--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 18 d’agost del 2013

La Carla, una jove promesa.






Divendres havia de sortir sol però en l’últim moment, vaig rebre la trucada de la Rosa i en Martí que tot just arribaven de la Vall d’Aran i tenien ganes d’anar a mar. En Jan, el petit havia deixat la pell dels genolls a l’Alt Pirineu i el deixarien amb els avis i la seva filla Carla de vuit anys tenia moltes ganes de fer una sortida amb caiac de veritat. Com que en Neptú escolta els desitjos dels nens, ens va preparar una mar amb tots els ingredients per fer-lo inoblidable.
Sortiriem de Portlligat per anar a cala Bona. Mentre els pares de la Carla acabaven d’estibar tot el material en els caiacs, vaig aprofitar per anar fent via amb ella, volia pescar alguna cosa per sopar i es feia tard. De la platja fins la bocana de Portlligat vàrem aprofitar per repassar els conceptes bàsics del paleig, un cop a la bocana vam tenir tot el mar per nosaltres. Les barques a aquella hora ja són a casa, tenim la sort que la gent marxa del mar quan aquest s’il·lumina amb les millors llums, és aleshores quan un gaudeix, fins i tot a l’estiu, d’aquest espai tan majestuós.
Vàrem anar directes fins la Punta Cudera, allí hi havia un mar força mogut pel garbí, però no va ser impediment per començar a pescar, Al primer intent no triga ni deu segons a picar un déntol, va ser l’únic de la tarda, la resta va anar just per fer una fregida i matar el cuc, La Carla al meu costat, tot i el remenament d'aigua, disfrutava com si fos ella que pesquès.
Al vespre, havent sopat vam “investigar” quina és la fauna del litoral tot passejant per la vora i ajudats de les lots. Els tomàquets de mar estaven absolutament oberts lluint els tentacles d’un vermell encès. Desenes de cogombres de mar brostejaven mandrosament, les escòrpores coneixedores del seu mimetisme quedaven quietes mentre nosaltres podíem disfrutar de l’observació. Els petits gòbids feien el mateix. Amb el que més va al·lucinar va ser amb el cuc “Bonellia viridis” el qual, forma un tapís amb la seva llarga probòscide bifurcada quan va menjant per la nit i n’hi ha molts. Quin espectacle!
L’endemà al mati en Neptú ens havia preparat un celatge amenaçador, ple de núvols, d’aquells que tan ens agraden. Desprès de veure sortir el sol mentre pescàvem una mica, vam esmorzar dins de la cavorca i abans de que entres la tramuntana, ens vam preparar per iniciar el viatge de tornada. Aquest va ser amb unes condicions de tramuntana F3 i amb una Carla que palejava amb una força i una tècnica envejables. A migdia tornàvem a ser a Portlligat plenament satisfets per aquelles hores compartides. Bravo, Carla! i un deu pels seus pares que eduquen a la mainada despertant-los-hi una sòlida sensibilitat vers la natura. Tan sols dir que em va emocionar sentir parlar a la Carla, mentre anàvem descobrint les diferents espècies que poblen els roquissers del litoral, ho feia amb un entusiasme i una riquesa de vocabulari fora de lo normal.   
El blog quan  va néixer, ho va fer amb l’objectiu de descobrir i compartir els valors naturals del Cap de Creus, i fer-ho des de la facilitat que ens aporta la navegació amb caiac, aquest ens facilita l’accés d’una forma sostenible i molt ben adaptada al medi. Quan passes un cap de setmana com aquest o quan pots fer una xerrada als nois d’un camp de treball com vàrem fer l’altre dia, te’n adones que l’esforç paga la pena. Nosaltres intentem sortir tots els divendres, les nostres sortides són plenes de contingut cultural (i gastronòmic). Alimentem l’esperit sense oblidar el cos. Tot depèn de nosaltres mateixos. Si ens vols acompanyar i ets convidat.

