Feliç any Nou

Què el proper any 2012 ens puguem amerar de la bellesa natural i així protegir-nos de la mesquinesa humana.
Clica la imatge i  hi trobaràs el resum de tot l'any 2011.
Ho sento, ja sé que no és gens original fer un resum, però que collons, déu ni do el que s'ha arribat a fer... Si hem estat junts segur que hi surts ;-)

Bon Nadal!

Algunes novetats al blog

Fa unes setmanes us vaig dir que tenia problemes per poder mantenir el blog. Bé doncs, sembla que per ara aquests problemes tècnics s’han arreglat. També estic treballant al límit de l’espai que google em deixa gratuïtament i per poder seguir publicant hauré d’esborrar els àlbums de les imatges dels anys passats, però deixaré un resum anual per tenir el poti-poti del que s’ha anat fent durant cada temporada, vist l’èxit que té entre els lectors aquest apartat.

Una cosa que fa molt lleig és parlar de diners, però sí que us he de dir que ja vaig per la tercera càmera digital i això és molta pasta. La primera una panasonic submergible es va podrir tot hi haver fet el manteniment correcte, malauradament la casa no se’n va fer el càrrec tot i estar dins del període de garantia. Us aconsello que no compreu cap càmera panasònic submergble. La segona càmera que he tingut ara descansa al fons del pantà de Sau, era una olympus submergible, de fet mai la vaig submergir dins de l’aigua i ja començava a fer el tonto fa poques setmanes. També us aconsello que no en compreu cap d’aquesta marca, la qualitat de les imatges és molt baixa i no suporta l’aire marí. Ara estic meditant quina ha de ser la tercera càmera i suposo que d’aquí poc m’hauré decidit (estic entre la Nikon i la Pentax). El que he fet davant l’elevada despesa que això representa i, veient que hi hagut gent que han mostrat un interès per les fotos, és oferir la possibilitat de tenir imatges impreses en un format que vosaltres desitgeu, i que amb aquest oferiment podreu de pas, ajudar a mantenir el blog i alleugerir-me de la càrrega financera que això representa. Us agraeixo la vostra comprensió solidària i, si no podeu no passa res, mentre em quedi corda i us deixeu, continuaré burinant -vos.
Apali!

Ja han arribat els cabussons!

Diumenge dia 11 mentre pescava per la badia de Port de la Selva vaig veure una de les aus que, tot i que és rara, podem veure’s a l’hivern per les badies del Cap de Creus. Es tracta del cabussó collnegre (Podiceps nigricolis). Segons el SIOC és un “Resident en molt baix nombre en algunes zones humides, on pot nidificar. Més comú en migració, amb hivernants regulars en nombre sempre no gaire alt, tret del delta de l'Ebre”. Durant l’època reproductiva llueix un plomatge molt bonic, ara a l’hivern en canvi no ho és gens. No s’ha de confondre amb un altre cabussó que també aquests dies està per la badia de Port de la Selva, es tracta del cabussó emplomallat, aquests és molt més gran i la coloració del cap força diferent. Quan estan volant és com millor els podem diferenciar.

Adobat del mar.

El passat mes de novembre va ser excepcional per les pluges i aquestes van afectar tota la costa del nostre país. L’altre dia mentre navegava per la mar d’Amunt vaig percebre que l’aigua no era el transparent que sol ser. Malauradament no mesuro la seva transparència amb un disc de Sechi per poder-ho comparar i, el que vaig fer a l’arribar a casa va ser de consultar una web francesa (de vegades tenen coses bones els nostres veïns) en la qual pots accedir a les mesures que prenen els satèl•lits. Un dels paràmetres que mesuren és la clorofil•la a, la que tenen les algues i, amb aquesta mesura pots arribar a visualitzar la magnitud dels abocaments dels rius post-riuaes. Avui us he seleccionat unes imatges que corresponen als dies en que el temporal de pluges es va abatre sobre la nostra costa i, els seus efectes queden ven palesos. Esperem que aquest adobat amb el temps es tradueixi amb un increment de recursos pesquers i no amb l’efecte negatiu de les substàncies tòxiques que aquestes riuades arrosseguen fins el mar.

