Ens ha tocat la loteria

Una conversa que solem repetir quan sortim a la mar és que sempre hi trobem alguna recompensa, aquests regals que ens ofereix avui han agafat una dimensió molt gran, avui ha estat un premi dels grossos.

Quan hem arribat a la platja Gran de Port de la Selva tot just començava a clarejar, les llums i siluetes del poble es reflectien sobre l'aigua. Com que la maniobra de descarregar els caiacs l'hem repetida centenars de vegades amb un tres i no rés ja érem a l'aigua. Mentre  travessàvem la badia de Port hem comentat que avui seria un bon dia per fer albiraments, el mar era una bassa d'oli, qualsevol moviment en la superfície era un senyal que quedava fàcilment al descobert.

Ràpidament ens hem adonat, de fet ja fa setmanes que passa, que hi havia moltes meduses (Pelagia noctiluca), les altes temperatures del novembre i desembre permeten un desenvolupament de fitoplàncton i amb ell també hi ha els organismes filtradors i els que se'ls mengen. Ja sabeu, allò de la xarxa tròfica.  

Nosaltres com a superdepredadors anàvem fent el curricà, i escanejàvem la superfície de l'aigua per si veiem alguna cosa interessant. En Manel, que està molt fort, anava molt més endavant, uns 400 metres. De sobte veig una forma surant sobre l'aigua que la trobo estranya, no és un objecte d'origen antròpic però, tampoc acabo de relacionar-lo en res natural. És de forma corbada i amb unes protuberàncies com les que tenen els dracs sobre la línea dorsal. M'hi apropo i quina és la meva sorpresa en descobrir que es tracta d'una tortuga babaua (Caretta caretta) que està dormint.  

La resta ja us la podeu imaginar, el cor a cent per hora, fruït de la segregació d'adrenalina de les glàndules suprarenals, tremolor al pols, pèrdua de l'agilitat per maniobrar, total que aquesta sobreexcitació desperta al queloni, el qual, amb una parsimònia reptiliana comença a aletejar i anar-se perden cap al fons del mar.  Miro al Manel i el veig parat a quasi mig quilòmetre de distància, pobret s'ho ha perdut, quin greu que em sap. A l'aproximar-me començo a explicar-li el que m'ha passat, i ell amb la seva tranquil·litat que el caracteritza em diu.: jo l'he amanyagat, l'he intentat agafar però se m'ha escapat. Resulta que ell n'havia trobat un altra i m'havia estat fent senyals perquè hi anés!

Us demano perdó però les fotos d'avui no m'hi he pogut dedicar, avui ha estat el primer cop a la meva vida que veig una tortuga salvatge a la Mediterrània i en un acte de suprem egoisme l'he gravat en la meva retina i no en la tarja de la càmera. La propera ho faré millor! ;-)