10 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la meva llista de blogs hi va apareixer una entrada teva que es deia Visca Catalunya, si no recordo malament el títol. Punxant-la et portava al teu blog, però una nota et deia que aquell apunt no existia en el teu blog. Si algú, per pura cortesia, et deixa un comentari fet-ho saber, no dic que l'hagis de contestar, però si l'esborres fes-ho del tot i no deixis el nom del que l'ha fet penjat com si hagués dit una obscenitat.

      Elimina
    2. Perdona però tu no tens nom, estas darrera d'un pseudònim, així que no entenc que coi et queixes Sr. Lior

      Elimina
    3. Seguint amb el meu to cortès (i sense ironies), servidor té un petit blog, t'khià, renaixement en hebreu, que hauries descobert punxant el meu nom. Això sí, si no t'agrada el meu nom no hi puc fer res. Si consideres que es pot anar per la xarxa amb nom i cognoms, potser amb un blog com el teu t'ho pots permetre, amb un com el meu, no.

      Elimina
    4. Un(a) tal sargantana i tu heu aparegut en els meus blogs fent una invitació que em sembla molt lloable. Això si, en comptes de dir-ho per correu electrònic (que el teniu i esta molt visible), heu agafat la via directa, la més fàcil, i ho heu fet en els comentaris d’un post que no te res a veure amb la vostra proposta. Ho accepto, perquè no cal ser tant “perepunyetes” però, que un comentari posterior teu que no tenia cap sentit l’hagi eliminat del meu blog i, això t’ha molestat , em fa pensar que ets de pell massa fina, per no dir intolerant, i això no m’agrada. No pots exigir als altres el que tu no fas, senyor meu. Si vols obrir un debat, que et quedi clar que no estic disposat a entrar-hi per falta de capacitat dialèctica davant d’un lletraferit com tu. Ja t’ho trobaràs per la vida.

      Elimina
    5. M'acomiado, però deixem dir-te que em sap, literalíssimament, molt greu tot aquest malentès.
      La meva intenció amb el comentari que vas borrar, licitament, és el teu blog, era pura deferència; et tinc a la meva llista de blogs i l'apunt referit no sortia. També em passa a mi i per això ho vaig dir. Si al meu blog algú ho fa per deferència, inclús un anònim, no em molesta gens.
      No vull cap debat, em dol? sí, no per pell fina sinó pel malentès en sí.
      Al meu blog he rebut amenaces pel seu contingut i, per tan, no puc ser tan obert com ho pots ser tu; no és una qüestió de lletraferiment de cap, d'absolutament cap, de les maneres.
      Espero que algun dia passi la mala maror.

      Elimina
  2. Saps si el kayak de la Carla és el Tsunami SP de 3,66m? Molt interessant el model per nens, prenc nota!

    ResponElimina
  3. Exacte Marc, és aquest model. Crec que més d'un pare novell ha pres nota per la seva ona/Mariona ;-). Una abraçada

    ResponElimina
  4. Molt bon relat, es magnific poder gaudir en familia d'aquest esport i la natura, felicitats !

    ResponElimina
  5. Exacte Marc. Com diu l’Eduard els que vulgueu iniciar els petits tingueu-lo molt en compte. Model Tsunami SP de la marca Wilderness. L’interessant es que és un model a escala del gran i no un de més curt com la majoria dels caiacs infantils.
    La Carla va començar a palejar sola als 5 anys i ha progressat realment al tenir aquest model, de fet l’altre dia parlàvem que ja hem de buscar-ne un altre de segona ma per en Jan que ha començat a anar sol aquest estiu. Nosaltres depenent de com ha vingut l’estiu hem començat a portar els peques al any i mig amb un MANITOU II de la marca Necky que si voleu anar en família també és molt bona opció.
    De la sortida no puc pas dir res que no hagi dit i molt ben dit l’Eduard, només que si podem repetirem divendres que ve.

    ResponElimina