Taller de Pesca amb l'Antonio Pradillo

SkKayak ens proposa fer una sortida taller pel darrer cap de setmana d'aquest mes d'abril. Els interessats contacteu amb en Pau Calero 627 43 33 32. L'Antonio és un naturaliste de reconegut prestigi i que com pescador s'ha guanyat l'admiració de tot el gremi. Si vols més informació pots visitar el seu blog que hi ha penjat a la barra lateral com a Blogs amics.

SORTIDA DE PESCA EN CAIAC GRANS TALLES AMB ANTONIO PRADILLO
SK KAYAK us proposa un cap de setmana inoblidable de pesca en caiac per tots aquells aficionats a la pesca. Acompanyats d’un dels referents a nivell estatal de la pesca en caiac, Antonio Pradillo,
anirem fins a València per descobrir els secrets de la pesca de grans talles i els secrets de la pesca des del caiac. Una ocasió única per aprendre els secrets d’un gran mestre de la pesca.
PROGRAMA PREVIST
Hi ha places limitades si voleu apuntar‐vos ja ho sabeu!
27 DIVENDRES:
Sortida de Llançà ‐ Girona – Barcelona
Migdia arribada a Alacant (Xàbia)
Tarda de 14 a 18h pesca de la Llampuga a Alacant
Sopar a València amb Antonio Pradillo
Taller i xerrada de preparació de material per la pesca en caiac de grans talles
28 DISSABTE:
07:00 a 14:00h Pesca de Grans Talles a la zona de l’Albufera. Espècies a provar de pescar:
Tallahams i palometons de fins a 30 kg
16:00 a 19:00h Pesca per lliure o visita opcional al Museu Oceanogràfic
Vespre a València amb Antonio Pradillo
Taller de preparació del material per la pesca del diumenge
Taller d’utilització de la Sonda i GPS per la pesca en caiac
29 DIUMENGE:
07:00 a 14:00h Pesca per la zona de València – Pinedo – Port – Sortida del riu Túria. Espècies a provar de pescar: Llobarros, tallahams, bacoretes, palometes, sorells...
16:00 marxem cap a casa

Foto de la setmana

Com que tenim molts lectors que són grans navegants de la costa del Baix Empordà, avui us deixem un dels racons més bonics d'aquesta costa, un lloc on en Josep Pla segur que li trobaria un adjectiu millor per definir amb exactitud aquesta geologia en constant creixement.
Saps com es diu aquest racó? o en quin tram de costa el podem veure? (la resposta s'ha d'enviar a l'adreça de correu elèctric)
La resposta de la setmana passada era.: "El Clot del Boc" i està ubicat a la cara nord del cap Norfeu, cal resseguir la pared per trobar l'escletxa i entrar-hi.
El ranking d'encertants hores d'ara és.:
Rosa S. 3 punts
Toni 2 punts
Marti 2 punts
Marcel 1 punt
Dani 1 punt.
Diego M. 2 punts
Dani G. 1 punt

Entre remena-rocs, cames-llargues i, baldrigues

Aquest divendres l’hem santificat fent una passejada pel CdC..., per variar. La veritat és que no me’n cansaré mai de navegar per aquestes aigües i menys en primavera, no hi ha dia que el litoral no ens regali alguna sorpresa, l’únic que hem d’aprendre, i jo soc un aprenen, és a saber mirar per veure-hi, i això necessita molt d’entrenament i, molta tècnica ;-)
Ha estat una sortida plàcida a l’espera de l’arribada dels vents i la mar brava. He esperat que comencés a clarejar a l’illa de Portlligat, al pas de Malrasa, L’eixida ha estat deslluïda pels núvols baixos, però un cop el sol ha escalfat una mica, el cel s’ha quedat ras. Avui ens hem dedicat, junt amb en Pi, a fer la ruta de les illles, hem anat recorrent una per una les illes i illots, Portlligat, S’Encalladora, Massa d’Oros, Messina, S’Aranella, i d’altres que no en sé el nom. També hem gaudit veient el pas dels ocells migrants, hem pogut sorprendre fins i tot, alguns cames llargues i remenarocs. Quan ens trobàvem fent la travessa entre Massa d’Or i Messina hem decidit que aquesta és la “ruta de les baldrigues”, ja que aquesta espècie sempre la trobem molt abundant en aquesta zona més oberta. Ah! que m’en descuidava, davant de Caials ens hem trobat al grup de pagaies que fan la travessa Bcn- Llançà. Anaven amb pressa per travessar la Punta del Cap de Creus i que no els agafes el garbí. Quina llàstima de no poder parlar amb ells, no hem pogut saber com els hi ha anat aquesta celebració, esperem que molt bé. Avui ja era el sisè dia de navegació i això ha de ser esgotador.