Fills del vent

Dies de vent són els que ens esperen ara, portàvem moltes setmanes d’humitat i algun bufarut escadusser de tramuntana, però la ponentada del divendres sembla que vulgui posar les coses al seu lloc i, ara toca l’entrada del nord. Les temperatures es normalitzaran, que tampoc podia ser que aquestes alçades de l’any hi hagués aquesta suavitat tèrmica tan marcada.
Alguns dels que practiquem el caiac a CdC ens agrada d’anar a rebre la tramuntana a la punta del Cap de Creus. Aquest és un dels caps amb vents més intensos del món. Després de que el divendres la ponentada escombrés tot el país amb un registre de 140 km/h a Portbou, tot darrera va entrar el mestral i sembla que es vol quedar tota la setmana.
Tots els dissabtes que bufa tramuntana m’agrada anar amb els “fills del vent”, l’escola d’en Mar. Aquest dissabte i com que no tinc càmera submergible, em vaig apropar abans de la sortida, fins la punta del CdC per “ventar unes afotos” amb la reflex i il•lustrar el “post” d’avui. Quan em trobava a la punta i al veure l’espectacle del mar, vaig pensar que avui era un bon dia per quedar-se dins de la badia de Portlligat. El mar estava molt fort, les onades de la ponentada, ara, eren empeses pel mestral. La mar, des de terra es veu diferent que des de l’aigua, fa més impressió.
A l’arribar a Portlligat tots ja estaven preparant els caiacs per sortir. Érem: en Mútur amb el peu trencat, la Nathalie, la Rosa, el Miquel, en Toni Esbert, en Xavier M., l’Albert i jo. L’ànim per sortir de tots els companys era molt alt i, en un dia com aquest que convidava de quedar-se a casa a la vora de la pantalla de l’ordinador, perdó! Volia dir “a la vora del foc”, tots frisaven per donar la cara al vent. De fet, dins de Portlligat quasi no es notava.
Vàrem sortir amb precaució resseguint tot el rosari de cales i puntes fins arribar a la mateixa punta del Cap de Creus: Punta de Portlligat, Punta de S’Alqueria, Guillola, Cudera, cala Bona, ses Illes, Jugadora, Fredosa i fins arribar a s’Estrevioli just abans de girar el cap. Un cop allí sempre es pren la decisió de qui són els més atrevits que giren el cap i s’endinsen per es freu de sa Claveguera i ahir, tots, absolutament tots (en Mútur anava enguixat) es van llençar a travessar-lo. Em vaig quedar sòl amb la boca oberta intentant dir que de l’altre costat “passàvem baixes “(expressió de Castelló d’Empúries, que es diu quan la tramuntana es freda i forta fent un símil amb les bales del front de guerra). Vàrem enfrontar el vent i la mar fins la meitat del recorregut, després algun de més ....., va intentar continuar, però les onades eren molt altes, trencades i força desordenades. Vam buscar el recer del racó de la llosa d’en Garrel i allí es decidí d’anar a menjar les galetes “príncipe” a cala Bona.
En definitiva, un matí banyat d’una llum transparent; mar endins es veien unes onades molt altes i mentre els mercants buscaven la protecció dels Pirineus, nosaltres érem els únics navegants d’aquell mar estranyament excitat. Tot un espectacle de llum, color, tonalitats fortament contrastades i moviment lineal, “pensi que tot era per naltros i de franc”. Almenys així m’agrada creure-m’ho.

Ponentada a la mar d'Amunt

Desballestament profitós.

Dissabte passat quan ens dirigíem al Far del cap de Creus i amb una tramuntana forta vàrem veure un vaixell que era remolcat. Un cop el vam poder observar una mica millor ens va semblar que era una barca de pesca però que estava absolutament desarborada. El primer que se’ns va acudir fou pensar que es tractava d’una barca que havia estat reparant-se a l’escar de Roses i que ara tornava al seu port (Llançà o Port de la Selva) per acabar de ser muntada. Feia una mica d’impressió veure les dues naus travessar la punta del Cap de Creus amb aquella tramuntana. Doncs bé, posteriorment ens hem assabentat que aquesta setmana un casc de vaixell ha estat voluntàriament enfonsat davant del far de s’Aranella. Suposem que s’ha fet per crear un refugi de peixos que permeti la seva reproducció o l’altra finalitat podria ser que s’hagi fet pel gaudi dels cabussadors...A Roses es costum que quan una barca de pesca és jubilada se l'enfonsi en un paratge molt proper a la població que actua com a cementiri de barques de pesca, aquests pescadors en el fons són una colla de romàntics. No?