--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 25 de setembre de 2016

Engeguem?

 




Després de moltes setmanes mut, m'ha vingut de gust fer una nova entrada al blog. Segurament perquè un cop ha passat l'estiu a un li sembla que el mar podrà tornar a ser seu, pur egoisme. No cal que expliqui l'abús que se'n fa d'aquest medi marí.
Dir-vos que aquest estiu també hem navegat però sempre buscant la solitud i això tan sols ho aconsegueixes en les hores de foscor. Fer-ho és absolutament màgic , i si no hi ha lluna encara més. Les fluorescències blavoses de la noctiluca són el rastre efímer que deixes al teu pas, pura poesia visual però, aquests records queden en la memòria i a dia d'avui no tinc la tecnologia per poder-ho compartir, quina llàstima!
Dissabte vam fer un intent d'anar a pescar bonítol, i ho vam provar de fer al curricà. Els bonítols no van entrar però, si que ens vàrem endur una bona i llarga palejada.
No sé si continuaré amb una freqüència alta d'entrades, tot dependrà de si les coses que es poden explicar siguin interessants o no, de fet quan veus que no hi ha comentaris pot arribar a desanimar una mica. Veurem com va aquest hivern :-)  


4 comentaris:

  1. El silenci també es resposta, els que estem subscrits rebem regularment totes les entrades, les assaborim i gaudim, procurant no destorbar. Maleïdes xarxes que ens han acostumat als likes, i la mandra d'escriure res per expressar cap sentiment.
    Una abraçada,
    Artur

    ResponElimina
  2. salut i bona nit, que és on ens deixes quan res no dius. alguns ens hem acostumat a mirar de guaitar la mardamunt a través teu quan no hi som i sempre ens reviscolem en veure una nova aportació. ànims i endavant. ens has alegrat moltes hores i gràcies a tu som més vius a dia d'avui.

    ResponElimina
  3. M'identifico molt amb aquesta frase: "No sé si continuaré amb una freqüència alta d'entrades, tot dependrà de si les coses que es poden explicar siguin interessants o no, de fet quan veus que no hi ha comentaris pot arribar a desanimar una mica". De fet, aquests dies estic valorant si torno a engegar el meu bloc.
    Consultant a un company em va dir que les xarxes socials estan "matant" una mica aquest format i que cal adaptar-se. La veritat és que a mi no m'agrada aquell món però ja havia arribat a la mateixa consclusió i per això vinculava les entrades a una pàgina de Fbook.
    En fi, només donar-te una mica de calor i també deixar caure per aquí els meus propis dubtes. Quan escrivim un post sempre pensem en "a qui l'interessarà això i perderà part del seu temps llegint-ho. Realment val la pena?".
    Una abraçada i perdona per el "totxo"

    ResponElimina