Mauricio Sbarbaro.

Aquest blog toquem temes sobre el caiac i el Cap de Creus, avui sense sortir-nos d’aquest guió, farem menció d’una persona que hem conegut amb les nostres sortides pel CdC amb caiac i, que ha resultat ser un artista de primera línea. És un professional de la pintura i de l’escultura, ara viu a Cadaqués però, ha vingut de Montevideo, allà a l’altre costat de l’oceà, lloc on va néixer a tocar el mar.
Una de les coses que em va sorprendre gratament al sortir amb els companys de l’escola d’en Mar de Cadaqués, era el dibuix que porta la samarreta del club, és un dibuix molt atractiu, que et crida l’atenció quan el veus. El nom del club és “umiiartoq” que vol dir nàufrag amb inuit, i això, és el que ell ha dibuixat amb una extrema senzillesa i força. Després de molt de temps de navegar amb l’escola d’en Mar, vaig interessar-me pel dibuix i em va dir que l’havia fet en Mauricio Sbarbaro i avui us vull convidar a que visiteu la seva WEB. Si un dia aneu a Cadaqués a fer una passejada, entreu al seu estudi i gaudiu de la seva obra, transpúa una gran sensibilitat i capacitat de síntesi de les formes.
No tinc ni idea de pintura però, si que us puc dir, que és el que em transmet i, l’obra del Mauricio em transmet serenitat i equilibri i això és molt bo!

Cynthia cardui

Normalment quan es parla de les migracions dels animals sempre pensem amb els ocells, o els nyus africans, o fins i tot dels rorquals mediterrànis que veiem quan se’n van o venen del mar de Ligúria, però difícilment ningú de nosaltres pensa amb una papallona com és la dels cards.
Fa poc més d’una setmana mentre travessava amb companyia d’en Manel la badia de Montjoi, vàrem creuar-nos amb un parell d’exemplars de papallones d’aquesta espècie. Es tractava de dos exemplars de Cynthia cardui que venien volant des del nord d’Àfrica, si senyors i ara no em tiro cap “farol”. Aquesta espècie de papalloneta, fràgil i gràcil, té la capacitat, això si, ajudada pels vents de component sud, de fer llargues travesses sobre el mar. Recordo molt bé, que la primavera del 2009, a mitjans del mes d’abril, va ser espectacular veure com milers de papallones dels cards entraven per la mar d’Amunt i al vespre cobrien els arbres per cercar un lloc per descansar deixant-los ben florits. Va ser l'any amb la migració més espectacular dels darrers 50 anys.
Si vols documentar-te més punxa AQUI

Divendres sortim a Thalassa

Aquest divendres el programa Thalassa està dedicat al caiac de mar. En la gravació hi vàrem participar molts de nosaltres, savem que es van fer imatges a La Fosca i Portlligat. Esperem que l'enfoc que se li hagi donat serveixi per popularitzar aquesta activitat esportiva sostenible. El trailer que s'ha fet aquest divendres s'hi han vist unes espectaculars imatges del grup del super-Marc Adroher surfejant a la Fosca, d'aquest fet segur que farà el salt a Holliwood. Espero que te'n recordis de nosaltres!
M'han comunicat que és possible que aquest divendres no hi hagi Thalassa i que l'emissió sigui l'altra setmana. Un cop consultada la seva web, en un lloc posa la data del divendres 6 i en l'altre la del 13. Com podeu veure ni ells ho saben.:
13/04/2012 - 22:15
La Costa Brava en caiac/Cadis, una joia andalusa
Capítol 546 Emissió: 06/04/12 durada: 42'38" - LA COSTA BRAVA EN CAIAC Seguint les passes de l'austríac Paul Fidrmuc, que el 1948 va publicar el llibre "Una piragua en la Costa Brava", ens endinsarem amb caiac pels racons d'aquesta magnífica costa. - CADIS, UNA JOIA ANDALUSA Anirem a Cadis amb l'escriptor Arturo Pérez-Reverte. És una ciutat que estima especialment, i on passa l'acció del seu últim llibre.

