--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 7 de desembre de 2014

Sàvia decisió










Per aquest dissabte donaven tramuntana forta de 30 nusos amb puntes de 45, això ens va animar a fer la sortida des de Portlligat, prèviament ja havíem escalfat una mica l’ambient amb tot un seguit de comunicats entre nosaltres. A l’arribar a Portlligat vam veure que el vent no picava tan fort i que la previsió no havia estat encertada però, realment no era el que aparentava, el que bufava era un mestral (NW) i en quedàvem a recer.
Ja sortint per la bocana i després de dir adéu a l’Elena que amb molt de seny no va venir, tot i morir-se’n de ganes, vàrem notar aquesta direcció més aponentada del vent. Aquí és un lloc que la tramuntana hi toca de ple i és el lloc on pots avaluar com anirà el dia depenent de la seva força.  El recorregut fins a Jugadora va ser fins i tot plàcid. Sí que hi havia senyals de vent molt fort mar endins, de fet no és que es veiessin les onades altes a la línea de l’horitzó, si no que hi havia trens d’onades!  A Jugadora vam entrar-hi amb un vent notable però negociable, però un cop vam treure el cap a Fredosa,  la patacada va ser de campionat. Com que anàvem una mica dispersos tothom va fer el que va poder per travessar Fredosa, donant proa al vent, aferrant-nos a la pala, ajupint el cos per oferir menys resistència  i palejant amb tota la força hi habilitat que els anys ens han donat. Mai abans havia passat per Fredosa amb aquelles condicions tan fortes, polsims d’aigua eren arrancats de la superfície pel fort vent que no donava treva, quan durant uns breus segons parava la ràfega, l’altra que venia tot seguit, era tan forta que podia desequilibrar-te si et picava pel lateral. Ens va costar molt travessar aquest cala, en molts moments estàvem retrocedint i el pitjor que et podia passar és que se’t emportés mar endins.  Tant a Jugadora com a Fredosa hi ha l’efecte “Venturi” , el vent, que actua com un fluid, en quedar encaixonat   s’accelera i, ahir a Fredosa que és molt més estreta s’accelerava de mala manera.  

Per mi, el pitjor va ser un cop ens vam trobar a la cova de S’Infern, allí el vent era turbulent i fort, aleshores no sabies per on et venia, per dos cops em va enviar contra el penya-segat amb el conseqüent perill de bolcar.  Desprès de tot lo passat vam fer una agrupació dins de la cova per decidir que fèiem. Hi va haver un intent de refer el camí que va acabar amb un company a l’aigua, al tornar cap a dins de la cova per reagrupar-nos, personalment vaig tenir molt clar que el millor era sortir a peu pel penya-segat, els cementiris estan plens de valents.  Una bolcada múltiple podia acabar amb tragèdia, també se li sumava la impotència de no poder ajudar als companys amb dificultats per una cosa tan senzilla que són les limitacions pròpies.  El seny va imperar i es va optar per fer la sortida per terra. Sí que hi va haver dos companys, els més forts i experimentats, que van tornar per mar a buscar els cotxes i poder fer el rescat dels “nàufrags” que ens vam quedar fent birres al restaurant del far ;-), Un final feliç i que podrem explicar amb emoció als nostres nets sense haver de lamentar res. 

14 comentaris:

  1. Bona història nanu, per explicar al cap d'un temps a la vora del foc! Sou uns "jabatos" ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu saps que no és gens fàcil abandonar però tot i que haguèssim pogut fer-ho hi havia un (?)% de possibilitats de trobar-nos amb un marron important. Si algun dia de tramuntana vols venir, seràs molt ben rebut, no cal que portis caiac, ja ten deixarem un ;-P ja, ja, ja...

      Elimina
  2. Ostres! Que curiosa la primera foto!!! JeJeJe!!!
    Nois... us admiro! Vau optar per la millor decisió tot i que el parell que vau recular... (no cal que em digueu qui ereu... )... sou fora de sèrie però, feu patir!!! No val la pena jugar-se-la. De la natura n'hem de gaudir però cal tenir-li molt de respecte i, encara que el cor ens motivi, cal tenir seny.
    Endavant palistes!!!
    Elena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elena, la tramuntana té aquest punt de força que ens agrada i que fa funcionar aquelles glàndules a tope, és per això que la trobem tan atractiva. Cal saber negociar-la i normalment ens ho deixa fer la majoria dels dies, tot i que n'hi ha alguns que arriba enverinada, hi una mica traidora.

      Elimina
  3. Òstia! molt deuria petar, que fins i tot tornéssiu a peu!! Ja diuen que més val estar a terra desitjant estar a mar, que trobar-se a mar, desitjant estar a terra!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi havia un tram que era una ratera en que era molt dificil controlar el caiac, era un tema de turbulències molt fortes que no les podies preveure.

      Elimina
    2. Molt bona aquesta dita!
      Elena.

      Elimina
  4. Dilluns, la jornada ha finalitzat i tot el paterial esta a casa i ben endreçat. Ufff!

    ResponElimina
  5. Ho celebro! Ara prepara la càmera de fotos per demà que promet!

    ResponElimina
  6. Sortireu amb F10????!!! Esteu ben i ben tronats!! Però si sou feliços i no feu morir a cap incaut que desconegui que pot morir... ha, ha, ha. Endavant les atxes! ja ens ho explicareu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nooooo, Martí, avui dimarts hem estat tranquilets i ens ho hem anat a mirar des de la costa ;-)

      Elimina
  7. Una salutació a l'Elena, la més assenyada de tots
    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Temps al temp i veuràs a l,Elena estirant tot els grup de carcamals?
      Si un dissabte vens per Cadaqués pots venir a probar ;-)

      Elimina