--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 21 de desembre de 2014

I quina cara que se’ns posa!







Quan bufa tramuntana, fluixa o forta, hi ha alguns companys que sense que calgui fer cap convocatòria,  sentim una crida interna que ens porta fins la platja de Portlligat (l’únic que falta és posar-nos els  rellotges sincronitzats :-P). Això és el que ha passat aquest dissabte, érem deu caiaquistes que hem sortit en línea recta i amb pressa. Pressa per girar el cap de Creus i trobar-nos amb el mar i les marons, valorar les possibilitats i decidir fer la volta a l’illa de s’Encalladora.  Ahir per uns minuts em vaig sentir com si fos a la Patagònia, situat entre les illes de Massa d’Or i s’Encalladora, mirant cap a mar, notant els potents corrents empesos pel vent i envoltat d’estols de gavians i mascarells que empaitaven les moles d’anxova o sardina que a la vegada rebien els empaits dels bonítols i les tonyines, Ufff!. En aquests moments et sents observador en primera línea de la natura en estat pur, i això és un privilegi que no podem deixar-nos perdre.  Els companys portaven dibuixat un somriure de satisfacció a la cara,

4 comentaris:

  1. Que valents aquests fotògrafs que abandonen la pala al bell mig del "jaleo" per desenfundar i disparar ! Va estar una sortida molt agraïda amb el sol, les onades i les moles de peix a tocar. Gràcies Eduard i a tots

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per tenir la paciència de fer-me de model, que com vas poder comprobar als fotogràfs ens costa seguir el ritme dels altres ! :-)

      Elimina
  2. Realment som afortunats de pode gaudir de tot això. Genial crònica i fotos, com sempre. Vaig intentar, sense èxit, fer-te una fotografia on se't veies en mig del mar mogudet que vam tenir. Pot ser la propera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ès gens fàcil fer fotos des del caiac, entre el moviment del mar i els esquitxos cal ser molt ràpid i net :-) Ja m,agrada no ser l.únic que ho fa

      Elimina