Foto de la setmana

Poder accedir al mar amb embarcació era una cosa molt exclusiva, molt poques economies s’ho podien permetre, amb l’aparició i popularització del caiac, ara ningú pot dir que aquesta activitat és exclusiva i pensareu i ara perquè aquest beneit ens fot aquest rotllo, doncs perquè avui us ensenyarem un lloc molt exclusiu, és un lloc que tan sols s’hi pot accedir amb caiac....
Per facilitar-ho podeu observar un parell de perspectives d’aquest punt enclotat i amagat, hi ha una tercera que és submarina i, correspon just a l’entrada del paratge. Aquesta foto sempre m’ha agradat molt....la nena de la foto és la meva filla ;-), ho dic amb lletra petita perquè no es noti.
Sumatori d'encertants.: Rosa 2, Toni 1, Martí 2, Marcel 1, Dani 1, Diego1, Dani G.1

La resposta de la setmana passada era.: "El lleó i el podem veure a l'entrada del golfet (Port de la Selva)".

Quina sopa!

Si algun dia heu anat a menjar la sopa de peix al restaurant del far del Cap de Creus, us haureu adonat que és una sopa densa, consistent, de gust intens, que no et deixa indiferent. Doncs els que ahir dissabte ens vàrem posar a navegar pel litoral del Cap de Creus, ho vàrem fer, en una sopa densa, plena de vida, sorprenent i encisadora. Tot el grup ens vàrem quedar bocabadats observant tot allò que es movia sota els nostres caiacs, un veritable “brou de vida”.
Vàrem sortir catorze caiacs de Portlligat, després del típic caos dels preparatius. Ahir també hi havia cares noves, nova gent que venien a passar el matí amb nosaltres i descobrir el batec d’aquest mar primaveral. Desconec si existeix algun altre club que faci una tasca divulgadora de la pràctica del caiac com ho fa l’Escola del Mar, però posaria la mà al foc que pocs clubs, treballen tal i com ho fa aquesta escola de Cadaquès. Si vols introduir-te dins d’aquest món, crec que és el millor lloc per començar.
A la sortida ens marquem com objectiu d’anar fins el Pla de Tudela. Quan enfilem pel recte, ja veiem que a l’alçada des Jonquet i, més enllà, a Ses Ielles, hi ha denses concentracions de gavines i baldrigues, senyal inequívoca que les tonyines estan actives. Durant tot el matí, a tots ens han saltat en un moment o altre, aquests preciosos animals i, és que aquests dies la mar bull de vida.
Cal dir que també hem vist llanxes neumàtiques matrícula de Port Vendres empaitant aquestes tonyines, i això, fa molta ràbia. Ells es mouen impunement pel nostre litoral i els nostres guardes no poden treballar, segons es diu, l’administració està arruïnada i no poden reparar o posar benzina a les seves barques de vigilància. Que trist que és tot el que ens està passant. Potser ens hauran d’habilitar com a guardes voluntaris a nosaltres (o donar caiacs de mar als guardes), de manera que tinguem l’autoritat de poder emetre una trucada de telèfon i denunciar a aquests pirates que actuen sense cap vergonya i esquilen el patrimoni natural del Cap de Creus.
Quan hem entrat a les aigües somes de sa Coua de S’infern, la llum entrava verticalment, il·luminant el fons i tenyint-lo d’un blau turquesa, l’aigua estava guarnida de llargs collars i rosaris de gelatina cristal·lina, tal i com si fossin pedres precioses. Semblava com si entressis dins de la cova d’Alí Babà i et trobessis envoltat de tresors meravellosos. Una mica més enllà, al racó conegut com S’Estravioli, una mola gegant de centenars de milers de seitons (?), estava presonera del relleu de la costa. Possiblement l’empait de les tonyines l’havia arraconat fins aquest punt i, ara no sabien com sortir. De fet, en una mola de centenars de milers de peixos, qui és el que comanda el grup?
En definitiva, hem gaudit d’un matí en que hem sentit el batec del cor del nostre litoral, que aquests dies està accelerat per l’esclat de vida. Amb en Nardo, ens hem preguntat, com seria la nostra costa si durant un període d’uns anys deixéssim d’esquilar-la? Imagineu-vos que no hi pesquem ningú, que deixem que el ecosistema faci el seu camí i trèiem l’impacte de la nostra activitat humana (abocaments, etc.)..., SERIA UNA LITORAL BRUTAL!