--------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 2 de maig de 2011

Els Pirates del Cap de Creus.

Amb aquest títol podria començar un relat històric d’aquest emblemàtic espai, però no és el cas. Avui volem denunciar alguns dels pirates del s.XXI que actuen per les aigües i terres protegides del CdC.
Els actuals pirates no naveguen amb “galeons”, sino que ho fan amb llanxes pneumàtiques ràpides i vesteixen de neoprè, o d’altres que ho fan amb vaixells de pesca equipats amb motors de centenars de cavalls de potencia, o senzillament van amb corbata i estan en els despatxos, al costat del poder i els poderosos.
Ens referim al que hem vist durant aquests dies de vacances i que ha quedat reflectit en els comentaris d’una entrada del nostre blog. Resulta que hi ha alguns submarinistes que els hi és més fàcil aprofitar els dies festius, la mala mar i, la primera hora del matí, per buidar les nanses dels pescadors artesanals de Port de la Selva. No sabem si desprès els veurem a la taberna bevent rom al costat dels mateixos pescadors als que roben, és possible que no estiguin gaire lluny...
Uns altres pirates, els quals, han estat “castigats”, són els de la barca d’arrossegament anomenada “lo calero” (que significa: originari de l’Ametlla de Mar), i amb seu al port de Roses. Segons publica el Diari de Girona les repetides infraccions per pescar en zones protegides del CdC, ha motivat que les autoritats l’hagin immobilitzat. Aquest és un cas que no ens ve de nou. Han estat moltes vegades que hem vist barques d’arrossegament que s’aproximen molt a la línea de costa i, fins i tot arriben a passejar les seves males arts per dins de les cales del CdC.
Finalment us explicarem que desprès de molts anys d’haver-ho denunciat, aquesta setmana s’ha iniciat el judici (Diari de Girona) de la pedrera de Vilajuïga. El seus explotadors s’havien extralimitat, havien superat els límits i havien començat a fagocitar terres del parc natural. Això sí, l’administració no havia vist res. Va haver de ser la IAEDEN (Institució Altempordanesa per la Defensa i l’Estudi de la Natura) que aixequés la llebre. Sort en tenim d’ells. Amb un retard de set anys es celebra aquest judici.
Aquests són uns exemples del que està succeint per aquest tros de terra i mar del CdC.
Possiblement que sigui la punta del Iceberg i, que de malifetes n’hi ha moltes més.
Cada cop la població creix més i la pressió sobre l’entorn és més gran. Hem d’aprendre a gestionar-ho. Molt em sembla que encara no hi ha la voluntat de fer-ho. El camí serà llarg..., tan sols amb l’estudi, la sensibilitat i el diàleg, tindrem el coneixement per fer les coses ben fetes.

2 comentaris:

  1. Mentre algunes entitats facin el que haurien de fer alguns ents administratius encara sort.
    Aquest país és així.

    ResponElimina
  2. No serem una societat avançada fins que no calgui que existeixi la IAEDEN.

    ResponElimina