XVI i XVII que se’n tornen a trobar referències. En els s. XVIII i XIX es documenta la seva comercialització per al consum en ciutats de l’Adriàtic com Venècia, així com es coneixen algunes receptes per cuinar-les.
Fins fa un parell de dècades era un producte de consum amb grup, un element socialitzador. Colles d’amics anaven vora el mar per menjar-les a l’hivern, s’aprofitava els dies assoleiats que coincideixen amb les minves, moment en que era molt més fàcil agafar-les. Es reunien al voltant del cove curull de garotes, una barra de pa i la bota de vi. Qui ha mamat des de petit el ritual de fer-se la canya garotera i abastar-les tot saltant per les roques dels penya-segats, no ho haurà oblidat i sempre que pot hi torna.
Però això són costum quasi perdudes..., Actualment se serveixen als millors restaurants, com si fos una menja d’emperadors. Els primers en portar-les fins als restaurants van ser els pescadors-mariscadors artesanals del Baix Empordà. A partir d’aquell moment i, d’una forma exponencial, el seu consum s’ha estès per tot el país i, fins i tot, actualment hi ha una empresa baix empordanesa que les comercialitza a França, Suïssa, Itàlia i els EEUU. El consum s’ha generalitzat, aquesta setmana es celebra la setmana de la “garoinada” a Palafrugell.
A partir de l’any 2007, la Generalitat va haver de declarar una veda davant del progressiu deteriorament de les seves poblacions per l’excés d’explotació del recurs. Es va dir que la reducció de la població havia arribat fins al 30%. La història es repeteix, l’home passa d’un ús sostenible del recurs a un abús de la seva explotació.
Actualment els que tenen permís de pesca esportiva en poden pescar fins a 150 exemplars diaris destinats al consum propi. La seva comercialització és molt llaminera. Pensem que s’estan pagant a uns preus molt substanciosos i això es degut a que la demanda del sector de la restauració s’ha disparat per la seva popularització. La llei del mercat es qui mana!
Una pescador esportiu a l’atur pot obtenir un jornal, lliure d’impostos, per poder sobreviure amb la seva captura i comercialització. Amb l’escenari econòmic actual és normal i lògic que, hi hagi gent que es busqui la vida d’aquesta manera.
Però hi ha part de la població preocupada pel descens de les poblacions d’aquests equinoderms i s’estan mobilitzant per la seva salvaguarda, com ho fan els cadaquesencs.
Cada cop hem d’anar més lluny amb la canya garotera per abastar-les, però..., deixeu-me ser un il•lús i, pensar que els responsables dels recursos naturals deixaran treballar als científics i, ells ens diran quin és el límit d’extracció perquè la seva explotació sigui sostenible i així poder seguint degustant aquestes gònades essència de mar mediterrània.
Noms catalans de Paracentrotus lividus.: Bogamarí, capellà, cassoleta, castanya de mar, eriçó de mar, garota, garoina, olleta, oriç i paparinell. Si afegim les seves variants locals podem arribar a vint-i-vuit formes diferents. A casa nostra se l’anomena GAROTA.

3 comentaris:

  1. Ostres, potser ja no en tornaré a menjar mai més, doncs era el meu pare que les pescava. Recordo la cara de la gent quan ens veia a Cala Jòncols menjant garotes només amb un tros de pa. Quins records.

    ResponElimina
  2. Crec que et fas il.lusions de confiar en "els responsables dels recursos naturals". Al Baix Empordà ja s'han acabat les garotes. Literalment. Pensa només en un menjar de garotes de la campanya de la garoinada, que et poden posar una dotzena ben plenes. Això vol dir que n'han descartat alguna que altre. Multiplica pels serveis d'una nit (posem 30 serveis) d'un cap de setmana. I multiplica pels dies que dura la campanya.....surten centenars de milers de garotes....La meva pregunta és: tal i com estan les coses, va la pena basar tota una campanya gastronòmica en un recurs natural que no pots renovar? Diferent és menjar calçots, carbasses o xai: sempre pots aumentar la producció. Però garotes? o peix de roca? i els "responsables dels recursos naturals" sense pronunciar-se. Una vergonya.

    ResponElimina
  3. La vida m'ha ensenyat que s'ha de ser positiu. És una qüestió de salut mental i instint de supervivència. Tot i haver passat una època d'avergonyir-me de pertànyer a l’humanitat, ara intento de fer l'esforç de ser positiu i de confiar amb que un dia haurà de prevaldre el sentit comú.

    ResponElimina