--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 8 de maig de 2011

Visita al pou de calç de Cadaquès

El dissabte s’ha despertat gris, la previsió del temps és que ha d’anar empitjorant, cauen quatre gotes i no tinc cap company(a) per compartir la matinal a mar. Entro al blog i miro la boia de la badia de Roses, onades de 110 cm i la significant és de 55 cm. No m’ho puc perdre. Sort que tinc uns companys que sempre hi són i sempre hi ets ben rebut. El destí és Port lligat, l’hora de sortida són les 9:30 i ells són els de l’escola d’en Mar.
Quan arribo ja estan pràcticament a l’aigua. El grupet sempre és nombrós, diversificat i com ells es qualifiquen: una mica anàrquic.
Sortim de la badia per Boquelles per anar a Messina. Aquest és un punt magnífic per sentir el primer cop de mar , l’onada arriba trencada i aquest embat t’embolcalla amb la seva força i bellesa. Pel camí de Messina notem la magnitud de la mar de fons, la seva alçada, l’amplada, i el seu moviment ens gronxarà durant tot el matí.
Després d’un intent fallit de travessar Messina, tres maries ens ho han desaconsellat, hem enfilat cap a Cala Nans. Allí hem disfrutat d’un descans on les galetes “principe” han estat substituïdes per unes d’ integrals i en Mútur ens ha ensenyat un pou de calç que en l’edat mitjana tenia la funció de crematori d’empestats. Ell sempre té una pedra a la faixa, vull dir que sempre et regala una perla cultural d’aquest magnífic indret del CdC i ho fa amb aquella exquisida discreció que el caracteritza.
La tornada, magnífica. Una entrada a la badia del poble, on avui hi havia a tocar el passeig un iot, que li ha anat d’un pel d’embarrancar. Com se la juguen alguns per tal de fer-se veure! Nosaltres hem sortit, estranyament agrupats, per Caials amb l’espectacle de les ones elevant-se al aproximar-se als freus, tal com si haguessin d’emergir lloms de rorquals que avui tampoc hem vist.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada